La Venus de Gavà; l'avantpassada de la Moreneta

Sense cap génere de dubta, unes de les figures que han donat més força a les teories que afirmen que en els temps prehistòrics la religió girava al voltant de la dona, la Terra, la fertilitat i els cicles continus de la natura, han estat les anomenades Venus. Ho reforça també la idea d'alguns/es especialistes que consideren que la cova, on algunes d'aquestes figures van ser trobades, era en si mateixa una representació del femení, concretament estaria en relació amb la mare Terra i amb l'úter matern (per exemple la investigadora francesa Anette-Laming-Empeaire).

1. Venus de Willendorf (Baixa Aústria, 24.000 anys aC)

Aquestes petites escultures i gravats (més de dues-centes representacions) que van començar a aparèixer en les excavacions i en les prospeccions de coves i jaciments paleolítics durant el segle XIX, van fer sorgir tota una sèrie d'explicacions especulatives sobre la seva funcionalitat. Des de les argumentacions més grolleres o simples, com que eren art eròtic paleolític, a les que creien que representaven ideals de bellesa, la Gran Mare, l'àvia del clan o fins i tot les més elaborades en les que es tenien en compte tota la resta símbols i dibuixos de l'entorn on es van trobar (com ho són les interpretacions binàries d'André Leroi-Gourhan) per tal de determinar un sentit .

 La varietat de tipus d'imatges que ha passat a rebre l'etiqueta de Venus paleolítica és considerable. Trobem un bon grup que s'ajusta al clàssic esquema que tots recordem dels llibres de text; amb els atributs sexuals molt marcats (natges, pits, ventre i vulva), amplis malucs, mans i peus gairebé inexistents, trets facials no representats (excepte la Dama de Brassempouy i el cap de Dolni Vestonice), etc. 

2. Venus de Monruz (Suïssa, 11.000 aC)

Però hi ha algunes que s'aparten una mica d'aquests patrons. Unes són més esquemàtiques, com és el cas de la Venus de Monruz o les figuretes de Gönnesdorf. 

3. Venus de Gönnesdorf (Alemanya, 11-15.000 aC)

D'altres no són figures en cos rodó, són relleus o dibuixos.

4. Venus de Laussel (Dordonya, França 20.000 aC)

L'àrea de distribució d'aquestes representacions és molt gran; han aparegut des de Sibèria, diversos païssos de l'antiga Europa de l'Est, Alemanya, Suïssa, França, o fins i tot a Ningxia (Xina), entre d'altres. Però no hi ha cap exemple conegut a Catalunya ni a la resta de la Península Ibèrica. En canvi si que tenim un cas molt interessant de temps neolítics, que volem explicar en detall: es tracta de l'anomenada Venus de Gavà. 

Al municipi barcelonès de Gavà, als anys 70 es van descobrir per casualitat les mines subterrànies més antigues d'Europa,que es mereixen per si soles una bona visita.Parc arqueològic Mines de Gavà
Es van començar a excavar fa uns 6.000 anys per tal d'extreure de les entranyes de la Mare Terra un preuat mineral de color verd que era utilitzat per fer collarets, polseres i altres joies. Van estar extraient variscita uns 1.000 anys aproximadament (una autèntica barbaritat vist des dels nostres ulls actuals) i pel que sembla aquest mineral era exportat a llocs de tota Europa.

5. Collaret de variscita. Museu de Gavà

Entre tot el laberint de pous i galeries, que ocupen actualment una superfície aproximada de 280 camps de futbol, els arqueòlegs es van anar trobant diverses sorpreses. Les més interessants van ser entre d'altres, diversos enterraments i també la joia de la corona: la Venus de Gavà.  

Aquesta figura, que veieu reproduïda a sota, es va trobar fragmentada en un dels pous de les mines neolítiques de variscita  de Can Tintoré (Gavà, Baix Llobregat). 

6. La Venus de Gavà: avantpassada de la Moreneta 

Les seves particularitats la destaquen com una autèntica deessa mare. El seu ventre prominent en estat de gestació i les dues mans descansant al damunt, els seus ulls en forma de Sol que ens indiquen que veu des de la foscor de la mort, el nas prominent semblant al de la deessa ocell (figura que ja hem esmentat en l'entrada de Les característiques de la Deessa Mare), els seus pits, el color negre de la fertilitat (el de la terra fèrtil) i finalment un detall que no podem apreciar en la nostra fotografia, però que els especialistes que l'han estudiat en profunditat ressalten: la seva vulva en forma d'espiga de cereal; el que al·ludeix directament a la fertilitat. 

