Fins a principis del segle XV les Illes Canàries no havien sofert canvis de consideració respecte a la vida i costums dels seus antics pobladors, els anomenats guanxes. A partir de l'any 1402, un baró normand, Juan de Bethencourt va iniciar el que s'ha batejat com la "Conquesta" de les Illes Canàries, és a dir posar-les plenament al servei de la corona espanyola.
Tal com trobem en les paral·leles "conquestes" o "reconquestes", posar al servei de la corona significava, entre d'altres coses, cristianitzar als pobladors dels indrets sotmesos. Això volia dir a la pràctica que aquests abandonessin la seva antiga religió i els seus antics cultes i que de forma més o menys aparent practiquessin la nova religió cristiana.
El bautisme dels conquerits era sovint una manera simbòlica que representava la seva plena assimilació a la corona espanyola. Aquest acte religiós solia anar marcat doncs, per un caràcter que anava més enllà i que significava també la sotmissió a les lleis i normes de la corona. A tall d'exemple ho podeu observar en aquest fragment, extret del llibre "Los guanches que sobrevivieron y su descendencia", de Jose Luís Concepción:
Conquista de Fuerteventura
Cuando Bethencourt volvió en 1404 con nuevos refuerzos, se propuso conquistar esta isla donde habían podido construir los fuertes de Rico Roque y el del Carvajal.
Fuerteventura estaba dividida en dos reinos: el de Maxorata y Jandía gobernados por Guize y Ayoze respectivamente. Hubo varios enfrentamientos en los que murieron muchos indígenas y los prisioneros eran enviados a la isla de Lanzarote.
Guardafía intervino con sus antiguos hombres en la conquista de Fuerteventura.
Continuaba la resistencia de los naturales refugiados en las montañas, pero al ver la inutilidad de la misma decidieron entregarse.
En enero de 1405, Guize, en compañía de 40 de los suyos, se entregó y recibieron el bautismo. Al día siguiente lo hizo Ayoze y a continuación siguieron el mismo ejemplo los demás habitantes. Los dos reyes continuaron viviendo en la isla, los cuales recibieron tierras en el reparto.
La religió que tenien els antics pobladors de les Illes Canàries tenia a veure també amb el culte a la Gran Mare. En el seu cas adoraven a una deessa anomenada Chaxiraxi, que segons es creu volia dir en l'antiga llengua guanxe "la que carrega al que té al món" . Molt probablement, els espanyols van voler que els indígenes identifiquessin aquesta figura divina amb la Mare de Déu i per aquesta raó van deixar una imatge de la Verge en una de les platges de les illes, concretament a la platja de Chimisay (Tenerife) entre els anys 1390 i 1400.
 |
| 1.Escut de la vila de la Candelària |
Escut de la vila mariana de Candelària, Tenerife, on es pot apreciar la troballa de la Verge morena del mateix nom en una cova, per part de dos indígenes. A la part inferior tenim representada l'aigua, com si ens recordés que aquest va ser el primer lloc de la troballa de la imatge.
La imatge que va ser trobada a les aigües del mar, de forma idèntica a altres que van aparèixer a les costes catalanes i espanyoles des de l'Edat Mitja (una d'elles és la del temple de Santa Maria del Mar, a Barcelona) va ser traslladada al lloc predilecte de la Deessa Terra; una cova. En aquest cas, una cova del barranc de Chinguaro per després ser traslladada a una altra cova, la d'Achbinico (que actualment rep el nom de la cova de San Blas: un nom de sant que ens indica com gairebé sempre la sacralitat del lloc).
La cova d'Achbinico havia de ser per força un lloc força sagrat pels antics guanches, ja que els "conqueridors" hi van instal·lar una pila bautismal on van anar batejant a tots els indígenes. Al davant de la cova els espanyols van aixecar la basílica de la Mare de Déu de la Candelària, on van traslladar la pila bautismal esmentada.
