EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Janas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Janas. Mostrar tots els missatges

diumenge, 1 de novembre del 2015

Les Domus de Janas de Sardenya (2) com a "Casa dels Morts" (The domus of Janas in Sardinia as House of the Dead)

Tal com recordareu, en una entrada de mitjans del mes de setembre d'enguany us vaig estar parlant sobre les domus de janascurioses estructures sepulcrals excavades en les roques de la illa de Sardenya i que en algunes ocasions arriben a ser verdaderes necròpolis. Us parlava també sobre la seva sorprenent antiguitat, ni més ni menys que van ser excavades entre el IV i el III mil·lenni a.C. 

En aquell moment però, vaig fer incís sobretot en l'aparició en algunes de les Domus de Janas,  de representacions de caps de toro i la doble espiral. Símbols que trobem representats en moltes cultures prehistòriques i que poden tenir una relació evident amb la sacralitat de la Terra per diverses circumstàncies que vam explicar en aquella entrada. Emplaçàvem per més endavant una segona entrada en que tractaríem sobre altre contingut interessant respecte a aquestes curioses construccions humanes prehistòriques sardes.

Doncs bé, aprofitant les dades en les que ens trobem al voltant del dia de Tots Sants i les celebracions d'aquests dies (tant se val que celebreu la Castanyada o la nit de Halloween, ja que com passa sovint es tracta de les mateixes festivitats coincidents en un moment cíclic anual assenyalat des de temps immemorials) destacarem altres matisos de les Domus de Janas com a Casa dels Morts, o la Terra com a lloc de mort i renaixement. 

En primer lloc hem de poder entendre a que ens referim a Casa dels Morts. Aquesta expressió s'utilitza precisament com a contrast o reflex de les Cases dels Vius que en la Prehistòria o l'Antiguitat es construïen perquè els difunts descansessin en l'altre vida com si continuessin amb la seva existència. Un exemple són aquestes "cases de fades" de Sardenya, ja que existeixen diversos elements que reprodueixen les cases dels vius. 



1. Domus de Janas construïda a mode de cabana. ENLLAÇ

També hem de tenir present la diversitat de tipus de Domus de Janas, és a dir no tenim un únic model de planta. La planimetria original dels sepulcres va des de tombes simples monocel·lulars (com la que de la Roca de l'Elefant que mostràvem en la nostra primera entrada) a tombes amb un gran nombre de càmeres, en general derivades d'un esquema en T, que per la suma continua d'ambients es pot fer enormement complexe arribant a formes cruciformes, laberíntiques o de rusc. (1)

Un bon exemple sobre la complexitat que poden presentar les domus de janas la podem trobar en el trobem en el museu de les Domus de janas de Sedini, que està emplaçat precisament dins una gran roca amb diversos nivells, corredors i cambres, en les que s'expliquen les característiques i troballes d'aquests enigmàtics i sorprenents espais prehistòrics.


2. Domus de Janas i museu de Sedini, Sardenya. Fotografia de l'autor del blog.


3. Escales dins de la domus de Sedini, fotografia de l'autor del blog.

4. Una de les cambres de la domus de Sedini, fotografia de l'autor del blog.

5. Repoduccions prehistòriques dins les cambres del museu, fotografia de l'autor del blog


Una altra de les Domus de Janas amb multitud d'espais diferents és la Tomba del Capo, Sant Andrea de Priu, que va ser fins i tot cristianitzada amb culte a Sant Andreu.
6. Domus de Jana Tomba del Capo, S. Andrea Priu. ENLLAÇ





A la dreta podeu observar el plànol de la Tomba del Capo, formada per 18 habitacions. La seva funció sembla ser que era exclussivament funerària i, tornem a trobar per enèsima vegada, una reutilització com temple cristià. Una església que, fins i tot, va ser consagrada per un bisbe de Fàrfara l'any 1323 i dedicada a Sant Andreu. 

A part de la cristianització de les seves parets pètries emblanquinades amb cal i amb un dibuix d'un Pantocrator, un dels punts impactants és que a la part posterior de la muntanya que cobreix aquesta Domus de Janas hi havia una estàtua del déu Toro, el paredre de la Deessa Terra, a la que els cristians li van tallar el cap. 




