tag:blogger.com,1999:blog-28646412108823259952024-03-13T05:44:14.501-07:00EL SOMNI DE LA DEESSA TERRAAquest lloc que visites pretén ser un espai de reflexió antropològica sobre la imatge simbòlica de la Deessa Terra.
També us vol sorprendre en l’abundància d’indrets i aspectes vitals relacionats amb la figura de la Deessa Mare que han continuat sent sagrats per la influència del cristianisme.
Finalment aspira a que gaudiu del descobriment; intentarem trobar l’equilibri just entre el que és seriós i rigorós amb el que és curiós, sorprenent i poc conegut.
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.comBlogger123125tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-24711673841429360232021-08-28T01:27:00.001-07:002021-08-28T01:31:57.033-07:00Menorca màgica: l'enigma del laberint de Cala Morts / Magical Menorca: the enigma of the labyrinth of Cala Morts<p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">La illa de Menorca està repleta de tresors arqueològics i un ambient encara salvatge en alguns dels seus paratges que mereix sense cap mena de dubte una visita adequada. La veritat és que no es aconsellable fer-ho el mes d'agost ja que la intensitat de vehicles i persones fa difícil poder gaudir adequadament d'aquesta joia de la Mediterrània. Si és així el que es pot recórrer és a buscar els llocs que puguin quedar apartats de les aglomeracions (sobretot les platges més conegudes i famoses).</span></b></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Els nombrosos poblats i monuments prehistòrics no solen estar gaire concorreguts per tant és una opció molt interessant en qualsevol moment. I Menorca precisament és una illa que destaca per la concentració escandalosa de runes megalítiques de grans dimensions úniques al món i que perviuen de forma harmònica amb el paisatge que les envolta. Molts d'aquests monuments prehistòrics tenen més de 2000 anys d'antiguitat. És el que es coneix com Menorca Talaiòtica i que es candidata a Patrimoni Mundial de la Unesco.</span></b></p><p><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Una altra opció és poder descubrir petits detalls sorprenents anant amb la vista ben oberta. És el que em va passar fent un recorregut força habitual entre dues platges conegudes de la zona nord de la illa, entre la Platja de Binimel·là i Cala Pregonda. </span></b></p><p><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><br /></span></b></p><p><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-EeOf942iw1s/YSelL4ccEQI/AAAAAAAADoI/TjzOdpC_YHk0wbBT8ucaL4sxZrMD2MmwgCLcBGAsYHQ/s2048/cala%2BMORTS.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-EeOf942iw1s/YSelL4ccEQI/AAAAAAAADoI/TjzOdpC_YHk0wbBT8ucaL4sxZrMD2MmwgCLcBGAsYHQ/w640-h480/cala%2BMORTS.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Laberint de pedres de Cala Morts. Fotografia de Jaume Seguí Soy; font Google Maps</td></tr></tbody></table><b><br /></b><p></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Per desplaçar-se de la platja a la cala es transcorre un tram del Camí de Cavalls, que envolta tot el perímetre exterior de Menorca. Es força utilitzat en ambdós sentits pels turistes que van d'una platja a l'altra. I gairebé a meitat del recorregut entre Platja Binimel·là i Cala Pregonda passem per la Cala Morts. Al contrari de les altres dues no es freqüentada pels banyistes ja que no hi ha sorra, és plena de còdols i les seves aigües solen estar plenes de restes d'algues. </span></b></p><p><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gbmrdUm9_A8/YSeou9eHVmI/AAAAAAAADoQ/Ce7JNX6dAAYaA27uqncgL8UgE39-pLwhACLcBGAsYHQ/s922/pregonda.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="451" data-original-width="922" height="314" src="https://1.bp.blogspot.com/-gbmrdUm9_A8/YSeou9eHVmI/AAAAAAAADoQ/Ce7JNX6dAAYaA27uqncgL8UgE39-pLwhACLcBGAsYHQ/w640-h314/pregonda.PNG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Ubicació en plànol de Cala Morts. Font Google Maps.</td></tr></tbody></table><b><br /></b><p></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Molt probablement el nom de Cala Morts provingui de que en alguna ocasió anirien a parar els cadàvers d'algun naufragi, tal com va succeir al 1910 en una altra cala que té el mateix nom a prop del far de Punta Nati, també a la costa nord de Menorca. En aquest cas el vaixell francés General Chanzy va naufragar i van morir més de 100 persones.</span></b></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>Sigui com sigui, la procedència del nom de la Cala l'hem de deduir, ja que no hem pogut trobar cap informació al respecte, com tampoc hem pogut trobar cap explicació al laberint de pedres que passa força desapercebut en aquest indret. La gent que transita entre les dues platges no li presta cap atenció. </b></span></p><p><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><br /></b></span></p><p><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b></b></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-66Cxq8295ZE/YSevphVt7oI/AAAAAAAADoY/ZDgtVj2UT9cH8K8AgvpB9YvtSs0WUu78gCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20210821_123836%2B%25282%2529.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-66Cxq8295ZE/YSevphVt7oI/AAAAAAAADoY/ZDgtVj2UT9cH8K8AgvpB9YvtSs0WUu78gCLcBGAsYHQ/w640-h480/IMG_20210821_123836%2B%25282%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. El laberint de pedres ignorat pels caminants. Fotografia de l'autor del blog.</td></tr></tbody></table><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><br /> </b></span><p></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Com també passa desapercebut si observem les imatges del Google Maps de la zona. Això sí, conforme ens anem apropant si que es distingeix el seu contorn. I és aquí on obtenim també una altra sorpresa i és que la seva forma i construcció són realment sorprenents vista la perfecció de les espirals que conformen el laberint. En la imatge número 4 el podeu observar en l'angle inferior dret i en la 5 la imatge més ampliada que es pot aconseguir on s'aprecia perfectament el dibuix del laberint, que tampoc es pot apreciar en el propi terreny per la perspectiva natural del paisatge i per no disposar de cap puc elevat proper.</span></b></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><br /></span></b></p><p style="text-align: justify;"><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-DzMlD7Wj3MI/YSexgnqMwXI/AAAAAAAADog/fNYa90PoMKUO_f7WaQUc1QwZzTl8CcCkACLcBGAsYHQ/s578/Cala%2Bmorts%2Bi%2Blaberint.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="570" data-original-width="578" height="632" src="https://1.bp.blogspot.com/-DzMlD7Wj3MI/YSexgnqMwXI/AAAAAAAADog/fNYa90PoMKUO_f7WaQUc1QwZzTl8CcCkACLcBGAsYHQ/w640-h632/Cala%2Bmorts%2Bi%2Blaberint.PNG" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Laberint de pedres de Cala Morts en l'angle inferior dret de la imatge. Font Google Maps.</td></tr></tbody></table><b><br /><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><br /></span></b><p></p><p><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ogtR12GtWxA/YSeyrrAetiI/AAAAAAAADow/jLGgzsuXYyAfTL-wjDgdkuGNEuysUwMhQCLcBGAsYHQ/s450/Captura.PNG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="450" height="351" src="https://1.bp.blogspot.com/-ogtR12GtWxA/YSeyrrAetiI/AAAAAAAADow/jLGgzsuXYyAfTL-wjDgdkuGNEuysUwMhQCLcBGAsYHQ/w400-h351/Captura.PNG" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. El laberint de pedres de Cala Morts. Font Google Maps</td></tr></tbody></table><b><br /></b><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><b><br /></b></div><b><br /><div style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Arribats a aquest punt ens podem plantejar una sèrie de preguntes, de les que malauradament no he pogut obtenir resposta, i per les que he decidit parlar d'aquesta construcció com un enigma: </span></b></div></b><p></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Qui és o va ser l'autor del laberint de pedres? Quina és la seva antiguitat? Perquè està construït en aquest lloc? Quina era o és la seva funció?</span></b></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Com que no disposem de cap font d'informació al respecte si que podem fer un anàlisi comparatiu pel dibuix mateix del laberint en d'altres similars. Per la pròpia estructura de 7 cercles concèntrics es pot assimilar a un laberint tipus cretenc, similar al que apareix en les monedes gregues en que es representa el laberint més famós de tots els temps, el del Minotaure del palau de Cnosos. </span></b></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><br /></span></b></p><p style="text-align: justify;"><b></b></p><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-W4zqm70_2AU/YSi6uD2zkqI/AAAAAAAADo4/l-kpEERK76sIOQv6aOFdiHCqKAORbfZzACLcBGAsYHQ/s467/Moneda%2Bde%2Bcnosos2.jpg" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="231" data-original-width="467" height="198" src="https://1.bp.blogspot.com/-W4zqm70_2AU/YSi6uD2zkqI/AAAAAAAADo4/l-kpEERK76sIOQv6aOFdiHCqKAORbfZzACLcBGAsYHQ/w400-h198/Moneda%2Bde%2Bcnosos2.jpg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Moneda de Cnosos amb el laberint. S. V a.C. <a href="http://monedas-antiguas.blogspot.com/2019/12/el-laberinto-del-minotauro-en-las.html">Font imatge</a></td></tr></tbody></table><p style="text-align: center;"><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>La semblança entre el dibuix del laberint clàssic cretenc i el laberint de Cala Morts és important i per tant podria ser que els seus autors s'haguessin inspirat en aquest patró. Tot i que la perfecció dels cercles de pedra del laberint de Cala Morts és sorprenent.</b></span></p><p style="text-align: center;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"> </span></b></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;">Altre laberint que també té semblances importants i que a més comparteix una ubicació similar pel fet d'estar situat molt a prop del mar és el laberint petroglif de Mogor, al municipi pontevedrès de Marin, a Galicia. Aquest laberint és força irregular i te una antiguitat considerable. Alguns especialistes consideren que té simbologia astral i marca l'equinocci per la seva orientació. </span></b></p><p><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><br /></span></b></p><p><b></b></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eJORWECntIY/YSjFGbjxltI/AAAAAAAADpA/WED3JhIvzpQ7pwMejFo2-IgSSdsjQ4OugCLcBGAsYHQ/s800/laberint%2BMogor.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-eJORWECntIY/YSjFGbjxltI/AAAAAAAADpA/WED3JhIvzpQ7pwMejFo2-IgSSdsjQ4OugCLcBGAsYHQ/w640-h480/laberint%2BMogor.jpg" width="640" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">7. Petroglif Laberint de Mogor, Galícia. <a href="https://misteriosleyendasdegaliciayasturias.wordpress.com/2018/09/28/el-laberinto-y-petroglifos-de-mogor/">Font de la imatge.</a></td></tr></tbody></table><b><br /><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><br /></span></b><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #990000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>També podem aportar una informació interessant en relació al lloc on està emplaçat el laberint de Cala Morts. Es tracta d'un paisatge força singular en la illa de Menorca. Disposa de interès geològic destacable i sol ser visitat precisament per interessats en l'àmbit de la geologia. És un indret força singular i especial, els colors grisos i vermells es barregen i aporten un aspecte surrealista. Es un paratge que presenta una força especial que possiblement va condicionar a que els creadors del laberint el triessin per alguna raó que desconeixem. Evidentment, si algun lector o lectora té alguna informació al respecte seria d'agrair que pogués fer arribar-la a aquest blog.</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><b><br /></b></span></p><p><b><span style="color: #990000; font-family: trebuchet;"><br /></span></b></p>Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-53214109692263157232020-08-29T11:08:00.000-07:002020-08-29T11:08:16.293-07:00La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)/ Tanit Goddess and the sanctuary des Culleram (Eivissa)<p style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><u> La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)</u></b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><u><br /></u></b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>Aquest estiu he pogut aprofitar per fer un viatge afortunat a la Illa d'Eivissa, en un moment en que a diferència d'altres anys ha deixat de ser un lloc de festa permanent i de referència per les multituds de les grans discoteques, que per raons de reduir la pandèmia han estat tancades. El turisme que habitualment és internacional, ha esdevingut de caire gairebé espanyol. A part de poder gaudir de les platges meravelloses de la illa i les de la seva petita veïna Formentera, he aprofitat per visitar un parell de llocs que feia molt de temps que estaven en les meves preferències; la cova santuari des Culleram i el museu de la necròpolis del Puig des Molins.</b></span></p><p style="text-align: justify;"><b style="color: #660000;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">L'empremta de la Deessa Mare de Cartago Tanit està present a tota la illa d'Eivissa. Aparadors de botigues amb el seu nom i la seva imatge són habituals en les seves diverses viles. És de justícia, ja que la deessa cartaginesa està associada sovint a la illa d'Ebussus, pel fet precisament de que a la cova de Es Culleram és un dels llocs de tot el món on es van trobar més vestigis arqueològics del seu culte. </span></b></p><p style="text-align: justify;"><b style="color: #660000;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;">En el Museu de Puig des Molins és on es conserven moltes de les ofrenes de les coves, com també del cementiri on està situat el museu. Una de les peces més famoses de les obres exposades és el bust d'una deessa que es va trobar al cementiri i que ha estat identificat com el de la deessa Tanit des de principis del segle XX, que podeu contemplar al centre de la imatge número 1.</span></b></p><p style="text-align: justify;"><b style="color: #660000;"><span style="font-family: trebuchet; font-size: medium;"> Hores d'ara els experts han confirmat que en cap cas es tracta de Tanit, ja que es una peça creada a la illa de Sicília per un artista grec i que per tant es més lògic que es tracti de la deessa Demeter o de la seva filla Core. Així ho afirma Benjamí Costa, director del Museu Monogràfic de Puig des Molins <a href="https://www.diariodeibiza.es/pitiuses-balears/2015/11/13/imagen-impostora-tanit-ibiza/805438.html">(enllaç).</a></span></b></p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-BuVV3yIvvXQ/X0i2SEArW1I/AAAAAAAADd4/s0ttEMgLfgcdNvKjqC5hnETjhFrOucFBwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200818_092957.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="512" src="https://1.bp.blogspot.com/-BuVV3yIvvXQ/X0i2SEArW1I/AAAAAAAADd4/s0ttEMgLfgcdNvKjqC5hnETjhFrOucFBwCLcBGAsYHQ/w384-h512/IMG_20200818_092957.jpg" width="384" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Imatges de deesses de Puig des Molins. Foto de l'autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;">Tal com diu Costa, si que podem afirmar que hi ha representacions de la deessa Tanit a Eivissa, i són precisament les que es van trobar en les coves santuari de Es Culleram, que es corresponen amb la deessa alada, de caràcter astral, i que ho confirma una placa que es va trobar a la cova amb el seu nom. Són peces que podeu observar en les imatges números 2 i 3. </b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4L43dj2eZvQ/X0jChyADGPI/AAAAAAAADeE/NmJjFzmAPEMc2ZFcukRaTbcEhP1_rhpSgCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200818_094238.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="512" src="https://1.bp.blogspot.com/-4L43dj2eZvQ/X0jChyADGPI/AAAAAAAADeE/NmJjFzmAPEMc2ZFcukRaTbcEhP1_rhpSgCLcBGAsYHQ/w384-h512/IMG_20200818_094238.jpg" width="384" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Figuretes de Tanit de Es Culleram. Foto autor del blog<br /></td></tr></tbody></table></div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-E4YgtdCURKs/X0jCtLz8ddI/AAAAAAAADeI/u2EVQs2XIy4vRR9-VxhGHT6sCo5hQDmQwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200818_094214.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="384" src="https://1.bp.blogspot.com/-E4YgtdCURKs/X0jCtLz8ddI/AAAAAAAADeI/u2EVQs2XIy4vRR9-VxhGHT6sCo5hQDmQwCLcBGAsYHQ/w513-h384/IMG_20200818_094214.jpg" width="513" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Figuretes de Tanit del santuari de Es Culleram. Foto autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b><p></p><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;">Totes aquestes figuretes van ser trobades a principis del segle XX en les coves de Es Culleram, i representen realment la simbologia completa i complexa de la deessa púnica Tanit, una de les grans deesses de l'Antiguetat que com a Deessa Mare comprenia tots els matisos importants i oposats sovint de la vida; deessa astral, de la climatologia, la fertilitat, de la vida i també de la mort (dels astres i del món subterrani): per tant també i sobretot deessa funerària. Per aquesta darrera raó va ser trobada tant en les tombes de Puig de Molins com en les coves de Es Culleram, amb la funció transcendent de facilitar la reunió dels morts amb els seus avantpassats. Una deessa doncs psicopompa, tal com el deu clàssic Hermes o Mercuri, i una mostra d'això és que en algunes de les seves representacions figura el caduceu del deu Mercuri, el que deambula entre el món celest, terrenal i d'ultratomba. Escollida per aquesta raó perquè pugui acompanyar als difunts en el viatge cap el més enllà.</b></div></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-h0ZKObUfFtg/X0kEixa2FCI/AAAAAAAADeY/5uMd4sK1KVkrG0bGAjbIoRRGaWnilIYxACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200828_145718%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="512" src="https://1.bp.blogspot.com/-h0ZKObUfFtg/X0kEixa2FCI/AAAAAAAADeY/5uMd4sK1KVkrG0bGAjbIoRRGaWnilIYxACLcBGAsYHQ/w384-h512/IMG_20200828_145718%255B1%255D.jpg" width="384" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Rèplica de Tanit d'Es Culleram amb caduceu. Foto autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><u>El santuari d'Es Culleram</u></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><u><br /></u></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;">Vaig poder visitar les coves de Es Culleram aquest mes d'agost. Inicialment era una visita una mica a l'aventura, ja que no vaig realitzar cap trucada prèvia per poder confirmar si la visita a les coves interiors seria possible, ja que ja havia pogut comprovar per internet que estan tancades amb unes tanques amb cadenat. Per poder arribar fins el lloc s'ha de deixar el vehicle en una petita esplanada de terra entre el bosc on acaba el camí, (camí que es troba senyalitzat amb el nom del santuari en la carretera de Sant Joan de Labritja a Cala de Sant Vicent). </b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;">Des del lloc on s'estaciona el vehicle hi ha un petit corriol que porta fins del santuari. Les coves estaven tancades, però en pocs minuts va aparèixer el responsable del Consell que em va poder obrir les tanques per visitar les dues sorprenents cavitats que des de la part exterior en cap cas s'imaginen. </b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-YX4TeWx8yUQ/X0oWO6hSdOI/AAAAAAAADek/cQ3Bh2FwjGcVZvQc2Tl16Cw44CsE9OvvACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200815_105555.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-YX4TeWx8yUQ/X0oWO6hSdOI/AAAAAAAADek/cQ3Bh2FwjGcVZvQc2Tl16Cw44CsE9OvvACLcBGAsYHQ/s640/IMG_20200815_105555.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Part exterior amb les coves tancades. Fotografia de l'autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>El lloc va estar ocupat com a mínim des de l'Edat del Bronze, però la seva importància va esdevenir entre els segles IV i II a.C. , època en que es reconeix que els pobladors púnics d'Eivissa, seguint la mateixa dinàmica religiosa que Cartago van mantenir a la poderosa Tanit com a deessa protectora, i van escollir aquestes coves com a santuari on realitzaven ofrenes i sacrificis animals. Els romans van afirmar, com solien fer sovint per desprestigiar els pobles que consideraven bàrbars, que es realitzaven sacrificis de nens, cosa que sembla improbable. Si que s'ha pogut demostrar per les restes de fauna del <a href="https://ojs.uv.es/index.php/saguntum/article/view/1916/1425">santuari de que hi havia sacerdots que realitzaven sacrificis d'ovelles i cabres </a>en una sala coberta que hores d'ara no existeix i que podria estar situada en aquests primers pilars que s'observen en la imatge número 5. Aquesta sala sembla ser que es van esfondrar per causes naturals entre els segles II i I a.C., i que va ser dinamitada per espoliadors furtius durant el segle XX. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b>En les dues coves interiors es dipositaven les ofrenes a Tanit. Tant les restes dels sacrificis com les estatuetes i exvots de ceràmica. </b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: medium;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Wxuenqo1vvw/X0obV6S5cbI/AAAAAAAADew/XXrr3tMxBj0OgqDmW4LmDc4Yw-WezaeHACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200815_110517.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="384" src="https://1.bp.blogspot.com/-Wxuenqo1vvw/X0obV6S5cbI/AAAAAAAADew/XXrr3tMxBj0OgqDmW4LmDc4Yw-WezaeHACLcBGAsYHQ/w512-h384/IMG_20200815_110517.jpg" width="512" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Una de les dues grans coves del santuari. Foto de l'autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mhq4i7m22LM/X0oby_oGR2I/AAAAAAAADe4/fCYgeYPhIXsQWnUOdCWaJO9YI0vxhAGJACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200815_110322.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-mhq4i7m22LM/X0oby_oGR2I/AAAAAAAADe4/fCYgeYPhIXsQWnUOdCWaJO9YI0vxhAGJACLcBGAsYHQ/s640/IMG_20200815_110322.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">7. Part interior de la cova. A la dreta s'observen ofrenes actuals. Foto autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><b><br /></b></span></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-EMnOgxu6bZE/X0ocN5PES3I/AAAAAAAADfE/NaqQhr3j6r0BYlEERM2GrMK55eowEsiuwCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200815_110426.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1536" data-original-width="2048" height="384" src="https://1.bp.blogspot.com/-EMnOgxu6bZE/X0ocN5PES3I/AAAAAAAADfE/NaqQhr3j6r0BYlEERM2GrMK55eowEsiuwCLcBGAsYHQ/w512-h384/IMG_20200815_110426.jpg" width="512" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">8. Ofrenes actuals a la cova. Foto autor del blog.<br /></td></tr></tbody></table><br /><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;">A la part exterior es pot observar les restes d'una cisterna púnica que formava part també del santuari. L'aigua es deuria aprofitar pels banquets rituals que es celebraven en el lloc, com també en les funcions sagrades de l'aigua per rentar els objectes utilitzats en els ritus, o fins i tot els mateixos participants com les ofrenes. </b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Jum88H9T-bg/X0ot8DLjt2I/AAAAAAAADfQ/tqWBHpcaGCkQbsL6g0Bb2cvA4FZlR6sbgCLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200815_111550.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-Jum88H9T-bg/X0ot8DLjt2I/AAAAAAAADfQ/tqWBHpcaGCkQbsL6g0Bb2cvA4FZlR6sbgCLcBGAsYHQ/s640/IMG_20200815_111550.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">9. Restes de la cisterna púnica del santuari. Foto de l'autor del blog.<br /></td></tr></tbody></table></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;">No hem d'oblidar, tal com ja hem repetit de forma incansable, que la simbologia religiosa pròpia de la Gran Deessa Mare va passar a ser encabida en el culte a la Mare de Déu. Com a petita mostra us vull deixar la imatge de una de les estatuetes que es van trobar en el santuari en el santuari de Es Culleram i que s'interpreta també com a imatge de la deessa Tanit, pel fet del lloc on va ser trobat i pel colom que porta a la ma. Una imatge que es podria confondre perfectament amb una imatge de la Mare de Déu, que en algunes de les seves advocacions també porta un colom a la ma.</b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-R2H992iP6D8/X0ovRHYW2lI/AAAAAAAADfg/1eBN7_-AYmw6bv6PXQCttrXczPIf8l5QACLcBGAsYHQ/s2048/IMG_20200818_094415.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-R2H992iP6D8/X0ovRHYW2lI/AAAAAAAADfg/1eBN7_-AYmw6bv6PXQCttrXczPIf8l5QACLcBGAsYHQ/s640/IMG_20200818_094415.jpg" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">10. Troballa de Es Culleram, possiblement de la deessa Tanit. Foto autor del blog<br /></td></tr></tbody></table><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /> </b></div><div style="text-align: justify;"><b style="color: #660000; font-family: trebuchet; font-size: large;"><br /></b></div>Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-86708331412853719472019-09-08T03:33:00.001-07:002019-09-08T03:33:44.836-07:00La cristianització de Tenerife (The Christianitzation of Tenerife)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que ja hem fet un parell d'entrades en les que hem tractat alguns dels punts dels que parlarem avui sobre la illa de Tenerife i la seva cristianització, tals com els<a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2019/01/els-pins-sagrats-les-verges-del-pi.html"> pins sagrats cristianitzats a les illes Canàries</a> i l'assimilació de la deessa mare guantxe <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2014/03/chaxiraxi-la-deessa-mare-canaria.html">Chaxiraxi amb la Mare de Déu de la Candelària </a>(patrona de les illes Canàries) volem afegir noves dades recollides recentment sobre el terreny i aportar també alguna fotografia interessant al respecte. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>De forma introductòria hem de tenir present que la cristianització de les illes Canàries és tardana en comparació a la Península Ibèrica i gran part del continent europeu. Tal com ja hem referit en reiterades ocasions la cristianizació d'Europa comença de forma massiva amb la romanització (en el moment en que el cristianisme esdevé el culte oficial de l'Imperi) i es prolonga durant l'Edat Mitjana (de forma sistemàtica entre els segles XII i XIV a partir sobretot de l'aparició de les Verges Trobades i les ordes religioses). En canvi no serà fins a finals del segle XV que s'imposarà el culte cristià als pobladors canaris, que seguien mantenint un culte variat segons la illa però que principalment mantenia la creença sobre una parella superior divina en la que Chaxiraxi era la deessa mare que sostenia l'univers i que era fins i tot la mare del Déu masculí Acoran o Alcorac. Era de forma resumida una religió animista i politeista, tal com succeeix amb la majoria de pobles primitius (sense que aquest terme pugui ser considerat de forma negativa) i en la que el culte a la Deessa Mare i els elements naturals de la Terra tenen un paper fonamental.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>L'anomenada conquesta de les Illes Canàries per part dels espanyols va durar 94 anys, des de 1402 fins 1496, i el fet de la cristianització va ser un dels motius fonamentals. Tal com diu Espinosa, A (<i>Historia de Nuestra Señora de la Candelaria</i>); <i>"la guerra que els espanyols van fer...als naturals de les illes...va ser injusta, sense tenir cap raó...perquè ni ells posseïen terres de cristians, ni sortien dels seus límits i termes per infestar ni molestar a les alienes. Doncs dir que els hi portaven l'Evangeli, havia de ser amb predicació.. i no amb tambor i bandera"</i>. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Anem al detall doncs amb alguns dels aspectes que permeten comprendre com la cristianizació de Tenerife es va establir, a part de l'obligació del baptisme de la població indígena, suplantant els antics cultes considerats pagans, entre els que hi havia la sacralització dels elements naturals (arbres, pous, muntanyes...) o de la seva antiga deessa Chaxiraxi.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>El culte als arbres: El Pino del Buen Paso</u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No ens cansarem de repetir que els arbres van ser un dels principals símbols sagrats pels nostres ancestres i prova d'això ho trobem en l'elevat número de imatges marianes que van "aparèixer" entre les seves branques o al seu tronc. En en cas de del Pi del Bon Pas que encara existeix a la població de Icod de los Vinos, a Tenerife, no va aparèixer cap Mare de Déu en el seu voltant, però si que es va perpetuar la seva sacralitat a partir de la celebració de la primera missa que hi ha constatada històricament a les Illes Canàries. No pot ser un motiu baladí, es del tot evident que el fet de que els conqueridors espanyols triessin aquest lloc demostrava el gran valor sagrat que donaven al seu pi centenari els aborígens tinerfenys. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-QJX9lnl7_ek/XW0iB5KLJ2I/AAAAAAAADXE/VSTFdcnyMSs2l7uxkt6A66tEN9Cc4ZjNACLcBGAs/s1600/IMG-20190819-WA0035.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-QJX9lnl7_ek/XW0iB5KLJ2I/AAAAAAAADXE/VSTFdcnyMSs2l7uxkt6A66tEN9Cc4ZjNACLcBGAs/s640/IMG-20190819-WA0035.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Pi del Bon Pas. Icod de los Vinos, Tenerife. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Hores d'ara, tal com podeu observar a la imatge, no es tracta d'un exemplar de pi canari que es mostri gaire majestuós ja que les ventades i les podes han fet que quedi força esquifit però el que cal destacar és la seva història, de la que hi ha constància en la placa que hi ha instal·lada a la seva base, juntament amb les tres creus que testimonien l'èmfasi posat en la seva cristianització d'arbre sagrat anterior.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZRnM4OkizqI/XW0kK0kcMJI/AAAAAAAADXQ/EKYN0lhgynQ3Hy5hInTGznE-YFyKa9PkgCLcBGAs/s1600/IMG-20190819-WA0033.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZRnM4OkizqI/XW0kK0kcMJI/AAAAAAAADXQ/EKYN0lhgynQ3Hy5hInTGznE-YFyKa9PkgCLcBGAs/s320/IMG-20190819-WA0033.jpg" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Les tres creus i la placa. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tP1hPlZFaeM/XW0kYRYumFI/AAAAAAAADXU/HNBvJhJWz0A8HvHYbPUL404l4b9SvTCNwCLcBGAs/s1600/IMG-20190819-WA0032.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-tP1hPlZFaeM/XW0kYRYumFI/AAAAAAAADXU/HNBvJhJWz0A8HvHYbPUL404l4b9SvTCNwCLcBGAs/s400/IMG-20190819-WA0032.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Placa a la base del Pino del Buen Paso. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com s'observa a la placa, en aquest lloc segons la tradició es va oficiar a Icod la primera missa pel capellà de les tropes avançat a la seva arribada a l'antic regne de Belicar, l'any 1496. Per tant, si hem de creure en aquesta tradició històrica tot just es va finalitzar la "conquesta" de les Illes Canàries a l'any 1496 es va iniciar la cristianizació d'aquest territori pagà davant d'aquest arbre, que es reconeix que va esdevenir sagrat per aquesta cerimònia, una manera evident de sincretització del culte a l'arbre anterior...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>Llocs cristianitzats a través de Nostra Senyora de la Candelària: coves, platges i el pou</u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Un aspecte sorprenent sobre l'aparició de la Mare de Déu de la Candelària a Tenerife es sense cap mena de dubte els diversos llocs que van esdevenir sagrats gràcies a les seves diverses aparicions, desaparicions i trasllats. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Les diverses tradicions afirmen que l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de la Candelària precedeix a la conquesta dels espanyols durant el segle XVI. La situen entre finals del XIV i inicis del XV. El primer de tot que hem de dir és que es tracta d'una <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/search/label/Verges%20Negres">Verge Negra,</a> amb tot el significat que això comporta i del que ja hem parlat en alguna ocasió. Un altre aspecte singular sobre el que hem de tractar abans de parlar sobre els llocs que gràcies a Ella van ser cristianitzats és el fet que la diferencia en la seva advocació: la Candelària, per dos motius diferents que poden tenir a veure amb el seu origen pagà...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Per un costat hi ha autors que relacionen el seu origen sincrètic amb un estel singular. Candelària prové de candela, de llum, que és el que justificava pels cristians que en la seva onomàstica del dia 2 de febrer es fessin processons amb ciris encesos. Aquesta llum que segons l'Església tenia a veure a la relació de la Mare de Déu com far o guia dels creients cristians suplantaria com tantes altres vegades cultes no cristians anteriors. En aquesta ocasió tindria a veure amb l'estel Canopo, que pels antics guantxes s'identificava amb la Gran Deessa Chaxiraxi i que aquests haurien d'haver heretat de la seva procedència berber (segons el professor Jose Barrios Garcia en la seva tesi doctoral: <i>The guantxe lunar calendar and the Virgin of Candelaria)</i>, un estel que esdevenia la referència principal per l'organització del seu calendari solar. El professor Barrios afirma que existeixen fonts documentades sobre la importància de "l'estel del Sur" en l'eix cosmològic de la cultura berber continental assenyalant la creença de que Canopo és l'estel principal del cel, la més antiga, la mare de tots els estels (tal com afirma el prehistoriador <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/lapalmaahora/sociedad/prehistoriador-Miguel-Martin-Palma-Canopo_0_735977044.html">Miguel Martin)</a>.