Montserrat, la Moreneta i Cibeles

El massís de Montserrat és un lloc únic i especial. És amb justícia un dels llocs naturals espectaculars on la Mare Terra és mostra amb la seva millor cara. Les seves formes, visibles des de molts quilòmetres a la rodona, haurien de fer d'ell,  des dels primers moments en que els éssers humans s'establiren en les seves muntanyes i coves, un lloc màgic i sagrat.

1. Muntanyes de Montserrat, amb el monestir benedictí.

Un bon testimoni d'aquest establiment primerenc són les mostres de ceràmica del primer neolític a les seves coves, ceràmica que rep el nom de cardial (pel fet de tenir impressions de les closques d'escopinyes anomenades tradicionalment cardium) com també rep el nom de ceràmica montserratina, precisament per l'abundància d'aquesta en jaciments de Montserrat.

2. Gerro de ceràmica cardial, en aquest cas de la Cova d'Or (Alacant)

Cada 27 de juliol es celebra el dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona oficial de Catalunya des de que el papa Lleó XIII ho va declarar l'11 de setembre de 1881.
La Mare de Déu de Montserrat és una talla romànica realitzada sobre el segle XII. La seva devoció a Catalunya va molt més enllà de les visites de milers de turistes i peregrins que la visiten.

3. Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta

Un exemple de la seva devoció és la capella que presideix dins de l'estadi del Futbol Club Barcelona, que podeu observar a la fotografia inferior.

4. Capella de la Moreneta al Camp Nou del FCB

Les tradicions i llegendes sobre l'origen d'aquesta imatge mariana són diversos. Des de que la talla es obra de Sant Lluc (que era escultor), que poc temps després de la mort de Jesús Sant Pere va venir a Barcelona a predicar la nova doctrina i va portar la imatge de la Mare de Déu rebuda directament de mans de Sant LLuc, que posteriorment va estar l'església de sant Just a Barcelona on li van erigir el primer altar que va tenir a Catalunya i que posteriorment, per amagar-la dels serrains, la van traslladar a la cova de Montserrat, on posteriorment va ser trobada i se li alça un monestir a la mateixa muntanya. 

Les llegendes diuen també que set pastorets de Monistrol, pels volts de l'any 880, van notar set dissabtes seguits, a plena nit, que de darrera de la muntanya, sortia un resplendor com si sortís el sol, i van veure caure un gran nombre d'estels, que tots anaven a parar al mateix punt. Dies més tard molts feligresos que van dirigir-se a aques lloc van trobar la imatge dins de la cova, d'on provenien llums, resplendors i olors molt suaus i enciseres.

La nostra opinió, tal com afirmem en el treball La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, és que aquesta imatge (que és la més coneguda dels centenars, gairebé mil, que van "aparèixer" a Catalunya) per poder cristianitzar l'antic culte a la Terra que encara existia durant l'Edat Mitjana. Anem a veure alguns detalls que ens fan pensar que això potser va ser així...

Tal com afirma en Joan Amades a la seva obra Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya: 

"Una bona part de les imatges trobades ho foren dins d'una cova; és a dir, de l'habitacle del primer home, que li havia de servir alhora de casa i de temple on guardava els primers ídols. Les coves, els abrics rocallosos i certes roques que, per la forma i altres circumstàncies, criden l'atenció, mantenen encara un deix sagrat i foren motiu de culte i de llegenda. Les mares de poblacions properes a coves i pedres sobresortints explicaven als fillets que havien estat trobats a la caverna o arrecerats a la roca. Reconeixien, per tant, un fons de maternitat a la terra o al geni mític estadant del paratge; i en darrer terme, a la Mare de Déu que els ha substituïts".   

5. Capella de la Santa Cova, lloc on la tradició afirma que va "aparèixer" la imatge

Un altre observació a tenir en compte és la que el filòleg suís Paul Aebischer va dir de la Moreneta:

"La Vierge de Montserrat, trouvée dans une caverne, laisse entrevoir que ce massif à l'aspect si étrange et si fantastique a été le centre d'un culte primitif, culte des cavernes ou culte de la montagne" i resumeix dient : "Il est vraisemblable que, com la Gaule, com la Catalogne, ce qui fait aujourd'hui le Roussillon a connu le culte des arbres; il est vraisemblable encore que cette même région n'a pas ignoré...les Mères, personnifications des forces divines éparses dans la nature, dans les arbres comme dans les eaux vives".

