Avui en dia és assumit per gairebé tothom que tingui ús de raó (excepte algunes persones o grups com el de Flat Earth Society) que la llar on tots els éssers humans vivim té forma esfèrica.
Aquesta certesa no és gaire recent, des de l'Antiguitat (amb tota seguretat des de la Grècia clàssica) es tenia un coneixement encertat de la forma del nostre planeta. Tot i que en el segle XIX l'obra de Washington Irving "La vida i viatges de Cristòfol Colom" va incidir en la idea errònia de que abans de l'era dels descobriments es creia que la Terra era plana. Aquesta afirmació no s'ajusta a la realitat ja que grecs, romans, àrabs, medievals i moderns, creien sense solució de continuïtat, que la Gran Mare on es naixia i moria generació rere generació tenia la forma de la plenitud: l'esfera.
 |
| 1. La Deessa de Josep Clarà, a la plaça de Catalunya de Barcelona, amb l'esfera a la ma. Fotografia de l'autor del bloc. |
No entrarem en detallar els diversos textos i autors dels que tenim coneixement des de la Grècia Clàssica que parlen sobre l'esfericitat de la Terra. En canvi farem un petit repàs sobre algunes de les diverses imatges mitològiques i religioses que ens deixen constància sobre la naturalesa sagrada de la Deessa Terra en la seva forma esfèrica. Sovint volen indicar la potestat o reialesa de la figura mitològica o divina sobre la Terra, el Món, la Totalitat o l'Univers. A vegades també ho trobem en la figura d'un fruït.
Tampoc destacarem
altres figures mitològiques o religioses que puguin tenir un sentit excloent
del sentit esfèric de la Deessa Terra, tot i que puguin dur una esfera en la
seva ma. Per posar un parell d'exemples coneguts, les imatges en que apareix el
Déu cristià amb una esfera o algunes de les figures històriques que han
destacat per crear grans imperis o regnes, tal com trobem en les diverses
representacions de Carlemagne o els emperadors romans.
 |
| 2. Denari romà d'August divinitzat.ENLLAÇ |
Moneda romana (any 27 a.C) on apareix l'emperador August reposant
el seu peu sobre el globus terraqüi com a mostra de la seva divinitat sobre el
món.
Tal com ja hem explicat en un parell d'entrades, l'esfera en la ma és una de les manifestacions més antigues de la figura de la Gran Mare com a Senyora de la Terra i de l'Univers, sent un exemple d'això la Gran Deessa de procedència anatòlica Cibeles. Cosa que es va transmetre de igual manera a les imatges de les Mares de Déu.
 |
| 3. Estàtua de deessa sedent amb l'esfera. ENLLAÇ |
Estàtua de deessa sedent de l'antiga ciutat d'Hatra (actual Irak). Aquesta ciutat mesopotàmica, que al segle IV de la nostra era ja estava en runes, va ser un gran centre comercial i religiós al mig del desert. Els seus pobladors van ser capaços de fusionar els panteons grec, mesopotàmic, sirià i àrab.
L'esfera com a representació de la Terra, el Món, l'Univers i la Totalitat
Evidentment no podem atorgar a l'esfera un únic simbolisme relacionat amb el globus terraqüi, ja que sobretot està associada majoritàriament amb la totalitat. Tal com afirma Juan-Eduardo Cirlot (1) es correspon amb l'espai de tres dimensions, a la circunferència en la de la línia. Ja pels presocràtics, esfera equivalia a infinit, i igual a si mateix, amb els atributs d'homogeneitat i unicitat. Lligat amb aquest significat s'enten el perquè l'esfera s'identifica amb el globus, per similitud amb els cossos celestes i es considera al·legoria del món. Com també va ser considerada una representació de l'Univers, tal com queda reflectit en el Timeo de Plató: "de totes les figures la més acabada i la més completa similar respecte a ella mateixa (després de considerar que el consemblant es deu mil vegades més hermós que el que no és semblant). (2)
La deessa Cibeles i Rea
Una de les deesses de la Terra, de les que el seu origen es perd en la nit dels temps és l'anatòlica Cibeles, de la que ja hem parlat en diverses entrades anteriors. Una de les seves característiques representatives és precisament l'esfera en una de les seves mans. Ja vam fins i tot comparar les diverses similituds amb la Verge de la Moreneta, entre les que hi trobem aquesta semblança. Aquesta deessa va passar al món romà al segle III a.C, i una de les seves formes era precisament en forma de pedra. Pedra que també apareix en una de les figures mitològiques gregues de la Terra a la que sovint s'assimila i es confon: la deessa Rea (mare de Zeus i que va entregar al seu marit Cronos una pedra embolicada amb panys per evitar que es mengés al seu fill, que seria el déu superior de la mitologia grega clàssica).
 |
| 4. Estàtua anatòlica de la deessa Cibeles amb l'esfera. S.VIII a.C. ENLLAÇ |
La Musa Urania
Una altra de les divinitats antigues que estava associada a la bola del món era sens dubte la musa grega Urania. Era la musa de l'astrologia i la menor de les nou. Se la representava habitualment subjectant o recolzant-se en una esfera terràqüia i portava també algun estri de mesura, tal com pot ser un compàs o algun bastó o vareta tipus regla (algun instrument de mesura).