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-N7hEVmENWVA/XW7YA3ibbnI/AAAAAAAADXk/BWGyas088M4MFxaVZLLlScHCDA9Qg1eaQCLcBGAs/s1600/ARRIB-Canopo-ABAJO-MIGUEL-MARTIN_EDIIMA20120918_0600_19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="261" data-original-width="394" height="263" src="https://1.bp.blogspot.com/-N7hEVmENWVA/XW7YA3ibbnI/AAAAAAAADXk/BWGyas088M4MFxaVZLLlScHCDA9Qg1eaQCLcBGAs/s400/ARRIB-Canopo-ABAJO-MIGUEL-MARTIN_EDIIMA20120918_0600_19.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. L'Estel Canopo sobre la muntanya Azufre, Mazo, Canàries. <b><a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/lapalmaahora/sociedad/prehistoriador-Miguel-Martin-Palma-Canopo_0_735977044.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però encara hi ha una altra teoria força curiosa i interessant sobre el perquè se li va donar el nom de Mare de Déu de la Candelaria a la imatge que va aparèixer a Tenerife durant el segle XIV. Alguns autors (com Alfredo Mederos Martin i Gabriel Escribano Cobo en el seu estudi <i><a href="https://repositorio.uam.es/handle/10486/670766">El limite occidental del Menceyato de Güimar, Tenerife y el lugar de la aparición de la Virgen de la Candelaria, sincretismo de la diosa lunar Juno Caelestis</a></i>) identifiquen a aquesta Mare de Déu amb la deessa Juno Caelestis africana, que també tenia la seva festivitat principal en els primers 15 dies d'agost, l'anomenada festivitat de Begnesmet, que era quan recollien les collites. I més encara, també afirmen que la platja de Chimisay on va ser trobada la imatge, i que també era anomenada com el Port de la Cera, era un punt de recalada de vaixells però també un indret on apareixia sovint l'ambre gris marí, que es confon sovint amb cera ja que també és inflamable...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1YJdtX0-IjQ/XXAYQI-Xu4I/AAAAAAAADXw/lIXIxDEVvLMTtDVcrthA36fK2Lq0OR3owCLcBGAs/s1600/sm-Candelaria-Guanche-07-1024x683.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="1024" height="426" src="https://1.bp.blogspot.com/-1YJdtX0-IjQ/XXAYQI-Xu4I/AAAAAAAADXw/lIXIxDEVvLMTtDVcrthA36fK2Lq0OR3owCLcBGAs/s640/sm-Candelaria-Guanche-07-1024x683.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Recreació actual de l'aparició de Ntra. Senyora de la Candelària als guantxes a la platja de Chimisay. <b><a href="https://diariodeavisos.elespanol.com/2018/08/y-la-virgen-volvio-a-aparecer-en-la-playa-de-chimisay/">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però que és l'ambre gris marí?</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>L'ambre gris, també conegut com vòmit de balena, és una substància pastosa que creen els catxalots en els seus estomacs per protegir-se dels pics cornis o dents dels calamars gegants i sèpies dels que s'alimenten, i que a vegades apareix a les platges. Era molt preuat en l'antiguitat i ho segueix sent encara avui en dia per la producció de perfums, per les seves propietats com a fixador d'aromes i olors. Els autors anteriorment esmentats destaquen en el seu estudi que triar el nom de la Candelaria, podia tenir a veure doncs amb les importants troballes de cera o ambre gris que valoraven altament els guantxes. Fins i tot esmenten alguns rituals dels guantxes dels que hi ha constància en el segle XVII en el que encenien llums a la platja on van trobar la Verge i també deixaven pedres d'ambre gris a la platja, que ells havien trobat anteriorment, com si haguessin aparegut en aquell moment. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4nZMJmnhl0w/XXAjRlxZJVI/AAAAAAAADX8/5idyyLiTCvoEeOy_cYYLkvxnUV5wMZeyQCLcBGAs/s1600/28c6f11f2585ce6c885e1d9179f87103.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://1.bp.blogspot.com/-4nZMJmnhl0w/XXAjRlxZJVI/AAAAAAAADX8/5idyyLiTCvoEeOy_cYYLkvxnUV5wMZeyQCLcBGAs/s400/28c6f11f2585ce6c885e1d9179f87103.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Ambre gris amb dent de calamar. <b><a href="https://www.pinterest.es/pin/441282463470517583/?lp=true">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Anem a veure doncs, els llocs tenen una relació important amb les tradicions i llegendes sobre l'aparició de la Verge de la Candelaria i que així van poder ser cristianitzats.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com ja hem esmentat el primer lloc on va aparèixer la imatge va ser a la platja de Chimisay, a Tenerife. Algunes fonts parlen de que els dos pastors guantxes la van veure per primera vegada en un pujol al costat del mar. Altres diuen que la van trobar en una plana que actualment rep el nom del Pla de la Verge.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img src="http://www.pateatenerife.com/wp-content/uploads/2016/04/mural.jpg" height="425" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: 12.8px;">7. Mural actual on està representada l'aparició de la Candelaria. </span><a href="https://www.pateatenerife.com/playa-de-chimisay-o-del-socorro/" style="font-size: 12.8px;">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En aquest mural anterior, es pot observar com l'artista ha captat i ha volgut mostrar la sincretització entre els elements de la Natura o de la Deessa Terra i l'aparició de la Verge. La roca i la Imatge són la mateixa cosa i emergeixen de l'aigua del mar tal com les antigues deesses marines.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Hi ha també en la mateixa platja de Chimisay un pou que guarda relació amb l'aparició mariana, un pou d'aigua al costat del mar no és gaire usual i amb molta seguretat havia de tenir un caire sagrat anterior. Hem de tenir present que, tal com hem exposat en reiterades ocasions les imatges de la Mare de Déu trobades (tal com és el cas de Catalunya en el que hi ha constància de més de 800) van "aparèixer" en arbres, coves, muntanyes (cims i rocs entre d'altres) i elements aquàtics (pous, rius, gorgs, mar..) entre d'altres. Tal com observem a Tenerife el patró segueix sent el mateix, ja que la motivació de tot plegat era sincretitzar l'antiga religió en el cristianisme.</b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="300" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/da/Pozo_Salobre_%28G%C3%BC%C3%ADmar%29.jpg/800px-Pozo_Salobre_%28G%C3%BC%C3%ADmar%29.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">8. Pou d'aigua a la platja on va aparèixer la Candelària. <b><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_la_Verge">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>A partir de la troballa de la imatge a la platja, algunes tradicions situen el seu trasllat a la cova de Achbinico, a poca distància del lloc originari de l'aparició. Sobre aquesta cova, com passa molt a sovint en la narració mariana, s'acaba aixecant una ermita, que actualment està sota l'advocació de Sant Blai. Aquesta cova ermita, que hem pogut visitar recentment, guarda en el seu interior una rèplica de la primitiva imatge de la Verge de la Candelaria. Mostra perfectament l'adaptació que van haver de realitzar al construir el petit temple en les roques ennegrides al costat mateix de les ones del mar que xoquen sovint amb força. Les excavacions arqueològiques realitzades en el seu interior i rodalies han confirmat que el lloc era utilitzat des d'època aborigen com assentament estacional i suposadament com lloc de culte, entre d'altres circumstàncies hi havien diversos focs simultanis visibles des de l'exterior. Tal com diuen </b><a href="https://mdc.ulpgc.es/cdm/singleitem/collection/coloquios/id/624/rec/1" style="font-weight: bold;">diversos autors</a><b> que han excavat en el lloc; <i>"son nombrosos els indicis documentals i arqueològics amb els que es compta per recolzar la hipòtesi d'una continuïtat temporal en el contingut simbòlic de la Cova d'Achbinico, individualitzant-la com espai prioritari en el conjunt històric al que pertany</i>."</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Els mateixos autors, a partir de l'estudi de la cova afirmen també, a part del sivretisme entre el culte previ de lloc i la relació de la Verge de la Candelària amb l'antiga divinitat femenina guantxe, Mare de l'Univers, inspirant-se també en expressions de Alonso de Espinosa (1594): <i>"Aquests comportaments religiosos de naturalesa sincrètica apareixen molt ben reflectits en l'obra d'Espinosa, encara que l'autor pren com a punt d'inici la instal·lació de la Mare de Déu de la Candelaria a l'interior de la cova, obviant així tot el procés anterior d'aculturació religiosa que possiblement desconeixia. En qualsevol cas, l'expressió més clara d'aquestes actituds de sincretisme ve representada per la identificació de la Candelaria com ·la mare del sustentador de cel i terra, quedant d'aquesta forma assimilada a un dels denominats éssers de la cosmogonia aborigen</i>". </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5804ssyHUsw/XXTGMqE8o6I/AAAAAAAADYU/lpY0IbUU0HE45n06AEKcKCePa2A-kZdRwCLcBGAs/s1600/IMG-20190821-WA0008.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-5804ssyHUsw/XXTGMqE8o6I/AAAAAAAADYU/lpY0IbUU0HE45n06AEKcKCePa2A-kZdRwCLcBGAs/s640/IMG-20190821-WA0008.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">9. Ermita de Sant Blai en la cova d'Achbinico. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ccNhIuvAsOU/XXTHHzoh3NI/AAAAAAAADYg/mZNzBshmVaY8kv8wbq4kZAbUCV0Ug9yGACLcBGAs/s1600/IMG-20190821-WA0011.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="768" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-ccNhIuvAsOU/XXTHHzoh3NI/AAAAAAAADYg/mZNzBshmVaY8kv8wbq4kZAbUCV0Ug9yGACLcBGAs/s640/IMG-20190821-WA0011.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">10. Interior de l'ermita cova amb la rèplica de la imatge de la Candelària. Foto de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Visitant-la vam poder descobrir una altre versió que no consta en els arxius i que ens van voler explicar dues dones canàries que es trobaven a prop deixant uns ciris... Si observeu la imatge número 9, hi ha una altra gran cova al costat esquerra del temple. Just en aquesta altra cova hi havia ciris i altres ofrenes repartides per terra i les roques. En canvi no hi havia cap ofrena ni ciri a l'interior de l'ermita. Veient que les dues dones estaven fent algun tipus de pregària, al preguntar el motiu ens van respondre que originalment la imatge de la Verge havia estat trobada en aquesta cova, i no en la que hi ha instal·lada l'ermita. Fins i tot ens van comentar que una part d'aquesta cova donava directament a les ones del mar, però que recentment havia estat tancava amb roques i formigó per tal que algunes persones no s'anessin a treure la vida en aquest lloc tirant-se al mar...Vam poder comprovar directament com la força simbòlica dels llocs tel·lúrics preval intensament i es perpetua tot i la intervenció del culte cristià a través de les seves imatges i temples...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0GVWMvUQ1_k/XXTSIdmh71I/AAAAAAAADYs/nuqwI6UadS0ztGRfvhzLWxC6DQIQ6M0XACLcBGAs/s1600/IMG-20190821-WA0012.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1024" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-0GVWMvUQ1_k/XXTSIdmh71I/AAAAAAAADYs/nuqwI6UadS0ztGRfvhzLWxC6DQIQ6M0XACLcBGAs/s640/IMG-20190821-WA0012.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">11. Interior de la cova oberta al costat de l'ermita de Sant Blai, amb ciris i ofrenes. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Finalment, també trobem una altra cova que figura en la tradició de l'aparició de la Verge de la Candelària i que amb força seguretat havia de tenir un caràcter sagrat previ. Les fonts que tracten sobre l'aparició de la Verge, sovint no coincideixen, són una amalgama de narracions simbòliques a vegades no coincidents o fins i tot contradictòries que tracten d'afirmar la presència de la Verge per confirmar la presència del culte cristià. En algunes de les tradicions es diu que en una altra cova, la de Chinguaro, es on es va portar la imatge just després d'aparèixer a la platja de Chimisay. La raó és que en aquesta cova hi vivia el "mencey" de Güimar (és a dir el rei guantxe d'aquella zona), i per tant el mateix rei va voler que la portessin. Va estar en aquest lloc durant un temps fins que la van traslladar a la cova d'Achbinico. Curiosament el nom que rebia el nom de la imatge en aquell moment i lloc era l'estrangera", reconeixent algun autor que anteriorment en la mateixa cova es retia culte a la deessa Chaxiraxi". A sobre de la cova es va construir també una ermita, que es va derruir als anys 70 del segle XX, i actualment es troba un temple cristià que dona pes amb la seva gran creu de la cristianització de l'antic lloc pagà guantxe...</b></span><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="326" src="https://1.bp.blogspot.com/-EdFDecZg9hs/VM9lcxxn44I/AAAAAAAATxM/R0okoEUyT3s/s400/Antigua%2Bcueva%2By%2Bermita%2Bde%2BChinguaro%2B-%2BG%C3%BCimar.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">12. L'ermita i la cova. Dibuix de JJ Williams, principis s. XIX. <b><a href="https://www.isladetenerifevivela.com/2015/02/cueva-de-chinguaro-guimar.html">ENLLAÇ</a><br /></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><img height="300" src="https://3.bp.blogspot.com/-bmKgd4B3yIo/WT5ONt2Ls1I/AAAAAAAAAI0/8cuI0Qu13UojMAIRaRO60ZO-MzJ53e-KwCEw/s400/1799019_724440600984192_7162710001980090589_o.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="400" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">13. La cova a l'actualitat. <b><a href="http://guimar-tenerife.blogspot.com/p/texto-javier-eloy-campos.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<b><br /></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-80548580195723318782019-01-21T09:32:00.002-08:002019-01-21T09:34:29.245-08:00Els pins sagrats: Les Verges del Pi (The sacred pines: The Virgin of the Pine)<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ara que fa ben bé quatre dies que hem deixat enrere les festes de Nadal, en el que entre d'altres coses hem celebrat l'arribada del nou Sol i la perennitat de la vida més enllà de la mort, és un bon moment per destacar la sacralitat de l'arbre de Nadal per excel·lència; el pi.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/--jozALRDllQ/XEM9LgsvZHI/AAAAAAAADTM/lUVHnEyweiU6R5e6uVyXryj9vdVK9Ek-QCLcBGAs/s1600/PINO%2BDE%2BLA%2BVIRGEN.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="1020" height="482" src="https://2.bp.blogspot.com/--jozALRDllQ/XEM9LgsvZHI/AAAAAAAADTM/lUVHnEyweiU6R5e6uVyXryj9vdVK9Ek-QCLcBGAs/s640/PINO%2BDE%2BLA%2BVIRGEN.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Pi de la Verge del Paso, o Pi Sant. La Palma, Illes Canàries.<b><a href="http://arboleuropeo.es/pino-de-la-virgen-la-palma/"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Ja hem parlat en nombroses vegades sobre la gran importància de <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/search/label/arbre">l'arbre</a> com a element sagrat de la Deessa Terra i la seva associació amb la pedra i l'aigua, sovint al voltant d'una cova. També de la figura típica de la Mare de Déu com a fenomen utilitzat per l'Església per cristianitzar els cultes ancestrals que hi havia al voltant d'aquestes tres figures simbòliques. </span></b></span><br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-nF32uxgLXZI/XEM5rne0AFI/AAAAAAAADTA/9zLAKHXcgpIrN41Gls4MB0qgzf6rfA-OACLcBGAs/s1600/burning-bush-froment-sm.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="511" data-original-width="307" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-nF32uxgLXZI/XEM5rne0AFI/AAAAAAAADTA/9zLAKHXcgpIrN41Gls4MB0qgzf6rfA-OACLcBGAs/s640/burning-bush-froment-sm.jpg" width="384" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Sta. Maria i el nen a l'Arbre de la Vida. Nicholas Froment, 1476.<a href="https://blogvirasatehind.com/2017/06/08/kalpavriksha-and-its-depiction-in-art-and-architecture-an-overview/"> <b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En el cas de l'arbre, la Verge es va poder integrar perfectament en l'Arbre de la Vida,tal com podem observar en la següent representació que trobem a la catedral francesa d'Aiz, de Nicholas Froment, de l'any 1476:</span></b></span><br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span><span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Fins i tot també hem parlat de la figura del pi sagrat en una de les nostres entrades, en la que explicàvem la increïble festa del <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/search/label/Pi%20de%20Centelles">Pi de Centelles</a>, on un exemplar d'aquesta espècie és penjat dins de l'església capgirat i tot engalanat de fruites i que molt possiblement tingui una estreta relació amb la Gran Mare frígia, la deessa Cibeles. En aquest cas el pi substitueix al seu paredre diví, el déu Atis.</span></b></span><br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-cvIHokp1KCM/XEWwLskGGDI/AAAAAAAADTY/lg0C4rGtlMgsJBbwO7pn7t7Sr4QOTWiwACLcBGAs/s1600/virgen-del-pino-gif.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="448" data-original-width="285" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-cvIHokp1KCM/XEWwLskGGDI/AAAAAAAADTY/lg0C4rGtlMgsJBbwO7pn7t7Sr4QOTWiwACLcBGAs/s400/virgen-del-pino-gif.jpg" width="253" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Estampa de la troballa de la V. del Pi. <a href="https://fraymartindeporres.wordpress.com/virgen-del-pino-gif/">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En canvi avui anem a recuperar algunes de les Verges que han estat trobades en pins i que com ja hem explicat de forma reincident van ser col·locades per cristianitzar els arbres que antigament eren sagrats.</span></b></span><span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span><br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>Les Verges del Pi de les Illes Canàries</u></span></b></span><br />
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="text-align: justify;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Les Illes Canàries van ser "conquerides" pels castellans a finals del segle XV. Els antics pobladors guantxes de les illes els hi van oposar molta ressistència. La conquesta de les Illes Canàries va significar també la conversió al cristianisme dels seus antics pobladors, sovint de forma forçada. La seva antiga religió girava al voltant de la seva Deessa Mare <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/search/label/Candel%C3%A0ria">Chaxiraxi</a>, tal com vam explicar anteriorment, i comprenia el culte a llocs i elements sagrats de la Deessa Terra, tals com coves, muntanyes, arbres, fonts, pedres sagrades i volcans, que eren considerats temples naturals. En l'anterior entrada de Chaxiraxi ja vam documentar com els castellans la van assimilar amb la Verge de la Candelària i li van aixecar la seva basílica on van obligar a batejar als indígenes en una pila bautismal. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>A partir d'aquí anem a veure un parell de casos que ens permeten assegurar el procés de cristianització de pins que eren considerats sagrats, tot i que només a les Canàries hi ha constància de molts més casos de pins sagrats...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<span style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El primer exemple el podem trobar en la Verge del Pi de l'ermita del Paso, a la illa de La Palma, Illes Canàries. El més interessant d'aquest cas és que l'ermita va ser aixecada al costat del pi centenari que afortunadament encara existeix i que podeu observar en la imatge número 1. Es tracta d'un longeu exemplar de pi canari, el més alt de l'arxipèlag, amb una edat aproximada entre els 600 i els 800 anys. Els que afirmen que té 775 anys, el situen així com el més antic d'Europa...</b></span></span><br />
<br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif; text-align: justify;">Si destaquem el que ens explica la tradició sobre la troballa de la Verge en el pi, no costa gaire de poder establir fàcilment la història real, que va seguir el patró comú de la cristianització de l'arbre a través de la col·locació d'una imatge de la Verge en les branques, el tronc o en la seva copa. Fins i tot també tenim constància d'una altra pràctica cristianitzadora, sovint prèvia abans d'aixecar ermites, esglésies o basíliques al seu costat, que consisteix en col·locar una campana al punt més alt de la copa de l'arbre, sent anomenats així com a pins campaners (podeu consultar una entrada molt interessant al respecte (<a href="https://pellagofio.es/rutas/arboles-de-canarias/los-mil-y-un-nombres-de-los-pinos-canarios-1/">Mil y un nombres de los pinos canarios</a>).</b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif; text-align: justify;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif; text-align: justify;"><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-7iaLfr3nDfc/XEW7pJJOG9I/AAAAAAAADTk/10aogVB0VOQlH2BZ-9WGq0oHDe14pzI3wCLcBGAs/s1600/PINO%2BSANTO-LA%2BPALMA.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="295" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-7iaLfr3nDfc/XEW7pJJOG9I/AAAAAAAADTk/10aogVB0VOQlH2BZ-9WGq0oHDe14pzI3wCLcBGAs/s640/PINO%2BSANTO-LA%2BPALMA.jpg" width="472" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Representació de la fornícula dins del pi sant del Paso, la Palma. <b><a href="http://iglesiaguanche.blogspot.com/2013/10/la-diosa-madre-en-las-islas-canarias-xx_8.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif; text-align: justify;">La tradició ens situa la cristianització en el just moment de la conquesta castellana, com no podia ser d'una altra manera:</b><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></span>
<span style="text-align: justify;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>"La tradició explica que en els temps de la Conquesta, per uns pastors i per altres soldats d'Alonso Férnandez de Lugo, que descansaven a l'ombra d'un pi extraordinari, les hosts de l'Adelantat que amb enganys i traició va reduir al indòmit Tanausú, un d'ells va pujar al gegantí arbre i va quedar sorprès al trobar entre les </i></b></span></span><b style="font-family: "trebuchet ms", sans-serif; text-align: justify;"><i>seves branques una bella imatge, la imatge de la Verge del Pi."</i></b><i style="background-color: #ddeeff; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 12.6px;">Programa</i><span style="background-color: #ddeeff; color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 12.6px;">. Fiestas Trienales de Ntra. Sra. del Pino (El Paso, La Palma). 2003, pág. 4</span><br />
<span style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La imatge es va instal·lar en una fornícula en el tronc del mateix arbre i no va ser fins l'any 1876 que es va construir la primera ermita de la Verge del PI al Paso, de La Palma, tal com podeu observar en la representació de la imatge número 4.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>L'altre cas, més important per tractar-se de la patrona de les Illes Canàries, és la Verge del Pi de Teron, de la illa de Gran Canària. En aquest cas el pi original centenari on s'aixeca la basílica ha desaparegut, però hi ha constància de que al segle XV, tenia uns 42 metres d'alçada i més de 6 metres de diàmetre. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-3jFsM8YhOBs/XEXrOvqgoCI/AAAAAAAADTw/U2ZAhvpPDiYNKhW10Wt0ot4o0z1Nzp0oACLcBGAs/s1600/virgen%2Bdel%2Bpino%2Bteror.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="425" src="https://2.bp.blogspot.com/-3jFsM8YhOBs/XEXrOvqgoCI/AAAAAAAADTw/U2ZAhvpPDiYNKhW10Wt0ot4o0z1Nzp0oACLcBGAs/s640/virgen%2Bdel%2Bpino%2Bteror.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Santuari de la Verge del Pi de Teron (Gran Canària), amb dos grans exemplars de pi canari al costat. <b><a href="https://www.nationalgeographic.com.es/viajes/grandes-reportajes/gran-canaria-isla-contrastes-naturaleza-historia-y-playas_11742/2">ENLLAÇ </a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Avui en dia, tot i així, es troben alguns grans exemplars de pi canari pel voltant del santuari. Les tradicions sobre la troballa de la imatge de la Verge del Pi de Teron posen evidència l'existència d'un lloc sagrat paradigmàtic en relació a la Deessa Terra, ja que figura la trilogia comentada inicialment: arbre, pedra sagrada i font. Anem a veure el que diu un testimoni recollit respecte a la troballa de la Verge a finals del segle XVIII:</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>Els nostres pares ens han dit que dirigits per un resplendor meravellós la van trobar en l'eminència d'in pi, envoltada de tres bells dragos, dels que de les seves branques es formava una espècie de nínxol; que una làpida molt llisa li servia de peanya i que del tronc d'aquell arbre naixia una font perenne d'aigües medicinals.</i></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
Fernando Hernánez Zumbado, Novena a Nuestra Señora, 1782.</div>
<div style="color: #222222; font-family: sans-serif; font-size: 12.6px; line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La làpida que feia de peanya a la Verge no era una pedra qualsevol, consistia un monòlit amb petjades gravades amb forma de peus. És a dir una pedra amb inscultures que segurament seria prehistòrica. Si li sumem el balneari d'aigües guaridores i que el lloc de Teror, Teruri o Aterure (Terres vermelles en canari) es possiblement un santuari dels antics indígenes de la illa de Gran Canària, podem entendre perquè és el lloc religiós més important de l'arxipèlag...</b></span><span style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El Pi de les Meravelles, que era com s'anomenava l'antic arbre sagrat, sembla ser que va ser arrencat l'any 1684 per un gran ventolera. Un altre punt d'enorme interès és que en el cambril de la Verge del Pi, dins de la basílica, es conserva una creu de fusta que s'afirma que està feta de la seva fusta, i que rep el nom de Creu Verda, un altre detall que remunta la sacralitat del pi amb la immortalitat i l'etern verdor (del mateix simbolisme es fonamenta l'arbre de Nadal).</b></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>Les Mares de Déu del Pi a Catalunya</u></b></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>A Catalunya, tenim constància també de diversos casos d'advocacions de Verges trobades en pins o pinedes. El cas més conegut és el l'església de Santa Maria del Pi, a la part antiga de la ciutat de Barcelona, però en el llibre de Joan Amades, Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, apareixen tres casos més:</b></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="line-height: inherit; margin-bottom: 0.5em; margin-top: 0.5em; text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Mare de Déu de Pineda: Venerada a Vila-seca de Solcina (Baix Camp). La tradició afirma que la va descobrir un pastor entre el brancatge d'un pi mentre guardava ovelles. </b></li>
<li><b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Mare de Déu de PInós: Uns pastors del terme de Sant Pau de Pinós (Merlès) la van trobar dalt d'un pi.</b></li>
<li><b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Mare de Déu de la Pinya: Uns carboners la van trobar en una feixina de pi, al terme de la Pinya, prop d'Olot.</b></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Les tradicions de la troballa de la Verge de l'església de Santa Maria del Pi també guarden certs paral·lelismes amb d'altres similars. En aquestes es destaca la gran antigor de la troballa, ja que afirmen que un pescador la trobar en unes branques d'un pi, quan el mar arribava a la mateixa zona de la Plaça del Pi on es troba el temple actual, cosa que evidentment havia de ser fa uns mil o dos mil anys...</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-Ee7kRvIMQS4/XEYA5IE7AFI/AAAAAAAADT8/07jGfVlfq78WqbQJRiH2cTVhZw6KZJAVACLcBGAs/s1600/fachada-iglesia-santa-maria-del-1352988521955.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="418" data-original-width="646" src="https://2.bp.blogspot.com/-Ee7kRvIMQS4/XEYA5IE7AFI/AAAAAAAADT8/07jGfVlfq78WqbQJRiH2cTVhZw6KZJAVACLcBGAs/s1600/fachada-iglesia-santa-maria-del-1352988521955.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Façana de Santa Maria del Pi, Barcelona, i a l'esquerra un probable descendent del Pi sagrat original.<b><a href="https://blog.costabrava-pals.com/la-basilique-de-santa-maria-del-pi-un-nouveau-point-de-vue-sur-barcelone/"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-21599772101077707442018-12-30T10:33:00.001-08:002018-12-30T10:33:05.347-08:00Ella (She)<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El famós concepte sobre<i> l</i>'<i>Etern femení</i> ha estat representat per molts autors en múltiples formes d'art, des de ben antic fins l'actualitat. Com a propi concepte simbòlic és indemostrable de forma científica o empírica i és per tant impossible d'afirmar si quan ens trobem en alguna obra determinada l'autor o autora era conscient de la seva al·lusió a aquesta inabarcable imatge simbòlica (excepte quan evidentment el propi autor ho esmenta explícitament)...</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Però a què ens referim quan parlem de l'Etern femení? Es podria abordar des de diversos àmbits i sentits, com el de l'autora Llúcia Clarà dels anys 30, en el que en una obra del mateix nom aportava una visió sobre la posició de la dona dins d'un esperit de feminisme conservador d'aquella època. No tractarem aquí aquesta visió sociològica o fins i tot crítica amb enfocament patriarcal (tal com van veure alguns autors com Simon de Beauvoir).</span></b></div>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En canvi, dins de la corrent simbòlica del nostre bloc ho abordarem des de la relació que té la imatge arquetípica de la dona com a principi inspirador, però també creador. Volem comprobar com no només representa una idea de contemplació o intuïció passiva, contraposada a l'acció masculina, sino que també integra posicions més dinàmiques fàctiques, més enllà de la visió del Faust de Goethe en la que la dona representa l'estat intermedi entre l'home i la divinitat, en que l'arquetip de la dona és capaç d'elevar a l'home cap l'estat elevat, en la que totes les dones de les que l'home s'ha enamorat representen realment aquesta imatge simbòlica que l'ajuden a projectar-se en allò que li és diví...</span></b></span></b></div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-fEX4QrLRIsI/XCdH8kgbbZI/AAAAAAAADSA/BGx1IYAOeuE0MORDz11EHFBB0EO_OGiCgCLcBGAs/s1600/louis-cattiaux-2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="596" data-original-width="720" height="529" src="https://2.bp.blogspot.com/-fEX4QrLRIsI/XCdH8kgbbZI/AAAAAAAADSA/BGx1IYAOeuE0MORDz11EHFBB0EO_OGiCgCLcBGAs/s640/louis-cattiaux-2.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. La força dels pentàculs o la Venus celest, la Mare dels Móns. Louis Cattiaux.<b><a href="https://3trior.com/tag/louis-cattiaux/"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif; font-weight: 700;"><br /></span></div>
<div style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En aquesta representació de Louis Cattiaux, per exemple, trobem una representació de l'Ànima del Món, en la que la Dona és tinguda com la Mare dels Móns, o la que anima la metamorfosi dels quatre elements (que estan representats amb els seus simbols al·legorics al voltant de la dona). És una imatge femenina que ens recorda de forma viva les Venus paleolítiques o les figures de deesses de l'Orient Mitjà o de l'Illa de Malta. </span></b></div>
<div style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un dels punts més interessants que evoca als artistes el mite de l'etern femení és el fet de que la temporalitat és converteix precisament en paràbola del que és inaccessible o inefable. És en aquesta metàfora que la dona de per sí adquireix en alguns artistes aquest sentit, una dona que representa en ella mateixa la resta de dones del món o de la història, una dona que deixa de ser existent de forma individual per representar la totalitat del gènere femení, tal com ja em dit que descrivia Goethe en la seva obra immortal o fins i tot a la famosa cançó d'Alejandro Sanz, <i>Y ¿si fuera Ella?</i>.</span></b></div>
<div style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-weight: bold; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/A-fgpP6fOEA/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/A-fgpP6fOEA?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="font-weight: bold; text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-0Z-Yceh9Neo/XCkN-uyB24I/AAAAAAAADSM/OAauhlnOhRUgAyZORpyV-VCEackvKMpWQCLcBGAs/s1600/henry-rider-haggard_1_1259034.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="250" data-original-width="162" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-0Z-Yceh9Neo/XCkN-uyB24I/AAAAAAAADSM/OAauhlnOhRUgAyZORpyV-VCEackvKMpWQCLcBGAs/s320/henry-rider-haggard_1_1259034.jpg" width="207" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Portada l'obra Ella, de Rider Haggard.<b><a href="https://www.google.com/url?sa=i&source=images&cd=&ved=2ahUKEwibjJS6l8jfAhWjx4UKHcwXDQIQjhx6BAgBEAM&url=http%3A%2F%2Fglobedia.com%2Fhenry-rider-haggard&psig=AOvVaw1dRliqC12L7qZvN-I9USc2&ust=1546280720626000"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b><b>Una dona que transcendeix doncs de la seva singularitat per esdevenir una dona eterna o permanent, de forma màgica o fins i tot divina. Aquesta història la va immortalitzar Rider Haggard, ni més ni menys que l'any 1887, en la seva obra <i>Ella, la que ha de ser obeïda</i>. Sembla fins i tot que aquesta obra va poder inspirar fins i tot a que Carl Gustav Jung construís el seu llenguatge sobre els arquetip, i més concretament l'arquetip de l'Ànima.</b></span></div>