És a dir, que l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat a la cova és una mostra més de la massiva aparició de imatges en coves, aigües i muntanyes que ens posen en clara evidència el culte extès per tots els racons del territori ( Aesbicher parla de la Gal·lia i Catalunya, però aquest fet no es esclusiu d'aquests llocs, es extensiu a la resta de la Peninsula Ibèrica i a la resta de païssos europeus) a, el que segons diu el filòleg, les forces divines de la naturalesa. Evidentment , com ja podeu imaginar els que seguiu aquest blog nosaltres preferim parlar de la Deessa Terra...

Finalment us deixaré unes línies del meu treball  La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, en el que fem una petita comparació entre la imatge de la Moreneta i l'antiga Gran Mare anatòlica Cibeles. Com potser ja sabeu el seu culte es va estendre per les nostres terres a partir de l'Imperi Romà. També és cert que hi ha autors que reclamen similituds amb l'altre gran deessa universal Isis, que també va ser deessa mare i, de la mateixa manera que Cibeles, va tenir un culte força extès gràcies als romans (tot i que els seus orígens són molt anteriors).

"La Moreneta ens serveix com paradigma de la substitució de l’antiga imatge de la Deessa Mare per la nova figura cristiana. La talla té elements que fan suposar reminiscències de la influència de les deesses clàssiques anteriors. La pinya que sosté el Nen va ser símbol d’Atis, la corona de la Verge és similar a la corona torrejada de Cibeles. El seu color negre, de la mateixa manera que la pedra de la Magna Mater, la seva aparició a la cova va ser marcada per esplendors celestes similars als dels betils sagrats."

6. La Moreneta: corona torrejada, esfera que ja ostentava la Gran Mare i la pinya del seu fill Atis

7.  Representació de la deessa Cibeles amb la l'esfera a la ma dreta, tal com fa la Moreneta 

Si us interessa entrar amb una mica més detall en el culte a la Deessa Cibeles i la seva possible relació amb Montserrat podeu consultar aquest enllaç del blog de El tablero de piedra. En aquesta entrada l'arquitecte gallec Carlos Sanchez-Montaña fa una interessant comparació entre els llums estelars que poden ser provocats pels meteorits, el mateix origen de la Magna Mater Cibeles en forma de pedra i la Moreneta. També té altres entrades que tracten sobre l'antiga deessa anatòlica, la mare de tots els déus.

Fotografies

1. Muntanyes de Montserrat, amb el monestir benedictí.
2. Gerro de ceràmica cardial, en aquest cas de la Cova d'Or (Alacant)
3. Mare de Déu de Montserrat, la Moreneta
4. Capella de la Moreneta al Camp Nou del FCB
5. Capella de la Santa Cova, lloc on la tradició afirma que va "aparèixer" la imatge
6. La Moreneta: corona torrejada, esfera que ja ostentava la Gran Mare i la pinya del seu fill Atis
7.  Representació de la deessa Cibeles amb la l'esfera a la ma dreta, tal com fa la Moreneta 

La Mare de Déu de Lledó i l’ídol neolític de Tell es-Sawman

La Mare de Déu de Lledó i l’ídol neolític de Tell es-Sawman

Un dels punts centrals de l’espai que esteu consultant gira sobre la figura de la Deessa Terra com a Deessa Mare. La Terra és, i ha estat per moltes cultures, la mare de tots els essers vius que venen i se’n van.  La figura de la Mare de Déu, evidentment, va recollir aquesta llavor i la va assimilar amb gran força. Sembla ser que els representants de l’Església van utilitzar les imatges marianes sincretitzant aquests cultes anteriors (en la meva obra La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització exposo alguns casos documentats històricament del procés de cristianització de llocs concrets) i aconseguint així que els fidels “pagans” fossin uns bons fidels cristians.

Sota el meu punt de vista un dels  casos més evidents, sorprenents i paradigmàtics és el de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó.

1.Postal de la MDD de Lledó

2. Imatge de la MDD de Lledó de ceràmica

Aquí tenim un parell de representacions de la Mare de Déu de Lledó, de Castelló de la Plana. A la segona, que és un dibuix sobre ceràmica, apareixen tres dels atributs típics de la Deessa Mare i de la Mare de Déu; l’arbre (el lledó on segons la llegenda va aparèixer la Verge), els bous i la lluna creixent sota els seus peus.

Però també  podem veure en aquestes imatges, que es pot observar una finestreta al mig del cos de la Verge de Lledó. Que és el que hi ha en el seu interior?

