EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dissabte, 29 d’agost del 2020

La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)/ Tanit Goddess and the sanctuary des Culleram (Eivissa)

 La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)


Aquest estiu he pogut aprofitar per fer un viatge afortunat a la Illa d'Eivissa, en un moment en que a diferència d'altres anys ha deixat de ser un lloc de festa permanent i de referència per les multituds de les grans discoteques, que per raons de reduir la pandèmia han estat tancades. El turisme que habitualment és internacional, ha esdevingut de caire gairebé espanyol. A part de poder gaudir de les platges meravelloses de la illa i les de la seva petita veïna Formentera, he aprofitat per visitar un parell de llocs que feia molt de temps que estaven en les meves preferències; la cova santuari des Culleram i el museu de la necròpolis del Puig des Molins.

L'empremta de la Deessa Mare de Cartago Tanit està present a tota la illa d'Eivissa. Aparadors de botigues amb el seu nom i la seva imatge són habituals en les seves diverses viles.  És de justícia, ja que la deessa cartaginesa està associada sovint a la illa d'Ebussus, pel fet precisament de que a la cova de Es Culleram és un dels llocs de tot el món on es van trobar més vestigis arqueològics del seu culte. 

En el Museu de Puig des Molins és on es conserven moltes de les ofrenes de les coves, com també del cementiri on està situat el museu. Una de les peces més famoses de les obres exposades és el bust d'una deessa que es va trobar al cementiri i que ha estat identificat com el de la deessa Tanit des de principis del segle XX, que podeu contemplar al centre de la imatge número 1.

 Hores d'ara els experts han confirmat que en cap cas es tracta de Tanit, ja que es una peça creada a la illa de Sicília per un artista grec i que per tant es més lògic que es tracti de la deessa Demeter o de la seva filla Core. Així ho afirma Benjamí Costa, director del Museu Monogràfic de Puig des Molins (enllaç).


1. Imatges de deesses de Puig des Molins. Foto de l'autor del blog


Tal com diu Costa, si que podem afirmar que hi ha representacions de la deessa Tanit a Eivissa, i són precisament les que es van trobar en les coves santuari de Es Culleram, que es corresponen amb la deessa alada, de caràcter astral, i que ho confirma una placa que es va trobar a la cova amb el seu nom. Són peces que podeu observar en les imatges números 2 i 3. 



2. Figuretes de Tanit de Es Culleram. Foto autor del blog

3. Figuretes de Tanit del santuari de Es Culleram. Foto autor del blog


Totes aquestes figuretes van ser trobades a principis del segle XX en les coves de Es Culleram, i representen realment la simbologia completa i complexa de la deessa púnica Tanit, una de les grans deesses de l'Antiguetat que com a Deessa Mare comprenia tots els matisos importants i oposats sovint de la vida; deessa astral, de la climatologia, la fertilitat, de la vida i també de la mort (dels astres i del món subterrani): per tant també i sobretot deessa funerària. Per aquesta darrera raó va ser trobada tant en les tombes de Puig de Molins com en les coves de Es Culleram, amb la funció transcendent de facilitar la reunió dels morts amb els seus avantpassats. Una deessa doncs psicopompa, tal com el deu clàssic Hermes o Mercuri, i una mostra d'això és que en algunes de les seves representacions figura el caduceu del deu Mercuri, el que deambula entre el món celest, terrenal i d'ultratomba. Escollida per aquesta raó perquè pugui acompanyar als difunts en el viatge cap el més enllà.


4. Rèplica de Tanit d'Es Culleram amb caduceu. Foto autor del blog


El santuari d'Es Culleram

Vaig poder visitar les coves de Es Culleram aquest mes d'agost. Inicialment era una visita una mica a l'aventura, ja que no vaig realitzar cap trucada prèvia per poder confirmar si la visita a les coves interiors seria possible, ja que ja havia pogut comprovar per internet que estan tancades amb unes tanques amb cadenat. Per poder arribar fins el lloc s'ha de deixar el vehicle en una petita esplanada de terra entre el bosc on acaba el camí, (camí que es troba senyalitzat amb el nom del santuari en la carretera de Sant Joan de Labritja a Cala de Sant Vicent). 

Des del lloc on s'estaciona el vehicle hi ha un petit corriol que porta fins del santuari. Les coves estaven tancades, però en pocs minuts va aparèixer el responsable del Consell que em va poder obrir les tanques per visitar les dues sorprenents cavitats que des de la part exterior en cap cas s'imaginen. 

5. Part exterior amb les coves tancades. Fotografia de l'autor del blog


El lloc va estar ocupat com a mínim des de l'Edat del Bronze, però la seva importància va esdevenir entre els segles IV i II a.C. , època en que es reconeix que els pobladors púnics d'Eivissa, seguint la mateixa dinàmica religiosa que Cartago van mantenir a la poderosa Tanit com a deessa protectora, i van escollir aquestes coves com a santuari on realitzaven ofrenes i sacrificis animals. Els romans van afirmar, com solien fer sovint per desprestigiar els pobles que consideraven bàrbars, que es realitzaven sacrificis de nens, cosa que sembla improbable. Si que s'ha pogut demostrar per les restes de fauna del santuari de que hi havia sacerdots que realitzaven sacrificis d'ovelles i cabres en una sala coberta que hores d'ara no existeix i que podria estar situada en aquests primers pilars que s'observen en la imatge número 5. Aquesta sala sembla ser que es van esfondrar per causes naturals entre els segles II i I a.C., i que va ser dinamitada per espoliadors furtius durant el segle XX. 

En les dues coves interiors es dipositaven les ofrenes a Tanit. Tant les restes dels sacrificis com les estatuetes i exvots de ceràmica. 


6. Una de les dues grans coves del santuari. Foto de l'autor del blog

7. Part interior de la cova. A la dreta s'observen ofrenes actuals. Foto autor del blog


8. Ofrenes actuals a la cova. Foto autor del blog.


A la part exterior es pot observar les restes d'una cisterna púnica que formava part també del santuari. L'aigua es deuria aprofitar pels banquets rituals que es celebraven en el lloc, com també en les funcions sagrades de l'aigua per rentar els objectes utilitzats en els ritus, o fins i tot els mateixos participants com les ofrenes. 


9. Restes de la cisterna púnica del santuari. Foto de l'autor del blog.


No hem d'oblidar, tal com ja hem repetit de forma incansable, que la simbologia religiosa pròpia de la Gran Deessa Mare va passar a ser encabida en el culte a la Mare de Déu. Com a petita mostra us vull deixar la imatge de una de les estatuetes que es van trobar en el santuari en el santuari de Es Culleram i que s'interpreta també com a imatge de la deessa Tanit, pel fet del lloc on va ser trobat i pel colom que porta a la ma. Una imatge que es podria confondre perfectament amb una imatge de la Mare de Déu, que en algunes de les seves advocacions també porta un colom a la ma.


10. Troballa de Es Culleram, possiblement de la deessa Tanit. Foto autor del blog