</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-RkTe-bHHcwA/XCkO7d53BTI/AAAAAAAADSY/saioMXp8YzgM9zwtN_lIh2daJOEo3O9_QCLcBGAs/s1600/haggard-she-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="400" data-original-width="246" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-RkTe-bHHcwA/XCkO7d53BTI/AAAAAAAADSY/saioMXp8YzgM9zwtN_lIh2daJOEo3O9_QCLcBGAs/s320/haggard-she-1.jpg" width="196" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3.<a href="https://rescepto.wordpress.com/2014/06/18/she-a-history-of-adventure-ella/"> ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b> </b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-6585539792063498472018-11-03T12:31:00.000-07:002018-11-03T12:31:43.557-07:00El menhir de l'Àngel i Santa Maria de Pedralbes<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tornem de nou amb un dels inacabables exemples en que la religió cristiana assimila algun element de l'antiga religió pagana. L'antiga religió perpetuada per generacions i generacions des de temps prehistòrics, tenia una estreta relació amb els cicles vitals de la Terra i les mostres més antigues que encara podem contemplar en l'actualitat són aquelles que han pogut aguantar el pas del temps i no ser destruïdes per destructors de símbols pagans. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Com ja és ben sabut el cristianisme, entre els segles IV i V va destruir, demolir i fondre una quantitat d'obres i edificis clàssics que eren considerats pagans. Més tard, en els primers segles de l'Edat Mitjana va seguir la seva tasca destructora amb multitud d'elements que eren considerats sagrats en el món rural, en el pagus...arbres, boscos o megàlits prehistòrics són alguns dels exemples més repetits per tota la geografia europea, i per l'americana quan els espanyols van arribar uns segles més tard. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el nostre estudi </b><i style="font-weight: bold;">La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització</i><b> i en moltes entrades del nostre bloc es constata amb gran quantitat d'informació aquesta tendència destructiva de l'Església, però que sovint es substituïda per formes més continuistes tals com la sincretització religiosa. És a dir la integració de ritus, figures o elements pagans en el cristianisme.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-lTljM0MxKy0/W9xIZ7IRkTI/AAAAAAAADQI/LRG1QJwWB-wYVgi5vGltif-N0cgSDL2kACLcBGAs/s1600/8-Menhir%2B%25281%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1067" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-lTljM0MxKy0/W9xIZ7IRkTI/AAAAAAAADQI/LRG1QJwWB-wYVgi5vGltif-N0cgSDL2kACLcBGAs/s640/8-Menhir%2B%25281%2529.JPG" width="426" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1.Punta del menhir de l'Àngel, en l'accés d'una de les portes del Monestir de Sta. M. de Pedralbes (BCN). <b><a href="http://estevesther.blogspot.com/2010/09/el-menhir-de-pedralbes.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el cas dels megàlits, podem recuperar diverses entrades en les que parlem sobre aquest fenomen de la cristianització a partir d'exemples indubtables. Podem destacar alguns exemples, com són l'ermita de <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2014/03/sant-jordi-de-puigseslloses.html">Sant Jordi de Puigseslloses </a>(aixecada al costat d'un gran dolmen), la catedral francesa de Sant Julien (amb un menhir a tocar de les seves parets), el <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2015/02/nuria-lolla-de-la-gran-mare.html">santuari de Núria</a> i els menhirs que existien als seus voltants, o la sorprenent ermita basca de <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/search/label/Sant%20Miquel%20d%27Arretxinaga">San Miguel de Arretxinaga</a> (amb els grans megàlits dins del seu interior sobre el mateix altar) ...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el cas d'avui, tal com podeu veure en la imatge número 1, tractem sobre una gran pedra que està emplaçada en un dels portals medievals d'accés al monestir de Santa Maria de Pedralbes, a la ciutat de Barcelona. Una pedra que inicialment ja la podem considerar sorprenent pel seu emplaçament. ¿Una gran pedra just al mig d'un lloc de pas? Sense tenir coneixement històric del lloc ja ens pot venir la primera pregunta: ¿Que fa aquesta gran pedra al bell mig d'un dels accessos a aquest monestir medieval, com si es tractes d'una de les pilones automàtiques que barren el pas d'alguns vehicles a les zones de vianants dels cascs històrics de les nostres actuals ciutats?...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-V_IAQTSQriM/W9xa4YCtHlI/AAAAAAAADQU/9_s_8iPrxyI4mMg7yoLuukQn46Kg60sJwCLcBGAs/s1600/img_jsancho_20181005-100722_imagenes_lv_terceros_menhir_pedralbes2-kUn--656x422%2540LaVanguardia-Web.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="422" data-original-width="656" height="409" src="https://2.bp.blogspot.com/-V_IAQTSQriM/W9xa4YCtHlI/AAAAAAAADQU/9_s_8iPrxyI4mMg7yoLuukQn46Kg60sJwCLcBGAs/s640/img_jsancho_20181005-100722_imagenes_lv_terceros_menhir_pedralbes2-kUn--656x422%2540LaVanguardia-Web.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Punta del menhir de l'Àngel, en l'accés oest del monestir de Pedralbes.<a href="https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20181007/452176189222/menhir-monasterio-pedralbes-barcelona-secreta.html"><b> ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La resposta és també sorprenent, ja que no la podríem trobar en cap de les nostres lliçons d'història convencional que fins ara ens han anat explicant. Es tracta ni més ni menys que la punta del iceberg sobre la continuïtat dels elements sagrats de l'antiga religió a la ciutat de Barcelona. Es tracta d'un menhir prehistòric que el rei Jaume II a finals del segle XIV (moment en que es va construir el monestir) va decidir deixar encara visible, encara que fos en la seva part més superior... Però perquè havia de fer això? Amb quin objectiu?</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Possiblement no podrem saber-ho mai. Dic possiblement perquè no es pot descartar que existeixi algun document contemporani a la construcció del monestir que pugui explicar el perquè de l'existència de la punta del menhir en una de les entrades del temple cristià...Si que podem recuperar alguna teoria sobre el seu sentit com també podem suposar que es seguiria el mateix patró de tants i tants temples cristians aixecats sobre antics llocs sagrats pagans.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-jo_6UqVC2XM/W93gigNXGFI/AAAAAAAADQg/DVKYrIx6VgkRKQ7d73iWwEG1Kf47dVC0gCLcBGAs/s1600/7-Menhir.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1067" data-original-width="1600" height="266" src="https://1.bp.blogspot.com/-jo_6UqVC2XM/W93gigNXGFI/AAAAAAAADQg/DVKYrIx6VgkRKQ7d73iWwEG1Kf47dVC0gCLcBGAs/s400/7-Menhir.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Punta del menhir de l'Àngel.<b><a href="http://estevesther.blogspot.com/2010/09/el-menhir-de-pedralbes.html"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Les llegendes diuen que el nom de Pedra de l'Àngel o Menhir de l'Àngel refereixen el fet de que si volem escoltar o veure els àngels només ens hem de donar un cop de cap en aquesta roca i ho aconseguirem... Ens trobem sens dubte en una metàfora que refereix el seu caràcter de connexió amb allò sagrat o diví, una referència de que antigament aquest menhir era una agulla o eix que marcava la confluència entre el cel i la terra. Com es diu sovint, assenyalava un punt de gran força tel·lúrica, cosa que els mestres constructors van voler mantenir, el que en el Món Clàssic es coneixia com <i>omphalos</i> que assenyala un lloc sagrat.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-HITb5nY9GSs/W93ovF6WrNI/AAAAAAAADQ4/RHhfypeEyiIoEFgsUTgL69SZ8ERwxDwKgCLcBGAs/s1600/Monestir_de_Pedralbes._A%25C3%25A8ria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="630" height="247" src="https://2.bp.blogspot.com/-HITb5nY9GSs/W93ovF6WrNI/AAAAAAAADQ4/RHhfypeEyiIoEFgsUTgL69SZ8ERwxDwKgCLcBGAs/s400/Monestir_de_Pedralbes._A%25C3%25A8ria.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4, Vista aèria del monestir de Sta. Maria de Pedralbes. <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Monestir_de_Pedralbes._A%C3%A8ria.jpg"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El monestir de Santa Maria de Pedralbes ha d'estar per força aixecat en un lloc altament sagrat. El seu nom de Pedralbes prové de pedres albes (pedres blanques) i conté altres sorpreses que ens indiquen la seva continuïtat de culte amb la Deessa Terra. No ens falta el punt tel·lúric d'aigua, perquè una mina subterrània es refugia en les entranyes del temple.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-dGlhisBJlK8/W93nZbUOUHI/AAAAAAAADQw/r92rABALg6IxUsze2QLKZnzh7qYPH0UKACEwYBhgL/s1600/Captura.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="522" height="275" src="https://3.bp.blogspot.com/-dGlhisBJlK8/W93nZbUOUHI/AAAAAAAADQw/r92rABALg6IxUsze2QLKZnzh7qYPH0UKACEwYBhgL/s400/Captura.PNG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Mina subterrània del monestir de Pedralbes. Foto del llibre La Barcelona subterrània <a href="https://books.google.es/books?id=mOXHBAAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=la+barcelona+subterranea&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjznKPE-bjeAhUMJcAKHWb9AhYQ6AEIKDAA#v=onepage&q&f=false">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">També podem
reforçar la nostra teoria de continuïtat de culte pagà amb el millor exemple de
sincretització utilitzat per l'Església i que no és altre que les Mares de Déu
trobades. El cas del monestir de Pedralbes no és una excepció. El llibre Joan
Amades<i> Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya </i>fa
esment de la Mare de Déu de Pedralbes, i en aquest cas la relaciona directament
amb la reina Elisenda de Montcada, que està enterrada en el mateix
temple. </span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">El llibre d'Amades
recull una llegenda que parla sobre la reina Elisenda de Montcada, l'esposa del
rei Jaume II (1267-1327). <i>La reina volia fundar un monestir a les
afores de Barcelona i estava cercant el lloc per aixecar-lo. Quan va arribar al
lloc de Pedres Albes, situat al peu de la muntanya del Puig de l'Óssa (conegut
avui per Sant Pere Màrtir), el cavall que ella muntava s'aturà tot d'una, i
s'agenollà davant d'una imatge de la Mare de Déu que hi havia ajaguda al mig del
camí. La gran dama interpretà la troballa com un avís del cel: havia
d'abandonar la vida senyorial per consagrar-se a Déu.</i></span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">Elisenda de
Montcada, va ser realment la precursora de la fundació del monestir de
Pedralbes i la seva tomba és una de les joies del monestir. Curiosament està
enterrada de dues formes diferents; la part que dona a l'església la reina està
vestida amb la seva roba reial i en canvi la part del sepulcre que dona al
claustre la reina està vestida de monja clarissa: l'orde religiosa a on es va
retirar a partir del moment en que va morir Jaume II el Just, tal com recullen
algunes llegendes artúriques de la mítica reina Ginebra després de la mort del
rei Artur...</span></b><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 13.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span lang="EN-GB"><span lang="ES" style="color: blue; font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 9.5pt; text-decoration-line: none;"><!--[if gte vml 1]><v:shapetype
id="_x0000_t75" coordsize="21600,21600" o:spt="75" o:preferrelative="t"
path="m@4@5l@4@11@9@11@9@5xe" filled="f" stroked="f">
<v:stroke joinstyle="miter"/>
<v:formulas>
<v:f eqn="if lineDrawn pixelLineWidth 0"/>
<v:f eqn="sum @0 1 0"/>
<v:f eqn="sum 0 0 @1"/>
<v:f eqn="prod @2 1 2"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="prod @3 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @0 0 1"/>
<v:f eqn="prod @6 1 2"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelWidth"/>
<v:f eqn="sum @8 21600 0"/>
<v:f eqn="prod @7 21600 pixelHeight"/>
<v:f eqn="sum @10 21600 0"/>
</v:formulas>
<v:path o:extrusionok="f" gradientshapeok="t" o:connecttype="rect"/>
<o:lock v:ext="edit" aspectratio="t"/>
</v:shapetype><v:shape id="Imagen_x0020_2" o:spid="_x0000_i1025" type="#_x0000_t75"
alt="https://4.bp.blogspot.com/-z5BqSC9m_Io/W93ybrDQbWI/AAAAAAAADRE/S9FfFuoWgQ4MOkuZJDJXcxrJor0wtnhvwCLcBGAs/s640/descarga.jpg"
href="https://4.bp.blogspot.com/-z5BqSC9m_Io/W93ybrDQbWI/AAAAAAAADRE/S9FfFuoWgQ4MOkuZJDJXcxrJor0wtnhvwCLcBGAs/s1600/descarga.jpg"
style='width:480pt;height:154.5pt;visibility:visible;mso-wrap-style:square'
o:button="t">
<v:fill o:detectmouseclick="t"/>
<v:imagedata src="file:///C:/Users/Usuario/AppData/Local/Temp/msohtmlclip1/01/clip_image001.jpg"
o:title="descarga"/>
</v:shape><![endif]--><!--[if !vml]--><!--[endif]--></span></span><span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: 0.0001pt;">
<span style="font-family: "Times New Roman", serif; font-size: 13.5pt;"> <table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Resultat d'imatges de elisenda de montcada" height="208" src="https://c1.staticflickr.com/7/6154/6198565179_69bfc4900f_b.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Tomba de la reina Elisenda de Montcada en l'església del monestir de Sta. Maria de Pedralbes. <a href="https://www.flickr.com/photos/16837228@N03/6198565179">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div align="center" class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-49462871080488785322018-10-12T12:00:00.001-07:002018-10-12T12:00:52.965-07:00Sobre llocs de noms de corb (About places with crow's name)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>De forma similar a altres vegades avui destacarem un animal, que com en moltes d'altres cultures, pot haver tingut un pes simbòlic important en els nostres avantpassats i que això ha pogut quedar palès de formes diverses encara en l'actualitat. Evidentment, si aquest animal tenia algun caràcter sagrat abans del cristianisme, s'haurà mantingut imbricat i camuflat d'alguna manera. Destacarem algunes Mares de Déu que sorprenen per tenir alguna relació simbòlica i algun que altre sant, fins i tot recorrerem a la toponímia i l'heràldica per reforçar la seva empremta...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-vz72JddZiSU/W4Luw0NgQdI/AAAAAAAADMA/k5k16wkqVz0LYC7QrlomToBkvoYRrZJ9ACLcBGAs/s1600/American%252BCrow%252B-%252BNotre%252BDame%252BInterior%252B%252B-872x641jpg%252B.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="641" data-original-width="429" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-vz72JddZiSU/W4Luw0NgQdI/AAAAAAAADMA/k5k16wkqVz0LYC7QrlomToBkvoYRrZJ9ACLcBGAs/s400/American%252BCrow%252B-%252BNotre%252BDame%252BInterior%252B%252B-872x641jpg%252B.jpg" width="267" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Corb a Notre Damme de París. <a href="http://www.elainefreedmanphotography.com/birdsofparis/7jgdwa9v3j769091rf6z7ei9cq3wp9">Fotografia d'Elaine Freedman</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No iniciarem una interminable llista dels significats diversos que ha tingut el corb des de les cultures asiàtiques a les ameríndies, aspectes ambivalents que sovint tenen caràcter negatiu associat al món dels morts i la putrefacció, però que també ha estat associat curiosament a simbolisme solar o a la seva faceta transformadora i intel·ligent. Sí que ho farem, per poder contextualitzar el sentit sagrat d'aquest animal en les nostres terres, amb els nostres antecedents culturals, tant dels pobles ibers, celtibers, grecs i romans. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Com a petita introducció he escollit una bona síntesi que ens aporta en Juan Eduardo Cirlot en el seu diccionari de símbols, de l'editorial Labor.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-1i7pspaixqE/W4L-3G1vzvI/AAAAAAAADMM/C6gqnVvkE0IqWjOYxKl5LCMvW31l3XIDwCLcBGAs/s1600/1ea1b268343409480e83de1fe60a830d.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="594" data-original-width="850" height="223" src="https://2.bp.blogspot.com/-1i7pspaixqE/W4L-3G1vzvI/AAAAAAAADMM/C6gqnVvkE0IqWjOYxKl5LCMvW31l3XIDwCLcBGAs/s320/1ea1b268343409480e83de1fe60a830d.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Copa de Delfos. Apolo i el seu corb.<a href="https://www.pinterest.es/pin/230457705911827613/"> ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>L'autor ens refereix que pel seu color negre, al corb se l'associa a les idees de principi (nit materna, tenebres primigènies i terra fecundant). Pel seu caràcter aeri, associat al cel, al poder creador i demiúrgic, a les forces espirituals. Pel seu vol, missatger. Per tot això, en molts pobles primitius, el corb apareix investit d'extraordinària significació còsmica. A les cultures clàssiques perd aquesta gegantina valoració, però conserva certs poders místics i se li atribueix un instint especial per predir el futur, el seu grall s'utilitzava especialment en els ritus endevinatoris. En canvi en el simbolisme cristià és al·legoria de la soledat. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Anem a veure doncs, quins són els possibles antecedents de significats sagrats del corb que poden tenir relació en els nostres antecedents precristians. Pels pobles celtes tinguem present la influència en el nostre substrat dels pobles indoeuropeus en les cultures dels metalls que van arribar a les nostres terres), el corb es va associar a alguns deus i personatges llegendaris com el déu Lugh, el Bran gal·lès o la deessa Morrigan, que apareixia en els camps de batalla envoltada de corbs. En els pobles escandinaus és el poderós déu Odin qui es acompanyat també per corbs en les seves vingudes a les batalles. Per això era una de les principals insígnies dels víkings en les seves banderes i escuts. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: trebuchet ms, sans-serif;"><b>A vegades fins i tot es confon amb les mateixes temibles valquíries, tal com descriu en aquest magnífic text de Martin Ninck, de l'any 1935:</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: trebuchet ms, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: trebuchet ms, sans-serif;"><b><i>Ella és waelgrimme (ira immortal) com tradueixen les glosses l'anglosaxó waelcyrge (valquiria) amb l'antic nom de la guerra i de la mort (erínia, tisifon, alecte, bellona). Això es correspon perfectament amb el seu aspecte tenebrós en el Cant de la valquíria i amb la seva identificació amb el corb, l'obscur ocell del mal auguri, batejat com walecasiy (el que escull els cadàvers), un terme que coincideix plenament amb walkyrge. En el nort tornem a trobar-nos la figura del corb a Hliod, el coper d'Odí a la Völsungensaga.</i></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-D2ImYXszPsE/W8BvsTTPFiI/AAAAAAAADO0/EksS4CszB5sQzJDOs7q4q6hURARtR6zXQCLcBGAs/s1600/standard__sg_rdsreien.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="565" data-original-width="816" height="441" src="https://4.bp.blogspot.com/-D2ImYXszPsE/W8BvsTTPFiI/AAAAAAAADO0/EksS4CszB5sQzJDOs7q4q6hURARtR6zXQCLcBGAs/s640/standard__sg_rdsreien.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1.La cacera salvatge. Peter Nicolai Albo, 1872. <a href="https://orthosphere.wordpress.com/2018/08/15/theres-a-hard-rain-gonna-fall-from-the-prose-edda/">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el que ens importa però és si algun corb sagrat ha pogut arribar fins a nosaltres </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>fins avui en la nostra cultura. Com hem fet sovint ens deixarem portar per indicis llegendaris i a vegades toponímics. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: trebuchet ms, sans-serif;"><b>Per començar destacarem que el nom del corb apareix sovint a la nostra geografia, destacant la seva força com a símbol i com animal referencial en la nostra estimada Terra. Alguns exemples els trobem en la Vall del Corb, riu Corb, la Roca del Corb, Cingle dels Corbs, Barranc dels Corbs, Mola del Corb, Agulla del Corb, Cala Corbs, Bosc dels Corbs...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: trebuchet ms, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2-3_aCdfhxk/W8DDNUME0qI/AAAAAAAADPA/a7eUjhDFI1M3DccaDiq_RAeAlWD5CywEQCLcBGAs/s1600/8388250Master.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="756" data-original-width="1008" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-2-3_aCdfhxk/W8DDNUME0qI/AAAAAAAADPA/a7eUjhDFI1M3DccaDiq_RAeAlWD5CywEQCLcBGAs/s640/8388250Master.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Mola del Corb (Montserrat), <a href="https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mola-del-corb-i-mola-de-sant-honorat-peramola-oliana-13570958/photo-8388250">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: trebuchet ms, sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però també volem destacar altres etimologies que estan més relacionades amb el nostre bloc, i que tenen relació amb la figura de la Deessa, en aquest cas sincretitzades en la imatge de la Mare de Déu. Més casos de possibles cultes animistes que van ser substituïts en el cristianisme per la figura de la Gran Mare en forma de la Verge. De nou recorrerem a l'obra Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, del gran Joan Amades:</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #f1c232; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>MARE DE DÉU DE CORBERA.- Venerada a Espinalvet. La van trobar uns pastors, en una cova on es van soplujar. També s'arrecerà a dins de la mateixa cova un estol d'ocells i, en arribar-hi un corb, va restar amb les ales esteses, impossibilitat de volar. D'aquest cas va prendre la imatge el qualificatiu de Corbera.</i></b></span><br />
<span style="color: #f1c232; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>Una altra llegenda diu que uns pastors d'Espinalvet van observar que un corb acudia amb gran insistència en un pedregar, on s'introduïa amb grans i molt estranys xiscles; tractaren d'esbrinar-ne la causa, desapilotaren les pedres i van veure que tapaven la boca d'una cova que guardava la imatge de la Verge, la qual, amb el seu mantell abrigava un niu de corbs. Allí mateix li bastiren un santuari</i>.</b></span><br />
<span style="color: #f1c232; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>La tenen per advocada llenyaters, carboners i altre gent que viu al bosc. El dia de la romeria es lliuraven a danses molt primitives i singulars, al so d'estranyes cançons.</i></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si heu llegit amb atenció el que Amades ens destaca sobre aquesta Mare de Déu, segur que estareu d'acord en que ens trobem amb una narració sobre una imatge i un temple implantats en substitució d'antics cultes pagans relacionats amb el corb i que fins i tot podien contemplar l'existència d'alguna deïtat tutelar (tal com indica el mantell de la Verge que abrigava el niu de corbs). També es reforça el seu caràcter feréstec i pagà en les danses i cants estranys de la seva romeria...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #f1c232; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>MARE DE DÉU DE CORBIAC.- Uns pastors del terme de Catllà de Conflent van veure un corb que feia tot de coses estranyes damunt d'una figuera, com si els volgués atreure l'atenció. Van acostar-s'hi, van examinar la figuera i, dins de l'arbre, van trobar una marededéu. La van portar al senyor rector de Santa Maria de Riquer; però aquella marededéu els va fugir de l'església i se'n va tornar, tres vegades seguides, al tronc on l'havien trobada. Davant d'aquella manifestació de la imatge, de preferir viure a l'arbre, més que no a l'església, li van fer una capelleta al costat mateix de la figuera. La gent va donar a la imatge el nom estrany de Corbiac, en record d'haver estat un corb el que la va descobrir als pastors</i>. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En aquest cas tenim un doble simbolisme sagrat pagà, ja que a més de coincidir també amb una reminiscència cultual al corb, es destaca un culte a la figuera. Hem de tenir present que hem trobat algun text antic que relata en aquesta zona de la Catalunya Nord (avui francesa) una destrucció sistemàtica de les figueres per eradicar el culte als arbres durant d'Edat Mitjana.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tqygTjina1M/W8DunL59JGI/AAAAAAAADPg/A8huoKmH0pkGnPyOE6wikeTeoq-y_JmRQCLcBGAs/s1600/26451714153_a1caa93e87_c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-tqygTjina1M/W8DunL59JGI/AAAAAAAADPg/A8huoKmH0pkGnPyOE6wikeTeoq-y_JmRQCLcBGAs/s640/26451714153_a1caa93e87_c.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Sant Martí del Corb, Les Preses (La Garrotxa, Girona). <a href="http://sinespejo.com/foro/viewtopic.php?f=16&t=24580"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>I per acabar us deixo aquesta impressionant imatge d'un dels meus llocs preferits, en les ermites del Corb a la Garrotxa: l'ermita de Sant Miquel del Corb.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-2599959771574525342018-07-30T02:18:00.000-07:002018-08-05T03:43:58.138-07:00Una altra història sobre meteorits cristianitzats, Pilgrimage.( Another history about Christianized meteorites: Pilgrimage)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No és la primera vegada que parlarem sobre antigues pedres sagrades de procedència meteòrica; durant l'any 2016 vam tractar aquest curiós i interessant aspecte com<a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/search/label/Pedra%20de%20Llamp"> la sorprenent sacralitat universal de les pedres del llamp</a>. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si que ho abordarem avui des de una altra perspectiva, en aquest cas més actual i moderna, des de la visió que ens aporta una pel·lícula relativament recent. Parlarem sobre el film <i>Pilgrimage</i>, de l'any 2017, que ha estat titulada en espanyol com <i>"El guardian de la reliquia"</i></b></span>.</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que és un pel·lícula que ha passat força desapercebuda pel gran públic i per la crítica, per nosaltres té un caràcter especialment interessant en relació al complicat fenomen de la cristianització durant l'Edat Antiga i l'Edat Mitjana dels antics elements pagans que eren considerats sagrats, i que tenien una vinculació evident amb la Deessa Terra. Així queda reflectit en el seu argument, de forma molt similar al que ja vam destacar en una antiga entrada sobre una altra pel·lícula <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2014/03/el-senyor-de-la-guerra-la-religio-de-la.html">El senyor de la guerra</a>. Tot i que aquest aspecte l'hem d'extreure llegint entre línies...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-Cfhtjy_skP0/W1rk-wRE_UI/AAAAAAAADK4/9HxonZN6irghzY1cVx1RF5I5NlUC3kwNwCLcBGAs/s1600/reliquia1.PNG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="922" height="390" src="https://3.bp.blogspot.com/-Cfhtjy_skP0/W1rk-wRE_UI/AAAAAAAADK4/9HxonZN6irghzY1cVx1RF5I5NlUC3kwNwCLcBGAs/s640/reliquia1.PNG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Escena de Pilgrimage (El guardian de la reliquia).</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si ens basem exclusivament en argument de la història que relata el film no podem arribar a cap conclusió sobre aquesta cristianització de pedres paganes sagrades cristianitzades, ni tant sols en les imatges que podeu contemplar sobre el seu <a href="https://www.imdb.com/title/tt3531202/videoplayer/vi3016276249?ref_=tt_ov_vi">tràiler</a>.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>De forma breu us direm que </b><i style="font-weight: bold;">Pilgrimage</i><b> tracta sobre el trasllat d'una antiga relíquia en l'obscura Irlanda de principis del segle XIII. El seus guardes custodis (uns monjos d'un petit monestir irlandès) segueixen les ordres que els hi arriben des de Roma per part d'un monjo de l'Orde del Císter. Ells han estat fins llavors els guardians d'una antiga relíquia cristiana, la pedra amb la que s'afirma que van matar a l'apòstol Matias, al segle I d.C. El Papa ha donat instruccions de portar-la fins a Roma i així poder ajudar a guanyar les Creuades a Terra Santa.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-t60Tanm3a9I/W17EE9l4zpI/AAAAAAAADLQ/dlVBuHhuykAs2ADNxqY26AEKBv0iZ4eFgCLcBGAs/s1600/el-guardian-de-la-reliquia-1525969338.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1143" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-t60Tanm3a9I/W17EE9l4zpI/AAAAAAAADLQ/dlVBuHhuykAs2ADNxqY26AEKBv0iZ4eFgCLcBGAs/s320/el-guardian-de-la-reliquia-1525969338.jpeg" width="228" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Cartell del film. <a href="https://es.rakuten.tv/movies/el-guardian-de-la-reliquia"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>I amb aquest fil argumental es descriu el pelegrinatge per terres irlandeses d'una petita comitiva formada per monjos i tres cavallers, que protegeixen la pedra sagrada, en la violenta realitat medieval: petits exercits feudals amb interessos particulars i tribus encara paganes que segueixen mantenint el culte de l'Antiga Religió. El paper principal de la història recau però, en un seglar aparentment mut, que estava expiant els seus pecats de sang en el monestir i que assumirà realment el rol d'autèntic guardià de la relíquia.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Un cop feta aquesta petita síntesi argumental, a la que caldria afegir una bona dosi de violència i una excel·lent fotografia paisatgística, passarem a descriure allò que realment ens interessa; els detalls sobre els que s'evidencia la cristianització d'una antiga pedra del llamp. Com ja vam relatar en la passada entrada del 2016, les anomenades pedres del llamp, són un fenomen relativament complex a nivell folklòric i cultual i aglutinen pedres de procedència diversa; fòssils animals, destrals paleolítiques i també rocs meteòrics, que durant l'Edat Antiga i l'època medieval van ser considerats com a sagrats en gairebé tot el mon.</b></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-J1Ehmjbjnwk/W17J596n3rI/AAAAAAAADLc/e47gb3BvxxInW8nwmUjpKeZ4-ERXvBQOgCLcBGAs/s1600/220px-ChingaMeteorite.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="165" data-original-width="220" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-J1Ehmjbjnwk/W17J596n3rI/AAAAAAAADLc/e47gb3BvxxInW8nwmUjpKeZ4-ERXvBQOgCLcBGAs/s320/220px-ChingaMeteorite.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Meteorit similar a la relíquia de Pilgrimage.<a href="https://nl.wikipedia.org/wiki/Meteoriet"><b> ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>De les diverses tipologies, evidentment que la que encaixa a la perfecció amb el seu nom són precisament aquestes últimes, ja que per propi sentit comú és fàcil deduir que els homes i les dones quedaven sorpresos extraordinàriament com després de contemplar la llum i el so dels meteorits que es desintegraven al recórrer l'atmosfera terrestre trobaven en el lloc una pedra estranya que havia caigut dels estels i per tant tenia tot el mèrit de ser anomenada com a pedra del llamp... </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Ja és més agosarat deduir perquè van rebre també aquest nom altres pedres estranyes tals com fòssils de calamars o eriçons, com destrals paleolítiques, però podria ser que es fes per simpatia, es a dir que qualsevol pedra de semblança estranya o sorprenent rebés també aquest nom amb la creença que havien caigut del cel.</b></span><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Però ara sí, anem a descriure els moments del film en que es ressalta el caràcter astral de l'anomenada relíquia. Tot just en l'inici de la </b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>pel·lícula</b></span><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">, i amb caràcter introductor, apareix una recreació sobre la suposada lapidació de Sant Matias a la Capadòcia a mitjans del segle I d.C. Deixant de costat que les diverses tradicions que parlen sobre el martiri i mort d'aquest sant, en cap hem trobat la mort a la Capadòcia (algunes afirmen que va ser a Judea on va ser apedregat i que posteriorment els romans li van tallar el cap), volem destacar que en el paratge desèrtic on es lapidat un dels seus botxins li llença la darrera pedra amb la que culmina </b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>l'assassinat</b></span><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">. Es aquesta pedra la que apareixerà com a relíquia passats més de 1000 anys, segons la nostra pel·lícula, dins d'una arca daurada.</b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-CjYUAVsnmt0/W17RIufskbI/AAAAAAAADLo/H7yzXuVqt90uJJmEcZNULb1Sz_wBYy3TACLcBGAs/s1600/pilgrimage_relic.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="361" data-original-width="580" height="199" src="https://2.bp.blogspot.com/-CjYUAVsnmt0/W17RIufskbI/AAAAAAAADLo/H7yzXuVqt90uJJmEcZNULb1Sz_wBYy3TACLcBGAs/s320/pilgrimage_relic.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. L'arca on al segle XIII es guarda la pedra del llamp.<b><a href="https://flixchatter.net/2017/08/16/flixchatter-review-pilgrimage-2017/"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Tot just quan el botxí ha rematat a Sant Matias amb aquesta pedra negra, s'observen uns llampecs en el cel. No sabem fins unes escenes posteriors, mentre els monjos relaten la procedència de la pedra relíquia, que un llamp fulmina totalment al grup de botxins de Sant Matias. Aquest és primer indici argumental de relació entre la relíquia i el seu caràcter astral, però us aportem algun més.</b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">La pedra està custodiada dins d'una arca daurada, per diversos motius. Primer com a element simbòlic que reforça la seva sacralitat, i també la seva cristianització. Aquesta </b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>relíquia</b></span><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">, com d'altres elements arcans pagans cristianitzats, necessita el reforç dels símbols de la religió cristiana per poder ser tingut com a tal. Ja ho hem referit en diverses entrades, de les que per nosaltres el cas paradigmàtic és la </b><a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2014/01/la-mare-dedeu-de-lledo-i-lidol-neolitic_3.html" style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif; font-weight: bold;">Mare de Déu de Lledó</a><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">, que conté en el seu interior un ídol neolític mesopotàmic amb coroneta d'or inclosa. Però té també una altra funció important; de protecció pels que la custodien i és precisament aquest punt el que per nosaltres suscita un nou reforç en la nostra idea. La pedra és nociva pels que la vulguin tocar, alguns que ho han volgut fer han acabat morts o malalts. Podem trobar-nos amb una pedra meteòrica amb caràcter </b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>radioactiu; tot i que la gran majoria de meteorits no ho són, hi ha casos en que han tingut isòtops radioactius.</b></span><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Finalment, tal com podeu observar en la imatge número 1, en el transcurs del pelegrinatge, un llamp cau directament sobre l'arca on trobem la pedra relíquia. Quina millor manera de reforçar el seu caràcter d'autèntica pedra del llamp...</b><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-76888670696656019822018-06-11T10:41:00.000-07:002018-08-05T03:41:39.397-07:00La porta i la ma de la Deessa (The door and the Goddess hand)<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Dins dels múltiples aspectes que hem anat destacant respecte al simbolisme de la Deessa, poc hem parlat sobre la relació que aquesta té en els espais de pas. En el nostre treball <i>La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització</i> hi podem trobar un apartat precisament sobre aquest tema, en el que es reflecteix l'aspecte protector de la Deessa en els punts de traspàs com poden ser portals, ponts o cruïlles de camins. En un parell d'entrades anteriors del nostre bloc ja hi hem parlat, el de <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2016/06/nostra-senyora-dels-ponts-our-lady-of.html">Nostra Senyora dels Ponts </a>i en el de <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com/2016/10/sobre-les-portes-sagrades-de-la-deessa.html">Sobre les portes sagrades de la Deessa: els arcs Toriis de Japó</a>.</span></b> </div>
