De forma introductòria hem de tenir present que la cristianització de les illes Canàries és tardana en comparació a la Península Ibèrica i gran part del continent europeu. Tal com ja hem referit en reiterades ocasions la cristianizació d'Europa comença de forma massiva amb la romanització (en el moment en que el cristianisme esdevé el culte oficial de l'Imperi) i es prolonga durant l'Edat Mitjana (de forma sistemàtica entre els segles XII i XIV a partir sobretot de l'aparició de les Verges Trobades i les ordes religioses). En canvi no serà fins a finals del segle XV que s'imposarà el culte cristià als pobladors canaris, que seguien mantenint un culte variat segons la illa però que principalment mantenia la creença sobre una parella superior divina en la que Chaxiraxi era la deessa mare que sostenia l'univers i que era fins i tot la mare del Déu masculí Acoran o Alcorac. Era de forma resumida una religió animista i politeista, tal com succeeix amb la majoria de pobles primitius (sense que aquest terme pugui ser considerat de forma negativa) i en la que el culte a la Deessa Mare i els elements naturals de la Terra tenen un paper fonamental.
L'anomenada conquesta de les Illes Canàries per part dels espanyols va durar 94 anys, des de 1402 fins 1496, i el fet de la cristianització va ser un dels motius fonamentals. Tal com diu Espinosa, A (Historia de Nuestra Señora de la Candelaria); "la guerra que els espanyols van fer...als naturals de les illes...va ser injusta, sense tenir cap raó...perquè ni ells posseïen terres de cristians, ni sortien dels seus límits i termes per infestar ni molestar a les alienes. Doncs dir que els hi portaven l'Evangeli, havia de ser amb predicació.. i no amb tambor i bandera".
Anem al detall doncs amb alguns dels aspectes que permeten comprendre com la cristianizació de Tenerife es va establir, a part de l'obligació del baptisme de la població indígena, suplantant els antics cultes considerats pagans, entre els que hi havia la sacralització dels elements naturals (arbres, pous, muntanyes...) o de la seva antiga deessa Chaxiraxi.
El culte als arbres: El Pino del Buen Paso
No ens cansarem de repetir que els arbres van ser un dels principals símbols sagrats pels nostres ancestres i prova d'això ho trobem en l'elevat número de imatges marianes que van "aparèixer" entre les seves branques o al seu tronc. En en cas de del Pi del Bon Pas que encara existeix a la població de Icod de los Vinos, a Tenerife, no va aparèixer cap Mare de Déu en el seu voltant, però si que es va perpetuar la seva sacralitat a partir de la celebració de la primera missa que hi ha constatada històricament a les Illes Canàries. No pot ser un motiu baladí, es del tot evident que el fet de que els conqueridors espanyols triessin aquest lloc demostrava el gran valor sagrat que donaven al seu pi centenari els aborígens tinerfenys.
 |
| 1. Pi del Bon Pas. Icod de los Vinos, Tenerife. Fotografia de l'autor del bloc. |
Hores d'ara, tal com podeu observar a la imatge, no es tracta d'un exemplar de pi canari que es mostri gaire majestuós ja que les ventades i les podes han fet que quedi força esquifit però el que cal destacar és la seva història, de la que hi ha constància en la placa que hi ha instal·lada a la seva base, juntament amb les tres creus que testimonien l'èmfasi posat en la seva cristianització d'arbre sagrat anterior.
 |
| 2. Les tres creus i la placa. Fotografia de l'autor del bloc. |
 |
| 3. Placa a la base del Pino del Buen Paso. Fotografia de l'autor del bloc. |
Tal com s'observa a la placa, en aquest lloc segons la tradició es va oficiar a Icod la primera missa pel capellà de les tropes avançat a la seva arribada a l'antic regne de Belicar, l'any 1496. Per tant, si hem de creure en aquesta tradició històrica tot just es va finalitzar la "conquesta" de les Illes Canàries a l'any 1496 es va iniciar la cristianizació d'aquest territori pagà davant d'aquest arbre, que es reconeix que va esdevenir sagrat per aquesta cerimònia, una manera evident de sincretització del culte a l'arbre anterior...
Llocs cristianitzats a través de Nostra Senyora de la Candelària: coves, platges i el pou
Un aspecte sorprenent sobre l'aparició de la Mare de Déu de la Candelària a Tenerife es sense cap mena de dubte els diversos llocs que van esdevenir sagrats gràcies a les seves diverses aparicions, desaparicions i trasllats.
Les diverses tradicions afirmen que l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de la Candelària precedeix a la conquesta dels espanyols durant el segle XVI. La situen entre finals del XIV i inicis del XV. El primer de tot que hem de dir és que es tracta d'una Verge Negra, amb tot el significat que això comporta i del que ja hem parlat en alguna ocasió. Un altre aspecte singular sobre el que hem de tractar abans de parlar sobre els llocs que gràcies a Ella van ser cristianitzats és el fet que la diferencia en la seva advocació: la Candelària, per dos motius diferents que poden tenir a veure amb el seu origen pagà...