      3.Figura que està col·locada al cos de la Imatge
  de la Mare de Déu de Lledó i que també es
coneix amb el mateix nom. 

                      

Aquesta imatge que veieu és una figura de 6 centímetres que fins l’any 1922 era coneguda com la Mare de Déu de Lledó. Segons la llegenda, un pagès anomenat Perot la va trobar sota un lledó (arbre) gràcies als seus bous. A partir del 8 de novembre de 1922 el papa Pius XI la va proclamar patrona de Castelló i va ser instal·lada en el pit de l’escultura de més grandària, sent vestida des de llavors amb els mantells bordats que avui s’hi poden veure (tal com apareix en les diverses representacions).

Aquesta petita figureta no és una altra cosa que un ídol neolític amb molts símbols gravats. Molt probablement a aquesta imatge divina neolítica se li retia culte antigament en el lloc on va aparèixer l’any 1366, possiblement en un arbre també sagrat. 

Tal com podem observar en el dibuix següent, està plena de símbols estranys. Algun estudiós afirma que té una certa semblança amb les estatuetes d’alabastre procedents del jaciment neolític de Tell es-Sawman, al costat del Tigris, datables del VI mil·lenni aC, que representen a la deessa mare unes vegades, i a exvots orants, altres. 

4. L'antiga Mare de Déu de Lledó

Figures molt semblants es van trobar a Anatòlia, Mesopotàmia i Síria. I per fer-ho encara més interessant, podem afegir que alguns dels símbols que té la figura (concretament els dos trapezis superposats) són assimilables a la doble destral, un dels emblemes utilitzats amb el culte de la Deessa Mare. Per tot plegat estem davant sense cap mena de dubte d'una imatge de la Deessa Mare.  Algun estudiós com  el doctor Campos Herrero es decanta per una representació de la deessa Ishtar.

5. Petita escultura de la deessa babilònica Ishtar

La deessa babilònica Ishtar va ser una de les deesses principals de l'antiga Mesopotàmia. Entre d'altres estava vinculada a la fertilitat, a la vida, a l'amor i també a la victòria sobre la mort.

Com a senyora dels estels i el firmament duia a vegades representada la mitja lluna, tal com observem en el cap d'aquesta imatge, de la mateixa manera que la MDD de Lledó disposa als seus peus. En altres ocasions se la veu agafant-se els pits, de forma similar a la figura anterior.

Tot i això, els fidels cristians segueixen veient a la Mare de Déu o fins i tot el Nen Diví en la figura de Lledó, tal com es pot observar en aquesta felicitació nadalenca de l’any 2010.

6. Felicitació de Nadal de la MDD de Lledó

Finalment, cal destacar, que la Mare de Déu de Lledó de Castelló de la Plana no és la única que ostenta aquest nom i que, segons les llegendes, va ser trobada sota un lledoner. Tenim algunes més, una de les més conegudes és la del santuari de la Mare de Déu de Lledó de Valls. I és que el lledoner és reconegut a vegades com l'arbre dels santuaris (tal com exposa el professor Ferran Zurriaga Agustí) http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-lledoner/El-lledoner-l-arbre-de-les-forques, ja que sol crèixer prop de coves i avencs, així com a llocs ferestecs i amagats. Això li va atorgar en el seu moment una aura d'arbre màgic i misteriós. Ja qui diu també (Paul Aebischer entre d'altres) ,que fou introduit precisament per acompanyar els llocs on hi havia algun tipus de culte a la Deessa Mare.

El mateix professor Zurriaga afirma que hi ha una relació d'aquest arbre amb els mites de la Mare Terra i que potser va ser sagrat des del temps de l'aparició de l'agricultura, encarregat de protegir els llocs de culte de la Deessa Mare. Entre d'altres coses perquè la seva fusta flexible era utilitzada des del Neolític per fer les eines agrícoles. 

Fotografies:

1. Postal de la MDD de Lledó 

http://www.mercaba.org/MARIANA/Valencia/Lledo.htm

2. Imatge de la MDD de Lledó de ceràmica

 http://www.retabloceramico.net/articulo0457.htm  

3. Figureta de la Mare de Déu de Lledó 

http://www.planaweb.gri.es/cs7.html  

4. L'antiga Mare de Déu de Lledó 

http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/915701.pdf

5. Petita escultura de la deessa babilònica Ishtar  

http://www.learner.org/courses/worldlit/gilgamesh/explore/slideshow.html#slideshow_3

6. Felicitació de Nadal de la MDD de Lledó   

 http://s301008998.mialojamiento.es/page/7