<div>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Avui tractarem un altre detall interessant que encara trobem en algunes de les portes de les cases de la nostra geografia, d'origen incert i de gran antigor, que permet suposar la influència d'arquetip matern protector, un dels puntals essencials del simbolisme de la Gran Deessa. Parlarem dels picaportes amb forma de ma, coneguts també com a picaportes ma de Fàtima.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Com a punt de partida hem de considerar que la porta, com a tal, <i>psicoanalíticament és un símbol femení que implica tot el significat del forat, del que permet el pas i és, conseqüentment contrari al mur (</i>Diccionari de símbols, Juan Eduardo Cirlot).</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-PXTKy0awPi8/WxRNKG0mmtI/AAAAAAAADJc/3RTxJqYny9gKFLvrDjLHmYfiIOfO_kZSACLcBGAs/s1600/IMG-20180409-WA0000.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="846" data-original-width="720" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-PXTKy0awPi8/WxRNKG0mmtI/AAAAAAAADJc/3RTxJqYny9gKFLvrDjLHmYfiIOfO_kZSACLcBGAs/s400/IMG-20180409-WA0000.jpg" width="340" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Picaporta tipus ma de fàtima. Fotografia cedida per Miguel A. Catalán</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Per tant, en el punt essencial de traspàs que representa la porta de per sí, podem valorar que la porta principal d'accés a les cases evidentment és la que té aquest significat fonamental, a més ambivalent, ja que per un costat impedeix l'accés del que no es vol (persones, bèsties o malalties ) i s'ofereix l'entrada a qui o al que realment es desitja. Si a més, la casa, també es considerada tradicionalment com element femení (com l'arca el jardí o fins i tot el propi univers) tal com valoren els místics (<i>The Lost Language of Symbolism</i>, Harold Bayley, Londres, 1952), les mans penjades a les portes podrien reforçar encara més el sentit de l'arquetip femení d'ambdós símbols. </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://1.bp.blogspot.com/-n9oURTNZ9yg/WxuRIy910yI/AAAAAAAADJ4/dA9BrUdCcTAtjvCUpKsmJVS--OOmRGAGwCLcBGAs/s1600/MANOS%2BDE%2BF%25C3%2581TIMA%2B20151120034%2BSanta%2BColoma%2Bde%2BQueralt%2B%25286%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-n9oURTNZ9yg/WxuRIy910yI/AAAAAAAADJ4/dA9BrUdCcTAtjvCUpKsmJVS--OOmRGAGwCLcBGAs/s640/MANOS%2BDE%2BF%25C3%2581TIMA%2B20151120034%2BSanta%2BColoma%2Bde%2BQueralt%2B%25286%2529.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">2. Picaporta ma de Fàtima amb fruita, Barcelona. <a href="https://puertasconvivencias.blogspot.com/2016/02/coleccion-de-picaportes-llamados-mano.html">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Des de l'Edat Mitjana, com a mínim, trobem instal·lats a les portes de tot tipus d'edificis picaportes metàl·lics que servien per avisar de la presència de persones externes als ocupants de l'interior, tal com tenim avui en dia els nostres timbres elèctrics sonors. Dic com a mínim, ja que de picaportes hi ha constància en temps anteriors, per exemple al Món Antic Romà. El que teniu en la imatge 1 pertany a la porta d'una casa del municipi de Las Labores de San Juan, a la província de Ciudad Real (Castella La Mantxa). Aquests picaportes els trobem encara actualment per molts punts de la geografia de la Península (tant a Espanya com a Portugal) i també pels països del nord d'Àfrica. És coneixen com a picaporta Ma de Fàtima, i se'ls hi reconeix per això un origen islàmic, cosa que donaria força al fet que puguin aparèixer principalment a països del Magreb i a la Península Ibèrica. En els països àrabs se la coneix també com Hamsa, Jamsa o Khamsa, i se li atribueix un caràcter protector. Hi ha diverses llegendes que parlen sobre l'origen del nom d'aquesta ma, totes giren sobre algun motiu sobre la figura de la filla del profeta Mahoma, però de la mateixa manera que passa sobre multitud de símbols pagans cristianitzats (dels que hem parlat de forma més que reiterada en el nostre blog) de ben segur que amaguen algun altre sentit sagrat anterior a l'aparició de la religió monoteista... </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-m8nhNstksLU/Wxue9KrP9eI/AAAAAAAADKE/BdLINNA4wosaR0xaEXE0QWWiH8eN6FOXgCLcBGAs/s1600/puerta-con-la-mano-de-fatima-hamsa-e1422367311902.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="330" data-original-width="220" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-m8nhNstksLU/Wxue9KrP9eI/AAAAAAAADKE/BdLINNA4wosaR0xaEXE0QWWiH8eN6FOXgCLcBGAs/s400/puerta-con-la-mano-de-fatima-hamsa-e1422367311902.jpg" width="266" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">3. Porta magribí amb la ma de Fàtima o Hamsa. <a href="https://talismanesyamuletos.com/colgante/mano-fatima-hamsa-jamsa-plata/">ENLLAÇ</a><br />
<div>
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Hem de tenir present que de la mateixa manera que la ma de Fàtima és la més coneguda i estesa, aquest mateix símbol femení protector va ser utilitzat també per les altres dues religions monoteistes principals: pels cristians siris i europeus que van utilitzar durant l'Edat Mitjana una altra coneguda com la Ma de Maria i que protegia sobretot a les dones del mal d'ull, per augmentar la seva fertilitat i protegir a les embarassades, o bé la Ma de Myriam per la comunitat jueva (<i>Le main apotropaïque et la nébuleuse des signes</i>, Jean-Loïc Le Quellec).</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ugg5rF27Zr8/WxurXTZAMrI/AAAAAAAADKQ/tNlqGGzRZKc1Ft_JKW5l6ldoBgJtuep7ACLcBGAs/s1600/382_JUDAICA_BLESSING.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="500" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ugg5rF27Zr8/WxurXTZAMrI/AAAAAAAADKQ/tNlqGGzRZKc1Ft_JKW5l6ldoBgJtuep7ACLcBGAs/s320/382_JUDAICA_BLESSING.jpg" width="296" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Article judaic de ma amb bendicions amb jueu. <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Jamsa">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">I quina ma sagrada o divina podria existir abans de l'aparició de la religió musulmana? Quina ma divina femenina podríem trobar en la zona del Magrib, on actualment està tant estesa la ma de Fàtima protectora i des de la que possiblement s'hauria estès a la Península Ibèrica i fins i tot a alguns altres països de la mar Mediterrània?...</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tot i que serà impossible de demostrar històricament, no és una altra divinitat que la gran deessa Tanit o Tinit, la deessa mare púnica coneguda en tot el nord d'Àfrica a través de l'expansió dels fenicis, que establia colònies a gran part de la costa mediterrània, fins i tot més enllà de les conegudes columnes d'Hèrcules. Posteriorment amb l'establiment de Cartago. Els seus símbols eren fonamentalment el creixent lunar i l'estel, que perduren precisament com emblema en el món islàmic (ens permet suposar la gran importància que tindria en els pobles "islamitzats" durant els principis de l'Edat Mitjana). Tànit, entre d'altres era Deessa Mare i també protec</span></b><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">tora de les dones, la qual cosa permet establir bons paral·lelismes amb l'origen de les mans protectores de portes...</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-KGwclshywuk/Wx6nPypJxFI/AAAAAAAADKc/e2o58PgzKQE84mm_N7Dv40scufpbaYwCQCLcBGAs/s1600/5286.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="599" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-KGwclshywuk/Wx6nPypJxFI/AAAAAAAADKc/e2o58PgzKQE84mm_N7Dv40scufpbaYwCQCLcBGAs/s400/5286.jpg" width="318" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Figura de ceràmica de la deessa púnica Tànit, necròpolis Puig de Molins, Eivissa. <b><a href="https://www.ancient.eu/image/5286/">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-88932066702914052072018-04-29T02:34:00.000-07:002018-08-05T03:40:06.209-07:00El laberint de la Deessa: La Virgen del Cid. 2a Part.(The labyrinth of the Goddess: The Virgin of the Cid)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com anunciàvem en la darrera entrada, continuarem amb la narració detallada de tot el que vaig poder descobrir en la meva visita interessant i sorprenent sobre l'ermita de la Virgen del Cid, dins del municipi de Iglesuela del Cid (Terol).</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La nostra guia Mari, ens va permetre accedir a l'interior del temple, que conté diverses estances i punts, que sembla ser que estan carregats de forma imponent per l'energia tel·lúrica de la Deessa Terra. Per aquest motiu va reconèixer que en diverses visites que ha guiat algunes de les persones, que són més receptives a aquestes energies han tingut reaccions realment sorprenents. Evidentment que aquests fenòmens poden ser tinguts per les ments més racionals com meres supersticions o una mostra més del poder suggestiu de la nostra ment, però per part nostre us ho volem transmetre ja que podria ser una explicació a la construcció d'algunes de les parts més estranyes d'aquest edifici religiós. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-FssB7JKLmVY/WuQpje53f3I/AAAAAAAADGw/C-Xvc3wHC9wmHtSSRs5nNwnHGc0cG2FJwCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_115427.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://3.bp.blogspot.com/-FssB7JKLmVY/WuQpje53f3I/AAAAAAAADGw/C-Xvc3wHC9wmHtSSRs5nNwnHGc0cG2FJwCLcBGAs/s640/IMG_20180318_115427.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Sala de terra empedrat a l'hostatgeria de l'ermita de la Virgen del Cid . Foto de l'autor del bloc </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si en la primera entrada us referia l'autèntic laberint realitzat amb pedres, ubicat en una de les sales de l'hostatgeria del temple, en una sala contigua a aquest laberint tenim una altra mostra de terra empedrat de gran bellesa, però que segons la nostra guia aporta també una funcionalitat concreta. Si en la sala del laberint la senyora Mari ens va poder mostrar com realitzaven els pelegrins el camí iniciàtic al damunt d'ell, en aquest altre espai ens va mostrar un altre recorregut, que aparentment aconseguia l'equilibri energètic de les persones.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La manera de fer-ho consistia en anar saltant de forma alternativa en ambdós peus sobra cadascun dels còdols esfèrics que hi ha ressaltats en el dibuix circular que podeu apreciar en la imatge número 1 i de forma més concreta en les imatges número 2 i 3.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-IkEnPqDkCOc/WuQsdjP4GmI/AAAAAAAADG8/-tlhoLodsZc6xFCqTt0IOR-3_3EQqwG3gCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_114730.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-IkEnPqDkCOc/WuQsdjP4GmI/AAAAAAAADG8/-tlhoLodsZc6xFCqTt0IOR-3_3EQqwG3gCLcBGAs/s400/IMG_20180318_114730.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Disseny dels còdols dins del cercle. Foto de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-zTqpIPFC6bE/WuQtctpLb2I/AAAAAAAADHI/AhjlWP35wBcxJDtICgQhS2SqnREx5ftZACLcBGAs/s1600/IMG_20180318_115148.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-zTqpIPFC6bE/WuQtctpLb2I/AAAAAAAADHI/AhjlWP35wBcxJDtICgQhS2SqnREx5ftZACLcBGAs/s400/IMG_20180318_115148.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Còdol energètic. Foto de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Segons la guia, aquests còdols estarien dipositats al damunt de determinades línies energètiques de diferent polaritat, que permetrien anar alternant carregues energètiques positives i negatives per així alinear l'energia corporal de les persones que realitzaven determinats rituals. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Fins aquest moment només us hem destacat els punts del temple que aparentment eren considerats com a sanadors per la nostra guia, i que coincideixen amb el laberint, aquesta sala que acabem d'esmentar i el lloc més potent del recinte: just el punt situat en l'absis de l'ermita, on està col·locada la imatge de la Verge. Però també ens va destacar dos punts que contenen l'acumulació d'energies nocives per les persones, i que certes persones sensibles a les radioestèsies són capaces de detectar de forma clara. Aquests dos punts estan assenyalats a més per determinada simbologia, que possiblement té un caràcter iniciàtic ritual. La guia ens va parlar fins de tot de determinades sectes com els il·luminati, que ho podrien haver heretat dels mateixos cavallers templers que van participar de la construcció del temple, fins i tot dels francmasons. No seria gens estrany que algun integrant d'aquestes sectes secretes, entre els segles XVII i XIX hagués pogut utilitzar el temple amb finalitats iniciàtiques. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-5cUhohQNVVo/WuWiYTtH03I/AAAAAAAADIw/9XfC4r7UWcA4A9AcMg52NmZka9VJCzt-QCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_112641.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-5cUhohQNVVo/WuWiYTtH03I/AAAAAAAADIw/9XfC4r7UWcA4A9AcMg52NmZka9VJCzt-QCLcBGAs/s640/IMG_20180318_112641.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Símbol iniciàtic en un dels punts de l'ermita. Fotografia de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>L'arbre, l'aigua, la pedra </u></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Un cop explicats els detalls més interessants sobre l'interior de l'ermita de la Virgen del Cid, ara passaré a exposar altres aspectes simbòlics destacables que relacionen de forma clara i directa aquest lloc marià amb els arquetips sagrats de la Deessa Terra, que ja hem anat desglossant en moltes de les entrades del nostre bloc: els més importants són l'arbre, l'aigua, pedra i la cova. Farem referència als tres primers elements simbòlics, ja que no hem pogut trobar cap indici de cap cova sagrada propera al santuari.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el recinte del santuari no podia faltar un arbre central, que sovint és un dels símbols més antics relacionats amb la Deessa Mare i que té una connexió simbòlica amb l'eix del mon o els tres estrats de sota terra, terra i aire. Tal com ja hem comentat, en el nostre treball de la Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, és el lloc simbòlic on tenim constància que hi ha més aparicions de Verges Trobades, el que ens indica evidentment la gran importància que tenien els arbres sagrats en l'antiga religió. En el cas de la Virgen del Cid, l'arbre actual és recent i està substituint un antic exemplar, que segons la guia era un gran om centenari. El lloc on es troba tenia una importància vital com a punt de reunió dels pelegrins que arribaven al santuari, ja que es troba en el pati rectangular on podien descansar i seure en els bancs que hi ha en la seva porxada.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-uG5sVdIExfM/WuRLqSZSBUI/AAAAAAAADHw/FVDK44OrQhsUMwIw8oqfSFLVCnN7bmtIwCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_111854.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-uG5sVdIExfM/WuRLqSZSBUI/AAAAAAAADHw/FVDK44OrQhsUMwIw8oqfSFLVCnN7bmtIwCLcBGAs/s400/IMG_20180318_111854.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Petit arbre que substitueix l'arbre sagrat centenari. Foto de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No pot faltar tampoc alguna font amb aigües de propietats curatives. La font en aquest cas no està en el mateix recinte del temple. La trobem a poca distància (entre 300 i 400 metres per un camí que hi condueix cap una petita vall). En la fotografia inferior podeu distingir la seva ubicació. Teniu el santuari a la part superior esquerra de la imatge i on veieu la petita construcció blanca en la zona mitja de la part dreta, és on hi ha la font d'aigües salutíferes, anomenada la Font del Cid.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-uP4E9mHU0VY/WuRNafG7f9I/AAAAAAAADH8/GirR1tYh2PsRQQVZgKY88b2BQ-3PY5BogCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_110040.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://4.bp.blogspot.com/-uP4E9mHU0VY/WuRNafG7f9I/AAAAAAAADH8/GirR1tYh2PsRQQVZgKY88b2BQ-3PY5BogCLcBGAs/s640/IMG_20180318_110040.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Font del Cid, a la part dreta de la imatge. Fotografia de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b> Tampoc poden faltar algunes pedres que tinguin alguna simbologia sagrada i que quedi reflectit en alguna llegenda que aporti algun significat cristià. És la repetida i coneguda cristianització de llocs i elements del paisatge que eren sagrats molt abans de l'arribada del cristianisme. En aquest cas hi ha dos exemples i un d'ells a més té referències llegendàries. A molt poca distància del santuari, tot just a uns 100 metres pel mateix camí que hi condueix des de Iglesuela del Cid trobem un pilar que està aixecat sobre una pedra no gaire gran que mostra el que la llegenda refereix com la petjada del cavall de Sant Jaume. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-mhLX-KMxgXc/WuRUBGwLHZI/AAAAAAAADIM/xSwlW37n1Xwk24OEFj26NOTRX8A-mk5TQCLcBGAs/s1600/IMG-20180319-WA0020.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-mhLX-KMxgXc/WuRUBGwLHZI/AAAAAAAADIM/xSwlW37n1Xwk24OEFj26NOTRX8A-mk5TQCLcBGAs/s640/IMG-20180319-WA0020.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">7. Pilar sobre pedra amb petjada mítica o llegendària. Fotografia de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La citada llegenda refereix que l'apòstol Sant Jaume va saltar a cavall des del morrot del Cid (una muntanya considerable que es troba a un parell de quilòmetres del lloc) per socórrer al Cid que estava lluitant contra un gran exercit moro. L'arribada prodigiosa de l'apòstol amb la creu de Sant Jordi va fer que els musulmans es retiressin i el Cid guanyés la batalla que tenia perduda. Evidentment que ens trobem amb una narració totalment imaginària sense cap mena de base històrica, que el que fa es permetre continuar amb el culte a una pedra antigament sagrada. Aquest fenomen es repeteix en molts indrets de la geografia catalana i espanyola, tal com podem consultar a l'article<a href="https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000174/00000066.pdf"> Les petjades mítiques a Catalunya: una geografia gairebé inexplorada</a>, de Francesc Romà i Casanovas. El mateix autor refereix aquesta teoria, sobre la reminiscència de cultes prehistòrics, a partir de l'article: <i> </i></b></span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><b>Barrowclough, David A.; Hallam, John (2008). “The Devil’s Footprints and Other Folklore:
Local Legend and Archaeological Evidence in Lancashire”. Folklore, núm. 119, p.
93-102.</b></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-2kJTIjJ_RvA/WuWO3B9LXxI/AAAAAAAADIc/OytcbsGddgcKtIShZF7RY23lnoibvKZ5wCLcBGAs/s1600/IMG-20180319-WA0017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="960" height="640" src="https://4.bp.blogspot.com/-2kJTIjJ_RvA/WuWO3B9LXxI/AAAAAAAADIc/OytcbsGddgcKtIShZF7RY23lnoibvKZ5wCLcBGAs/s640/IMG-20180319-WA0017.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">8. La petjada mítica en la pedra base del pilar. Foto d'Antonio González</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-16063627757075394322018-03-25T14:31:00.003-07:002018-08-05T03:29:31.021-07:00El laberint de la Deessa: La Virgen del Cid. 1a Part.(The labyrinth of the Goddess: The Virgin of the Cid) 1A PART<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">No se si heu escoltat alguna vegada aquella frase de que "els designis de la Deessa són inscrutables"...(em sembla que no es ven bé així, però a mi ja m'està bé). Quan hom diu aquestes paraules refereix algun succés passat o per venir en el que la consciència o voluntat humana no ha tingut res a veure o tindrà amb el que ha passat o passarà i que es suposa que alguna "instància superior" ha pres la decisió...</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest ha estat el meu cas en el darrer pont de setmana, on l'atzar (si és que aquest existeix únicament i no hi ha alguna altra raó superior que desconec) ha fet que hagi pogut visitar un lloc que és un autèntic compendi de moltes de les coses que hem anat explicant en diverses entrades.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-R7W9b2FrUr8/WreJOzocxiI/AAAAAAAADDY/U4_K5lH9ynkXGhpZadZK3kE7sm-ZoxUwwCLcBGAs/s1600/IMG-20180319-WA0004.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="480" src="https://4.bp.blogspot.com/-R7W9b2FrUr8/WreJOzocxiI/AAAAAAAADDY/U4_K5lH9ynkXGhpZadZK3kE7sm-ZoxUwwCLcBGAs/s640/IMG-20180319-WA0004.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Laberint iniciàtic dins del santuari de la Mare de Déu del Cid (Esglesuela del Cid, Tèrol).Foto d'Antonio González</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si voleu podeu parlar únicament de casualitat... Vaig anar a gaudir d'un regal de cap de setmana, els dies 17 i 18 de març, a un lloc que havia d'escollir i l'atzar, i vaig decidir anar a un hotel de la localitat de Iglesuela del Cid, a la província del Terol. La població de Iglesuela del Cid, ja de per sí va ser un descobriment i és un autèntic plaer de visitar per la seva història a cavall entre el període medieval i els seus palaus renaixentistes, amb forta influència de l'Orde del Temple. Els cavallers templers van deixar empremta a la zona i encara queden vestigis en alguns edificis. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però el que va resultar una agradable i sorprenent sorpresa va ser la visita guiada que vam podem realitzar al santuari de la Virgen del Cid, a uns tres quilòmetres de la població de Iglesuela del Cid (també coneguda en català com Anglesola). La nostra guia de turisme del poble, la senyora Mari, ens va acompanyar en aquesta visita i ens va poder donar informació de primera ma sobre un munt de detalls, que possiblement us resultaran també sorprenents... </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-yj4EC1dcd_c/Wrep3Q2xiAI/AAAAAAAADDo/oPKKCees3ZAFZbCcIIkjxmAe1egEO3Z7gCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_111357.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/-yj4EC1dcd_c/Wrep3Q2xiAI/AAAAAAAADDo/oPKKCees3ZAFZbCcIIkjxmAe1egEO3Z7gCLcBGAs/s640/IMG_20180318_111357.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Santuari de la Virgen del Cid, amb les dependències per allotjar els pelegrins. Foto de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>De forma resumida, i abans d'entrar en detall us faré una petita síntesi: ens trobem amb un santuari cristià que els seus orígens es remunten a la nit dels temps i en el que les successives gents i cultures han seguit mantenint la seva sacralitat fruit de trobar-se en un emplaçament tel·lúric de gran poder energètic: al costat mateix d'un importantíssim poblat iber (identificat com el d'Atheba), aprofitant les pedres de un gran mausoleu romà que estava aixecat en el mateix lloc, molt a prop d'una font de propietats curatives, molt a prop de diverses pedres prehistòriques sagrades que van ser parcialment cristianitzades, amb un arbre centenari que creixia al costat mateix del temple, i amb un posterior aprofitament del santuari per part d'alguna orde iniciàtica (que segurament es reconeixia com a hereva dels cavallers templers) per realitzar les seves cerimònies a partir dels punts vitals energètics, ressaltats per simbologia secreta...</b></span><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-29Da1JIhiE8/WretqzMdpOI/AAAAAAAADD0/lllkSuWSdwM7EtgyTJbVTfcgBvBf93fCQCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_105151.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://4.bp.blogspot.com/-29Da1JIhiE8/WretqzMdpOI/AAAAAAAADD0/lllkSuWSdwM7EtgyTJbVTfcgBvBf93fCQCLcBGAs/s640/IMG_20180318_105151.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. El santuari marià des de les restes del poblat iber. El carrer principal desembocaria al mateix temple. Foto de l'autor.</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Segons ens va explicar la nostra guia, el poble de Iglesuela del Cid es va estendre en el lloc on avui el trobem a partir de la "reconquesta" i el domini de l'Orde del Temple en el segle XII. Inicialment la població autòctona provenia del lloc on actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu del Cid. Per tant, teòricament va ser en aquell moment en que es va abandonar l'antic poblament en el turó elevat defensiu, on des de remotes generacions havien viscut. Possiblement la voluntat medieval dels cavallers templers comprenia mantenir un nucli de població important, que en el morrot muntanyenc inicial hagués estat impossible o molt complicat. Però la relació religiosa, cultual i espiritual amb els punts sagrats ancestrals es va seguir mantenint amb la construcció d'un santuari important medieval, que pogués cristianitzar els cultes pagans que seguien existint en aquells punts vitals tradicionals. Quina manera millor podia haver que l'aparició d'una imatge d'una Verge trobada, tal com hem corroborat en multitud d' ocasions i entrades anterior en aquest mateix bloc. Les pautes de l'aparició són, com sempre les mateixes, una imatge romànica que es trobada per un pastor gràcies a un bou que grata el terra o entra en una cova, o que rasca un arbre sagrat.. En aquest cas la llegenda parla d'un bou que grata un tros de terra i allà troba la imatge mariana el pastor.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-IvyHswJmRDs/Wre9YZwhPAI/AAAAAAAADEg/ZmMMzsvyOu80gybUo6qhlHiSRnEFjpuAACLcBGAs/s1600/santuari%2Bvirgen%2Bdel%2Bcid.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="907" data-original-width="1373" height="422" src="https://3.bp.blogspot.com/-IvyHswJmRDs/Wre9YZwhPAI/AAAAAAAADEg/ZmMMzsvyOu80gybUo6qhlHiSRnEFjpuAACLcBGAs/s640/santuari%2Bvirgen%2Bdel%2Bcid.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Vista aèria del santuari, on es pot observar el lloc especial geogràfic.<b><a href="http://mgiribetshistoria.blogspot.com.es/2015/05/ermita-de-la-virgen-del-cid.html"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000;">Com passa a tota la geografia espanyola, aquest vincle es segueix mantenint anualment amb el trasllat de la imatge de la talla de la Verge trobada fins el santuari inicial, tal com podeu observar en la pintura mural inferior, que es troba en un dels hotels de Iglesuela del Cid (antic palau renaixentista). La pintura és summament interessant, entre d'altres coses paga la pena destacar els diferents grups que hi participen: el clergat baix i alt, els nobles i en darrer lloc un grup de dones del poble, vestides de color negre d'aspecte fosc, trist i sinistre. Podem fer volar una mica la imaginació i pensar que són aquelles dones que l'Església va voler creure que per ser hereves de l'antiga religió van ser condemnades com a bruixes i que possiblement feien aquesta romeria com penitència. No és molt eixelebrat creure això si tenim en compte que en una columna de pedra, a la sortida del poble i en direcció al santuari hi ha una enigmàtica representació en que apareixen unes dones que són cremades i el text: </span><u>"Cristians, els que passeu a veure la Verge del Cid, rogueu per nosaltres i veieu com estem aquí"</u><span style="color: #660000;">..</span></b></span><br />
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/--8rSX_crp8s/WrezGrWpxqI/AAAAAAAADEE/MtjICa4zlT8v0Dk1KyqG6LYZ2FLUmi36ACLcBGAs/s1600/IMG_20180318_085932.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/--8rSX_crp8s/WrezGrWpxqI/AAAAAAAADEE/MtjICa4zlT8v0Dk1KyqG6LYZ2FLUmi36ACLcBGAs/s640/IMG_20180318_085932.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Pintura mural on es representa la peregrinació de la Verge del Cid. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La imatge original de la Virgen del Cid, l'autèntica talla romànica que va ser trobada (o deixada amb aquest fi) per cristianitzar el lloc i els cultes pagans de la zona es troba actualment a l'església principal d'Iglesuela del Cid. Podeu contemplar la seva rusticitat i senzillesa, el que no li treu segons el meu punt de vista aquesta bellesa arcana hereva de les antigues Deesses Mare. En el seu front, encara que us costi apreciar en la fotografia, té una rascada o ferida, que segons la tradició prové del moment de la seva troballa: com estava dins de la terra el bou, el pastor o bé l'arada del llaurador la van malmetre. És una referència diàfana i clara de que estem parlant d'una Deessa Terra, una imatge divina que prové i és la mateixa Terra..</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-dzcwyV8RvjI/Wre23UhKRtI/AAAAAAAADEQ/RidyCyboTu48BLq8NSZT9jAK_GVW2B6zACLcBGAs/s1600/IMG_20180317_171455.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-dzcwyV8RvjI/Wre23UhKRtI/AAAAAAAADEQ/RidyCyboTu48BLq8NSZT9jAK_GVW2B6zACLcBGAs/s640/IMG_20180317_171455.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Imatge romànica de la Verge del Cid, a l'església d'Iglesiola del Cid. Foto de l'autor del bloc. </td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Respecte a l'església de la Verge del Cid, hem de destacar entre d'altres coses, que els seus origens com a temple són de gran antiguitat. La construcció que es visible actualment prové sobretot del segle XVI i el segle XVIII, però es sap amb certesa que anteriorment hi havia una construcció gòtica del segle XIV i aquesta sobre una romànica més petita del segle XII o XIII (l'any 1195 ja apareix el temple citat en un document del rei Alfons II d'Aragó), i aquesta sobre una construcció del primer romànic. El que sí sabem amb seguretat és que al segle XVI (concretament l'any 1546) les obres que va dirigir l'arquitecte Maese Deonís Berlin, van consistir entre d'altres en aprofitar gran part d'un mausoleu romà que encara estava aixecat en dates tant tardanes, monument funerari aixecat per un pare romà (M. Domitius Seranus) al seu fill (M. Domitius Proculus). D'aquell mausoleu queden encara bastants vestigis al santuari. Una de les parets amb grans blocs petris es visible a l'interior del temple. El monument seria de planta més o menys rectangular d'uns 4 x 5,30 metres de base. La seva alçada, de forma purament especulativa, segons algun expert, podria arribar als 10 metres. És a dir que estaríem parlant d'un monument de grans dimensions que hauria de cridar moltíssim l'atenció en l'època medieval <i><a href="http://roderic.uv.es/handle/10550/32983">(El monumento romano de la ermita de la Virgen del Cid, la Iglesiola del Cid)</a></i>. Seria del segle II d.C.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-0_pWreZ8gdQ/WrgAls6EzNI/AAAAAAAADEw/za4HSVazzGkOT6AhYOpQX9vlxyw3cfKfQCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_113719.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://4.bp.blogspot.com/-0_pWreZ8gdQ/WrgAls6EzNI/AAAAAAAADEw/za4HSVazzGkOT6AhYOpQX9vlxyw3cfKfQCLcBGAs/s640/IMG_20180318_113719.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">7. Part del mausoleu romà que trobem dins del temple de la Virgen del Cid. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Queden però altres restes del monument romà visibles en el temple cristià. En alguns dels murs exterior podem observar blocs petris amb inscripcions i símbols. Podem destacar l'aparició de dos dofins, que en la simbologia romana i d'altres pobles de la Mediterrània te a veure amb el món d'ultratomba, sinònim d'animals psicopompes o guies de les ànimes cap l'altre món, a les Illes dels Benaventurats.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-8XqG9vfU0qs/WrgIycjASzI/AAAAAAAADFE/HoQmvYeewCQHXDYMjH9QAGIfvKZIohm6wCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_115821.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-8XqG9vfU0qs/WrgIycjASzI/AAAAAAAADFE/HoQmvYeewCQHXDYMjH9QAGIfvKZIohm6wCLcBGAs/s400/IMG_20180318_115821.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">8. Dofins i gerro romans en una de les parets del santuari.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En una de les altres cantonades del temple trobem una altra llosa curiosa, en un dels laterals hi ha una inscripció romana i en la que dona a l'altre costat hi ha la referència de l'any 1546 en que el constructor Maese Deonís Berlin va fer l'església, fins i tot hi ha un dibuix representatiu del temple del segle XVI.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rM83Y7MSyZM/WrgKnOoRwtI/AAAAAAAADFY/Yqfhvn-YYYA18uYafOjaS8RbZ0672CDLACLcBGAs/s1600/IMG_20180318_104357.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-rM83Y7MSyZM/WrgKnOoRwtI/AAAAAAAADFY/Yqfhvn-YYYA18uYafOjaS8RbZ0672CDLACLcBGAs/s320/IMG_20180318_104357.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">9. Parets del temple actual de la Verge del Cid. Foto de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En aquestes dues fotografies podeu observar l'angle de la paret on es troba la llosa de pedra amb les inscripcions romanes i les de l'any 1546. La llosa és la que teniu a la imatge 10.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-5DaBNpbT29E/WrgKYDwIY6I/AAAAAAAADFU/gxw7dbdqr4Q1vqCNx3SOqxfa4ezZ3Za2ACLcBGAs/s1600/IMG_20180318_104255.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-5DaBNpbT29E/WrgKYDwIY6I/AAAAAAAADFU/gxw7dbdqr4Q1vqCNx3SOqxfa4ezZ3Za2ACLcBGAs/s400/IMG_20180318_104255.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; text-align: center;">10. Carreu amb inscripcions romanes i del s. XVI. Foto de l'autor del bloc.<br />