El sentit de tot plegat era la seva assimilació a la mesura dels cicles dels astres i de la Terra, i per tant també se la lligava a les matemàtiques i les ciències exactes. Solia vestir de color blau, color de la cúpula celeste, i també podia anar acompanyada de representació d'estrelles (en forma de diadema o en la seva vestimenta). Això reforçava el seu simbolisme d'enllaç entre la Terra i el firmament. Per tant la podríem considerar d'alguna manera com d'una divinitat pròpia de la Terra i dels seus cicles dins de l'Univers.
 |
| 5. Urania. ENLLAÇ |
La imatge número 5 es correspon amb un fragment del quadre de Simon Vouet (any 1634) Les muses Urania i Caliope. En aquest detall podem observar a Urania vestida de color blau, amb la diadema d'estels i recolzada sobre la Terra.
La imatge número 6 es correspon amb un fragment d'un sarcòfag romà de mitjans del segle II d.C. en que hi ha les nou muses tallades. La musa Urania té la bola del món als seus peus i sembla estar prenent mides de forma contemplativa.
 |
| 6. Urania. ENLLAÇ |
No devem ignorar que també es coneixia per Urania a una de les dues facetes principals de la deessa Afrodita. La deessa del amor Afrodita Pandemos estava relacionada amb l'amor carnal, en canvi Afrodita Urania era la deessa de l'amor espiritual i per tant també estava representada a vegades de forma similar a la musa Urania, tal com podem observar en la imatge inferior, de finals del segle XIX. Podeu fixar-vos amb una curiosa coincidència amb la representació de la deessa Cibeles del segle VIII a.C. (imatge 4), respecte als dos acompanyants que custodien a la deessa.
 |
| 7. Venus Urania, Christian Griepenkerl, 1878. ENLLAÇ |
Les Mares de Déu amb esferes de la Deessa Terra
Possiblement les diverses figures mitològiques i divinitats que sostenien l'esfera com a representació de la Deessa Terra, la totalitat i l'Univers, van passar a formar part de la iconografia de la Edat Mitjana. Com altres punts de la tradició ideològica vinculada a la figura de la Deessa Mare o la Deessa Terra es van traspassar a les escultures de les Mares de Déu. Alguns autors afirmen precisament que algunes de les imatges que retien culte en els primers segles de l'Edat Mitjana no eren altra cosa que antigues deesses mare paganes (Isis, Cibeles o Artemis entre d'altres). No seria estrany que algunes d'aquestes imatges haguessin sostingut esferes en les seves mans i aquest atribut s'hagués mantingut en les escultures construïdes en aquesta època de transició. També podria ser, com afirmen alguns autors, que la bola que sostenen les Mares de Déu fou una reminiscència del poder imperial heretat de les figures de la romanitat. A continuació teniu algunes de les innumerables imatges de Mares de Déu amb esferes a la ma.
 |
| 8. Mare de Déu del segle XIII. ENLLAÇ |
 |
| 9.Mare de Déu, 1200 d.C. ENLLAÇ |
També hi ha un altre punt que es podria considerar, i es que algunes de les esferes que sostenguessin les imatges marianes primigènies (primers segles de l'Edat Mitjana) poguessin tenir a veure amb antigues pedres sagrades. Hem de tenir present que algunes figures de Verges arcaiques mantenien dins de reliquiaris, tant a la seva esquena com al seu pit, els antics ídols "pagans" que van substituir, tal com vam exposar en una de les nostres primeres entrades sobre la Mare de Déu de Lledó, patrona de Castelló de la Plana. No seria gens estrany, ja que actualment encara es conserven pedres circulars sagrades a prop o dins de temples cristians, tal com ha afirmat en diverses ocasions l'historiador Juan Eslava Galan.
Un exemple són els ídols naturals de pedra neolítics de petites dimensions que s'han trobat en diversos jaciments (de doble esfera o única esfera).
 |
| 10. Pedra dels desitjos d'Arjona (Jaen). ENLLAÇ |
Tot i que aquesta pedra es de grans dimensions no podem descartar que altres de més petites formessin part de les imatges marianes medievals. Aquesta roca gairebé esfèrica es de procedència neolítica i estava al costat de la Catedral de Jaen. Altres temples cristians tenen pedres paganes cristianitzades. Tinguem present que a prop de santuaris marians s'han trobat a vegades petites pedres que anteriorment eren sagrades, com el de Noceda o el de Puig Pelegrí.
(1) Diccionario de símbolos. Juan-Eduardo Cirlot, Editorial Labor, 1991.
(2) Diccionario de los símbolos. Jean Chevalier/Alain Gheerbrant. Editorial Herder, 1995.