I es que les entranyes de les mines de Can Tintorer on va ser trobada la figura havien de ser fa milers d'anys un lloc fonamental en la vida dels homes i dones que treballaven sota terra. Aquelles mines de les que treien el mineral verd que era símbol de renaixença i vida, però que moltes ocasions havia de provocar més d'un ensurt i condemnar a la mort a alguns dels nostres llunyans avantpassats, per les freqüents esllavissades de pous i galeries. 

7. Vetes de variscita, mines de Gavà

Tal com refereix Mircea Eliade, les mines i cavernes són sovint referides com assimilacions de la matriu de la Mare Terra i els minerals extrets són llavors els embrions que creixen lentament, madurant en les tenebres tel·lúriques







Finalment us deixo un enllaç a un article científic sobre aquesta figura interessantíssima, que és per nosaltres un petit compendi de simbologia de la Deessa Terra, elaborat per Josep Bosch Argilagós i Alícia Estrada Martín.
La Venus de Gavà (Barcelona): Una aportación fundamental para el estudio de la religión neolítica europea
Hem trobat del tot escaient la comparació de la Venus de Gavà que fan els autors amb el culte que tenen els miners quetxues bolivians cap a la deessa de la Terra Pacha Mama, figura de la que parlarem en un altre moment. Nosaltres però hem fet una altra comparació, tal com indica el títol d'aquesta entrada: l'avantpassada de la Moreneta (deessa mare, de color fosc i trobada en una cova, entre d'altres...).

Fotografies

1. Venus de Willendorf, http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
2. Venus de Monruz http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
3. Venus de Gönnesdorfhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
4. Venus de Lausselhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
5. Collaret de variscita. Museu de Gavà http://www.parcarqueologic.cat/cat/imgpcn/m_b.asp
6. La Venus de Gavà: avantpassada de la Moreneta. Fotografia de l'autor del blog
7. Vetes de variscita, mines de Gavà. Fotografia de l'autor del blog

Significat i característiques de la Deessa Mare

La figura de la Deessa Mare, tal com exposo en la meva obra La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremptes de la seva cristianització ha estat descrita de formes diverses. A ella s'hi han acostat historiadors de l'art, historiadors de la religió, artistes, antropolègs,arqueòlogues i persones de índoles  molt diverses. Abans de continuar oferint-vos entrades que parlin sobre ella, o que destaquin alguna de les seves múltiples facetes que segueixen vigents encara en els nostres temps, us vull oferir un recull de descripcions, per tal que pogueu compartir la seva complexa essència, (adjuntarem algunes fotografies de Grans Mares per tal que pogueu veure la seva universalitat):

• És una imatge que inspira una percepció de l’univers com un tot orgànic, sagrat i viu, de la que Ella és el nucli; és una imatge de la que formen part (com els seus fills) la humanitat, la terra i tota forma de vida terrestre. Tot està entrellaçat en una xarxa còsmica que vincula entre si a tots els ordres de la vida manifestada i no manifestada, perquè tots ells participen de la santedat de la font original.

1. Gran Mare budista Prajnaparamita

•   La seva figura té a veure amb l’arquetip de la Gran Mare. Segons Carl Gustav Jung, la Deessa Mare com origen sobrenatural del món, és un concepte innat de la ment humana, anterior al naixement, en part perquè l’experiència humana primària i universal és la de la gestació. D’aquesta experiència primària es deriva la tendència de la deessa a representar conceptes oposats complementaris com a dalt i a baix, creació i destrucció, seguretat i perill. Aquestes idees es representen com imatges circulars de la totalitat que evoquen a Uroboros (imatge simbòlica d’un dragó o serp que es mossega la seva pròpia cua, i que crea així un cercle sense fi). Representa la naturalesa cíclica de les coses, l’etern retorn.

2. Gran Mare Coatlicue amb cap i  faldilla de serps

      A l'esquerra i a sota dues imatges de la Deessa Mare asteca Coatlicue (la que té la faldilla de serps), també coneguda com Tonantzin. Deessa que donava la vida i la mort. La seva herència és molt visible avui encara a Mèxic. Podem trobar relacions interessants amb la figura mexicana de la Santa Mort i amb el fet de que on hi havia el seu principal temple, a la muntanya de Tepeyac (que va ser destruit pels conqueridors espanyols), s'aixeca el temple de la Verge de Guadalupe, figura de devoció trascendental pels actuals mexicans. Aquesta darrera coincidència, tal com explicarem una vegada i una altra, no és fruit de la casualitat.