<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però tal com hem dit aquestes </b>peculiaritats<b> de l'església de la </b>Virgen<b> del </b>Cid<b>, es queden curtes davant d'una altre casuística de gran </b>singularitat<b>, els paviments empedrats del santuari, que segons ens va explicar la nostra guia </b>Mari<b>, ressalten la gran influència tel·lúrica del mateix. El més conegut, el laberint, té una llosa circular que està trencada que ho podria estar per la gran afluència energètica que emana de l'interior de la Deessa Terra.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-vk2-wNS6MQQ/WrgQR7HIFiI/AAAAAAAADFs/hXCK4kH6BYgdLXUbHTCq90DNZG68-njtQCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_113958.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-vk2-wNS6MQQ/WrgQR7HIFiI/AAAAAAAADFs/hXCK4kH6BYgdLXUbHTCq90DNZG68-njtQCLcBGAs/s400/IMG_20180318_113958.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">11. Laberint empedrat amb la llosa circular trencada. Fotografia de l'autor del bloc.<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Aquest laberint, de significat evidentment iniciàtic, tal com ens va ensenyar la nostra guia, havia de ser seguit des de l'exterior fins al centre. No era gens fàcil i la distància recorreguda era de molts metres. La seva distribució és similar al de la catedral de Chartres, tot i que més complex encara. Possiblement tingui origen en la misteriosa i important Orde del Temple.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LXqqiSrFl08/WrgRgXcdZcI/AAAAAAAADF4/AuMDPRCEhmY3hT8Mp0ylaz_h0TmDGTsqwCLcBGAs/s1600/laberinto%2Bdefinitivo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="595" data-original-width="640" height="297" src="https://1.bp.blogspot.com/-LXqqiSrFl08/WrgRgXcdZcI/AAAAAAAADF4/AuMDPRCEhmY3hT8Mp0ylaz_h0TmDGTsqwCLcBGAs/s320/laberinto%2Bdefinitivo.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">12. Dibuix dels laberints de la Verge del Cid i de Castellfort .<b> <a href="http://mgiribetshistoria.blogspot.com.es/2017/02/los-laberintos-del-maestrazgo-los.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Vist l'ampli contingut de tot el que ens aporta aquest lloc altament destacable, continuarem més recorregut en la propera entrada, però no volem deixar ara mateix l'agraïment a la nostra guia Mari, per transmetre tot els seus coneixements amb la il·lusió pròpia dels que saben del que estan parlant i ho han viscut des de la infància. Si teniu l'ocasió d'arribar fins la Iglesuela del Cid, no us podeu perdre les visites guiades al santuari i als palaus renaixentistes.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-fxULYXkKTxE/WrgUXzQFBgI/AAAAAAAADGE/e3awFgI198AroJGlO9vNX8uuBNb8LdqqQCLcBGAs/s1600/IMG_20180318_113805.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-fxULYXkKTxE/WrgUXzQFBgI/AAAAAAAADGE/e3awFgI198AroJGlO9vNX8uuBNb8LdqqQCLcBGAs/s400/IMG_20180318_113805.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">13. La guia Mari explicant els detalls del santuari. Foto de l'autor.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-73575856846353958502018-03-04T13:42:00.002-08:002018-08-05T03:26:54.259-07:00Sant Miquel del Mont Gargano (Itàlia)<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #990000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Fer el Camí de Sant Jaume és una experiència aconsellable plenament, que em va ajudar a trobar l'autèntic sentit sobre les prioritats vitals, però també em va servir per poder conèixer a grans persones</span><span style="color: #990000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> que comparteixen un mateix objectiu momentani. És cert que sovint la coincidència en el camí i les necessitats de cadascú fan que es comparteixi el recorregut per uns pocs dies o hores, però això no treu que el record d'aquestes persones singulars perduri. </span></b><br />
<br />
<b><span style="color: #990000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest va ser el cas, per exemple, de la italiana Ugolina, que havia sigut hospitalera en alguns albergs i que va ser una gran companya de converses i debats sobre els llocs per on anàvem fent camí. Entre d'altres, i vist l'interès que jo mostrava sobre aquells llocs de la Terra que aporten una força especial em va aconsellar que pogués visitar en algun moment el santuari de Sant Miquel a la zona del Gargano, d'Itàlia. Ella personalment ho havia fet, i reconeixia que la cova profunda que existia dins del santuari possiblement havia estat sagrada abans del cristianisme i destacava que era un lloc altament màgic i especial. Hem de tenir present que National Geographic va triar aquest cova com la 8a més bonica del món...</span></b><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Imatge relacionada" height="240" src="https://i.pinimg.com/736x/1e/33/0d/1e330d9aead89c823dbb04069ac0abc4--the-archangels-archangel-michael.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">1. Gruta de Sant Miquel, al Mont Gargano (Puglia, Itàlia) . <a href="https://orizzontinuoviblog.wordpress.com/2016/04/16/il-santuario-nella-roccia/"><b>ENLLAÇ</b></a><br />
<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<b><span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #660000;">La història i llegendes d'aquest antiquíssim santuari italià no
ens poden estranyar si hem anat seguint les moltes entrades d'aquest bloc en
les que tractem la cristianització dels llocs sagrats pagans en els que es
retia culte als diversos aspectes de la Deessa Terra, ja que es segueixen el mateixos patrons..</span></span></b><br />
<div class="MsoNormal">
<b><span lang="CA" style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="color: #660000;"><br /></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="color: #660000;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Podem començar pel fet de que el santuari estigui sota d'advocació de l'arcàngel Sant Miquel. En una antiga entrada en la que parlàvem sobre el santuari barceloní de </b></span><a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com.es/2014/08/sant-miquel-del-fai.html" style="font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-weight: bold;">Sant Miquel del Fai</a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>, (que està emplaçat també sobre una antiga cova en la que es retia culte a la Deessa) ja vam destacar que la figura de Sant Miquel matant el Diable o el Drac feia al·lusió a la victòria del cristianisme sobre els antics cultes pagans. A Gorgona, trobem la mateixa situació, però hem d'assenyalar que la importància del santuari puglià és encara més destacable, ja que per molts es tracta del santuari micaelià més important d'Occident i també dels més arcans. </b></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><span style="color: #660000;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></span></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; color: black; font-family: "Times New Roman"; font-size: medium; font-style: normal; font-variant-caps: normal; font-variant-ligatures: normal; font-weight: 400; letter-spacing: normal; margin: 0px; orphans: 2; text-align: justify; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px;">
<span lang="CA" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="-webkit-text-stroke-width: 0px; float: left; font-family: "Times New Roman"; letter-spacing: normal; margin-bottom: 0.5em; margin-right: 1em; orphans: 2; padding: 6px; text-align: left; text-decoration-color: initial; text-decoration-style: initial; text-indent: 0px; text-transform: none; widows: 2; word-spacing: 0px;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-Nxx-CswuUYM/VjjR7HqTaaI/AAAAAAAAI40/bkWDvxjqU8U/s400/L-ISTATWA%2BTA%2527%2BSAN%2BMIKIEL%2BFIL-GARGANO%252C%2BFOGGIA%252C%2BPUGLIA%252C%2BFL-ITALIA..jpg" style="cursor: move; margin-left: auto; margin-right: auto;" width="205" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; padding-top: 4px; text-align: left;">2. Estàtua del s. XVI de Sant Miquel matant al Diable, a la cova.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></b></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;"><br /></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: left;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif;">En una altra de les nostres entrades, en aquest cas la de Sant Miguel de Arretxinaga (Bizkaia, País Vasc), que en aquest cas està aixecada sobre antics megàlits sagrats prehistòrics, referíem unes paraules de Jose María Satrústegui que citava al cardenal A.I.Schuster: <i>"la primitiva església va veure a Sant Miquel, vencedor de Satanàs, com abanderat en la lluita contra el paganisme. És el que va situar per damunt dels altres sants".</i></b></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Es una bona manera d'evidenciar el que suposem fermament; que el culte a Sant Miquel i els llocs on hi ha la seva advocació pertanyien anteriorment a l'altra religió, en la que s'adorava els cicles de la Mare Terra.</span></b></div>
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
<b></b><b></b><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>L'antiguitat del culte a la cova esta fora de tota dubta i amb tota seguretat també, procedeix de cultes precristians. Ho demostra el fet de que a finals del segle V, concretament l'any 490, la llegenda parla d'un pastor que va perdre el millor bou del seu ramat i aquest es va anar a amagar dins de la cova. Aquest pastor, al veure que no el podia treure del seu amagatall li va disparar una fletxa, que va rebotar en l'animal. Aquest fet va ser interpretat com a miraculós i va provocar que al bisbe de la zona se li aparegués l'Arcàngel Sant Miquel en somnis i que a partir d'això construïssin el santuari cristià, tal com el Sant li va demanar. Si valorem que els llombards, que eren els que dominaven en aquelles contrades, no van ser cristianitzats fins l'any 589 podem suposar amb bastant certesa que en el moment de la construcció del primer temple l'any 493 en aquella zona predominava la religió pagana llombarda. HI ha qui diu precisament que els llombards tenien en conte les divinitats nòrdiques, i que per això van acceptar fàcilment el culte a Sant Miquel per la seva semblança amb el déu Odí (de la guerra i guia del més enllà). L'antiguitat del pelegrinatge ens aporta indicis curiosos i sorprenents en aquest aspecte, tals com missatges amb lletres rúniques gravats a algunes de les parets rocoses de la cova del santuari. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img src="http://www.italialangobardorum.it/image/montesantangelo/angelo_2.jpg" height="400" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="375" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Muntanya de Gargano i el santuari. Lucana da Imola, 1550.<a href="http://www.italialangobardorum.it/eng/sito/montesantangelo/s_michele.asp?seza=7&sezb=32"> <b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Un altre dels símbols recurrents és la figura del bou. En la llegenda del Santuari de Sant Miquel Arcàngel del Mont Gargano torna a aparèixer com l'animal que propicia la troballa de la cova sagrada. En les llegendes marianes d'aparicions de imatges trobades és també l'animal escollit, ja ho hem tractat en diverses entrades. Hi ha qui diu que és una suplantació simbòlica de l'anterior culte del mitraisme, però particularment considero que té a veure més amb el paredre de la Deessa Mare, tal com exposo en diverses <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com.es/search/label/bou">entrades</a>.No podem obviar que en el culte a la Deessa Cibeles es sacrificaven bous. Precisament hi ha unes paraules que s'atribueixen a l'Arcangel Sant Miquel dirigides al bisbe en el segle V i que donen testimoni de que molt possiblement es realitzaven sacrificis de bous en la cova del santuari:</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>"Sóc l'arcàngel Sant Miquel i estic sempre en presència de Déu. He escollit aquesta cova com a lloc sagrat. No hi haurà més vessament de sang de bou. Aquí on s'obren les roques, els pecats dels homes poden ser indultats. El que aquí es demani en oració serà concedit.Per tant, pugeu a la muntanya i dediqueu-la a Déu."</i></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En la pintura de la imatge 3 podeu veure representat a la part superior el pastor disparant la fletxa al bou sagrat, i en la 4 el bou blanc podeu comprovar com té un especial protagonisme.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Apparition of St. Michael" src="http://www.salvemariaregina.info/SalveMariaRegina/SMR-177/michael.jpg" height="483" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. La troballa de la cova a partir del bou blanc. <a href="http://www.salvemariaregina.info/SalveMariaRegina/SMR-180/Apparition.htm"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; text-align: justify;">Hi ha fins i tot alguna informació que refereix que la mateixa cova del santuari, on es troba una doll d'aigües curatives i sanadores, era lloc d'acollida de pelegrins abans de l'arribada del cristianisme. De la mateixa manera que d'altres santuaris clàssics i prehistòrics, els malalts anaven a dormir per rebre curació de les seves aigües i energies...</b></div>
<div>
<b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; text-align: justify;"><br /></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><img alt="Imatge relacionada" height="425" src="https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTiS2VQTKALQs59cCZ0tjnd4VUOMyy4FACy1ettqA_LkrEX4k9_" style="margin-left: auto; margin-right: auto;" width="640" /></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Les mans de pelegrins representades a les parets d'accés a la cova sagrada, evoquen les antigues coves prehistòriques. <a href="http://www.knightsoftheholyeucharist.com/news/news-currents/163-when-st-michael-appeared-on-may-8th.html"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-7135041727795576552018-01-02T09:31:00.002-08:002018-08-05T03:18:39.190-07:00Savassona<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Amb l'entrada d'aquest nou any 2018 i amb la força que ens aporta la celebració d'aquest </b><i style="font-weight: bold;">Dies Natalis Solis Invictis, </i><b>volem destacar un paratge del que injustament encara no hem parlat. Diem injustament perquè precisament és un dels llocs que més inspiren l'esperit d'aquest blog, lloc paradigmàtic de per sí en el que es percep de forma intensa l'influx de la Terra i les mostres de que pels nostres antecessors el consideraven com un indret altament sagrat o, si més no, especialment tel·lúric.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b></b></span><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-bottom: 0.5em; margin-left: auto; margin-right: auto; padding: 6px; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><div style="margin: 0px;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Ju3a_OPbvZA/WkuqP9HxCoI/AAAAAAAAC-8/YCgwIXIpmLgb0Iomq7A5uzb6OmwUzUSkgCLcBGAs/s1600/CIMG1510.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://3.bp.blogspot.com/-Ju3a_OPbvZA/WkuqP9HxCoI/AAAAAAAAC-8/YCgwIXIpmLgb0Iomq7A5uzb6OmwUzUSkgCLcBGAs/s640/CIMG1510.JPG" style="cursor: move;" width="640" /></a></div>
</td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px; padding-top: 4px; text-align: center;"><div style="margin: 0px;">
<span style="font-size: x-small;">1. Ermita preromànica de St. Feliuet de Savassona, Tavèrnoles, Barcelona. Foto de l'autor del bloc</span></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Malauradament no us podrem aportar cap document escrit que determini amb certesa la hipòtesi de que ens trobem amb un lloc sagrat en les diverses èpoques (que en aquest cop i com passa sovint en aquests indrets especials) i que la seva sacralitat es manté des de temps immemorials: com a mínim des del Neolític fins a l'Edat Mitjana. Però si que podem afirmar de que trobem molts indicis de que ens permeten suposar que les dones i homes que van anar vivint i morint pels voltants de les pedres i arbres de Savassona sentien alguna cosa especial en aquells racons de la comarca d'Osona, que anava més enllà del que es considera com a profà.</b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-PJvhbfjQk84/WkuxCaFDytI/AAAAAAAAC_M/n-PfdO8iyEsxZ65He5SCUuQ8VfzZYtH4gCLcBGAs/s1600/CIMG1490.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-PJvhbfjQk84/WkuxCaFDytI/AAAAAAAAC_M/n-PfdO8iyEsxZ65He5SCUuQ8VfzZYtH4gCLcBGAs/s640/CIMG1490.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Escales o rampa d'accés al turó de Sant Feliu de Savassona. Foto de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-small;"><b>Les escales que condueixen fins a dalt del turó de Savassona són per nosaltres un dels punts més especials d'aquest indret. Tal com podeu observar costa de distingir els graons tallats a la pedra viva. El desgast i la molsa que sovint hi creix els donen una aparença totalment natural que ens fan fins i tot dubtar de si van ser realment treballades per l'home en el sol petri o si va ser la pròpia Natura la que els hi va donar aquestes formes.</b></span><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Una de les peces més enigmàtiques i emblemàtiques d'aquest conjunt és, sense cap mena de dubte, la Pedra de les Bruixes. Com hem argumentat en diverses ocasions, els noms populars sovint ens poden aportar una informació valuosa, que tal com passa també en les llegendes i tradicions, pot incloure elements fantàstics barrejats amb apunts històrics reals. En aquest cas no hem pogut o sabut trobar el perquè rep aquest nom el megàlit famós de Savassona, però si que sabem amb seguretat és que els símbols inscrits són de gran antiguitat, i que per la zona s'hi han trobat alguns enterraments neolítics. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-r_jpAWGYrjc/Wku4UOnqXvI/AAAAAAAAC_c/JLa0t2KARREnKahbxWjHyJZLq4qc7uQvgCLcBGAs/s1600/CIMG1505.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1600" height="480" src="https://4.bp.blogspot.com/-r_jpAWGYrjc/Wku4UOnqXvI/AAAAAAAAC_c/JLa0t2KARREnKahbxWjHyJZLq4qc7uQvgCLcBGAs/s640/CIMG1505.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Pedra de les Bruixes abans de la seva recent restauració. Fotografia de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Ens trobem sense cap mena de dubte amb un megàlit amb caràcter sagrat de gran antigor, que molt possiblement encara era tingut com a tal en els segles medievals. Si que tenim constància de que a zones properes de la comarca, ja en edat moderna i concretament a les primeres dècades del segle XVII va succeir un dels fenomens més ignominiosos de la nostra cultura: la caça de bruixes. De la zona de Tavertet provenien algunes de les pobres dones que van ser torturades i executades a la forca per haver mantingut tracte amb el Diable. Un dels principals perseguidors de bruixes era precisament el baró de Savassona, i en el seu castell de Savassona (que es troba a molt poca distància del turó) es van torturar, empresonar i matar alguna d'aquestes presumptes bruixes, durant l'any 1619. No tenim constància de que alguna de les dones que van ser torturades fes referència a aquesta pedra com lloc on es trobaven amb el Diable, però podem estar segurs de que els seus símbols mistèrics van despertar la creença que les bruixes li tenien una predilecció especial. També hem de valorar seriosament que algunes de les creus que hi ha podrien haver estat insculpides en l'època medieval amb un sentit cristianitzador a una roca que era tinguda encara com a sagrada i a la que s'oferien ofrenes o libacions, tal com trobem en nombroses ocasions.</b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-iF54vQ7qQ0o/Wku9xIsMeHI/AAAAAAAAC_s/mgoAhUXbU8U_Wnlq9moDzWZO4RLq27vewCLcBGAs/s1600/CIMG1500.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://2.bp.blogspot.com/-iF54vQ7qQ0o/Wku9xIsMeHI/AAAAAAAAC_s/mgoAhUXbU8U_Wnlq9moDzWZO4RLq27vewCLcBGAs/s640/CIMG1500.JPG" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Pedra dels Sacrificis. Fotografia de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Una altra roca, en aquest cas de grans dimensions, també amb caràcter màgic i sagrat és la Pedra dels Sacrificis. Al seu aspecte únic i impactant li hem de sumar que en la seva base es va trobar un dels enterraments neolítics dels voltants, datat als voltants del 2300 a.C. Les marques profundes horitzontals van fer suposar popularment que era servien per conduir la sang de les víctimes que eren sacrificades al seu damunt, com que les bruixes es reunien al seu voltant per realitzar els seus aquelarres. </b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><div style="text-align: left;">
<b style="color: #660000; font-family: "Trebuchet MS", sans-serif; font-size: medium; text-align: justify;"></b></div>
<br /></td></tr>
</tbody></table>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-83017047970573647742017-12-07T02:41:00.002-08:002018-08-05T03:09:28.546-07:00Quan la Deessa guiava als homes: la Capella d'en Marcús (Barcelona). (When the Goddess guided the men: the Chapel of Marcús. Barcelona)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com ja vaig explicar en la meva tesina<i> La Deessa en el Món clàssic i les empremtes de la seva cristianització</i>, la Mare de Déu va recollir i continuar el culte a les antigues deesses, principalment a la figura de la Deessa Mare i els cultes a la Terra. Avui parlarem de nou d'un dels exemples que podem encara trobar, i que es mantenen en aquest cas gràcies a obres arquitectòniques, escultures i tradicions.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En la tesina que us acabo de comentar, hi ha una exhaustiva comparació dels diversos àmbits temàtics que la figura de la Mare de Déu va poder englobar, ajudada per la seva identificació amb l'antiga Deessa Mare que comprenia tots els aspectes vitals de la humanitat. En successives entrades del nostre blog que ja hem anat desgranant com gràcies a Ella molts d'ells van continuar tenint matisos de sacralitat, tals com la fertilitat, l'aigua, els cereals, la Lluna, els animals, les coves, les muntanyes... En poques ocasions, però, hem destacat encara com la Mare de Déu va mantenir també aspectes simbòlics vitals que no estan identificats parcialment amb elements naturals de la Deessa Terra. En un extens apartat del treball parlem sobre molts dels símbols relacionats amb aspectes vitals humans de camí i de traspàs. Un d'ells és el de la Deessa com a Guia, del que la Capella d'en Marcús de Barcelona és un exemple únic i singular.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-gkTPMuj3YLk/WifSrvbYyPI/AAAAAAAAC9g/2gL6UZswFM0k4vvwINULJQoOJ5kysaDzgCLcBGAs/s1600/37940495066_c99edcc72b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="333" data-original-width="500" height="425" src="https://1.bp.blogspot.com/-gkTPMuj3YLk/WifSrvbYyPI/AAAAAAAAC9g/2gL6UZswFM0k4vvwINULJQoOJ5kysaDzgCLcBGAs/s640/37940495066_c99edcc72b.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Capella d'en Marcús, al bell mig del casc antic de la ciutat de Barcelona. <b><a href="https://esglesiesbarcelona.cat/">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tal com podeu observar a la imatge, aquesta petita capella romànica situada al costat de la Plaça d'en Marcús, a la part més antiga de la turística ciutat de Barcelona, passa força desaparcebuda. Tenim la sort de conservar-la, encara que urbanísticament sigui injustament maltractada. Podeu veure com està literalment encaixada entre edificis més moderns i, a més, diversos elements urbans (com són senyals de trànsit o papereres) estan enganxats de forma ofensiva a les seves antigues pedres. El desconeixement i la ignorància són sovint aliats de la destrucció del nostre patrimoni...</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-nzJ5sXvw8-w/WigKpLxgdeI/AAAAAAAAC9w/7iuswCiVAi8QuA90oFoMSb_WfYM8hUniQCLcBGAs/s1600/sello_11554.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="197" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-nzJ5sXvw8-w/WigKpLxgdeI/AAAAAAAAC9w/7iuswCiVAi8QuA90oFoMSb_WfYM8hUniQCLcBGAs/s320/sello_11554.jpg" width="196" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Segell de correus espanyol amb la capella. <a href="http://www.sellosmundo.com/Europa/Espa%F1a/sello_11554.htm"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Costa d'imaginar que aquesta humil joia del romànic fos el punt de partida dels primers correus privats que van existir a l'Europa medieval. Costa imaginar que els troters (aquest era el nom que rebien els valents missatgers que anaven a cavall, membres de la Confraria de Correus i Troters) , es presentessin davant de la mateixa porta que observeu en la fotografia, perquè el capellà els beneís abans de partir cap a punts llunyans i que al passar per davant de la imatge de la Verge de la Guia, que està col·locada en el porticó lateral enreixat de la façana dreta, fessin espategar els seus fuets per demanar la protecció de la Mare de Déu de la Guia, per mostrar el seu reconeixement com a Senyora del Camí i també per saludar-la com a Patrona.</b></span><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La capella va ser construida al segle XII gràcies a Bernat Marcús, burgés i comerciant barcelonès, que es va enriquir amb el transport de mercaderies i els traginers. Per això va dedicar el petit temple a l'advocació de la Mare de Déu de la Guia, patrona de viatgers, comerciants i traginers. Es va aixecar al costat de l'antiga via romana, que unia la Península Ibèrica amb Europa, a l'antic camí de França que sortia de la vella Barcino. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Pel seu punt estratègic per l'acollida de pelegrins a l'entrada oriental de la ciutat comtal emmurallada, així com el fet d'estar en la cruïlla de camins importants que hi partien i arribaven</b></span><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"> a segle XIV va esdevenir el punt de partida de la primera ruta de correus d'Europa, d'aquí la gran importància històrica que ostenta, i que motiva la seva representació en el segell de correus espanyol que podeu contemplar a la imatge 2.</b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">D'aquesta forma, tal com els antics caminants i peregrins s'encomanaven a la Deessa i als déus en els temples i pedrons que hi havia a les cruïlles de camins, els traginers i troters medievals ho continuaven fent a la Mare de Déu de la Guia de la Capella d'en Marcús. </b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Però aquesta imatge no va ser la única que va tenir aquesta advocació i que era cridada per afavorir la bona sort en els viatges i camins, abaix podeu observar la imatge de la Mare de Déu de la Guia, de Manresa. Un dels elements distintius era l'estrella, similar a la que les llegendes diuen que van guiar als Reis Mags d'Orient. En aquesta representació força interessant es poden distingir diversos símbols relacionats amb els viatges i transports: els caminants, el pont sobre el riu i fins i tot un ferrocarril. La </b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-Dy7izRUn2VU/WiguWhqVv0I/AAAAAAAAC-A/_fKEvG3rhHUlE5Kx8efeNO0AhXvopx_JACLcBGAs/s1600/guia%2Bmanresa%2Bb.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="747" data-original-width="548" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-Dy7izRUn2VU/WiguWhqVv0I/AAAAAAAAC-A/_fKEvG3rhHUlE5Kx8efeNO0AhXvopx_JACLcBGAs/s320/guia%2Bmanresa%2Bb.jpg" width="234" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Mare de Déu de la Guia, Manresa. <a href="https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0ahUKEwivpYrL-fXXAhUJCBoKHa7jCpwQjhwIBQ&url=https%3A%2F%2Falgunsgoigs.blogspot.com%2F2013%2F10%2F&psig=AOvVaw3GNftzWjZM40lDS-RHf4ex&ust=1512669076120076">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><u><br /></u></b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><u><br /></u></b>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><u>La llegenda de la capella de Marcús i l'obra <i>l'Alquimista</i>, de Paulo Coelho</u></b><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><u><br /></u></b>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Es difícil de poder creure que la capella de Marcús, a part de ser el punt de partida de la primera confraria de correus d'Europa hagués pogut inspirar una de les obres iteraries sobre viatges d'iniciats i guies espirituals més famosa i editada del món contemporani... </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Existeix una llegenda, que apareix en un antic llibre, que diu que en Bernat Marcús no va construir la capella de la Mare de Déu de la Guia gràcies als diners del comerç si no gràcies a un somni i un viatge. En un somni una veu angelical el va indicar que anés fins al pont de Narbona (França) on trobaria un tresor. En Marcús, tot i que no ho tenia gaire clar va emprendre el viatge i quan va arribar a pont, no va trobar res de res...però un home que el va veure divagant constantment pel pont i li va preguntar que estava fent, i en Marcús li va explicar la raó; que en un somni li havien dit que allà trobaria un tresor. Llavors l'home va contestar: "si jo hagués de fer cas dels somnis, hauria d'haver anat a casa d'un tal Marcús, que a sota de les escales hi ha enterrat un tresor... això son ximpleries!" I en Marcús, evidentment, va tornar accelerat fins a casa seva on realment va trobar un tresor enterrat sota les escales. Amb aquest tresor va construir la capella i un petit hospital per pelegrins.</b></span><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-7d2J5pLcft0/WikWa0lTZTI/AAAAAAAAC-Q/_3Qa09lo6FYcGmVqbgV23chXPkq3YpI9QCLcBGAs/s1600/el%2Balquimista.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="676" data-original-width="413" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-7d2J5pLcft0/WikWa0lTZTI/AAAAAAAAC-Q/_3Qa09lo6FYcGmVqbgV23chXPkq3YpI9QCLcBGAs/s320/el%2Balquimista.jpg" width="195" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Portada de l'obra. <a href="https://libros-aminoespanol.aminoapps.com/page/blog/resena-opinion-el-alquimista-de-paulo-coelho/30Pb_kYuBuwKp0k5goX63qV1mbEg6PXPoX">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Els qui heu llegut la famosa obra de Paulo Coelho suposo que us sonarà aquesta història, si enlloc d'un pont i una casa ho substituïu per unes piràmides i una ermita en runes...</b></span><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No seria gens estrany que aquesta llegenda hagués inspirat al famós escriptor brasileny, ja que consta en un llibre medieval escrit l'any 1190 per un jueu barceloní, Josep Ben Meir Ibn Sabara. Aquesta obra recull llegendes, contes i poemes i està titulada com <i>Llibre dels entreteniments</i> o <i>Llibre dels ensenyaments delectables</i>. Està escrita per tant a finals del mateix segle en que es va construir la capella.</b></span><br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;"><br /></b><b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">No podem evitar pensar que aquesta capella i la seva imatge guia han de tenir quelcom d'especial....</b></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-10860119589963945292017-10-16T10:58:00.002-07:002018-08-05T03:13:41.659-07:00Els hórreos gallecs: una mostra més de la sacralitat dels cereals<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No serà aquesta la primera vegada que parlarem sobre la importància transcendental dels cereals, un dels fruits més vitals de la Deessa Terra per la humanitat. La seva domesticació marca precisament el pas del Paleolític al Neolític, i és malauradament encara avui en dia, el suport alimentari bàsic de molts milions de persones que en moltes parts del món lluiten encara per la seva subsistència diària. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En diverses entrades anteriors ja hem parlat sobre les antigues deesses mare associades als cereals, com ho són les clàssiques Ceres i Demeter, o la mesopotàmica Ninkasi. Hem destacat altres aspectes menys coneguts com són els temples cristians aixecats sobre sitges de cereals, la importància de la cervesa pels pobles neolítics europeus abans del cristianisme o bé la relació entre la Mare de Déu d'Agost i la mort de les espigues de cereal...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Totes aquestes entrades tenen el denominador comú de ressaltar que els nostres avantpassats rurals assumien un caràcter sagrat o diví a les llavors cerealístiques que naixien, creixien i morien per poder mantenir les seves comunitats, i que formaven part de la Gran Mare Terra. Els cereals eren el millor exemple simbòlic del cicle etern de mort i resurrecció, que havia de ser heretat amb la nova religió cristiana i que es mantenia de forma evident en la cerimònia més important del culte cristià: la eucaristia, en que Crist pren la forma de l'hòstia de cereal que ha de ser consumit. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Avui tractarem d'una particular manera de poder intuir una de tantes mostres paganes que s'han anat mantenint en el temps. Ens fixarem en alguns hórreos; els magatzems per guardar cereals i altres aliments, que conservem simbologia que permet remuntar-nos abans de l'arribada del cristianisme, i que trobem sobretot a Galícia i Astúries. Com es pot observar en la fotografia inferior, alguns d'ells contenen símbols en els seus adornaments que traspuen sacralitat. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Els hórreos, per qui consulta aquestes entrades sense conèixer la gran riquesa cultural de Galícia són aquests graners que permeten emmagatzemar els cereals (des del segle XVII sobre tot el blat de moro, però anteriorment el blat ) aïllant-los del terra a partir de columnes, per tal que els ratolins i altres bestioles no hi puguin arribar. Permeten el pas de l'aire per afavorir que els cereals puguin madurar. </b></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-h__31lbfY7A/WeTkHACiCyI/AAAAAAAAC8k/21Cv0AdNYBs3zLw5pSpgU0Mp1SyV9rKAwCLcBGAs/s1600/20170721_125324.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="384" src="https://1.bp.blogspot.com/-h__31lbfY7A/WeTkHACiCyI/AAAAAAAAC8k/21Cv0AdNYBs3zLw5pSpgU0Mp1SyV9rKAwCLcBGAs/s640/20170721_125324.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Hórreo gallec que simula ser un temple cristià. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La interpretació sobre aquests adornaments màgics o religiosos dels hórreos pot ser com sempre diversa, però evidentment que no podem assumir una funció purament ornamental o plàstica. Podem interpretar que gaudeixen d'una funció com a mínim profilàctica, és a dir de protecció sobre el contingut d'aquests curiosos magatzems cerealístics: protecció que podria incloure els atacs de les malalties, els animals o els efectes meteorològics com llamps o tempestes. També podem entendre una funció que assegura la fertilitat de la Terra, els conreus o els mateixos cereals emmagatzemats, ja que sembla ser que amb anterioritat els hórreos celtes podien contenir adornaments fins i tot fàlics...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-_KzuTTj2uv8/WeTozc2RxLI/AAAAAAAAC80/8gDBpZzC8uwYJS-lhThY7iio2sTGb3uDgCLcBGAs/s1600/cangas_narcea_making_off_remate.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="750" data-original-width="1000" height="300" src="https://2.bp.blogspot.com/-_KzuTTj2uv8/WeTozc2RxLI/AAAAAAAAC80/8gDBpZzC8uwYJS-lhThY7iio2sTGb3uDgCLcBGAs/s400/cangas_narcea_making_off_remate.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Adornament d'un hórreo en forma fàlica.<b><a href="http://www.galicia-meiga.com/los-horreos-y-sus-simbolos-paganos/"> ENLLAÇ</a></b> </td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Sembla ser que els mateixos vilatans reconeixen a la seva manera la funció preventiva d'aquests adornaments, al dir que tenen una funció protectora contra els llamps, el dimoni o les meigues (bruixes). En algun cas fins i tot trobem també l'adornament en forma del mateix blat de moro, el que li reconeix una doble simbologia, fàlica i sacra respecte al cereal.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MpP4t-Xu5uU/WeTtbFDN6eI/AAAAAAAAC9E/6kyqem_rOtUrzN8ALLj7uDmzxUGo3jj6gCLcBGAs/s1600/Dodro-La%25C3%25AD%25C3%25B1o%2B023.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="320" data-original-width="240" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-MpP4t-Xu5uU/WeTtbFDN6eI/AAAAAAAAC9E/6kyqem_rOtUrzN8ALLj7uDmzxUGo3jj6gCLcBGAs/s400/Dodro-La%25C3%25AD%25C3%25B1o%2B023.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Adornament en forma de panotxa.<a href="http://oschanzos.blogspot.com.es/2013/10/pinaculo-nun-horreo-de-rianxo.html"> ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-66077551427999469772017-09-18T11:16:00.000-07:002018-01-02T13:56:59.529-08:00El riu Ebre i la Deessa Terra (The Ebro river and the Earth Goddess)<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">L'aigua i la Deessa Terra estan lligades des de temps prehistòrics. L'aigua es vincula clarament amb la fertilitat de la terra, amb la seva capacitat de desintegrar i dissoldre les coses, amb el renaixement i la nova vida o amb la possibilitat de rentar i netejar allò que és o està brut. Ja hem exposat en diverses entrades del nostre bloc la sacralitat de l'aigua en diversos llocs i cultures; des de temples prehistòrics de Sardenya, a la cultura prehispànica Nazca de Perú, com també la seva relació sagrada amb coves (el Ventre de la Terra) i serps...</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Poc però hem parlat de la sacralitat que han tingut sempre en tot el món els rius, les grans venes o arteries de la Mare Terra. Per fer una petita introducció escollirem un paràgraf de Mircea Eliade, de la seva obra <i>Ferrers i alquimistes</i>:</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">"<i>Els rius sagrats de Mesopotàmia tenien la seva font, segons es deia, en l'òrgan generador de la Gran Deessa. Les fonts dels rius eren considerades, així, com la vagina de la Terra. En babiloni el terme pû significa a la vegada "vagina" i "font d'un riu". El sumeri buru significa "vagina" i "riu". El terme babiloni nagbu, "font", està emparentat amb l'hebreu neqebâ, "famella". En aquest mateix idioma la paraula "pou" s'utilitza també amb el significat de "dona", "esposa". El vocable egipci bi significa "úter" al mateix temps que "galeria de mina".</i></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el nostre territori el riu Ebre havia de ser per descomptat un corrent d'aigua evidentment sagrat, ja que permetia la vida dels nostres avantpassats, en les formes més directes com podien ser amb l'obtenció dels aliments fluvials i com a mitjà molt important de comunicació i transport. Com altres rius de grans civilitzacions que tenien caràcter diví, l'Ebre no podia ser diferent. El Ganges, per posar un exemple, es considerat la personificació de la deessa Ganga, que segons diuen, va descendre a la Terra. L'origen celestial del Ganges sacralitza les seves aigües en tant essència de la deessa -o energia femenina-coneguda com <i>shakti</i>. Però, podem trobar actualment algun indici que ens faci pensar que antigament l'Ebre era considerat com un ésser diví o com una manifestació o representació de la Deessa Terra?</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-LGVdqOfgS_4/Wb1xeGpeA7I/AAAAAAAAC6c/maL2cl1Ws0UppREWeq6sni0qWwUgaxF8QCLcBGAs/s1600/per-l-interior-del-riu-ebre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="395" data-original-width="750" height="336" src="https://3.bp.blogspot.com/-LGVdqOfgS_4/Wb1xeGpeA7I/AAAAAAAAC6c/maL2cl1Ws0UppREWeq6sni0qWwUgaxF8QCLcBGAs/s640/per-l-interior-del-riu-ebre.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. El riu Ebre pel seu pas a Miravet (Tarragona). A dalt de tot les restes del castell de l'orde dels Templers.<a href="http://www.femturisme.cat/es/rutas/por-el-interior-del-rio-ebro"><b> ENLLAÇ </b></a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Una de les maneres en les que podem deduir que el riu Ebre era sagrat pels antics pobladors de la Península Ibèrica és assumir l'argument que hem repetit en moltíssimes de les nostres entrades, i que exposem de forma àmplia en el nostre estudi <i>La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització</i>. No és altre que</b></span><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> la figura de la Mare de Déu va ser la millor forma que va tenir la Església Catòlica per poder substituir els antics cultes pagans que adoraven els múltiples aspecte de la Gran Mare Terra. </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Com ja hem explicat també sovint, el mètode més efectiu van ser les aparicions de Verges trobades en aquells llocs que eren considerats sagrats, i que a Catalunya es conten per més de set-centes imatges. D'aquestes set-centes, a partir del llibre de Joan Amades, <i>Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya</i>, hi ha a prop de 90 que van aparèixer en punts d'aigua: fonts, rius, mar, pous...</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A continuació fem una petita relació de les que segons les llegendes van aparèixer en el riu Ebre:</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<ul>
<li><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Mare de Déu de Benifallet: Una de les tradicions afirma que aquesta imatge baixava Ebre avall (sense que es digui d'on venia) i uns pescadors la van pescar i la portaren al seu poble. Per aquesta raó, la tenien per advocada els pescadors de la Ribera de l'Ebre.</span></b></li>
<li><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Mare de Déu de Buda: Venerada a la illa d'aquest nom, situada a la desembocadura del riu Ebre. Es coneix també com a Mare de Déu dels Socors. Les ones la van llençar a la platja, on la recolliren uns pescadors. Se la invoca contra la pirateria, i també ho és per a tenir bona pesca i contra els perills del mar.</span></b></li>
<li><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Mare de Déu dels Desemparats: Venerada a la illeta de Buda, a la desembocadura de l'Ebre. Uns mariners, perduts per la mar i sense esperança de salvació, van veure lluir una llumeta que va orientar-los i van girar proa vers la llumeta. Mentre s'hi anaven acostant, la fúria del mar anava amainant, fins que van arribar amb tota felicitat a la illa de Buda. I, en desembarcar, van veure que la claroreta que els havia servit de far era una imatge de la Mare de Déu, que irradiava una llum salvadora. Allà mateix li van aixecar una capelleta.</span></b></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-r84QkMHjQGk/Wb658bHNXTI/AAAAAAAAC6s/hdxB0xwVElETinzYR4muOEDmyO69PaVyACLcBGAs/s1600/ILLA-DE-BUDA-I-RIU-EBRE_MARIANO-CEBOLLA-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="1200" height="425" src="https://1.bp.blogspot.com/-r84QkMHjQGk/Wb658bHNXTI/AAAAAAAAC6s/hdxB0xwVElETinzYR4muOEDmyO69PaVyACLcBGAs/s640/ILLA-DE-BUDA-I-RIU-EBRE_MARIANO-CEBOLLA-1.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Illa de Buda, al Delte de l'Ebre, on les tradicions atestigüen diverses aparicions marianes.<b><a href="http://kayaktarragona.com/07-de-juny-illa-de-buda/"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<ul>
<li><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Mare de Déu de Flix: Pujava aigües amunt de l'Ebre, i la van recollir uns pescadors.</b></span></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b> Tal com podeu observar en les dues imatge següents, tot i que la tradició afirma que va ser trobada en el riu, actualment cristianitza una antiga cova que amb tota probabilitat ja havia de ser sagrada molt abans de l'aparició del cristianisme. Tornem a trobar en un mateix recorregut simbòlic l'aigua i la cova.</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-M4UUZxXJzj4/WcALXiQUMGI/AAAAAAAAC7I/xS6VGytVokgGwmp3rHrDAFKe6Ah45VIkQCLcBGAs/s1600/DSC_0017.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="400" height="424" src="https://2.bp.blogspot.com/-M4UUZxXJzj4/WcALXiQUMGI/AAAAAAAAC7I/xS6VGytVokgGwmp3rHrDAFKe6Ah45VIkQCLcBGAs/s640/DSC_0017.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Ermita de la Verge del Remei de Flix, on es conserva la imatge que pujava per l'Ebre. <b><a href="http://trogloditisme.blogspot.com.es/2016/12/mare-de-deu-del-remei-flix-ribera-debre.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-vqXnruAIPVw/WcAM0F98ogI/AAAAAAAAC7U/ngGdx9NsPs8tK01g1sXI7344i7pKkWulwCLcBGAs/s1600/04-06-Remei-Flix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="974" data-original-width="1298" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/-vqXnruAIPVw/WcAM0F98ogI/AAAAAAAAC7U/ngGdx9NsPs8tK01g1sXI7344i7pKkWulwCLcBGAs/s640/04-06-Remei-Flix.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Imatge de la Verge del Remei de Flix, sota la roca de la cova. <b><a href="http://bisbattortosa.org/wp-content/uploads/2015/04/04-06-Remei-Flix.jpg">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<ul>
<li><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Mare de Déu de Palau (Tortosa): Venerada a la catedral de Tortosa. Pujava contracorrent per l'Ebre i uns pescadors la van recollir.</b></span></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com podem comprovar en aquestes tradicions sobre Mares de Déu trobades en el riu Ebre, tenim una clara coincidència en totes elles sobre la protecció d'aquestes imatges vers pescadors i mariners. Una relació que ens pot indicar, amb força seguretat, la protecció del geni diví del riu sobre les gents que viuen gràcies a ell. No podem obviar que els rius eren considerats sagrats per grecs i romans, i que en les religions preromanes d'Hispania existia un déu aquàtic anomenat Iber (<i>Diccionario de las religiones prerromanas de Hispania</i>. Jose Maria Blazquez, Ediciones Istmo).</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Per altra banda no podem ignorar el simbolisme estret entre les diverses Mares de Déu importants que hi ha en el llarg recorregut del riu Ebre a través de la Península Ibèrica i que queden palesos en el Muntell de les Verges, precisament en el punt més elevat del Delte de l'Ebre (una duna d'uns 4 metres d'alçada) i, curiosament, just en el punt inici del màgic Camí de Sant Jaume en les terres on l'Ebre es fon amb la Mediterrània. Desconeixem si els creadors d'aquest monument són conscients de la relació entre la Deessa i el riu, però evidentment que han d'haver profundes connotacions que han condicionat a decisió d'aixecar aquest Muntell de les Verges... A més des d'aquest punt es pot observar la illa de Buda, que tal com hem pogut comprovar té constància de l'aparició de diverses Mares de Déu, el que podria indicar que tingués alguna connotació sagrada anterior important precristiana.</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-nqgRlxUPO-k/Wb7FMsZ8VcI/AAAAAAAAC64/__Oc_fpfjswK08nMP_djdH77GmB5ZK28QCLcBGAs/s1600/20170901_131954.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="961" data-original-width="1600" height="384" src="https://4.bp.blogspot.com/-nqgRlxUPO-k/Wb7FMsZ8VcI/AAAAAAAAC64/__Oc_fpfjswK08nMP_djdH77GmB5ZK28QCLcBGAs/s640/20170901_131954.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Muntell de les Verges, al Delta de l'Ebre. Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En aquest monument hi trobàvem anteriorment representacions de les diverses Mares de Déu, com a Senyores del riu Ebre pel seu pas per quatre de les diverses Comunitats Autònomes: la de Valvanera (la Rioja), Santa Anna i la Verge (la Ribera Navarra), la del Pilar (Aragó) i la de la Cinta (Catalunya). Però alguns brètols van destrossar les imatges. A partir d'això es van aixecar set columnes més altes amb diverses representacions marianes, representant a totes les comunitats autònomes per on serpenteja:</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Verge de Montesclaros (Cantàbria), </b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Verge de la Penya de França (Castella i Lleó), Verge Valvanera (La Rioja), Verge d'Arantzazu (País Vasc), Santa Maria la Real (Navarra), Verge del Pilar (Saragossa) i Verge de l'Assumpció (Catalunya).</b></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></b></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-75161369869193949192017-08-22T06:30:00.000-07:002018-01-02T13:55:39.537-08:00La banya del sègol (Claviceps Purpurea); una estranya relació entre el camí de Sant Jaume i el camí a Eleusis. (Claviceps Purpurea; A strange relationship between the Camino de Santiago and the way to Eleusis)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si aneu seguint aquest bloc més o menys assíduament, suposo que us haureu adonat que des de finals del mes de maig no ha hagut cap entrada nova. El motiu principal d'aquest període de secà ha estat que el seu autor ha pogut gaudir d'una gran experiència personal, que no ha estat altre que recórrer a peu el camí de Santiago partint de Roncesvalles.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Aquest camí m'ha permès, sobretot, compartir experiències vitals amb persones d'arreu del món. El camí, entre moltes altres coses, és una via de comunicació i intercanvi amb persones diverses, d'origens totalment heterogenis i amb motivacions tant úniques com cadascú, però amb un únic objectiu compartit; caminar en direcció cap a Ponent (uns fins a Santiago, altres fins Finisterre o Muxia, molts fins a l'etapa on la seva agenda els hi permet).</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Deixant de banda els darrers 100 quilòmetres del camí fins a Santiago (sobretot des de la galega vila de Sarria) on les multituds i l'esperit dels grups perden totalment el sentit peregrí que es percep en els primers 650 quilòmetres per convertir el camí en una excursió oci-turística, la resta es pot viure com una vivència summament interessant per poder integrar les estones de caminar en silenci i solitud i el compartir amb la natura i els altres moments molt especials. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Avui compartiré doncs amb vosaltres un dels meus descobriments sobre el camí, que sorgeix d'un regal molt especial d'una de les persones que vaig conèixer i amb les que vaig tenir la sort de compartir bastants kilòmetres i experiències; el meu amic alemany Sebástian. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-xqQiiTZU-bg/WZm-apiXXMI/AAAAAAAAC4Y/Aube4NT1tug4i22MFxlU_LNEfrJ6vQU5gCEwYBhgL/s1600/20170819_164826.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="961" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-xqQiiTZU-bg/WZm-apiXXMI/AAAAAAAAC4Y/Aube4NT1tug4i22MFxlU_LNEfrJ6vQU5gCEwYBhgL/s640/20170819_164826.jpg" width="384" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Creu de Thau provinent del santuari alemany d'Altötting, símbol dels peregrins. Fotografia de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que amb en Sebàstian i amb un altre amic del camí, el mexicà Uriel, vaig compartir el camí des de Boadilla del Camino (Palència), la casualitat va fer que el primer contacte el tinguéssim a un dels llocs més interessants i paradigmàtics del recorregut, al convent de Sant Anton. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-0dgPfrwGq6s/WZhYbyok3TI/AAAAAAAAC3Y/KmXvD2gR9J8fzDC9iz873SjFIs1qErmdgCLcBGAs/s1600/s.312.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1600" data-original-width="1200" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-0dgPfrwGq6s/WZhYbyok3TI/AAAAAAAAC3Y/KmXvD2gR9J8fzDC9iz873SjFIs1qErmdgCLcBGAs/s640/s.312.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Runes del convent de San Anton, Castrojeriz (Burgos). Fotografia de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Aquest convent va ser construït durant el segle XII pel rei Alfons VII de Castella com hospital dels peregrins que feien el camí de Sant Jaume (Santiago) i va esdevenir la seu del Comendador general de l'Orde de San Anton, tot i que les runes que podeu observar en les fotografies pertanyen al segle XV. Els Germans Hospitalaris de l'Orde de Sant Antoni, o Antonians, eren els que atenien i curaven als peregrins que arribaven cansats i malalts. El símbol d'aquests germans hospitalers era precisament la creu Tau, que duien en color blau al pit sobre les seves robes negres. La creu de Tau es va convertir en el seu signe distintiu, tot i que també es va fer famosa posteriorment gràcies a la figura de Sant Francesc d'Asis.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-rVcb6SWcIjQ/WZlic24lMZI/AAAAAAAAC3s/Y_3b2fejwJYwiHjgWC7NNwRQqMlr5tOfgCLcBGAs/s1600/s.310-crop.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1131" data-original-width="876" height="640" src="https://3.bp.blogspot.com/-rVcb6SWcIjQ/WZlic24lMZI/AAAAAAAAC3s/Y_3b2fejwJYwiHjgWC7NNwRQqMlr5tOfgCLcBGAs/s640/s.310-crop.jpg" width="494" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Rosetó del convent de San Antón amb creus de Tau, Foto de l'autor del bloc.</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El convent de Sant Anton va estar molt vinculat amb la curació d'una de les malalties més greus que tenien alguns dels peregrins que feien el Camí de Santiago a l'Edat Mitja i que era precisament el Foc de Sant Antoni, Foc de l'Infern, Foc Sagrat o Ergotisme. Aquest terrible mal era conegut des de temps molt antics i presentava una simptomatologia realment dolorosa i sinistre. Molts dels seus malalts acabaven morint després de que les extremitats s'anessin gangrenant i acabessin caient sense sagnar. Tenien també episodis de deliris i al·lucinacions. Entre els anys 1085 i 1095 es va produir una autèntica epidèmia d'aquesta malaltia per tota Europa, que era temuda fins i tot més que la pesta. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-CN4Y9xOoels/WZm3t9vYIVI/AAAAAAAAC38/O9xV4AeHnZIA7vRo2XUxyBSU0Z6R320NgCLcBGAs/s1600/toxico-cornezuelo-del-centeno-3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1282" data-original-width="800" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-CN4Y9xOoels/WZm3t9vYIVI/AAAAAAAAC38/O9xV4AeHnZIA7vRo2XUxyBSU0Z6R320NgCLcBGAs/s400/toxico-cornezuelo-del-centeno-3.jpg" width="248" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Sant Antoni i un malalt d'ergotisme. S.XVI. <a href="http://lavozdelmuro.net/5-curiosos-y-sorprendentes-casos-de-personas-que-se-envenenaron-a-si-mismas-sin-saberlo/">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Els Germans Hospitalers de Sant Antoni, o Antonians, van estar molt vinculats amb la curació d'aquesta malaltia tinguda com diabòlica, i el Camí de Sant Jaume era precisament una de les cures terapèutiques que seguien els pobres malalts d'ergotisme, molts vinguts del centre d'Europa. Alguns aconseguien sanar-se, i realment els convents hospitalers de Sant Antoni tenien una recepta guaridora de primera que aconseguia que provisionalment els peregrins malalts del Foc de Sant Antoni milloressin la seva malparada salut. El misteri guaridor residia en el pa blanc, o de blat, que donaven als peregrins els germans hospitalers antonians, sobretot els del convent de Castrojeriz. Ja que la font del mal del Foc de l'Infern provenia precisament de pa negre de sègol que a vegades solia estar contaminat per les mico-toxines d'un fong, del que ja vam parlar en una entrada anterior, la banya del sègol o </span><i style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Clavíceps purpurea</i><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. Aquest fong altament tòxic era el causant de la greu malaltia que castigava a gent humil del centre i nord d'Europa (sobretot de França i Alemanya), que eren qui solien consumir pa i farina de sègol, ja que el blat era un be preuat de les classes benestants.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-hHuUQqrIeIU/WZnGo36uSdI/AAAAAAAAC4o/Vg2jQWxIldYZg3O-q54nJ3fjdfjJABMjACLcBGAs/s1600/Cornezuelo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="699" data-original-width="1047" height="213" src="https://4.bp.blogspot.com/-hHuUQqrIeIU/WZnGo36uSdI/AAAAAAAAC4o/Vg2jQWxIldYZg3O-q54nJ3fjdfjJABMjACLcBGAs/s320/Cornezuelo.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5.Clavíceps purpurea en una espiga de sègol.<b><a href="http://www.arsenalterapeutico.com/2017/06/19/el-alucinante-cornezuelo-de-centeno/"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<b style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms", sans-serif;">Els peregrins que arribaven a Castrojeriz ingerien el pa blanc de blat i rebien cures diverses dels hospitalers antonians, que sembla ser que tenien també uns coneixements mèdics importants en relació a l'obscurantisme medieval. Els romeus també solien demanar les famoses creus de Thau de fusta beneïdes, que feien al·lusió al sant patró dels germans hospitalers. </b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El fong del sègol, conegut també com banya de sègol o, en llatí <i>clavíceps purpurea</i>, també està relacionat amb un altre pelegrinatge molt famós en el Món Antic, el camí al santuari grec d'Eleusis. Tal com ja vam explicar en una entrada anterior,<a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com.es/2015/01/eleusis-un-santuari-de-la-mare-terra.html"> <i>Eleusis; un santuari de la Mare Terra</i></a>, diversos autors i especialistes suposen (sobretot gràcies als descobriments d'Albert Hoffman que va aconseguir obtenir el potent LSD a partir de la banya de sègol) , amb arguments força sòlids, que els misteris que es portaven a terme en aquest santuari tant important del Món Clàssic, tenien molt a veure precisament amb la ingestió de panets, beuratges o pastissos en els que hi havia contingut de <i>clavíceps purpurea </i>en la farina de sègol. Per tant tenim una estranya relació entre aquests dos grans camins de pelegrinatge sagrats, encara que aparentment el paper que tenia la banya de sègol en ambdós casos era diferent. Si bé en el cas del Camí de Sant Jaume era el principal causant de la malaltia del Foc de Sant Antoni i per tant provocava de forma indirecte que molts peregrins afectats per aquesta malaltia fessin en camí per recuperar la salut, en el cas del santuari d'Eleusis tindria una funció enteògena que deuria permetre les visions sobrenaturals dels pelegrins que penetraven en els santuaris del temple. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No es pot dubtar però, que la relació dels efectes d'aquest fong paràsit al·lucinogen va influir molt en la figura del mateix Sant Antoni, com a guaridor dels pobres malalts d'ergotisme, que entre d'altres també patien visions sobrenaturals molt potents. En l'art podem trobar a vegades mostres de relacions que poden passar desapercebudes. Un dels moments de la vida de Sant Antoni Abad que ha estat recollida per molts autors són les famoses temptacions de Sant Antoni, on el diable li va oferint al sant ermità els diversos plaers o pecats cristians per tal que aquest caigui. En aquestes obres pictòriques es pot apreciar realment un llenguatge simbòlic que permet interpretar un univers creat per la ingestió de la banya del sègol. La creació de personatges diabòlics grotescs, mescles i barreges de personatges humans i animals, monstres amb cares humanes, personatges amb deformitats típiques provocades per l'ergotisme, són una mostra de la percepció dels artistes sobre aquesta relació del sant amb els efectes del <i>claviceps purpurea</i>.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-P9SHuJ-VuUE/WZwG3eLKD3I/AAAAAAAAC48/C4U-_7EfYLgIFyQi0XElqkESt5uDPwO9gCLcBGAs/s1600/Hieronymus%2BBosch.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="501" data-original-width="800" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-P9SHuJ-VuUE/WZwG3eLKD3I/AAAAAAAAC48/C4U-_7EfYLgIFyQi0XElqkESt5uDPwO9gCLcBGAs/s640/Hieronymus%2BBosch.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Tríptic de les temptacions de Sant Antoni. Hieronimus Bosch, 1450-1516. <b><a href="http://noiemarginale.blogspot.com.es/">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Hs75oWrJh1Q/WZwILLD4u9I/AAAAAAAAC5I/6ucpUfh4aek0BTgijqeLnBHkPhZnjJ_NQCLcBGAs/s1600/9882fd1c-b5d4-436d-8e00-c26710b2a8c7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1143" data-original-width="1600" height="456" src="https://1.bp.blogspot.com/-Hs75oWrJh1Q/WZwILLD4u9I/AAAAAAAAC5I/6ucpUfh4aek0BTgijqeLnBHkPhZnjJ_NQCLcBGAs/s640/9882fd1c-b5d4-436d-8e00-c26710b2a8c7.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">7. Les temptacions de Sant Antoni, David Teniers, 1647.<b><a href="https://www.museodelprado.es/coleccion/obra-de-arte/tentaciones-de-san-antonio-abad/3f43ea58-7747-4915-8c47-354148846f04"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-lDzBf6CvxIc/WZwI7K2ZR1I/AAAAAAAAC5Q/MsgzUEw3sm8viKitIokH_kEyjnWxb_NvwCLcBGAs/s1600/20100_la_tentacion_de_san_antonio__1946___salvador_dali.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="441" data-original-width="600" height="468" src="https://4.bp.blogspot.com/-lDzBf6CvxIc/WZwI7K2ZR1I/AAAAAAAAC5Q/MsgzUEw3sm8viKitIokH_kEyjnWxb_NvwCLcBGAs/s640/20100_la_tentacion_de_san_antonio__1946___salvador_dali.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">8. La temptació de Sant Antoni, Salvador Dalí, 1946.<b><a href="http://www.ritmos21.com/14459/los-suenos-de-dali-en-360-grados.html"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b> </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que el que ara direm no deixa de ser una mica simplista, és cert que l'Orde de Sant Antoni, els germans hospitalers antonians, va tenir una existència lligada precisament a la malaltia del Foc de Sant Antoni, provocada per la banya de sègol. Les seves rendes van disminuir considerablement després de la Reforma Protestant, però sobretot a partir del moment en que es va poder determinar la connexió directa entre l'ergotisme i la banya del sègol. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En la representació artística inferior podeu observar una de les mostres dels malalts d'ergotisme, o del Foc de Sant Antoni, amb les típiques amputacions de membres i la bogeria desembocada per les micotoxines de la banya del sègol.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ei4J_rWQlsQ/WZwwXU4bDeI/AAAAAAAAC5s/FSuf9r0iy-sIHWcTcU_i9d7qbNertWZ0ACLcBGAs/s1600/Los-mendigos-de-Brueghel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="359" data-original-width="420" height="341" src="https://2.bp.blogspot.com/-ei4J_rWQlsQ/WZwwXU4bDeI/AAAAAAAAC5s/FSuf9r0iy-sIHWcTcU_i9d7qbNertWZ0ACLcBGAs/s400/Los-mendigos-de-Brueghel.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">9. Els captaires. Pieter Brueghel el Vell, s, XVI.<b><a href="http://arte.laguia2000.com/pintura/los-mendigos-de-brueghel"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<br /></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-56524981449888399872017-05-29T13:07:00.000-07:002018-01-02T13:40:44.283-08:00El bisó sagrat i el seu extermini (The sacred bison and its extermination)<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Si en algun moment escolteu la paraula Sherman, possiblement l'associareu a un dels carros de combat més famosos de la història, concretament de l'exercit americà de la Segona Guerra Mundial (entre d'altres apareix a la pel·lícula del 2014, <i>Fury</i>, protagonitzada per Brad Pitt). El nom d'aquest tanc prové d'un dels més famosos generals de l'exercit americà, William Tecumseh Sherman (1820-1891), que a nivell històric és altament reconegut en la història dels Estats Units per ser un dels generals que va contribuir a la victòria militar de la Unió en la Guerra de Secessió, però que també disposa de grans detractors per la seva particular manera de contribuir a aquesta victòria. </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sherman és l'ideòleg de la Guerra Total, al considerar i portar a terme la destrucció total de subministres civils, infraestructures, edificis i saquejos de les diverses ciutats al seu pas amb un exercit de 70.000 soldats en la seva marxa militar de l'any 1863. D'aquesta forma utilitzava tàctiques de terra arrasada per trencar la columna vertebral de les tropes de la Confederació i perjudicava en gran manera a milers de civils que no participaven activament de la Guerra. Evidentment, això va ser un trist pronòstic sobre les grans barbàries que recorrerien </span></b><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">el Món en les dues grans guerres del segle XX i li va permetre assolir "l'honor" de ser considerat per alguns autors com el "primer general modern".</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si us pregunteu que té a veure això amb el títol d'aquesta entrada i amb la línia ideològica d'aquest bloc, ara entrarem en detall...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El general Sherman va esdevenir després de la Guerra de Secessió el Comandant General de l'exercit dels Estats Units i va liderar la guerra contra els indis americans. A part d'ordenar les campanyes militars en que s'havia de castigar als indis amb el màxim rigor i destruir de forma sistemàtica els poblats en que hi vivien homes, dones, avis i nens, va anar més enllà i va portar la seva idea de Guerra Total en la lluita contra els aborígens de Nord Amèrica. De forma molt pràctica i tristement encertada, va considerar que els indis de la grans praderes americanes depenien gairebé de forma absoluta a nivell econòmic, social i espiritual de les grans manades de bisons (o també anomenats búfals). </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Qui li havia de dir al pare del general Sherman, que li havia posat com a nom propi Tecumseh, el líder dels grans guerrers shawnee que a principis del segle XIX havia proclamat ja la idea de l'autodeterminació de la nació índia...</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-mRKpyLiDmHk/WSGnomYhknI/AAAAAAAAC1g/ZSLVkdrpf1c8eA2gWmfWb1OwrWsgXKIRQCLcB/s1600/Cultura-del-Bisonte.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-mRKpyLiDmHk/WSGnomYhknI/AAAAAAAAC1g/ZSLVkdrpf1c8eA2gWmfWb1OwrWsgXKIRQCLcB/s400/Cultura-del-Bisonte.png" width="301" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. <i>La cultura del búfal </i>. Richatd Hook, The sacred Bundle.<a href="http://www.firstpeople.us/pictures/Myths/native-american-indian-myths-23.html"> ENLLAÇ </a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Per tant, Sherman va participar activament en les directrius d'extermini dels grans ramats de bisons que hi havia al les planúries americanes (fonamentalment entre 1872 i 1876). La caça sistemàtica dels grans ramats, sobretot des dels ferrocarrils que començaven a travessar tot l'oest americà, va portar a aquestos animals fins gairebé la seva extinció i aconseguint així la fam pels pobles nadius americans i la fi del seu estil de vida.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-W4ihct6DUsI/WSGr18ET_VI/AAAAAAAAC1s/WUhiDjuCAr4xqz8ZCKzL1v2w2v6VtbHZgCLcB/s1600/the-hunting-bison.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-W4ihct6DUsI/WSGr18ET_VI/AAAAAAAAC1s/WUhiDjuCAr4xqz8ZCKzL1v2w2v6VtbHZgCLcB/s400/the-hunting-bison.