7. Estàtua del déu Toro sobre de la Domus de Janas de la Tomba del Capo, a la que els cristians li van tallar el cap. ENLLAÇ

Un altre punt que fa pensar en aquestes cases o ciutats de morts i les seves similituds amb les cases dels vius són les reproduccions de llars que apareixen tant a l'interior com a l'exterior de les tombes. Eren possiblement una còpia de les llars on els vius havien menjat i cuinat al costat de les seves famílies. Sovint són forats envoltats de cercles, on segurament els vius havien dipositat ofrenes de menjar com a símbol del menjar d'ultratomba del seu estimat difunt mort. També hem de tenir present que els arqueòlegs i especialistes d'aquestes cultures prehistòriques sardes sostenen amb certa seguretat que tant a l'exterior com a alguns espais i avant càmeres d'aquestes tombes es celebraven funerals en honors dels difunts que incloïen sacrificis d'animals i àpats comunitaris. Un altre punt, doncs, d'imitació i projecció cap a l'altra vida d'aspectes quotidians...


8. Cercles concènctrics en una llar d'ultratomba. Domus de J. de Putifigari. ENLLAÇ


O fins i tot les pintures que trobem encara en algunes de les parets d'aquestes tombes, que aparentment volien recordar amb la màxima fidelitat les cases o cabanes on havien conviscut amb els seus familiars els difunts que ara descansaven en el més enllà. Per exemple en aquesta Domus de Janas de Sa Pala Larga, a Bonorva, es pot observar el sostre simulat com a terrat a dues aigües (amb la biga central i les laterals a banda i banda) i les parets pintades amb colors vermells vius (amb les espirals típiques del llenguatge de la Deessa Terra).



9. Domus de janas de Sa Pala Larga, Bonorva, Sardenya. ENLLAÇ





diumenge, 13 de setembre del 2015

Les Domus de Janas de Sardenya (1) i el Déu Toro (The Domus of Janas and the Bull God)

Continuant amb la riquesa del món de la Deessa Terra a la illa de Sardenya, tal com indicàvem en l'entrada anterior dels pous sagrats, avui parlarem sobre una altra mostra molt important del seu univers simbòlic: les Domus de Janas. 

Aquest és el nom popular que reben unes curioses estructures sepulcrals excavades a roques, que en algunes ocasions arriben a ser autèntiques necròpolis. Tenen  una antiguitat considerable; van ser excavades ni més ni menys que entre el IV i el III mil·lenni a.C. El nom de Domus de Janas té un significat similar al de cases de fades. Les fades o goges que precisament apareixen en el imaginari popular com a recordatori de que determinats llocs ja eren sagrats des de temps immemorials o que reflecteixen alguna energia especial imperceptible pels humans actuals (tal com ja vam explicar en la nostra entrada de les goges o dones d'aigua). No és d'estranyar que la mitologia i les rondalles populars embolcallin els records que en els nostres ancestres quedaven sobre aquella vella religió de la Terra.

1. Interior de la Domus de Janas de la Roca de l'Elefant, amb les banyes gravades de toro. Fotografia de l'autor del bloc.

En el meu recent viatge a Sardenya vaig poder visitar un parell de Domus de Janas summament interessants i que són una mostra de la varietat i bellesa d'aquestes construccions excavades en la pura roca amb eines de pedra prehistòriques. Si voleu fer una recerca en el mapa de Sardenya, us deixo aquest enllaç on consten ni més ni menys que 153!!

La primera d'elles està a l'interior d'una de les roques més conegudes del patrimoni turístic sard, la Roca de l'Elefant. Aquesta roca de grans dimensions, a la que l'erosió ha anat donant forma fins al que sembla a ulls humans com un elefant (no s'ha tenir gaire imaginació ja que realment té aquesta aparença des de alguna perspectiva) és famosa i rep moltes visites diàries de turistes que s'acosten per fer les fotografies de rigor. Apareix en totes les guies turístiques com  a punt destacat de la part nord oest de la illa, relativament a prop de la població costera de Castelsardo. 


2. La Roca de l'elefant. Fotografia de l'autor del bloc. 

El que molts turistes desconeixen és que aquesta singular pedra amaga un tresor en el seu interior. Les formes capricioses de la seva silueta van ser cisellades pel vent i l'aigua, però les perforacions interiors ho van ser per mans humanes amb estris de l'Edat de Pedra. Per això també era coneguda antigament com "Sa Pedra Pertunta" , és a dir la pedra perforada.



3. Roca de l'elefant amb les entrades de les Domus de Janas. Fotografia de l'autor del bloc.








En aquesta altra perspectiva de la Roca de l'elefant podeu observar dues de les entrades quadrades perforades, en les que s'hi troben les seves Domus de Janas.




