Per un costat hi ha autors que relacionen el seu origen sincrètic amb un estel singular. Candelària prové de candela, de llum, que és el que justificava pels cristians que en la seva onomàstica del dia 2 de febrer es fessin processons amb ciris encesos. Aquesta llum que segons l'Església tenia a veure a la relació de la Mare de Déu com far o guia dels creients cristians suplantaria com tantes altres vegades cultes no cristians anteriors. En aquesta ocasió tindria a veure amb l'estel Canopo, que pels antics guantxes s'identificava amb la Gran Deessa Chaxiraxi i que aquests haurien d'haver heretat de la seva procedència berber (segons el professor Jose Barrios Garcia en la seva tesi doctoral: The guantxe lunar calendar and the Virgin of Candelaria), un estel que esdevenia la referència principal per l'organització del seu calendari solar. El professor Barrios afirma que existeixen fonts documentades sobre la importància de "l'estel del Sur" en l'eix cosmològic de la cultura berber continental assenyalant la creença de que Canopo és l'estel principal del cel, la més antiga, la mare de tots els estels (tal com afirma el prehistoriador Miguel Martin).
 |
| 4. L'Estel Canopo sobre la muntanya Azufre, Mazo, Canàries. ENLLAÇ |
Però encara hi ha una altra teoria força curiosa i interessant sobre el perquè se li va donar el nom de Mare de Déu de la Candelaria a la imatge que va aparèixer a Tenerife durant el segle XIV. Alguns autors (com Alfredo Mederos Martin i Gabriel Escribano Cobo en el seu estudi El limite occidental del Menceyato de Güimar, Tenerife y el lugar de la aparición de la Virgen de la Candelaria, sincretismo de la diosa lunar Juno Caelestis) identifiquen a aquesta Mare de Déu amb la deessa Juno Caelestis africana, que també tenia la seva festivitat principal en els primers 15 dies d'agost, l'anomenada festivitat de Begnesmet, que era quan recollien les collites. I més encara, també afirmen que la platja de Chimisay on va ser trobada la imatge, i que també era anomenada com el Port de la Cera, era un punt de recalada de vaixells però també un indret on apareixia sovint l'ambre gris marí, que es confon sovint amb cera ja que també és inflamable...
 |
| 5. Recreació actual de l'aparició de Ntra. Senyora de la Candelària als guantxes a la platja de Chimisay. ENLLAÇ |
Però que és l'ambre gris marí?
L'ambre gris, també conegut com vòmit de balena, és una substància pastosa que creen els catxalots en els seus estomacs per protegir-se dels pics cornis o dents dels calamars gegants i sèpies dels que s'alimenten, i que a vegades apareix a les platges. Era molt preuat en l'antiguitat i ho segueix sent encara avui en dia per la producció de perfums, per les seves propietats com a fixador d'aromes i olors. Els autors anteriorment esmentats destaquen en el seu estudi que triar el nom de la Candelaria, podia tenir a veure doncs amb les importants troballes de cera o ambre gris que valoraven altament els guantxes. Fins i tot esmenten alguns rituals dels guantxes dels que hi ha constància en el segle XVII en el que encenien llums a la platja on van trobar la Verge i també deixaven pedres d'ambre gris a la platja, que ells havien trobat anteriorment, com si haguessin aparegut en aquell moment.
 |
| 6. Ambre gris amb dent de calamar. ENLLAÇ |
Anem a veure doncs, els llocs tenen una relació important amb les tradicions i llegendes sobre l'aparició de la Verge de la Candelaria i que així van poder ser cristianitzats.
Tal com ja hem esmentat el primer lloc on va aparèixer la imatge va ser a la platja de Chimisay, a Tenerife. Algunes fonts parlen de que els dos pastors guantxes la van veure per primera vegada en un pujol al costat del mar. Altres diuen que la van trobar en una plana que actualment rep el nom del Pla de la Verge.
 |
| 7. Mural actual on està representada l'aparició de la Candelaria. ENLLAÇ |
En aquest mural anterior, es pot observar com l'artista ha captat i ha volgut mostrar la sincretització entre els elements de la Natura o de la Deessa Terra i l'aparició de la Verge. La roca i la Imatge són la mateixa cosa i emergeixen de l'aigua del mar tal com les antigues deesses marines.
Hi ha també en la mateixa platja de Chimisay un pou que guarda relació amb l'aparició mariana, un pou d'aigua al costat del mar no és gaire usual i amb molta seguretat havia de tenir un caire sagrat anterior. Hem de tenir present que, tal com hem exposat en reiterades ocasions les imatges de la Mare de Déu trobades (tal com és el cas de Catalunya en el que hi ha constància de més de 800) van "aparèixer" en arbres, coves, muntanyes (cims i rocs entre d'altres) i elements aquàtics (pous, rius, gorgs, mar..) entre d'altres. Tal com observem a Tenerife el patró segueix sent el mateix, ja que la motivació de tot plegat era sincretitzar l'antiga religió en el cristianisme.