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. L'extermini dels bisonts des del ferrocarril.<b><a href="http://www.florenceprints.com/francia_vedute_USA.htm"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El bisont (Bison bison) era gairebé tot pels indis nord americans de les planúries, ja que els aportava carn, roba d'abric pels freds hiverns i pels tipis on vivien, ossos per eines, els tendons per cosir i per les cordes dels arcs o els seus cranis per rituals, entre d'altres. No és d'estranyar doncs, que el propi exercit entregués bales de franc als caçadors perquè acabessin amb els bisons, i es paguessin també bones quantitats de diners per les pells o els ossos que eren utilitzats com fertilitzants, amb l'autèntica finalitat de fer desaparèixer els pobles guerrers de les planúries centrals americanes. </b></span><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-lqMkJ7BQz3U/WSHcXF9ajCI/AAAAAAAAC18/h1x6oV-i_NI15R5a9xzIBUnDQ_laCcc3QCLcB/s1600/Bison_skull_pile_1870s.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="312" src="https://4.bp.blogspot.com/-lqMkJ7BQz3U/WSHcXF9ajCI/AAAAAAAAC18/h1x6oV-i_NI15R5a9xzIBUnDQ_laCcc3QCLcB/s400/Bison_skull_pile_1870s.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Muntanya de cranis de bisons caçats, any 1870. <b><a href="https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=0ahUKEwjB6drNzoHUAhUHnRoKHfk2Dh8QjB0IBg&url=https%3A%2F%2Fwww.wpclipart.com%2FAmerican_History%2Fhunting%2FBison_skull_pile_1870s.jpg.html&psig=AFQjCNFk1djTT_ho4q5NvsB6uuZbpdwK1w&ust=1495477542783513">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que, amb seguretat, no es podrà saber mai si en aquelles dècades finals del segle XIX hi havia a Amèrica del Nord a prop de 70 milions i que van ser pràcticament exterminats pels caçadors, altres teories afirmen que l'autèntica causa de la seva quasi desaparició van ser les epidèmies que els hi van arribar a partir de les grans granges de bestiar que es van anar construint en aquells extensos territoris.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>El bisó europeu</u></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El parent dels bisons americans (Bison bonasus) també està en perill d'extinció, potser encara molt més que el seu cosí americà. La seva pràctica desaparició ha estat però molt més progressiva. La caça del bisont es remunta als primers moments de la nostra espècie, tal com està representat en les famoses pintures parietals prehistòriques. La importància a nivell religiós, simbòlic i material també havia de ser trascendental, si tenim en compte que és un dels animals que apareix més representat en les coves i parets de la prehistòria europea.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-csHCgTIrAtg/WSxq7CIS_HI/AAAAAAAAC2Y/rIklFe2jRCkEhgb7iezxY_ZPhI2BN8SYgCLcB/s1600/Nomada_Altamira1_17g%255B1%255D%252B%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="1000" height="265" src="https://1.bp.blogspot.com/-csHCgTIrAtg/WSxq7CIS_HI/AAAAAAAAC2Y/rIklFe2jRCkEhgb7iezxY_ZPhI2BN8SYgCLcB/s400/Nomada_Altamira1_17g%255B1%255D%252B%25281%2529.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Representació de bisont a la famosa cova d'Altamira (Cantàbria).<b> <a href="https://www.vaporustedes.info/prehistoria-la-cornisa-franco-cantabrica-altamira/">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però el punt del seu gairebé no retorn va ser poc després de la Primera Guerra Mundial. A l'Europa Oriental, a principis del segle XX encara hi vivien en llibertat gran quantitat de bisons, repartits fonamentalment entre Rússia, Lituània i Polònia. Però fruit de la fam de la Primera Gran Guerra van ser massacrats per poder alimentar als soldats del front i als refugiats. Si no hagués estat pels a prop de 50 exemplars que hi havia repartits per zoològics avui en dia ja parlaríem d'una de tantes espècies que hem aconseguit fer desaparèixer...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Gràcies a la creació l'any 1923 a Polónia de la Companyia Internacional de Defensa del Bisó, es van anar recuperant de forma mínima el número d'exemplars, que sobre l'any 2011 estava al voltant dels 4.000 en tota Europa. Però aquestes dades lleument esperançadores no són cap garantia de la supervivència del bisó europeu. Primer de tot, perquè l'endogamia de l'espècie provoca una important fragilitat davant de determinades malalties i, en segon lloc, perquè la inconsciència i destructivitat d'alguns dels nostres congèneres no té límits, tal com demostra la mort per enverinament i decapitació recent (setembre de 2016) del mascle alfa de la reserva de Valdeserrillas (València). Aquest bisont és el que havia de portar descendència, a aquesta reserva, que havia estat dos anys fent tràmits per poder acollir a 12 exemplars.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-tsO-3lanLTw/WSxwxsxHryI/AAAAAAAAC2o/0a7SvbSxAf47hSrrliTykZA1dBYOTkgGACLcB/s1600/bisonte-muerto.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="179" data-original-width="318" height="225" src="https://4.bp.blogspot.com/-tsO-3lanLTw/WSxwxsxHryI/AAAAAAAAC2o/0a7SvbSxAf47hSrrliTykZA1dBYOTkgGACLcB/s400/bisonte-muerto.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Cos del bisont decapitat a Valdeserrillas. <b><a href="http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/09/20/valencia/1474367947_643929.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-64200088717866277702017-04-28T14:30:00.002-07:002018-01-02T13:38:39.828-08:00L'orant: pont entre el Cel i la Terra (The praying: Bridge between Heaven and Earth).<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En l'entrada d'avui volem destacar una altra de les figures que han estat utilitzades en la simbologia cristiana, però que tenen unes arrels i significats que van molt més enllà. No és una figura gaire coneguda, ja que la seva màxima representació es va donar en l'art paleocristià, és a dir en els primers segles de la nostra era, i quan la religió cristiana esdevenia encara pagana i lluitava per imposar-se al culte politeista romà oficial. Posteriorment, però, es va seguir representant en l'art cristià en diverses figures de sants i santes.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que no es podrà negar que les representacions cristianes d'aquesta figura tenen connatocions evidents amb alegories de l'Antic i el Nou Testament, podem intuir que en el seu pòsit es conté un missatge que destaca la trascendalitat de la Terra i al paper que té l'esser humà com a intercessor entre Aquesta i l'Univers. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Possiblement pensereu que aquesta relació que acabo d'establir és molt ambiciosa, o fins i tot mancada de fonaments sòlids, o encara més, que és un brindis al sol, o una idea sorgida d'una ment extremadament fantasiosa. Espero que amb les argumentacions següents, com a mínim us pugui fer dubtar que no és així...</b></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-D_2I25-cBtM/WOoKnx9T3-I/AAAAAAAACzE/Jt9VmUiy5z43eDNWJy6sNXe17RKJAEqCgCLcB/s1600/8257952923_87f24c4593_b.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-D_2I25-cBtM/WOoKnx9T3-I/AAAAAAAACzE/Jt9VmUiy5z43eDNWJy6sNXe17RKJAEqCgCLcB/s400/8257952923_87f24c4593_b.jpg" width="262" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. L'orant de l'església romànica de Sant Quirze de Pedret (Berguedà).<b><a href="https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/8257952923"> ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<u><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>L'orant</b></span></u></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: inherit;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: inherit;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Segons estimen els autors, l'orant és una figura popular i universal representada per una persona (dona o home) amb els braços aixecats amb actitud de pregària o oració. Sembla ser que el seu nom prové del llatí <i>orans</i>, amb el sentit de persona que esta pregant. Els seus origens són anteriors al cristianisme; en l'art romà anterior ja trobem representacions diverses d'emperadors i altres personatges, amb un sentit simbòlic pietós, com un missatge de l'obediència que té la figura pública i el seu poble cap els déus. Si voleu consultar amb més profunditat, us deixo aquest enllaç de l'obra de Robin Margaret Jensen</b>,</span> <i style="font-family: inherit; font-weight: bold;"><a href="https://books.google.cat/books?id=e4QnezmeN2kC&pg=PA35#v=onepage&q&f=false">Understanding Early Christian art</a></i><b style="font-family: inherit;">. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La raó i la recerca històrica aporten algunes d'aquestes paraules per descriure la figura de l'orant, però anem a complementar-ho amb la visió del poeta, que sovint sol aportar aquell matís que ens pot fer copsar el que realment perviu en les imatges simbòliques de les coses... </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Que és el que percep un dels nostres poetes contemporanis, el solsonès Raül Garrigasait, a partir de contemplar l'Orant de l'ermita romànica de Sant Quirze de Pedret?: </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Jo só el mirall de tot retorn</span></b><br />
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">i la buidor de tota vida.</span></b><br />
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Sempre llunyà servo el contorn</span></b><br />
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">on temps es fon i Déu m'oblida.</span></b><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Jo só el mirall de tot retorn.</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Jo só de cada instant el terme, </b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>de cada jorn el primer llim, </b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>i creixo sols per desfer-me </b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>dins de l'Etern on tots dormim.</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Jo só de cada instant el terme.</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Jo só el mirall de tot retorn</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>i la claror d'hores vençudes, </b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>i sé el paó que fuig del jorn</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>vers Ses paraules sempre mudes.</b></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Jo só el mirall de tot retorn<span style="color: #660000;">.</span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Dins de la complexitat i profunditat de tot aquest petit poema, que ens és difícil de captar en tota la seva extensió, si que captem algunes idees que es van repetint i que creiem que són dignes de destacar. La figura de l'orant, aquella persona que eleva les mans cap el cel en actitud de pregària, és molt més que un ésser que està demanant o agraïnt els favors de la divinitat o al que ell sent superior. Com a mirall reflexa alló que ve d'adalt i no només ho reflexa, sino que és una part del Tot. Pel fet d'elevar el seu ésser cap el Cel forma així un pont entre els dos mons, o millor dit entre els tres; la Terra, l'Orant i el Cel. El temps per això perd la seva naturalesa o domini, ell esdevé el que flueix en cada instant, fent-se Un amb l'Etern. Finalment, tal com marca la naturalesa de la Deessa Terra, Vida i Mort estan plenament imbricades; el darrer paràgraf així ho contempla entre la claror de les hores vençudes i el paó que fuig del jorn.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>Els orants del Pla de Petracós (Alacant)</u></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si fem un important salt enrera en el temps, podem trobar algun altre exemple que ha estat interpretat també en el mateix sentit, tot i que si l'orant de Sant Quirze de Pedreet ja ens pot resultar una mica estrany, encara ho ha de semblar més per força si l'origen d'aquesta representació la tenim en l'art rupestre macroesquemàtic. Particularment és una de les representacions artístiques que se'm representen més enigmàtiques, suggerents i carregades de força i vigor. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-Jz6h4uyIhUg/WOusmwKtu_I/AAAAAAAACzU/KTZlvmN71k4hPqutcGgliGgArZovDXVVgCLcB/s1600/a-castelles-petracos-sombras.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-Jz6h4uyIhUg/WOusmwKtu_I/AAAAAAAACzU/KTZlvmN71k4hPqutcGgliGgArZovDXVVgCLcB/s400/a-castelles-petracos-sombras.jpg" width="287" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. L'orant del Pla de Petracós. <a href="https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0ahUKEwjH49qjoZrTAhXDMhoKHcewAHUQjhwIBQ&url=http%3A%2F%2Fwww.javea-marinaalta.com%2Fvall-de-pop%2Fcastell-de-castells%2F&bvm=bv.152180690,d.d2s&psig=AFQjCNFeryBUx7-ApaBfVGQfSi0MQIDT0A&ust=1491925730426635">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /><u>L'Índalo</u></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u><br /></u></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Si hem de buscar la representació més famosa similar a l'orant en la geografia de la Península Ibèrica, possiblement coincidereu amb que el símbol actual de la província d'Almeria reuneix aquesta característica. L'Indalo ha esdevingut gràcies al turisme i al marketing dels souvenirs un element inseparable del llevant meridional peninsular. El trobem representat, de forma massa repetitiva en clauers, enganxines de vehicles, semarretes... Però això no li ha de restar la nostra atenció, ja que possiblement ens trobem davant d'una mostra evident força antiga, d'aquest ésser mediador entre el Cel i la Terra, entre els déus o la Deessa i els éssers humans...</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Bl_80U6ow38/WQOtR4XHS0I/AAAAAAAACzs/Nq2ZCILlFTkAn1FFSYTqTRM7wf9-qAUYACLcB/s1600/Simbolo%2BIndalo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="520" src="https://1.bp.blogspot.com/-Bl_80U6ow38/WQOtR4XHS0I/AAAAAAAACzs/Nq2ZCILlFTkAn1FFSYTqTRM7wf9-qAUYACLcB/s640/Simbolo%2BIndalo.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Representació del famós Indalo de la Cova de las Colmenas, Almeria, Neolític tardà o Edat del Coure. <b><a href="http://www.indalogold.info/2016/08/la-historia-del-indalo.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Evidentment que no podrem conèixer amb seguretat de cap de les maneres el significat exacte del què volia representar el seu autor quan el va pintar fa molts mil·lenis en la paret rupestre del llevant peninsular. Tot el que podem trobar no deixen de ser suposicions. Una d'elles argumenta que és un caçador que està apuntant amb el seu arc a un ocell que passa volant per sobre d'ell. Altres línies argumenten que ens trobem precisament amb un mediador entre el Cel i la Terra, amb un representant d'algun ésser gairebé diví, i que el seu nom de Indalo prové dels propis ibers com un "Indal eccius", és a dir missatger dels déus. Hi ha qui afirma que el seu nom prové del patró d'Almeria, San Indalecio (cosa que no es contradiu amb l'anterior hipòtesis, ja que com ja hem exposat de forma repetitiva en moltes entrades del nostre blog, el cristianisme converteix i transforma en benefici del seu simbolisme tota l'univers sagrat que troba en el seu camí).</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ycdO0Lt-o54/WQOyXegOb3I/AAAAAAAACz8/05IOtZ2f3AcNcwX9jzW0rcLYeanwBnCCQCLcB/s1600/indalos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-ycdO0Lt-o54/WQOyXegOb3I/AAAAAAAACz8/05IOtZ2f3AcNcwX9jzW0rcLYeanwBnCCQCLcB/s400/indalos.jpg" width="252" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Els Indalos a la cara de Conan. <a href="http://elpozodeesparta.blogspot.com.es/2012/07/conan-el-barbaro-30-anos-despues.html">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<br />
<b style="text-align: justify;"><span style="font-family: inherit;">El poder del símbol de l'Indalo ha de ser força atraient, perquè fins i tot atraiés al director de la famós film de Conan el Bàrbar (rodat en part a les muntanyes i coves d'Almeria) i el pintés a la cara del protagonista, destacat en color vermell, perquè aquest pogués regressar de la mort...</span></b><br />
<br />Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-53335061620996927162017-03-06T14:01:00.000-08:002018-01-02T13:35:35.793-08:00El so inefable de la caragola de mar (Ineffable sound of conch shell)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>De nou hem de tornar a parlar avui sobre algun element provinent de la Mare Terra que ha assumit en moltes cultures i tradicions caràcters màgics i sagrats importants. En aquesta ocasió la seva sacralitat està relacionada amb el seu so. Un so que s'obté al bufar al seu través i que l'ésser humà han utilitzat des de temps immemorials, que es remunten com a mínim al període Magdaleniense (és a dir fa uns tretze mil anys).</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Hem volgut atorgar al seu so el caràcter d'inefable, és a dir d'allò que no es pot definir en paraules, ja que sembla que provingui de les profunditats d'on prové l'estri que el sosté i potser per això ha estat vinculat a moments excepcionals, com són les cerimònies rituals o sagrades, la guerra, els treballs del camp (que estaven associats de forma evident amb la Deessa Terra) i la dansa.</b></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-zPIlQDTRMXE/WLxYyH8K_VI/AAAAAAAACxk/fOPFpdy2jbIVps3Ta3O_n2qvckXsna3wgCLcB/s1600/IMG-20170305-WA0010.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="280" src="https://2.bp.blogspot.com/-zPIlQDTRMXE/WLxYyH8K_VI/AAAAAAAACxk/fOPFpdy2jbIVps3Ta3O_n2qvckXsna3wgCLcB/s400/IMG-20170305-WA0010.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Caracola de mar, fotografia de l'autor del blog</td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La caragola de mar va esdevenir per caràcter propi un instrument sonor o musical molt especial, possiblement entre d'altres coses per provenir d'un animal marí que va deixar d'existir i també pel fet de que des del seu orifici de més grandària sembla escoltar-se el so de les onades, de les que prové... possiblement un estri que té unes capacitats importants per influir en la psicoacústica (com afecten els sons als éssers humans). </b></span><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">Una endevinalla mallorquina ens insinua el seu misteri:</b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>"-Vos qui sou un homo entès</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>i de llest passau la mida,</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>¿quin és animal que crida</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>quan te la carn consumida, </i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>i quan es viu no diu res?</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>-Jo no som tan innocent </i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>com vós deveu pensar.</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>Aqueix animal se fa</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>per los fondos de la mar:</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>si el voleu sentir cantar, </i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>pes cul li heu de dar vent </i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>com si l'haguéssiu d'inflar"</i></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-Rxr7qAG5KQ0/WLxeF2jZsCI/AAAAAAAACx0/ZqVihdsQI98vImZmlDZhI9uuGJMLW-iQgCLcB/s1600/300px-Conque_Magdalenienne_de_Marsoulas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-Rxr7qAG5KQ0/WLxeF2jZsCI/AAAAAAAACx0/ZqVihdsQI98vImZmlDZhI9uuGJMLW-iQgCLcB/s400/300px-Conque_Magdalenienne_de_Marsoulas.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Caracola del periode Magdaleniense, cova de Marsoulas, França. <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Caracola#/media/File:Conque_Magdalenienne_de_Marsoulas.jpg"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Sigui pel motiu que sigui, cultures tant llunyanes en el temps i l'espai com van ser els Maies, Inques i Asteques precolombins, els càntabres del nord d'Espanya, els guantxes de les Illes Canàries o els monjos hinduistes, a les illes del Carib i a la illa de Malta, a Japó o a Corea, la caracola va servir per finalitats similars. En alguns d'aquests llocs era només utilitzada amb dues situacions molt especials; per iniciar les cerimònies rituals i per convocar a la guerra. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-5IazHLMwAQI/WL3KXwx1z2I/AAAAAAAACyM/uE-at-Mds2UaqNFerimDJ5LY3ux4Yc53wCLcB/s1600/1280px-Antique_Japanese_horagi_%2528conch_shell_trumpet%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="203" src="https://4.bp.blogspot.com/-5IazHLMwAQI/WL3KXwx1z2I/AAAAAAAACyM/uE-at-Mds2UaqNFerimDJ5LY3ux4Yc53wCLcB/s400/1280px-Antique_Japanese_horagi_%2528conch_shell_trumpet%2529.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Horagai japonés.Caragola provista de broquet metàl·lic. <b><a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Horagai">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit;"><b>La caragola japonesa o horagai era utilitzada tant pels monjos budistes amb finalitats religioses com pels famosos guerrers feudals (samurais) per donar ordres de combat, de forma similar a la trompeta o corn de guerra.</b></span></div>
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-AV6LPUsZKGc/WL3WH8gj_tI/AAAAAAAACyc/Td3jJ7vVAU4N2Pnt9q-ON-xF-Bo6ocZCwCLcB/s1600/conchjapan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://4.bp.blogspot.com/-AV6LPUsZKGc/WL3WH8gj_tI/AAAAAAAACyc/Td3jJ7vVAU4N2Pnt9q-ON-xF-Bo6ocZCwCLcB/s320/conchjapan.jpg" width="219" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Guerrer samurai tocant el corn de guerra. <b><a href="http://9waysmysteryschool.tripod.com/sacredsoundtools/id2.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En el cas català l'ús de les caragoles com a instrument sonor també disposa de força antiguitat. La seva utilització en danses i feines agrícoles no estava renyida amb l'ús que es feia en moments de guerra o en la crida de la gent a armes davant de hostilitats en les antigues viles rurals, com era la crida del sometent. El nom que rebia la caragola era molt escaient i significatiu: corn marí. Fins i tot un dels exercits no gaire regulars que va tenir molta importància en els segles XVII i XVIII, els Miquelets, portaven com a estri de comunicació entre aquests milicians el corn marí.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-vR86H49k9PQ/WL3P6_ScN5I/AAAAAAAACyU/AKyaZiEIi6YSm_wtB0Xki-sJbgOH98JVgCLcB/s1600/miquelets1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="346" src="https://4.bp.blogspot.com/-vR86H49k9PQ/WL3P6_ScN5I/AAAAAAAACyU/AKyaZiEIi6YSm_wtB0Xki-sJbgOH98JVgCLcB/s400/miquelets1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Recreació històrica de Miquelets valencians amb el corn marí.<a href="http://xavieraloy.blogspot.com.es/2011/12/agost-de-1714-talamanca-la-darrera.html"> ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Altres exemples de caragoles de mar amb finalitats sagrades i màgiques les podem trobar en molts racons de la nostra estimada Terra: </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<ul>
<li><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">en la cultura pre-incaica de Perú (cultura Chavin): l'any 2001 es van trobar fins a vint caragoles ricament decorades (podeu consultar aquest <a href="https://www.wired.com/2010/11/conch-trumpets-peru/">enllaç</a>, on hi ha un article científic força interessant sobre els estudis sonors que s'han fet en aquestes caragoles).</b></li>
<li><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">en els santuaris tibetans, hinduistes i budistes.</b></li>
<li><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;">pels maorís de Nova Zelanda</b></li>
</ul>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-dt9jUhFxDTc/WL3Zn7rOPsI/AAAAAAAACyg/Ihjt0g3DYxkbvi6Ly1D4dfhGX_Bt7qFUQCLcB/s1600/478-118.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://1.bp.blogspot.com/-dt9jUhFxDTc/WL3Zn7rOPsI/AAAAAAAACyg/Ihjt0g3DYxkbvi6Ly1D4dfhGX_Bt7qFUQCLcB/s320/478-118.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">6. Recreació moderna de maori tocant el corn marí. <a href="http://www.gettyimages.in/detail/video/maori-haka-performer-blowing-through-conch-shell-stock-video-footage/478-118">ENLLAÇ</a> </td></tr>
</tbody></table>
<div>
<ul>
<li><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>per nadius de les illes Fiji.</b></span></li>
<li><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>en la mitologia clàssica greco- romana associada a criatures i divinitats marines, com foren els tritons, les nereides, el déu Neptú o les sirenes...</b></span><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> </b></li>
</ul>
</div>
<br />
<br />Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-80510251308138191982017-01-30T07:11:00.000-08:002018-01-02T13:34:28.995-08:00La Verge Negra de Jean Hani: The Black Virgin of Jean Hani (2A PART)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com vam avançar en la darrera entrada, seguirem comentant l'excepcional obra del professor i erudit Jean Hani respecte a la figura enigmàtica de les Verges Negres. Avui tractarem exclusivament un dels capítols del llibre La Verge Negra i el misteri de Maria, concretament el capítol II.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">LA MARE DE DÉU COM <i>REGINA MUNDI</i></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>En el segon capítol del llibre de Jean Hani disposem d'un interessant compendi d'expressions cristianes sobre la Verge, que ens remarquen l'herència de la Gran Mare prehistòrica que va assolir la Mare de Déu.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>El propi títol de Mare de Déu, si reflexionem, ja ens pot semblar una expressió exorbitant dins del context monoteista cristià. La explicació eclesiàstica sobre aquest nom es justifica dient que com Maria és la mare de Crist, i com Crist és Déu, ella és igualment la Mare de Déu. </b></span></div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/--jRhURgJ1AA/WI4T9I__EWI/AAAAAAAACwI/D3aRYT4Ifx8-Ovu_3IC15jzUHYWNjmUyACLcB/s1600/d8cf127f7b8bb69b9995c9d172598c83.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/--jRhURgJ1AA/WI4T9I__EWI/AAAAAAAACwI/D3aRYT4Ifx8-Ovu_3IC15jzUHYWNjmUyACLcB/s400/d8cf127f7b8bb69b9995c9d172598c83.jpg" width="270" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1.Vierge Ouvrante, París, s.XV.<a href="https://es.pinterest.com/pin/152207662376416316/"> ENLLAÇ</a><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: xx-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b>Les Vierges Ouvrantes; Virgenes abrideras o Tríptics de la Verge: Tot i que no apareix en l'obra de Jean Hani que estem comentant, volem destacar (a tall d'exemple de simbologia sobre la figura aglutinadora de la Verge) la creació d'aquests tríptics medievals en els que la Mare de Déu conté en el seu interior a la Trinitat. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b>Apareixen fonamentalment entre els segles XIII i XVI. Són escultures marianes amb dos batents mòbils que es tanquen i obren davant del frontal, i en cadascun d'ells hi ha escenes pintades o esculpides en torn a tres eixos temàtics: la Trinitat, la vida de Crist i la Vida de la Verge. Si voleu consultar-ho amb més profunditat: <a href="https://www.ucm.es/data/cont/docs/621-2013-11-21-8.%20V%C3%ADrgenes%20abrideras.pdf">Las Vírgenes abrideras. </a></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b>No és la millor manera artística i simbòlica de presentar la figura de la Mare de Déu com aquella Gran Deessa que tot ho conté?</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit; font-size: x-small;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Però Hani va més enllà del mateix títol de Mare de Déu assimilat a la Verge i parla sobre els diversos noms amb la que se la invoca en textos, himnes, oracions, etc. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal com podrem observar, aquestes referències evoquen sovint a les mateixes advocacions que gaudia la Gran Mare prehistòrica. Anem a veure alguns exemples, destacant algun paràgraf del llibre.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>"La encarnació del Verb de Déu es el si virginal, com s'ha dit a sovint, va realitzar "les noces del cel i la terra"; per això la tradició cristiana sempre ha percebut una relació estreta entre Maria i la terra. El pare S. Boulgakof, en la seva gran obra Du Verbe incarné, refereix, fent-les seves, aquestes paraules de Dostoievski: "La Verge Maria és la Mare, la Terra humida". Hi ha, en efecte, una connivencia entre la dona, la mare i la terra." </i></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i>"I si la dona es sent pròxima a la Terra, molt més que el seu company, és perquè imita a la Terra quan dóna llum i té consciència d'integrar-se en la gran activitat de la vida de la natura; perquè la terra no és un organisme inert, és un organisme viu; té un cos compost dels elements del seu sòl, de les pedres, de les muntanyes i de les seves grutes, imatges multiplicades de la seva immensa matriu, i per això a la Verge Maria se l'associa amb les grutes i amb les seves substitutes, les criptes, des de la gruta de la Nativitat fins la de Massabielle; y la terra no només té un cos, sino que també té ànima, i les misterioses corrents que la recorren vehiculen l'energia vital. La Terra es converteix per nosaltres en una persona, doncs en l'home el món pren consciència d'ell mateix, el món i cadascun dels seus components; la terra, que també té vida, però no consciència, trata d'hipostasiar-se en l'home, i en ell es converteix en Demèter, la Terra Mater".</i></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><i><br /></i></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-yLkMKutnuM0/WI7_GUD4LGI/AAAAAAAACwY/8v8LosCSJacZuGluyef58UxKvS1ARlaqwCLcB/s1600/Church_of_Colonia_Guell_Santa_Coloma_de_Cervello_Gaudi_buildings_Spain.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="428" src="https://2.bp.blogspot.com/-yLkMKutnuM0/WI7_GUD4LGI/AAAAAAAACwY/8v8LosCSJacZuGluyef58UxKvS1ARlaqwCLcB/s640/Church_of_Colonia_Guell_Santa_Coloma_de_Cervello_Gaudi_buildings_Spain.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Cripta de la Colonia Güell, Sta. Coloma de Cervelló (Barcelona). Gaudí, 1908.<a href="http://www.traveltipy.com/list-of-gaudi-buildings-pictures-map/church_of_colonia_guell_santa_coloma_de_cervello_gaudi_buildings_spain/"> ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: inherit;"><b><i><br /></i></b></span>
<span style="font-family: inherit;"><b>Agafant les paraules de Hani, i recordant la gran quantitat de criptes de temples cristians que acullen imatges de la Gran Mare dipositades a l'interior de la Terra, hem volgut triar una de les joies de l'arquitecte universal Antoni Gaudí, la cripta de la Colonia Güell (Sta. Coloma de Cervelló, Barcelona). Sense voler dubtar del sentiment cristià de Gaudí, és innegable la seva fascinació i coneixement de les energies de la Natura.</b></span><br />
<span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span>
<span style="font-family: inherit;"><b><br /></b></span>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La tradició que vincula a la Verge amb la Terra i els fruits que ella genera havia de venir per força d'Orient, on la Gran Mare havia estat la figura simbòlica per excelència. Hani cita a diversos autors dels primers segles del cristianisme i també antics himnes com aquest d'Occident en el que hi ha dos versos en els que Maria és assimilada completament a la Terra nutrícia:</span></b><br />
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i><br /></i></span></b>
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i> Salve, Terra que ha produit </i></span></b><br />
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i> El blat que ens alimenta</i></span></b><br />
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Cita a continuació l'antífona que en la misa siriomaronita acompanya la transferència dels Dons a l'altar, com si fos Crist qui parla:</span></b><br />
<br />
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>Jo sóc el Pa de vida baixat del cel a la terra per a que el món visqui gràcies a mi. El Pare em va enviar, Verb incorpori; com deliciós gra de blat en una terra fèrtil, em va rebre el si de Maria</i></span></b><br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: justify;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-1Ko1qcSPkMY/WI8TrzKvq1I/AAAAAAAACwo/Xnd82fTnNw42eKIta4aGEfT5bGwMKbPwQCLcB/s1600/Demeter-con-trigo-y-amapola-600x400.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="425" src="https://1.bp.blogspot.com/-1Ko1qcSPkMY/WI8TrzKvq1I/AAAAAAAACwo/Xnd82fTnNw42eKIta4aGEfT5bGwMKbPwQCLcB/s640/Demeter-con-trigo-y-amapola-600x400.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Relleu de la deessa del blat Demèter, amb espigues, amapoles i serps.<a href="http://carlosfelice.com.ar/blog/2014/09/cuando-el-trigo-era-protegido-por-la-diosa-demeter/"> ENLLAÇ</a><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
</b></span></div>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Jean Hani evoca també diverses cites en les que la Verge
apareix com Arbre de la Vida, els camps, els cultius, la vinya i les flors. Les
fonts i els brolladors d'aigua o la figura del toro a la que hem dedicat
diverses entrades anteriors són part de la seva extensa comparativa entre la
figura de la Mare de Déu i el simbòlic passat pre-cristià. Com no podia ser
d'una altra manera destaca les nombroses imatges de la Verge que van ser
trobades en aquests llocs de la Mare Terra que ja eren adorats en la més
llunyana antiguitat. </span></b><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">Però és en aquest II capítol on l'autor aporta la
millor síntesi sobre quin és l'enigma o misteri de la figura de la Verge Negra.
