Tal com vam avançar en la darrera entrada, seguirem comentant l'excepcional obra del professor i erudit Jean Hani respecte a la figura enigmàtica de les Verges Negres. Avui tractarem exclusivament un dels capítols del llibre La Verge Negra i el misteri de Maria, concretament el capítol II.
LA MARE DE DÉU COM REGINA MUNDI
En el segon capítol del llibre de Jean Hani disposem d'un interessant compendi d'expressions cristianes sobre la Verge, que ens remarquen l'herència de la Gran Mare prehistòrica que va assolir la Mare de Déu.
El propi títol de Mare de Déu, si reflexionem, ja ens pot semblar una expressió exorbitant dins del context monoteista cristià. La explicació eclesiàstica sobre aquest nom es justifica dient que com Maria és la mare de Crist, i com Crist és Déu, ella és igualment la Mare de Déu.
 |
| 1.Vierge Ouvrante, París, s.XV. ENLLAÇ |
Les Vierges Ouvrantes; Virgenes abrideras o Tríptics de la Verge: Tot i que no apareix en l'obra de Jean Hani que estem comentant, volem destacar (a tall d'exemple de simbologia sobre la figura aglutinadora de la Verge) la creació d'aquests tríptics medievals en els que la Mare de Déu conté en el seu interior a la Trinitat.
Apareixen fonamentalment entre els segles XIII i XVI. Són escultures marianes amb dos batents mòbils que es tanquen i obren davant del frontal, i en cadascun d'ells hi ha escenes pintades o esculpides en torn a tres eixos temàtics: la Trinitat, la vida de Crist i la Vida de la Verge. Si voleu consultar-ho amb més profunditat: Las Vírgenes abrideras.
No és la millor manera artística i simbòlica de presentar la figura de la Mare de Déu com aquella Gran Deessa que tot ho conté?
Però Hani va més enllà del mateix títol de Mare de Déu assimilat a la Verge i parla sobre els diversos noms amb la que se la invoca en textos, himnes, oracions, etc.
Tal com podrem observar, aquestes referències evoquen sovint a les mateixes advocacions que gaudia la Gran Mare prehistòrica. Anem a veure alguns exemples, destacant algun paràgraf del llibre.
"La encarnació del Verb de Déu es el si virginal, com s'ha dit a sovint, va realitzar "les noces del cel i la terra"; per això la tradició cristiana sempre ha percebut una relació estreta entre Maria i la terra. El pare S. Boulgakof, en la seva gran obra Du Verbe incarné, refereix, fent-les seves, aquestes paraules de Dostoievski: "La Verge Maria és la Mare, la Terra humida". Hi ha, en efecte, una connivencia entre la dona, la mare i la terra."
"I si la dona es sent pròxima a la Terra, molt més que el seu company, és perquè imita a la Terra quan dóna llum i té consciència d'integrar-se en la gran activitat de la vida de la natura; perquè la terra no és un organisme inert, és un organisme viu; té un cos compost dels elements del seu sòl, de les pedres, de les muntanyes i de les seves grutes, imatges multiplicades de la seva immensa matriu, i per això a la Verge Maria se l'associa amb les grutes i amb les seves substitutes, les criptes, des de la gruta de la Nativitat fins la de Massabielle; y la terra no només té un cos, sino que també té ànima, i les misterioses corrents que la recorren vehiculen l'energia vital. La Terra es converteix per nosaltres en una persona, doncs en l'home el món pren consciència d'ell mateix, el món i cadascun dels seus components; la terra, que també té vida, però no consciència, trata d'hipostasiar-se en l'home, i en ell es converteix en Demèter, la Terra Mater".
 |
| 2. Cripta de la Colonia Güell, Sta. Coloma de Cervelló (Barcelona). Gaudí, 1908. ENLLAÇ |
Agafant les paraules de Hani, i recordant la gran quantitat de criptes de temples cristians que acullen imatges de la Gran Mare dipositades a l'interior de la Terra, hem volgut triar una de les joies de l'arquitecte universal Antoni Gaudí, la cripta de la Colonia Güell (Sta. Coloma de Cervelló, Barcelona). Sense voler dubtar del sentiment cristià de Gaudí, és innegable la seva fascinació i coneixement de les energies de la Natura.
La tradició que vincula a la Verge amb la Terra i els fruits que ella genera havia de venir per força d'Orient, on la Gran Mare havia estat la figura simbòlica per excelència. Hani cita a diversos autors dels primers segles del cristianisme i també antics himnes com aquest d'Occident en el que hi ha dos versos en els que Maria és assimilada completament a la Terra nutrícia:
Salve, Terra que ha produit
El blat que ens alimenta
Cita a continuació l'antífona que en la misa siriomaronita acompanya la transferència dels Dons a l'altar, com si fos Crist qui parla:
Jo sóc el Pa de vida baixat del cel a la terra per a que el món visqui gràcies a mi. El Pare em va enviar, Verb incorpori; com deliciós gra de blat en una terra fèrtil, em va rebre el si de Maria
 |
| 3. Relleu de la deessa del blat Demèter, amb espigues, amapoles i serps. ENLLAÇ |
Jean Hani evoca també diverses cites en les que la Verge
apareix com Arbre de la Vida, els camps, els cultius, la vinya i les flors. Les
fonts i els brolladors d'aigua o la figura del toro a la que hem dedicat
diverses entrades anteriors són part de la seva extensa comparativa entre la
figura de la Mare de Déu i el simbòlic passat pre-cristià. Com no podia ser
d'una altra manera destaca les nombroses imatges de la Verge que van ser
trobades en aquests llocs de la Mare Terra que ja eren adorats en la més
llunyana antiguitat.
Però és en aquest II capítol on l'autor aporta la
millor síntesi sobre quin és l'enigma o misteri de la figura de la Verge Negra.
El més oportú és citar les seves mateixes paraules:
"Podem veure confirmada la tesi segons la que l'aparició de les Verges
negres va ser una obra conjunta de la intuició secular d'un poble, alimentada
pels records de les antigues deesses, i la teologia superior dels monjos més
esclarits, que mantengueren i escamparen aquests tipus d'imatges que deien, a
qui sabés comprendre-ho o al menys presentir-ho, el que la teologia corrent i
la liturgi tant sols deixaven escoltar amb mitges paraules quan celebraven
l'assumpció de la Verge al cel, on està coronada com "Reina dels
Àngels", és a dir, posada per sobre de tota la creació, en quant a
"dona terrenal" convertida en "Dona celestial" i reunint-se
amb el seu origen etern que es troba així manifestat".
A continuació, tot i que no provinguin del llibre de Jean Hani, us adjuntem un parell d'exemples de figures de deesses-mare anteriors al cristianisme, de tipologia similar a les que el professor anomena com a antecedents simbòlics de la Verge Negra.
 |
| 4. Deesses galo-romanes, del santuari de Chateaubleau, França. ENLLAÇ |
 |
| 5. Deessa Mare íbera de la Serreta, Alcoi. S.III a.C. ENLLAÇ |