 |
| 8. Pou d'aigua a la platja on va aparèixer la Candelària. ENLLAÇ |
A partir de la troballa de la imatge a la platja, algunes tradicions situen el seu trasllat a la cova de Achbinico, a poca distància del lloc originari de l'aparició. Sobre aquesta cova, com passa molt a sovint en la narració mariana, s'acaba aixecant una ermita, que actualment està sota l'advocació de Sant Blai. Aquesta cova ermita, que hem pogut visitar recentment, guarda en el seu interior una rèplica de la primitiva imatge de la Verge de la Candelaria. Mostra perfectament l'adaptació que van haver de realitzar al construir el petit temple en les roques ennegrides al costat mateix de les ones del mar que xoquen sovint amb força. Les excavacions arqueològiques realitzades en el seu interior i rodalies han confirmat que el lloc era utilitzat des d'època aborigen com assentament estacional i suposadament com lloc de culte, entre d'altres circumstàncies hi havien diversos focs simultanis visibles des de l'exterior. Tal com diuen diversos autors que han excavat en el lloc; "son nombrosos els indicis documentals i arqueològics amb els que es compta per recolzar la hipòtesi d'una continuïtat temporal en el contingut simbòlic de la Cova d'Achbinico, individualitzant-la com espai prioritari en el conjunt històric al que pertany."
Els mateixos autors, a partir de l'estudi de la cova afirmen també, a part del sivretisme entre el culte previ de lloc i la relació de la Verge de la Candelària amb l'antiga divinitat femenina guantxe, Mare de l'Univers, inspirant-se també en expressions de Alonso de Espinosa (1594): "Aquests comportaments religiosos de naturalesa sincrètica apareixen molt ben reflectits en l'obra d'Espinosa, encara que l'autor pren com a punt d'inici la instal·lació de la Mare de Déu de la Candelaria a l'interior de la cova, obviant així tot el procés anterior d'aculturació religiosa que possiblement desconeixia. En qualsevol cas, l'expressió més clara d'aquestes actituds de sincretisme ve representada per la identificació de la Candelaria com ·la mare del sustentador de cel i terra, quedant d'aquesta forma assimilada a un dels denominats éssers de la cosmogonia aborigen".
 |
| 9. Ermita de Sant Blai en la cova d'Achbinico. Fotografia de l'autor del bloc. |
 |
| 10. Interior de l'ermita cova amb la rèplica de la imatge de la Candelària. Foto de l'autor del bloc. |
Visitant-la vam poder descobrir una altre versió que no consta en els arxius i que ens van voler explicar dues dones canàries que es trobaven a prop deixant uns ciris... Si observeu la imatge número 9, hi ha una altra gran cova al costat esquerra del temple. Just en aquesta altra cova hi havia ciris i altres ofrenes repartides per terra i les roques. En canvi no hi havia cap ofrena ni ciri a l'interior de l'ermita. Veient que les dues dones estaven fent algun tipus de pregària, al preguntar el motiu ens van respondre que originalment la imatge de la Verge havia estat trobada en aquesta cova, i no en la que hi ha instal·lada l'ermita. Fins i tot ens van comentar que una part d'aquesta cova donava directament a les ones del mar, però que recentment havia estat tancava amb roques i formigó per tal que algunes persones no s'anessin a treure la vida en aquest lloc tirant-se al mar...Vam poder comprovar directament com la força simbòlica dels llocs tel·lúrics preval intensament i es perpetua tot i la intervenció del culte cristià a través de les seves imatges i temples...
 |
| 11. Interior de la cova oberta al costat de l'ermita de Sant Blai, amb ciris i ofrenes. Fotografia de l'autor del bloc. |
Finalment, també trobem una altra cova que figura en la tradició de l'aparició de la Verge de la Candelària i que amb força seguretat havia de tenir un caràcter sagrat previ. Les fonts que tracten sobre l'aparició de la Verge, sovint no coincideixen, són una amalgama de narracions simbòliques a vegades no coincidents o fins i tot contradictòries que tracten d'afirmar la presència de la Verge per confirmar la presència del culte cristià. En algunes de les tradicions es diu que en una altra cova, la de Chinguaro, es on es va portar la imatge just després d'aparèixer a la platja de Chimisay. La raó és que en aquesta cova hi vivia el "mencey" de Güimar (és a dir el rei guantxe d'aquella zona), i per tant el mateix rei va voler que la portessin. Va estar en aquest lloc durant un temps fins que la van traslladar a la cova d'Achbinico. Curiosament el nom que rebia el nom de la imatge en aquell moment i lloc era l'estrangera", reconeixent algun autor que anteriorment en la mateixa cova es retia culte a la deessa Chaxiraxi". A sobre de la cova es va construir també una ermita, que es va derruir als anys 70 del segle XX, i actualment es troba un temple cristià que dona pes amb la seva gran creu de la cristianització de l'antic lloc pagà guantxe...
 |
12. L'ermita i la cova. Dibuix de JJ Williams, principis s. XIX. ENLLAÇ
 |
| 13. La cova a l'actualitat. ENLLAÇ |
|