El més oportú és citar les seves mateixes paraules:</span></b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><i><span style="font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">"Podem veure confirmada la tesi segons la que l'aparició de les Verges
negres va ser una obra conjunta de la intuició secular d'un poble, alimentada
pels records de les antigues deesses, i la teologia superior dels monjos més
esclarits, que mantengueren i escamparen aquests tipus d'imatges que deien, a
qui sabés comprendre-ho o al menys presentir-ho, el que la teologia corrent i
la liturgi tant sols deixaven escoltar amb mitges paraules quan celebraven
l'assumpció de la Verge al cel, on està coronada com "Reina dels
Àngels", és a dir, posada per sobre de tota la creació, en quant a
"dona terrenal" convertida en "Dona celestial" i reunint-se
amb el seu origen etern que es troba així manifestat"</span></i></b><b><span style="font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;">.</span></b><span style="font-family: "times new roman" , "serif"; font-size: 9.5pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">A continuació, tot i que no provinguin del llibre de Jean Hani, us adjuntem un parell d'exemples de figures de deesses-mare anteriors al cristianisme, de tipologia similar a les que el professor anomena com a antecedents simbòlics de la Verge Negra.</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-Es8ZekW9wb8/WI9Sd0poLII/AAAAAAAACw4/nWdQxLZrzCw3--cWPlAna32RFyCrXT1yQCLcB/s1600/DSC04008.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-Es8ZekW9wb8/WI9Sd0poLII/AAAAAAAACw4/nWdQxLZrzCw3--cWPlAna32RFyCrXT1yQCLcB/s400/DSC04008.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Deesses galo-romanes, del santuari de Chateaubleau, França. <a href="http://agendicum.over-blog.com/article-chateaubleau-1ere-partie-97636663.html">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qSeqk_i_iB8/WI9VYJDBh4I/AAAAAAAACxE/SB3uWZng3awOOqG5IKk0tZUV3I2VSwRAgCLcB/s1600/alcoymuseo02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="430" src="https://1.bp.blogspot.com/-qSeqk_i_iB8/WI9VYJDBh4I/AAAAAAAACxE/SB3uWZng3awOOqG5IKk0tZUV3I2VSwRAgCLcB/s640/alcoymuseo02.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Deessa Mare íbera de la Serreta, Alcoi. S.III a.C. <a href="http://www.lasinterferencias.com/category/lactancia-2/">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt;">
<b><span style="font-family: "trebuchet ms" , "sans-serif"; font-size: 12.0pt;"><br /></span></b></div>
</div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-37362036172999311982016-12-09T10:31:00.000-08:002018-01-02T13:32:02.653-08:00La Verge Negra, de Jean Hani: The Black Virgin, Jean Hani (1A PART)<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">En diverses ocasions hem volgut destacar algun llibre que ens resulta important per ressaltar la naturalesa del nostre blog, és a dir la transcendència vital que ha tingut en l'ésser humà el concepte sagrat de la Mare Terra a nivell atemporal i universal. Tal com ja sabem en algunes cultures la sacralitat de la Terra ha estat més important que d'altres. En la cultura occidental algunes autores i autors han volgut veure en la imatge de la Mare de Déu una continuïtat del culte a la Gran Mare Terra. Una de les obres, que sota el nostre punt de vista, són molt interessants per percebre aquest fil conductor és <i>La Verge Negra i el Misteri de Maria</i>, de Jean Hani. (1)</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MKrK1g1kurM/WEku7wCEqrI/AAAAAAAACuM/dPlyTjnEOP4QU5QSu_8_NVGd7hlQiHbkQCLcB/s1600/14.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-MKrK1g1kurM/WEku7wCEqrI/AAAAAAAACuM/dPlyTjnEOP4QU5QSu_8_NVGd7hlQiHbkQCLcB/s400/14.jpg" width="265" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Portada del llibre de Jean Hani. <a href="http://www.sophiaperennis.com/books/christianity/the-black-virgin/"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Jean Hani (1917-2012) va ser professor honorari de la Universitat d'Amiens (França) sobretot de civilització grega i és considerat un expert en diversos aspectes del cristianisme, des de la perspectiva de la Tradició sagrada universal. Va posar de relleu en les seves numeroses obres l'esència comú que comparteixen certs elements de la tradició cristiana amb altres elements de diferents tradicions de la humanitat.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquesta breu presentació és important, per tant de valorar-la en el moment en que es puguin fer judicis gratuïts de valor, en relació a diverses afirmacions que destacarem a continuació del seu llibre <i>La Verge Negra</i>. </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>Existeixen realment les Verges Negres?</u></span></b></li>
</ul>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Aquesta pregunta, tal com afirma l'autor no hauria d'existir en una obra que s'anomena La Verge Negra. Però es lògic que la plantegi, ja que diversos especialistes i erudits han afirmat que les Verges que apareixen en l'actualitat en el seu origen eren de color blanc. El fet que ara tinguin aquesta coloració es deu a que han estat pintades o bé que s'han enfosquit amb el fum de les espelmes i la brutícia...</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tal afirma Hani, en alguna ocasió poden haver succeït aquestes "transformacions", però els estudis arqueològics de la matèria i la coloració de moltes Verges Negres demostren que ja eren negres en el seu origen.</b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-ZJWcbx3a1NY/WEmnap6BRyI/AAAAAAAACuc/2h9cOvKlZT4fpzzdpwcmsohcyYr06m3BgCLcB/s1600/5685021.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://2.bp.blogspot.com/-ZJWcbx3a1NY/WEmnap6BRyI/AAAAAAAACuc/2h9cOvKlZT4fpzzdpwcmsohcyYr06m3BgCLcB/s400/5685021.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Verge Negra de Puy, França. <a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<b>Aquesta imatge de la Verge de Puy, és una recreació d'una escultura antiga que va ser destruïda pels revolucionaris l'any 1794. Tal com podeu observar el seu eratisme, la seva fesomia i la vestimenta tenen un aspecte força oriental, estrany i hermètic. Hi ha qui diu que es corresponia amb una talla de la deessa Isis i d'Osiris. Cal destacar, a més, que la llegenda de la seva aparició sobre un dolmen ens informa, tal com ja hem esmentat en altres ocasions semblants, de la cristianització d'un lloc de culte pagà antiquíssim. La seva església va ser construïda així sobre un dolmen i un temple romà, que ja havia estat aixecat el mateix lloc sagrat celta amb anterioritat, el mont de la deessa Anna o Annis.</b></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><a href="http://lieuxsacres.canalblog.com/archives/le_puy__43_haute_loire_/index.html"><br /></a></b></span></div>
<div>
<ul>
<li><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><u>L'Icona negra.</u></b></li>
</ul>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b></b></span><br />
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></b></span></div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>
L'existència de les Verges Negres no és un cas aïllat en la historia de la imatgeria religiosa: en moltes tradicions es troben entitats divines representades amb el rostre o el cos de color negre. Les gregues Demeter melania, l'Afrodita melania o sobretot l'Artemisa d'Efes. La Isis negra d'Egipte (tinguem present que algunes de les Verges Negres reben el nom d'Egipcíaques), la gran deessa índia Kali (el seu nom significa literalment "la negra"), o les celtes Dana, Anna, Annis... </b></span><b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"> </b></div>
<div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/--IistNebEvA/WEncFalTfnI/AAAAAAAACus/CmQpsHDbbpcoloMR4WogE1ihTvIMY_rZgCLcB/s1600/thumbnail_rome_ephesian_artemis_naples2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://1.bp.blogspot.com/--IistNebEvA/WEncFalTfnI/AAAAAAAACus/CmQpsHDbbpcoloMR4WogE1ihTvIMY_rZgCLcB/s1600/thumbnail_rome_ephesian_artemis_naples2.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. La gran deessa Artemis d'Efès. <a href="http://www.livius.org/articles/religion/artemis-of-ephesus/?"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>La típica Verge Negra com arquetip del <i>xoanon: </i>art sagrat i no religiós</u></b></span></li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Històricament parlant, la verdadera Verge Negra és la que es remunta a la Edat Mitjana (segles XI i XII). És una estàtua de dimensions modestes: 30 centímetres d'amplada i entre 70 i 80 centímetres d'alçada. Les més comuns són de fusta, sovint revestida d'una capa de guix sobre la que s'han aplicat els colors: negre per cara i mans, i blau, verd, vermell i or per les vestidures. </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El tipus més perfecte i preciós és el de la "Verge en Majestat". La Verge està asseguda en el tron i el Nen està assegut als seus genolls. Els dos miren enfront. La Mare presenta al Fill al univers. La postura de la mare és rígida, el seu aire sever, amb una mirada estranya: no ens mira, sinó que la seva mirada està com perduda, penetra el que és invisible, o més bé es la mirada del invisible, que sense mirar-nos ens penetra.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest tipus de representació es va fixar a Orient, amb els cànons establerts pel Concili d'Efès (on es trobava el temple de la Gran Deessa Mare Artemis) l'any 431 i en que es va proclamar a Maria "Mare de Déu", Theotokos, i es va estendre àmpliament per Occident. </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-PAgQ1wCq8E8/WErqUP4AD4I/AAAAAAAACu8/rjLsE2Dg7Lo0Gooi_890NzaMnm-eYM09wCLcB/s1600/Anjony%2Bblack%2Bmadonna.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-PAgQ1wCq8E8/WErqUP4AD4I/AAAAAAAACu8/rjLsE2Dg7Lo0Gooi_890NzaMnm-eYM09wCLcB/s640/Anjony%2Bblack%2Bmadonna.jpg" width="324" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Nostra Senyora d'Anjony, França- <b><a href="http://interfaithmary.net/pages/Anjony.htm">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Tant per la mida com pel material i l'aire dels rostres, aquestes imatges es relacionen exactament amb el gènere dels xoanon, la estàtua de culte dels antics grecs. Ens trobem doncs davant d'una icona. </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El concepte d'icona és el d'una imatge sagrada, que té a veure amb l'art sagrat, que es una cosa completament diferent de l'art simplement religiós. Quan l'obra d'art està creada, la figura celestial representada se'ns imposa amb tal força que trastorna completament el nostre estat psíquic normal, i pròpiament parlant, ens fascina, desencadenant en nosaltres aquell sentiment tan particular, format de temor reverencial i alegria sobre natural, que els grecs anomenaven<i> thambos</i>.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<ul>
<li><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>L'origen de les Verges Negres en els segles XI i XII</u></b></span></li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest punt és potser el que ens suscita més interès de l'obra de Hani. En ell es pregunta el perquè van aparèixer de forma general entre els segles XI i XII.</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">El transcriurem íntegrament:</span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>Actualment, per a la majoria d'autors que s'han ocupat d'aquest problema, està gairebé fora de tota dubta que les raons d'això tenen a veure amb la disciplina eclesiàstica i els seus canvis. Entre el segle V i el X, l'Església es dedica a eliminar les restes dels cultes pagans i, al mateix temps, s'oposa a l'execució d'imatges tallades, d'escultures, per representar a Déu i els sants. Durant aquest període, doncs, es van amagar les estatuetes de les deesses mare, negres o no, que es veneraven en secret, ja com representants de les antigues divinitats, ja com imatges de la Verge Maria, doncs segurament que hi van haver casos d'un i de l'altre. Però a partir del regnat de Carlemagne, es van anar autoritzant poc a poc les imatges tallades, i van reaparèixer les imatges ocultes; les "descobreixen" enterrades en els llocs de culte antics, fonts, grutes, arbres sagrats, etc., i les cristianitzen. </i></span></b><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><i>Així, molt probablement, cert número de imatges negres que havien sobreviscut a l'establiment del cristianisme van permetre conservar la memòria de les deesses ctòniques i van constituir els prototips de les Verges negres que es van fabricar en els segles XI i XII conforme al tipus de la "majestat" canònicament fixada després del Concili d'Efès.</i></span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Zoy1hr7iuq4/WErzd24G4dI/AAAAAAAACvM/Ti4mgrR_h_wRrmH8E1pkjPqz3BefedeEACLcB/s1600/P7300149.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-Zoy1hr7iuq4/WErzd24G4dI/AAAAAAAACvM/Ti4mgrR_h_wRrmH8E1pkjPqz3BefedeEACLcB/s400/P7300149.JPG" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Venus de Gavà, periode neolític. Foto de l'autor del bloc</td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="color: #660000; font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: inherit;">Tot i que la imatge que teniu a l'esquerra no apareix en l'obra de Jean Hani, hem volgut recuperar-la per representar l'herència simbòlica de la imatge de la Deessa Mare i el seu caràcter ctònic que es recrea amb el seu color negre. És la <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com.es/2014/01/la-venus-de-gava-lavantpassada-de-la.html">Venus de Gavà </a>(Barcelona), imatge neolítica trobada enterrada en unes mines prehistòriques de variscita. Ja ens va merèixer una entrada del bloc, on descrivíem tots els seus atributs i característiques de Deessa Mare Terra i la definíem com l'autèntica avantpassada de la Verge Negra catalana més universal, la Moreneta. </span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Per avui ho deixarem aquí, ja que tenim moltes coses més a dir sobre l'excel·lent obra de Jean Hani, i així ho farem en la propera entrada.</span></b><br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="color: #660000; font-family: inherit;">(1)<i> La Virgen Negra y el misterio de María</i>, Jean Hani. Jose J.de Olañeta Editor, 1997, Mallorca. </span></b></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-41629694688345699552016-11-15T13:46:00.001-08:002018-01-02T13:30:24.332-08:00El Santuari de Montgrony (The sanctuary of Montgrony)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Agafant les paraules i compromís de la darrera entrada del blog, en la que tractàvem entre d'altres, la figura del Comte Arnau, avui farem una entrada exclusiva sobre el santuari de Santa Maria de Montgrony, un dels santuaris marians més importants i simbòlics de Catalunya. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Els que aneu seguint el somni de la Deessa Terra ja sabeu que quan citem o ens estenem sobre alguna figura o advocació de la Mare de Déu ho fem per les seves connotacions implícites de culte a la Mare Terra, que sovint en Ella estan associades. El d'avui és un dels casos més clars, ja que el santuari de Montgrony conté diversos indicis que ens permeten suposar amb força seguretat, que aquest lloc de culte cristià es va establir per substituir o mantenir un culte, que evidentment havia estat pagà molt abans de l'arribada de cristianisme. Anem a veure els diversos indicis que ens fan sostenir aquesta teoria.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-W9iBK0sdVOk/WChAOLuWhPI/AAAAAAAACss/i50dEB7bHU8LreF1TACuRiUWKg8Pbpc8wCLcB/s1600/Santuari%2Bde%2BMontgrony%2B09.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://2.bp.blogspot.com/-W9iBK0sdVOk/WChAOLuWhPI/AAAAAAAACss/i50dEB7bHU8LreF1TACuRiUWKg8Pbpc8wCLcB/s640/Santuari%2Bde%2BMontgrony%2B09.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Santuari de Santa Maria de Montgrony, Gombren (Ripollès). Al blle mig del cingle. <b><a href="http://angunies.blogspot.com/2010/06/volta-montgrony-ripolles.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><u>El lloc del temple i la relació amb la "reconquesta catalana"</u></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Primer de tot ho podem intuir pel propi lloc de construcció del temple romànic. El seu emplaçament al bell mig d'un cingle on, segons mantenen les tradicions hi havia una cova o abric natural rocós, en el que va aparèixer la Verge (altres tradicions o llegendes sostenen però que la imatge va ser trobada en una font, de la que parlarem una mica més endavant). </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Les coves i avencs solitaris a les muntanyes van ser refugis d'anacoretes i monjos ermitans durant gran part de l'Edat Mitjana, això no vol dir exclusivament que únicament apareguessin aquests temples i santuaris cristians a partir de la seva estada. Si tenim en compte que hi ha autors </span><span style="font-family: inherit;">(1)</span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> que arriben a parlar que Montgrony és la Covadonga de Catalunya, podem també trobar un símil amb la cristianització del paganisme que està associat precisament al famós santuari asturià. Alguns autors fan aquesta referència valorant les llegendes que parlen sobre els cristians que van refugiar-se a les muntanyes del Ripollès i que no van ser mai conquerides pels musulmans durant la invasió àrab. Les llegendes, sense gaire base històrica, sobre Otger Catalò i els nou barons de la fama són les més conegudes (no podem ignorar que és precisament davant de l'altar de la Verge Negra de Montgrony on diu la llegenda que van conjurar la reconquesta davant dels musulmans). </span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-eNNikDEReHM/WCos3D14UUI/AAAAAAAACtA/HkFm1sHLNTE_1orzhfFR8XONBNAzlTWAgCLcB/s1600/Santuari%2Bde%2BMontgrony%2B08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://1.bp.blogspot.com/-eNNikDEReHM/WCos3D14UUI/AAAAAAAACtA/HkFm1sHLNTE_1orzhfFR8XONBNAzlTWAgCLcB/s640/Santuari%2Bde%2BMontgrony%2B08.jpg" width="480" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Escales que condueixen a SantaMaria de Montgrony.<b><a href="http://angunies.blogspot.com/2010/06/volta-montgrony-ripolles.html"> ENLLAÇ </a></b></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>La Font de la Llet</u></span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u><br /></u></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un altre punt força interessant és l'altre lloc, pròxim al santuari, on diu també la tradició que va aparèixer la talla de la imatge de Nostra Senyora de Montrony. Aquesta altra tradició afirma que la Verge va aparèixer l'any 804 a prop d'una font que hi ha a uns deu minuts del santuari, i en la que es va aixecar una capella al·lusiva a aquesta troballa. La font rep aquest nom perquè antigament es deia que les dones que tenien problemes d'alletament recorrien a beure de les seves aigües o bé, mullaven els seus pits amb aquestes, per poder alletar als seus fills. Evidentment que ens trobem davant d'un ritus pagà de fertilitat de la Deessa Terra, en la que es venerava les aigües salutíferes d'una font, com a origen i símbol de fertilitat. Ens trobem doncs amb una Mare de Déu nutrícia. La relació amb la imatge que es troba en el santuari està assegurada, ja que la Verge de Montgrony també rep el nom de Mare de Déu de la Llet. És a dir del tipus de Verges conegudes com Virgo Lactans o Galactofructosa. </span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La font, tot i al pesar de l'Església, que en algun moment hi ha constància que ha volgut evitar aquest simbolisme sacríleg, segueix existint i segueix abocant l'aigua de vida pel brocal que hi ha col·locat en el pit de la Verge...</span></b><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-kZcgHX4E24M/WCovr537q3I/AAAAAAAACtI/bhqxqgqtfuYaibBC-WM2YBmiJ0VrO7sIgCLcB/s1600/DSCN7807.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="480" src="https://1.bp.blogspot.com/-kZcgHX4E24M/WCovr537q3I/AAAAAAAACtI/bhqxqgqtfuYaibBC-WM2YBmiJ0VrO7sIgCLcB/s640/DSCN7807.JPG" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3.Font de la Llet, a prop del santuari de Santa Maria de Montgrony. <b><a href="http://caminosinexorables.blogspot.com.es/2012/10/gombren-santuari-de-montgrony_7.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u><br /></u></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>Montrony, Mogrony o Mugró?</u></span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un altre indici consistent, és el que fa referència precisament al mateix nom de l'advocació mariana. Alguns autors consideren un origen etimològic relacionat precisament amb la faceta nutrícia de la Mare; del mugró. L'historiador Antoni Pladevall assegura que en cap dels noms antics apareix el prefixe Mont, que figura en la nomenclatura actual. És a dir, que sempre és alguna forma similar a Mogrony. Per tant les diverses teories que Montrgrony podria derivar d'un Mont Cronos, és a dir Mont del temps amb una possible advocació anterior al déu Saturn, no tindrien gaire fonament. </span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>La Verge Negra de Montgrony</u></span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u><br /></u></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Finalment cal destacar que la imatge de la Mare de Déu de Montgrony es correspon amb una Verge Negra. Si això li sumem que se la coneix com Mare de Déu de la Llet, tenim dues característiques que coincideixen amb una de les Deesses Mare més conegudes, la Deessa Isis. Aquesta comparativa la teniu una mica més argumentada en l'entrada anterior <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com.es/2014/01/el-temple-disis-i-santa-maria-sopra_8.html">El temple d'Isis i Santa Maria sopra Minerva, de Roma</a>.</span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La imatge actual és del segle XIX, refeta de la que hi havia en el santuari i que sembla ser que substituí l'antiga talla del segle XIII </span></b></span><b style="color: #660000; font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;">(època d'esplendor de les aparicions marianes i moment de plenitud de les ordres medievals que cristianitzaren el territori i el paganisme)</b><b style="color: #660000; font-family: 'trebuchet ms', sans-serif;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, que va ser destruïda parcialment en un incendi. </span></b><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-fiTP6a9Aw4Q/WCt9-IhzqMI/AAAAAAAACtg/l2rIzgMn3Y0Ntg3gkMQdj4XZz03eOuDNACLcB/s1600/51809273.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-fiTP6a9Aw4Q/WCt9-IhzqMI/AAAAAAAACtg/l2rIzgMn3Y0Ntg3gkMQdj4XZz03eOuDNACLcB/s400/51809273.jpg" width="288" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4.Imatge de Nostra Senyora de Montgrony.<a href="http://www.todocoleccion.net/postales-religiosas-recordatorios/montgrony-mare-deu-montgrony-sin-circular~x51809273"> ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="font-family: inherit;">(1)<i> Història del santuari de Nostra Senyora de Montgrony.</i> Joan Vilalta i Camprubí. Vic, 1887, p. 40.</span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> </span></b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-62764179004617834632016-11-05T04:18:00.002-07:002018-01-02T13:29:09.996-08:00Caça maleïda (The Accursed Hunter)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Després de poder explicar breument en l'entrada anterior l'aspecte sagrat de la caça des de temps immemorials, la nit del 31 d'octubre és potser el millor moment per parlar sobre una altra mirada antagònica del món de la caça. Un aspecte que te a veure amb el sentit simbòlic negatiu i sinistre amb que es pot entendre la persecució dels animals per part del caçador. Un aspecte que sembla relacionar-se inicialment amb aquest sentit de fugida del centre, símbol de l'acció per sí mateixa, de la repetició, de la persecució del que és transitori, de la voluntat de permanèixer en la "roda de les reencarnacions", en la simbologia hindú. (1)</b></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-2G7i_2ziI1k/WBcZroE5ZCI/AAAAAAAACqw/2JcgcJEt15YkSLwv4107dzDAj-_Y9CTPwCLcB/s1600/49ef522d-4d7a-4fec-8dd1-fdb7932d83d7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="368" src="https://1.bp.blogspot.com/-2G7i_2ziI1k/WBcZroE5ZCI/AAAAAAAACqw/2JcgcJEt15YkSLwv4107dzDAj-_Y9CTPwCLcB/s640/49ef522d-4d7a-4fec-8dd1-fdb7932d83d7.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Escena de la Historia de Nastaggio degli Onesti. Sandro Botticelli, Museu del Prado. <a href="https://www.museodelprado.es/en/the-collection/art-work/escenas-de-la-historia-de-nastagio-degli-onesti/8fe1ac8b-2a99-447f-99f7-e4e90a421991?searchid=845237a9-56a3-c66f-3f62-4bf3a485bcbb">ENLLAÇ </a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Imatge 1. La història que va representar Sandro Botticelli, en diversos panells es correspon amb la vuitena novela de la cinquena jornada de l'obra de Bocaccio, el Decameró, que rep el nom de "L'infern dels amants cruels". Ho podríem entendre com un autèntic exemple del fenomen de la violència masclista actual. En Nastaggio degli Onesti és un jove de Ràvena que és rebutjat per la seva estimada. Veu en el bosc un genet que persegueix amb els seus gossos de caça a una jova que va despullada, el genet i els gossos maten a la dona jova, que un cop morta es torna aixecar i es repeteix la seqüència una i una altra vegada. Són fantasmes d'ànimes en pena. La noia ha rebutjat l'amor del seu pretendent i aquest s'ha suïcidat. El fantasma del jove, cavalcant un cavall blanc, persegueix a la dona amb els seus gossos com a càstig pel rebuig, de forma indefinida per tota l'eternitat. I aquesta escena que veu Nastaggio, l'aprofita perquè la seva estimada, que el rebutja inicialment, s'arrepenteixi i acabi casant-se amb ell. Evidentment que això es podria entendre actualment com un casament sota "coaccions" o amenaces... En la imatge número 1 podeu observar el convit que organitza Nastaggio en el lloc on es produeix l'aparició fantasmagòrica, i com la seva estimada observa espantada tota la seqüència (marge esquerra de la taula).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Aquesta visió diabòlica sobre la caça i el caçador, es bastant comú en la mitologia europea, i té diversos mites, llegendes i figures locals, que donen pes a una visió compartida en la mentalitat occidental sobre aquest fenomen. Les idees claus repetides giren al voltant de la cacera salvatge i el mal caçador. A vegades el caçador és un capellà o clergue que està oficiant missa i que interromp l'ofici a conseqüència de la intromissió d'algun animal, que provoca que l'esperit de caçador sigui superior a la de sacerdot, que fuig del temple perseguint a l'animal (un exemple seria el cas vasc de l'<i>Abade chacurra</i>)... Altres tenen a veure amb figures mitològiques molt més antigues com poden ser grups fantasmals de guerrers o exploradors vestits amb robes de caça i acompanyats de cavalls i gossos rastrejadors, que alguns creuen que estan inspirats en el déu nòrdic Odí. A vegades s'associen també amb l'origen de les tempestes i, fins i tot s'afirmava que hom els podia veure cavalcant pel cel o per sobre de la terra en grans paisatges just abans o després de la tempesta.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-319sU0_pHk0/WBpc0ziPISI/AAAAAAAACrU/KGekfkKJ_JA6marSB_cJe4zo7ZlcsauNQCLcB/s1600/Aasgaardreien_peter_nicolai_arbo_mindre.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="432" src="https://4.bp.blogspot.com/-319sU0_pHk0/WBpc0ziPISI/AAAAAAAACrU/KGekfkKJ_JA6marSB_cJe4zo7ZlcsauNQCLcB/s640/Aasgaardreien_peter_nicolai_arbo_mindre.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. La caceria salvatge, <i style="background-color: #f9f9f9; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 12.3704px; line-height: 17.3186px; text-align: left;">Åsgårdsreien</i><span style="background-color: #f9f9f9; color: #252525; font-family: sans-serif; font-size: 12.3704px; line-height: 17.3186px; text-align: left;"> (1872). Peter Nicolai Arbo.<b><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cacer%C3%ADa_salvaje"> ENLLAÇ</a></b></span></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Un altre personatge llegendari similar té a veure amb la figura de l'arlequí, una espècie de pallasso sinistre (un antecedent llunyà dels famosos pallassos assassins que estan tant de moda en aquests dies): el conegut com Hellequin o Annequin (Normandia).</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-weSAmTnbSO8/WBpkqJ68zOI/AAAAAAAACro/EjITM5ZEzl4Z5STJywdYBLV-V9BR6IsOgCLcB/s1600/195969.gif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-weSAmTnbSO8/WBpkqJ68zOI/AAAAAAAACro/EjITM5ZEzl4Z5STJywdYBLV-V9BR6IsOgCLcB/s320/195969.gif" width="304" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Representació de Hellequin, el Caçador maleït. Amelie Boquet, 1845. <b><a href="http://www.dna.fr/actualite/2014/10/24/clowns-pourquoi-ils-peuvent-faire-peur">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><b>En el cas català tindríem el conegut mite del Comte Arnau, que vaga pels boscos de nit del Ripollès amb el seu cavall i la seva canilla de gossos fantasmagòrics que treuen flames per ulls i boca, sobretot en les nits de tempesta. És un dels personatges llegendaris més coneguts de Catalunya, i que s'ajusta a la perfecció amb la llegenda del nord d'Europa del mal caçador. Popularment s'afirma que els antics pagesos d'algunes valls del Pirineu creien fermament en l'existència d'aquest personatge i del vent que l'acompanyava amb el seu seguici de gossos i llops, i el seu cavall amb flames. Fins i tot hi havia un vent que anomenaven el mal caçador (2). Quan escoltaven aquest vent tancaven les portes i finestres de les masies perquè no volien escoltar el rellinar del cavall, els udols dels gossos i la fressa de la cavalcada, que segons ells s'escolta pel voltant de les cases.</b></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><b><br /></b></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><b><br /></b></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-hYeSS8lWY0Y/WB27DSTo_GI/AAAAAAAACsA/jISro2Zl-5oQJfomX4arx_aFnBiz4WVLgCLcB/s1600/comte-arnau.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://3.bp.blogspot.com/-hYeSS8lWY0Y/WB27DSTo_GI/AAAAAAAACsA/jISro2Zl-5oQJfomX4arx_aFnBiz4WVLgCLcB/s400/comte-arnau.jpg" width="300" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">4. Representació del Comte Arnau en el Museu de Gombren.<a href="http://www.elcami.cat/camipedia/mite-del-comte-arnau"> ENLLAÇ </a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><b><br /></b></b></span></div>
<br />
<br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>La llegenda del Comte Arnau relaciona diversos indrets amb contingut simbòlic que poden estar realacionats amb aspectes que ja hem anat citant en altres entrades d'aquest bloc. Una de les llegendes afirma que el Comte Arnau i el seu seguici de gossos diabòlics surten del Gorg dels Banyuts. Hem de tenir present, que els animals banyuts que van ser demonitzats per la religió catòlica solien ser el paredre o company marital de les antigues deesses mare, tal com ja hem explicat en diverses ocasions.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>També una de les malediccions que cauen sobre el Comte prové de no haver pagat als treballadors que van construir les escales del Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, una Mare de Déu trobada de les anomenades Mare de Déu de la Llet, possible vestigi de cultes a un lloc important de culte a la fertilitat de la Deessa Terra. Més endavant li dedicarem una entrada.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-CPnreniqpsc/WB2_QZKTJOI/AAAAAAAACsM/bmA8rVtgxkEnMqP8dTKHELZTQL_Tcq6_gCLcB/s1600/3700042_orig.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://3.bp.blogspot.com/-CPnreniqpsc/WB2_QZKTJOI/AAAAAAAACsM/bmA8rVtgxkEnMqP8dTKHELZTQL_Tcq6_gCLcB/s400/3700042_orig.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">5. Gorg dels Banyuts, <a href="http://rutes-camins.weebly.com/">ENLLAÇ</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span>
<span style="color: #660000; font-family: inherit;"><b>(1) Diccionario de símbolos. Juan-Eduardo Cirlot, Editorial Labor SA, Barcelona , 1991. </b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: inherit;"><b>(2) Cançons de la terra-Volum 1. El Compte Arnau. Francesc Pelay Briz. Llibreteria Ferrando Roca, 1866.</b></span><br />
<span style="color: #660000; font-family: inherit;"><b><br /></b></span>Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2864641210882325995.post-50883270571834050752016-10-23T02:09:00.001-07:002018-01-02T13:27:01.973-08:00Caça sagrada (sacred hunting)<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-weight: bold;">La tardor és l'època de la caça per </span><b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">excel·lència</span></b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">.</span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> Els pobles antics creien que l'inici del període de caça era anunciat per un senyal celestial; com a pervivència d'aquesta creença ens ha quedat el signe zodiacal de sagitari representat per un centaure engegant una sageta, que regeix des del 22 de novembre fins al 21 de desembre. </span></b></span><span style="font-family: inherit; font-weight: bold;">(1)</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tot i que aquesta "disciplina esportiva" (a vegades se l'anomena d'aquesta curiosa manera) no em desperta gaires simpaties, s'ha de reconèixer el mèrit d'aquestes persones que estan esperant durant tot el cicle anual que arribi aquesta estació per poder desplaçar-se fins els vedats de cacera i estar hores i hores estàtics en els seus amagatalls (a vegades amb fred, a vegades sota la pluja) esperant que passi la seva peça. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Tinc algun amic que ho espera amb autèntica impaciència. I és que la caça, com moltes altres activitats humanes, sol ser una activitat que té un component també social i lúdic festiu. Els caçadors (sobretot els de caça major) solen iniciar i/o finalitzar les activitats cinegètiques amb algun àpat copiós i abundant (a vegades, o sovint acompanyat de begudes alcohòliques o espirituoses) que reforça el vincle entre ells.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>No hi ha cap mena de dubta de que ens trobem amb una de les activitats humanes més antigues de la nostra existència com espècie, tal com ho mostren innumerables pintures rupestres i altres troballes arqueològiques. Pintures i troballes que demostren també que la cacera anava acompanyada d'un fort sentit màgic i ritual, que unia a les comunitats tribals i familiars. </b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-CehX7z5RMz4/WAsSJiM6nyI/AAAAAAAACpY/OhyGlLxkzh88kacE1PVDD8XevJuVxliyACEw/s1600/cueva_remigia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://4.bp.blogspot.com/-CehX7z5RMz4/WAsSJiM6nyI/AAAAAAAACpY/OhyGlLxkzh88kacE1PVDD8XevJuVxliyACEw/s400/cueva_remigia.jpg" width="305" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">1. Escena de caça, Cova Remígia, Alt Maestrat, Castelló de la Plana. <b><a href="http://asl-diver.blogspot.com.es/2013/04/el-arte-del-paleolitico-y-neolitico.html">ENLLAÇ</a></b></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;">Les pintures d'art llevantí de l'abric de Cova Remigia (d'uns 17 metres de superfície) son fonamentalment escenes de caça. Van ser descobertes l'any 1934, curiosament durant una cacera. Tot i que en les més de 750 representacions hi ha cérvols, porcs senglars, bous i cabres, el principal protagonista són els homes. Alguns són guerrers desfilant i altres amb possibles significats rituals. Si voleu conèixer amb més detall les pintures podeu consultar <a href="https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/4429/1/Lucentum_07-08_01.pdf">aquí</a>. </span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b>Les activitats de cacera comunitària, reforçaven la cohesió social, tal com es desprèn d'un estudi realitzat per<a href="http://www.naciodigital.cat/noticia/81984/caca/amb/arc/al/neolitic/podria/haver/ajudat/cohesio/social"> arqueòlegs del CSIC i la UAB</a>. Fins i tot afirmen que podria ser un dels puntals de la unitat de grup de les societats humanes primitives. Aquestes conclusions les han extret recentment a partir dels arcs neolítics i les restes d'animals del jaciment del poblat de La Draga, de Banyoles. Comparant les escasses restes d'animals i l'abundant material de caça del jaciment han arribat a la conclusió que l'alimentació no era el principal objectiu de l'elaboració d'objectes de caça.</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-lil1lZOXHss/WAs4xr2FAVI/AAAAAAAACpw/7O7EiUEh2jUFzyQUfiGMJGRfbzxwgc7ZgCLcB/s1600/la_Draga_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="266" src="https://2.bp.blogspot.com/-lil1lZOXHss/WAs4xr2FAVI/AAAAAAAACpw/7O7EiUEh2jUFzyQUfiGMJGRfbzxwgc7ZgCLcB/s400/la_Draga_1.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">2. Arc neolític del poblat de La Draga, Banyoles.<a href="http://martis.banyoles.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=6&inst_id=992032"> <b>ENLLAÇ</b> </a><br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<b style="color: #660000; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif;"><br /></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;">Arc de caça neolític, trobat al jaciment del poblat neolític de La Draga (Banyoles). amb una antiguitat aproximada del 5400 a.C. a 5200 a.C.</span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: justify;">
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<br />
<br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>El passat i el present: "A la corralada"</u></span></b><br />
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></b>
<b><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Un dels sistemes de cacera comunitària més primitius, en el qual participava gairebé tota la comunitat, consistia en crear un cercle molt gran, on tothom ocupava un lloc estratègic fixat i establert per la tradició, i es començava a fer un gran soroll amb tota mena d'estris, alhora que s'anava estrenyent el cercle. En el cas català, els animals que es solien caçar d'aquesta manera eren ossos, senglars, llops o guilles, que atordits per aquest terrabastall quedaven agrupats al mig d'un cercle i tot seguit se'ls conduïa per carreranys, al cap dels quals s'obrien pous ben dissimulats amb branques, on anaven a caure les bèsties, o corrals, on quedava la bèstia tancada a mercè dels caçadors </span><span style="color: #660000; font-family: inherit;">(1)</span><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. En l'actualitat el cercle que es va tancant i el soroll encara s'utilitza en algunes zones del Pirineu (per exemple en la comarca del Pallars Jussà) per fer anar els senglars als llocs on els caçadors estan esperant amb les armes de foc. </span></b><br />
<span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
</span><br />
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><u>Les Mares de Déu de la Caça </u></span></span></b><br />
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Aquest sistema de caça comunitari, que ens recorda el que ja utilitzaven els homes prehistòrics per caçar els animals de grans dimensions tals com els mamuts, rebia el nom de la "closa", la "tancada" o la "corralada". El sentit sagrat i ritual que podia existir sobre aquest sistema de caça comunitària pot haver donat lloc a la construcció de certes advocacions marianes en ermites de muntanya. Alguns exemples són la Mare de Déu del Coral (o també del Corral) a Prats de Molló o la Mare de Déu del Corredor, a la serra litoral del Corredor. Altres Mares de Déu, podrien estar relacionades amb la <a href="http://elsomnideladeessaterra.blogspot.com.es/search/label/llop">caça dels llops</a>, tal com vam exposar en la nostra entrada anterior: la Mare de Déu de Gratallops, la Mare de Déu de Llobera i la Mare de Déu de la Serra (Alt Urgell).</span></span></b><br />
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">Respecte a la Mare de Déu del Coral, Joan Amades considera que podria ser el succedani d'un antiquíssim geni cinegètic, protector de caçadors. Un dels indicis que va tenir en compte el gran folklorista és que, segons diu la tradició, les portes de l'ermita no poden estar mai tancades (per voluntat de la Verge) i que això pot ser un element simbòlic que reforça que el temple està aixecat en el lloc on s'acorralaven a les bèsties. També hi ha un segon element simbòlic important, i es que a la imatge de la Nostra Senyora del Corral se li atribueix el poder de guardar de la fúria del dimoni, de l'atac de llops i d'óssos. Dins de l'ermita hi ha pintures on estan representades bèsties estranyes i éssers màgics.</span></span></b><br />
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-cUqC64Do6UU/WAx8XYz5juI/AAAAAAAACqA/KI5MJFp6UAgMI89wmtKnW7j89wrcl0Z-gCLcB/s1600/36026429.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="427" src="https://3.bp.blogspot.com/-cUqC64Do6UU/WAx8XYz5juI/AAAAAAAACqA/KI5MJFp6UAgMI89wmtKnW7j89wrcl0Z-gCLcB/s640/36026429.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">3. Santuari del Corredor, a Dosrius. Segons J.Amades podria tenir relació amb la caça a la corralada. <a href="http://mapio.net/o/18847/"><b>ENLLAÇ</b></a></td></tr>
</tbody></table>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><span style="color: #660000; font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b><b><span style="font-family: inherit;">(1) Festes i costums dia a dia. Joan Amades, Bibliotex, Barcelona, 1991.</span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b>
<b><span style="font-family: inherit;"><br /></span></b></div>
<div style="text-align: right;">
</div>
Manel Jovanihttp://www.blogger.com/profile/04964442264912603797noreply@blogger.com1