3. Deessa Mare Coatlicue amb rostre i caps de calaveres

•   La figura simbòlica de la Gran Mare apareix a través d’innumerables símbols, que pertanyen a la imatge primordial de les forces esbalaïdores i terribles de la natura que embolcallen el destí de l’ésser humà. La Deessa podia ser simbolitzada sota qualsevol forma de la natura; un arbre, una fruita, un animal..., que es van fènyer com formes simbòliques o hierofàniques  (M.Eliade) de la Gran Mare i el seu poder numinós.

4. Bees Goddess, Q. Casetti

Representació actual de la il·lustradora Q. Casetti, de la Deessa de les Abelles, una de les múltiples representacions de la Deessa Terra. A la Grècia antiga ja existia una deessa d'aquestes característiques anomenada Melissa.

La Mare de Déu, tal com veurem en entrades posteriors també va assumir aquest rol. Fins i tot hi ha alguna ermita on hi havia ruscos en el seu interior i hi havia una finestra que sempre que tenia que estar oberta per tal que les abelles poguessin acudir a "veure a la seva Reina".

• Segons la gran arqueòloga Marija Gimbutas, no totes les imatge de deesses representen a la Deessa Mare. Algunes al·ludeixen a la Mare Terra, altres a la Mare de la Mort, però hi ha casos de “deïtats joves” a les que no és pot aplicar el terme general de Deessa Mare, per exemple la Deessa Ocell o la Deessa Serp del Paleolític que, diu, “no són sempre mares, com tampoc ho són altres moltes imatges  relacionades amb la regeneració tals com la deessa granota, peix o eriçó, les quals encarnen els poders de la transformació. És a dir “elles personifiquen la Vida, la Mort i la Regeneració, representant alguna cosa més que la fertilitat i la maternitat” en el seu simple paper reproductor. 

5. Figura de les anomenades Deessa Ocell, per Marija Gimbutas, sostenent un infant

•  La Gran Deessa del Neolític, ara identificada amb l’agricultura i amb sacerdotesses que originalment eren dipositaries de la màgia de la pluja que feia créixer les plantes, va començar a aparèixer llavors per tot arreu com la mare de la terra i la fertilitat. Tot allò que significava manutenció se li va subordinar. Ella era la deessa de l’agricultura, ja fos arròs, civada, blat o qualsevol altre producte de la terra. Per aquesta raó a la Gran Mare després se la va començar a associar freqüentment amb un símbol vegetal. D’aquesta manera, el llaç o vincle entre la dona i planta va quedar establert a través de totes les etapes del simbolisme humà.

6. Tant la deessa Isis com la deessa Nut apareixen representade sovint com a arbre

7. Mare de Déu apareguda en una alzina

Tal com es pot observar en aquestes dues imatges, la relació de la deesses i  la Mare de Déu amb els arbres es més que evident. Les aparicions marianes en els arbres és mereixeran més endavant una entrada exclusiva. Però aquestes aparicions no només es van produir en els arbres, sino en multitud de facetes relacionades amb l'agricultura, simbologia que es remunta a temps neolítics.

Fotografies

1. Gran Mare budista Prajnaparamita: http://religion.lilithezine.com/Resurrecting-the-Great-Mother.html

2. Gran Mare Coatlicue amb cap i  faldilla de serps: http://www.taringa.net/posts/info/14175730/Coatlicue-Diosa-Madre-de-los-Aztecas.html#

3. Deessa Mare Coatlicue amb rostre i caps de calaveres: http://www.taringa.net/posts/info/14175730/Coatlicue-Diosa-Madre-de-los-Aztecas.html#

4. Bees Goddess, Q. Casetti: http://www.behance.net/gallery/A-Pursuit-of-Bees/509176

5. Figura de les anomenades Deessa Ocell. http://debronvanurd.blogspot.com.es/2012/09/when-women-were-birds.html

6. Deessa Nut com arbre: http://www.arsgravis.com/?p=3209

7. Mare de Déu apareguda en una alzina. Fotografia de l'autor sobre una làmina de Nuestra Señora del Ara (Fuente del Arco, Badajoz) del Fons Mariològic Santaló Rull.