EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

Aquest lloc que visites pretén ser un espai de reflexió antropològica sobre la imatge simbòlica de la Deessa Terra. També us vol sorprendre en l’abundància d’indrets i aspectes vitals relacionats amb la figura de la Deessa Mare que han continuat sent sagrats per la influència del cristianisme. Finalment aspira a que gaudiu del descobriment; intentarem trobar l’equilibri just entre el que és seriós i rigorós amb el que és curiós, sorprenent i poc conegut.

dilluns, 17 de març del 2014

Uluru

Amb aquesta entrada iniciem un nou apartat que anomenarem Els llocs sagrats de la Deessa Terra, on us anirem esmentant alguns dels paratges més destacats de la Mare Terra. Llocs que pels nostres predecessors han significat alguna cosa més que una pedra, un tros de terra o un bonic salt d’aigua. Crec que parlar-vos de Uluru (Ayers Rock pels nous australians) és un bon començament, potser perquè entre d’altres coses, en les creences tradicionals dels aborígens australians tot va començar amb el somni, l’època en que la Terra estava poblada d’éssers espirituals, creadors i ancestrals.

1. La gran mole de gres destaca dins la gran planúria australiana.

Uluru és un dels llocs màgics dels aborigens australians. No és sorprenent, ja que el seu aspecte dins de la gran planúria sembla talment surrealista. El seu color que varia segons el raigs del sol, ens el mostra constantment canviant i ens permet entendre que pugui ser vist com una cosa viva, que està subjecte als ritmes vitals de la zona on reposa. Però també la seva naturalesa pètria l’encaixa també amb totes altres pedres sagrades que trobem enlloc. Pedres que ja hem comentat en entrades anteriors, com per exemple la Pedra d’Abalar. En el cas d’Uluru, la seva enorme grandària i morfologia ens la destaca com un cas exepcional.

2. Gairebé 350 metres d'alçada, 9 Km de diàmetre i 2,5 Km de fondària.

3. Detalls de l'encant petri d'Uluru

4. Abunden les entrades, coves i avencs.

Però no és només això. Les coves que trobem per diversos punts de la gran roca i les pintures aborigens també ens evoquen la seva sacralitat i estan acompanyades de les llegendes i tradicions . Segons ens va referir la nostra amiga Remei Linares, que va visitar Uluru fa uns anys, els aborígens tenen en aquesta roca i les seves coves el lloc de naixement dels esperits dels avantapassats i, al mateix temps on són concebuts els nens aborígens.

5. Cova en una de les parets d'Uluru

Aquesta mateixa tradició, la pedra o la cova d’on provenen els nens, també és comú en el nostre patrimoni cultural. Per exemple en les tradicions que diuen que els nens provenen del dolmen de Can Boquet(també anomenat la Roca d'en Toni), a Vilassar de Dalt o bé de la Cova del Diable de la Fou, a Sant Martí de Tous. Una de les coves de la mateixa zona de la Fou és anomenada també com la Cova de la Mare de Déu, per tenir una seva imatge esculpida en les roques; com tantes vegades la Mare de Déu apareix en llocs sagrats d’antuvi. En aquest cas com passa sovint i com passa a Uluru pedra i aigua van de la ma de la Deessa Terra.

6. Dolmen de Can Boquet, d'on la llegenda diu que venien els nens.

Finalment, un altre element paisagístic que volem destacar de la gran roca australiana són els forats creats per l’erosió a les parets. Curiosament en llocs diversos que han estat tinguts com a sagrats trobem a vegades aquestes curioses formacions. Un exemple similar apareix a prop del santuari de la Mare de Déu de les Olletes, a la Garrotxa.