El tresor que "amaga" és el que podeu contemplar en la primera fotografia d'aquesta entrada. Una de les petites cambres, que suposadament tenia un caràcter funerari, mostra un gravat considerable amb les dues banyes de brau, que sovint han interpretades com les del Deu Toro, paredre de la Deessa  Terra. Pel seu caràcter fèrtil, la forma de les banyes que han estat assimilades amb la lluna creixent o les trompes de Falopi femenines, és una de les formes que apareixen sovint en aquesta època prehistòrica. Les trobem representades en moltes cultures prehistòriques de la Mediterrània; a la cultura minoica, al megalitisme de la illa de Menorca, a la ciutat neolítica de Çatal Huyuk. Quan les banyes, a més tenen funció d'altar reben el nom de banyes de consagració.

Però no és la única Domus de Janas que conté gravats insculpits a la roca mare que evidencia la importància de la figura del toro, el paredre de la Deessa Terra. Hi ha altres exemples, amb un caràcter misteriós i amb inestimable valor artístic, com són els la necròpolis de Su Crucifissu Manu (Porto Torres) o el de Sa Pala Larga.




4. Banyes de toro en el Domus de Janas de Su Crucifissu Manu. ENLLAÇ


5. Columna amb cap de toro i espirals de la Domus de Janas de Sa Pala Larga. ENLLAC

Un altre exemple, dels més interessants, és el Domus de Janas que es troba sota al poble de Sennori, sota l'església de San Basilio. Es tracta d'un conjunt de nou tombes excavades a la pedra calcària, datades d'entre el 3500 i el 2700 a.C. En una de les sales s'hi troben insculpits diversos caps de toros, de grans dimensions i força esquemàtics, gairebé idèntics al que heu pogut observar de la Roca de l'elefant. Aquest cas és força interessant pel fet d'estar emplaçats a sota d'un temple cristià, el que podria tenir a veure, com tantes i tantes vegades hem anat dient, amb la intenció de voler substituir la tradició sagrada que podria existir pels vilatans de la zona a aquest lloc ancestral. Ho es pot tractar també d'una casualitat funcional. No podem obviar les múltiples funcions que han tingut els espais amb el pas del temps, com ho testimonien els grafits de color negre que hi ha als sostres d'aquesta Domus, que sembla ser que van ser realitzats durant la Segona Guerra Mundial, quan es feien servir de refugis.


6. Domus de Janas sota l'esglesia de San Basilio (Sennori, Sardenya). ENLLAÇ


Els caps de toros han estat interpretats com una referència a la regeneració de la vida i la fertilitat, i el pas a la mort. Una relació entre el sexe, la natura i el més enllà. Cosa que té el seu sentit i tenim en compte que les Domus de Janas, amb molta seguretat, tenia una funció primordial sepulcral. Fins i tot hi ha qui ha anat més enllà i ha volgut veure en la silueta dels caps de brau una al·lusió al símbol també representat en alguns Domus de Janas de la doble espiral que parteix d'un únic tronc i que s'ha volgut veure també com una simplificació del dibuix de la trompa de Falopi de l'òrgan reproductor femení. Si us interessa podeu seguir aquest enllaç.



7. Doble espiral en la Domus de Janas de Chiaramonti. ENLLAÇ



8. Doble espiral en el Domus de Janas de Perfugas. ENLLAÇ


Tot i que en un primer moment pugui semblar una idea força rebuscada i portada totalment a l'extrem de la imaginació, ja que per arribar a aquest punt seria necessari que en el Neolític és tingués coneixement de la forma interna de l'aparell reproductor femení, hem trobat un parell de testimonis arqueològics i artístics que ens permeten entendre perquè es pot haver arribat a aquesta conclusió. El primer que us aporto té relació amb la assimilació de la doble espiral com a trompa de falopi. Es troba també a Sardenya, a l'entrada d'una tomba de la Cultura de Castellaccio,  (primera meitat del segon mileni a.C.) on trobem la mateixa doble espiral, i que ha estat interpretat com una al·lusió a l'acte sexual.


9. Doble espiral en la tomba de Castelluccio. ENLLAÇ

L'altre imatge no es troba a Sardenya, però sí a Itàlia, i es força posterior. En aquest cas la adjuntem ja que fa referència a la relació entre el cap de toro i la doble espiral. Pot ser una de tantes i tantes casualitats, però tal com veieu, trobem en una mateixa representació artística el cap de toro i a sota una filigrana artística en un capitell de columna molt similar a la doble espiral de Perfugas. En aquest cas es pot observar en la façana de la famosa catedral de Florència.


10. Cap de bou i a sota la doble espiral. Portal esquerra del Duomo de Florència. ENLLAÇ


Per no estendre'ns més en aquesta entrada, i com vulgui que volem mostrar-vos més contingut interessant sobre les Domus de Janas, ho deixarem per una segona propera part.