 |
| 2. Imatge de bronze de la MDD de la Candelària |
 |
| 3. Imatge de la Verge de la Candelària. El mantell d'estels la reconeix com a la que sosté el Firmament |
La imatge va ser reconeguda com una representació de la Mare de Déu de la Candelària, ja que tal com podeu observar en les imatges 2 i 3, a la seva mà dreta porta el Nen Jesús amb un colom a les mans i a la mà esquerra una gran espelma o candela. La Mare de Déu de la Candelària va passar a ser patrona de les Illes Canàries l'any 1599. No és estrany que a nivell simbòlic alguna ma interessada volgués abandonar "a la seva sort" aquesta figura a la platja de Chimisay, ja que la Mare de Déu de la Candelària és correspon amb una Mare de Déu de la Llum, amb data de celebració el 2 de febrer, dates de celebració de l'Imbolc o de la primavera.http://sergismite.blogspot.com.es/search/label/IMBOLC
I dic que no és estrany perquè Chaxiraxi era una deessa de la Terra i del Sol, amb un significat ampli tal com es desprèn de la seva invocació: Mare del Sol, Senyora del Món, la que sosté el Firmament i Princesa de la Gran Bondat. És a dir també una divinitat de la Terra i de la Llum. Els guanxes, per aquest motiu anomenaven a la Verge de la Candelària, com a Mare del Sol i el seu sincretisme va ser total, és a dir que va passar a ser la figura més sagrada de les illes. Això a nivell històric va comportar que els indígenes tinguessin el dret prioritari en carregar a les seves espatlles la imatge mariana en les processons, reclamant aquest privilegi pel fet reconegut de que ja li retien culte abans de l'arribada dels conqueridors espanyols (veure http://guayreadarguma.blogspot.com.es/)
Algunes mostres representatives del culte a la Terra que tenien els antics guanxes els trobem tant en l'existència històrica de les sacerdotesses que eren anomenades Samares, i que s'encarregaven de l'educació de les noies com de la custòdia dels cultes agrícoles de la fertilitat i de l'aigua. Com també en les diverses troballes d'ídols a les coves amb grans similituds amb les imatges neolítiques i prehistòriques de deesses o de la Mare Terra.
 |
| 4. Ídol de Tara, museu canari. |
En aquesta figura guanxe podem reconèixer part dels atributs de les representacions de la Deessa Mare, tals com grans malucs desproporcionats i manca d'interès en representar el rostre i el cap (tal com ja vam veure en les figures paleolítiques de la Deessa, o Venus).
Finalment, vull transmetre la següent reflexió, per les persones que poden pensar que la idea sobre la importància de la Desssa Terra no és una cosa gaire important en l'actualitat. Com ja vaig expressar en una de les primeres entrades d'aquest blog, podem valorar les grans processons marianes que es realitzen anualment com una mostra vital de la força del símbol de la Deessa Terra. Un exemple més el tenim en la processó o baixada de la Verge de Socorro del setembre de 2013. Segons l'ajuntament de Guimar (Tenerife) hi havia a prop de 70.000 persones i en ella es va recrear l'aparició de la Verge als guanxes.
 |
| 5. La Verge del Socorro portada en braços |
 |
| 6. Els romeus de la Mare de Déu del Socorro |
 |
| 7. Recreació dels guanxes que troben a la Verge |
 |
| 8. Els guanxes porten la imatge després de l'aparició |
També es poden tenir en compte els diferents corrents a nivell mundial que cada cop tenen en compte la figura de la Deessa Mare a nivell religiós. Un d'aquests casos precisament el trobem a les Illes Canàries en l'anomenada Iglesia del Pueblo Guanche:
La Iglesia del Pueblo Guanche
Els fidels de la Iglesia del Pueblo Guanche reverencien i celebren la totalitat de l'univers com una manifestació de la Deessa Mare Chaxiraxi, que està en perpètua evolució i no té origen ni fi. Creuen a més en l'existència, en el ser humà, de dos esperits, anomenats esperit lliure i esperit vital, i que al morir l'esperit lliure inicia el viatge cap el si de la deessa i el vital es queda a la Terra per cuidar als seus parets i maics, així com de l'entorn en el que es va desenvolupar en vida. Les seves finalitats son les de promoure, actualitzar, realitzar i difondre les activitats relacionades amb el culte i la veneració a la deessa, en tots els seus aspectes (sobretot en la seva advocació canària de la Deessa Mare Chaxiraxi), així com altres déus mediadors, com Magec o Deessa La Sol (en femení), Achuguayu o Déu LLuna, Achamán-Akorán-Baal-Ammon o Déu de les pluges, Chayuga o Déu de la Natura, i als esperits dels avantpassats, així com la litúrgia, ritus devocionals, pràctiques i tradicions de l'ancestral religió dels guanxes en el que consideren la "màtria" (enlloc de "pàtria") canària.
Religiones entre continentes: minorias religiosas en Canarias, Francisco Díez de Velasco, p. 182.
Fotografies
1. Escut de la vila de la Candelària.
2. Imatge de bronze de la Mare de Déu de la Candelària.
3. Imatge de la Verge de la Candelària.
4. Ídol de Tara, Museu Canari.
5.6.7 i 8.Baixada de la Verge del Socorro 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada