Menorca màgica: l'enigma del laberint de Cala Morts / Magical Menorca: the enigma of the labyrinth of Cala Morts

La illa de Menorca està repleta de tresors arqueològics i un ambient encara salvatge en alguns dels seus paratges que mereix sense cap mena de dubte una visita adequada. La veritat és que no es aconsellable fer-ho el mes d'agost ja que la intensitat de vehicles i persones fa difícil poder gaudir adequadament d'aquesta joia de la Mediterrània. Si és així el que es pot recórrer és a buscar els llocs que puguin quedar apartats de les aglomeracions (sobretot les platges més conegudes i famoses).

Els nombrosos poblats i monuments prehistòrics no solen estar gaire concorreguts per tant és una opció molt interessant en qualsevol moment. I Menorca precisament és una illa que destaca per la concentració escandalosa de runes megalítiques de grans dimensions úniques al món i que perviuen de forma harmònica amb el paisatge que les envolta. Molts d'aquests monuments prehistòrics tenen més de 2000 anys d'antiguitat. És el que es coneix com Menorca Talaiòtica i que es candidata a Patrimoni Mundial de la Unesco.

Una altra opció és poder descubrir petits detalls sorprenents anant amb la vista ben oberta. És el que em va passar fent un recorregut força habitual entre dues platges conegudes de la zona nord de la illa, entre la Platja de Binimel·là i Cala Pregonda. 

1. Laberint de pedres de Cala Morts. Fotografia de Jaume Seguí Soy; font Google Maps

Per desplaçar-se de la platja a la cala  es transcorre  un tram del Camí de Cavalls, que envolta tot el perímetre exterior de Menorca. Es força utilitzat en ambdós sentits pels turistes que van d'una platja a l'altra. I gairebé a meitat del recorregut entre Platja Binimel·là i Cala Pregonda passem per la Cala Morts. Al contrari de les altres dues no es freqüentada pels banyistes ja que no hi ha sorra, és plena de còdols i les seves aigües solen estar plenes de restes d'algues. 

2. Ubicació en plànol de Cala Morts. Font Google Maps.

Molt probablement el nom de Cala Morts provingui de que en alguna ocasió anirien a parar els cadàvers d'algun naufragi, tal com va succeir al 1910 en una altra cala que té el mateix nom a prop del far de Punta Nati, també a la costa nord de Menorca.  En aquest cas el vaixell francés General Chanzy va naufragar i van morir més de 100 persones.

Sigui com sigui, la procedència del nom de la Cala  l'hem de deduir, ja que no hem pogut trobar cap informació al respecte, com tampoc hem pogut trobar cap explicació al laberint de pedres que passa força desapercebut en aquest indret. La gent que transita entre les dues platges no li presta cap atenció. 

3. El laberint de pedres ignorat pels caminants. Fotografia de l'autor del blog.

 

Com també passa desapercebut si observem les imatges del Google Maps de la zona. Això sí, conforme ens anem apropant si que es distingeix el seu contorn. I és aquí on obtenim també una altra sorpresa i és que la seva forma i construcció són realment sorprenents vista la perfecció de les espirals que conformen el laberint. En la imatge número 4 el podeu observar en l'angle inferior dret i en la 5 la imatge més ampliada que es pot aconseguir on s'aprecia perfectament el dibuix del laberint, que tampoc es pot apreciar en el propi terreny per la perspectiva natural del paisatge i per no disposar de cap puc elevat proper.

4. Laberint de pedres de Cala Morts en l'angle inferior dret de la imatge. Font Google Maps.

5. El laberint de pedres de Cala Morts. Font Google Maps

Arribats a aquest punt ens podem plantejar una sèrie de preguntes, de les que malauradament no he pogut obtenir resposta, i per les que he decidit parlar d'aquesta construcció com un enigma: 

Qui és o va ser l'autor del laberint de pedres? Quina és la seva antiguitat? Perquè està construït en aquest lloc? Quina era o és la seva funció?

Com que no disposem de cap font d'informació al respecte si que podem fer un anàlisi comparatiu pel dibuix mateix del laberint en d'altres similars. Per la pròpia estructura de 7 cercles concèntrics es pot assimilar a un laberint tipus cretenc, similar al que apareix en les monedes gregues en que es representa el laberint més famós de tots els temps, el del Minotaure del palau de Cnosos. 

6. Moneda de Cnosos amb el laberint. S. V a.C. Font imatge

La semblança entre el dibuix del laberint clàssic cretenc i el laberint de Cala Morts és important i per tant podria ser que els seus autors s'haguessin inspirat en aquest patró. Tot i que la perfecció dels cercles de pedra del laberint de Cala Morts és sorprenent.

 

Altre laberint que també té semblances importants i que a més comparteix una ubicació similar pel fet d'estar situat molt a prop del mar és el laberint petroglif de Mogor, al municipi pontevedrès de Marin, a Galicia. Aquest laberint és força irregular i te una antiguitat considerable. Alguns especialistes consideren que té simbologia astral i marca l'equinocci per la seva orientació. 

7. Petroglif Laberint de Mogor, Galícia. Font de la imatge.

També podem aportar una informació interessant en relació al lloc on està emplaçat el laberint de Cala Morts. Es tracta d'un paisatge força singular en la illa de Menorca. Disposa de interès geològic destacable i sol ser visitat precisament per interessats en l'àmbit de la geologia. És un indret força singular i especial, els colors grisos i vermells es barregen i aporten un aspecte surrealista. Es un paratge que presenta una força especial que possiblement va condicionar a que els creadors del laberint el triessin per alguna raó que desconeixem. Evidentment, si algun lector o lectora té alguna informació al respecte seria d'agrair que pogués fer arribar-la a aquest blog.

La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)/ Tanit Goddess and the sanctuary des Culleram (Eivissa)

 La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)

Aquest estiu he pogut aprofitar per fer un viatge afortunat a la Illa d'Eivissa, en un moment en que a diferència d'altres anys ha deixat de ser un lloc de festa permanent i de referència per les multituds de les grans discoteques, que per raons de reduir la pandèmia han estat tancades. El turisme que habitualment és internacional, ha esdevingut de caire gairebé espanyol. A part de poder gaudir de les platges meravelloses de la illa i les de la seva petita veïna Formentera, he aprofitat per visitar un parell de llocs que feia molt de temps que estaven en les meves preferències; la cova santuari des Culleram i el museu de la necròpolis del Puig des Molins.

L'empremta de la Deessa Mare de Cartago Tanit està present a tota la illa d'Eivissa. Aparadors de botigues amb el seu nom i la seva imatge són habituals en les seves diverses viles.  És de justícia, ja que la deessa cartaginesa està associada sovint a la illa d'Ebussus, pel fet precisament de que a la cova de Es Culleram és un dels llocs de tot el món on es van trobar més vestigis arqueològics del seu culte. 

En el Museu de Puig des Molins és on es conserven moltes de les ofrenes de les coves, com també del cementiri on està situat el museu. Una de les peces més famoses de les obres exposades és el bust d'una deessa que es va trobar al cementiri i que ha estat identificat com el de la deessa Tanit des de principis del segle XX, que podeu contemplar al centre de la imatge número 1.

 Hores d'ara els experts han confirmat que en cap cas es tracta de Tanit, ja que es una peça creada a la illa de Sicília per un artista grec i que per tant es més lògic que es tracti de la deessa Demeter o de la seva filla Core. Així ho afirma Benjamí Costa, director del Museu Monogràfic de Puig des Molins (enllaç).

1. Imatges de deesses de Puig des Molins. Foto de l'autor del blog

Tal com diu Costa, si que podem afirmar que hi ha representacions de la deessa Tanit a Eivissa, i són precisament les que es van trobar en les coves santuari de Es Culleram, que es corresponen amb la deessa alada, de caràcter astral, i que ho confirma una placa que es va trobar a la cova amb el seu nom. Són peces que podeu observar en les imatges números 2 i 3. 

2. Figuretes de Tanit de Es Culleram. Foto autor del blog

3. Figuretes de Tanit del santuari de Es Culleram. Foto autor del blog

Totes aquestes figuretes van ser trobades a principis del segle XX en les coves de Es Culleram, i representen realment la simbologia completa i complexa de la deessa púnica Tanit, una de les grans deesses de l'Antiguetat que com a Deessa Mare comprenia tots els matisos importants i oposats sovint de la vida; deessa astral, de la climatologia, la fertilitat, de la vida i també de la mort (dels astres i del món subterrani): per tant també i sobretot deessa funerària. Per aquesta darrera raó va ser trobada tant en les tombes de Puig de Molins com en les coves de Es Culleram, amb la funció transcendent de facilitar la reunió dels morts amb els seus avantpassats. Una deessa doncs psicopompa, tal com el deu clàssic Hermes o Mercuri, i una mostra d'això és que en algunes de les seves representacions figura el caduceu del deu Mercuri, el que deambula entre el món celest, terrenal i d'ultratomba. Escollida per aquesta raó perquè pugui acompanyar als difunts en el viatge cap el més enllà.

4. Rèplica de Tanit d'Es Culleram amb caduceu. Foto autor del blog

El santuari d'Es Culleram

Vaig poder visitar les coves de Es Culleram aquest mes d'agost. Inicialment era una visita una mica a l'aventura, ja que no vaig realitzar cap trucada prèvia per poder confirmar si la visita a les coves interiors seria possible, ja que ja havia pogut comprovar per internet que estan tancades amb unes tanques amb cadenat. Per poder arribar fins el lloc s'ha de deixar el vehicle en una petita esplanada de terra entre el bosc on acaba el camí, (camí que es troba senyalitzat amb el nom del santuari en la carretera de Sant Joan de Labritja a Cala de Sant Vicent). 

Des del lloc on s'estaciona el vehicle hi ha un petit corriol que porta fins del santuari. Les coves estaven tancades, però en pocs minuts va aparèixer el responsable del Consell que em va poder obrir les tanques per visitar les dues sorprenents cavitats que des de la part exterior en cap cas s'imaginen. 

5. Part exterior amb les coves tancades. Fotografia de l'autor del blog

El lloc va estar ocupat com a mínim des de l'Edat del Bronze, però la seva importància va esdevenir entre els segles IV i II a.C. , època en que es reconeix que els pobladors púnics d'Eivissa, seguint la mateixa dinàmica religiosa que Cartago van mantenir a la poderosa Tanit com a deessa protectora, i van escollir aquestes coves com a santuari on realitzaven ofrenes i sacrificis animals. Els romans van afirmar, com solien fer sovint per desprestigiar els pobles que consideraven bàrbars, que es realitzaven sacrificis de nens, cosa que sembla improbable. Si que s'ha pogut demostrar per les restes de fauna del santuari de que hi havia sacerdots que realitzaven sacrificis d'ovelles i cabres en una sala coberta que hores d'ara no existeix i que podria estar situada en aquests primers pilars que s'observen en la imatge número 5. Aquesta sala sembla ser que es van esfondrar per causes naturals entre els segles II i I a.C., i que va ser dinamitada per espoliadors furtius durant el segle XX. 

En les dues coves interiors es dipositaven les ofrenes a Tanit. Tant les restes dels sacrificis com les estatuetes i exvots de ceràmica. 

6. Una de les dues grans coves del santuari. Foto de l'autor del blog

7. Part interior de la cova. A la dreta s'observen ofrenes actuals. Foto autor del blog

8. Ofrenes actuals a la cova. Foto autor del blog.

A la part exterior es pot observar les restes d'una cisterna púnica que formava part també del santuari. L'aigua es deuria aprofitar pels banquets rituals que es celebraven en el lloc, com també en les funcions sagrades de l'aigua per rentar els objectes utilitzats en els ritus, o fins i tot els mateixos participants com les ofrenes. 

9. Restes de la cisterna púnica del santuari. Foto de l'autor del blog.

No hem d'oblidar, tal com ja hem repetit de forma incansable, que la simbologia religiosa pròpia de la Gran Deessa Mare va passar a ser encabida en el culte a la Mare de Déu. Com a petita mostra us vull deixar la imatge de una de les estatuetes que es van trobar en el santuari en el santuari de Es Culleram i que s'interpreta també com a imatge de la deessa Tanit, pel fet del lloc on va ser trobat i pel colom que porta a la ma. Una imatge que es podria confondre perfectament amb una imatge de la Mare de Déu, que en algunes de les seves advocacions també porta un colom a la ma.

10. Troballa de Es Culleram, possiblement de la deessa Tanit. Foto autor del blog

 

La cristianització de Tenerife (The Christianitzation of Tenerife)

Tot i que ja hem fet un parell d'entrades en les que hem tractat alguns dels punts dels que parlarem avui sobre la illa de Tenerife i la seva cristianització, tals com els pins sagrats cristianitzats a les illes Canàries i l'assimilació de la deessa mare guantxe Chaxiraxi amb la Mare de Déu de la Candelària (patrona de les illes Canàries) volem afegir noves dades recollides recentment sobre el terreny i aportar també alguna fotografia interessant al respecte. 

De forma introductòria hem de tenir present que la cristianització de les illes Canàries és tardana en comparació a la Península Ibèrica i gran part del continent europeu. Tal com ja hem referit en reiterades ocasions la cristianizació d'Europa comença de forma massiva amb la romanització (en el moment en que el cristianisme esdevé el culte oficial de l'Imperi) i es prolonga durant l'Edat Mitjana (de forma sistemàtica entre els segles XII i XIV a partir sobretot de l'aparició de les Verges Trobades i les ordes religioses). En canvi no serà fins a finals del segle XV que s'imposarà el culte cristià als pobladors canaris, que seguien mantenint un culte variat segons la illa però que principalment mantenia la creença sobre una parella superior divina en la que Chaxiraxi era la deessa mare que sostenia l'univers i que era fins i tot la mare del Déu masculí Acoran o Alcorac. Era de forma resumida una religió animista i politeista, tal com succeeix amb la majoria de pobles primitius (sense que aquest terme pugui ser considerat de forma negativa) i en la que el culte a la Deessa Mare i els elements naturals de la Terra tenen un paper fonamental.

L'anomenada conquesta de les Illes Canàries per part dels espanyols va durar 94 anys, des de 1402 fins 1496, i el fet de la cristianització va ser un dels motius fonamentals. Tal com diu Espinosa, A (Historia de Nuestra Señora de la Candelaria); "la guerra que els espanyols van fer...als naturals de les illes...va ser injusta, sense tenir cap raó...perquè ni ells posseïen terres de cristians, ni sortien dels seus límits i termes per infestar ni molestar a les alienes. Doncs dir que els hi portaven l'Evangeli, havia de ser amb predicació.. i no amb tambor i bandera". 

Anem al detall doncs amb alguns dels aspectes que permeten comprendre com la cristianizació de Tenerife es va establir, a part de l'obligació del baptisme de la població indígena, suplantant els antics cultes considerats pagans, entre els que hi havia la sacralització dels elements naturals (arbres, pous, muntanyes...) o de la seva antiga deessa Chaxiraxi.

El culte als arbres: El Pino del Buen Paso

No ens cansarem de repetir que els arbres van ser un dels principals símbols sagrats pels nostres ancestres i prova d'això ho trobem en l'elevat número de imatges marianes que van "aparèixer" entre les seves branques o al seu tronc. En en cas de del Pi del Bon Pas que encara existeix a la població de Icod de los Vinos, a Tenerife, no va aparèixer cap Mare de Déu en el seu voltant, però si que es va perpetuar la seva sacralitat a partir de la celebració de la primera missa que hi ha constatada històricament a les Illes Canàries. No pot ser un motiu baladí, es del tot evident que el fet de que els conqueridors espanyols triessin aquest lloc demostrava el gran valor sagrat que donaven al seu pi centenari els aborígens tinerfenys. 

1. Pi del Bon Pas. Icod de los Vinos, Tenerife. Fotografia de l'autor del bloc.

Hores d'ara, tal com podeu observar a la imatge, no es tracta d'un exemplar de pi canari que es mostri gaire majestuós ja que les ventades i les podes han fet que quedi força esquifit però el que cal destacar és la seva història, de la que hi ha constància en la placa que hi ha instal·lada a la seva base, juntament amb les tres creus que testimonien l'èmfasi posat en la seva cristianització d'arbre sagrat anterior.

2. Les tres creus i la placa. Fotografia de l'autor del bloc.

3. Placa a la base del Pino del Buen Paso. Fotografia de l'autor del bloc.

Tal com s'observa a la placa, en aquest lloc segons la tradició es va oficiar a Icod la primera missa pel capellà de les tropes avançat a la seva arribada a l'antic regne de Belicar, l'any 1496. Per tant, si hem de creure en aquesta tradició històrica tot just es va finalitzar la "conquesta" de les Illes Canàries a l'any 1496 es va iniciar la cristianizació d'aquest territori pagà davant d'aquest arbre, que es reconeix que va esdevenir sagrat per aquesta cerimònia, una manera evident de sincretització del culte a l'arbre anterior...

Llocs cristianitzats a través de Nostra Senyora de la Candelària: coves, platges i el pou

Un aspecte sorprenent sobre l'aparició de la Mare de Déu de la Candelària a Tenerife es sense cap mena de dubte els diversos llocs que van esdevenir sagrats gràcies a  les seves diverses aparicions, desaparicions i trasllats. 

Les diverses tradicions afirmen que l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de la Candelària precedeix a la conquesta dels espanyols durant el segle XVI. La situen entre finals del XIV i inicis del XV. El primer de tot que hem de dir és que es tracta d'una Verge Negra, amb tot el significat que això comporta i del que ja hem parlat en alguna ocasió. Un altre aspecte singular sobre el que hem de tractar abans de parlar sobre els llocs que gràcies a Ella van ser cristianitzats és el fet que la diferencia en la seva advocació: la Candelària, per dos motius diferents que poden tenir a veure amb el seu origen pagà...

Per un costat hi ha autors que relacionen el seu origen sincrètic amb un estel singular. Candelària prové de candela, de llum, que és el que justificava pels cristians que en la seva onomàstica del dia 2 de febrer es fessin processons amb ciris encesos. Aquesta llum que segons l'Església tenia a veure a la relació de la Mare de Déu com far o guia dels creients cristians suplantaria com tantes altres vegades cultes no cristians anteriors. En aquesta ocasió tindria a veure amb l'estel Canopo, que pels antics guantxes s'identificava amb la Gran Deessa Chaxiraxi i que aquests haurien d'haver heretat de la seva procedència berber (segons el professor Jose Barrios Garcia en la seva tesi doctoral: The guantxe lunar calendar and the Virgin of Candelaria), un estel que esdevenia la referència principal per l'organització del seu calendari solar. El professor Barrios afirma que existeixen fonts documentades sobre la importància de "l'estel del Sur" en l'eix cosmològic de la cultura berber continental assenyalant la creença de que Canopo és l'estel principal del cel, la més antiga, la mare de tots els estels (tal com afirma el prehistoriador Miguel Martin).

4. L'Estel Canopo sobre la muntanya Azufre, Mazo, Canàries. ENLLAÇ

Però encara hi ha una altra teoria força curiosa i interessant sobre el perquè se li va donar el nom de Mare de Déu de la Candelaria a la imatge que va aparèixer a Tenerife durant el segle XIV. Alguns autors (com Alfredo Mederos Martin i Gabriel Escribano Cobo en el seu estudi El limite occidental del Menceyato de Güimar, Tenerife y el lugar de la aparición de la Virgen de la Candelaria, sincretismo de la diosa lunar Juno Caelestis) identifiquen a aquesta Mare de Déu amb la deessa Juno Caelestis africana, que també tenia la seva festivitat principal en els primers 15 dies d'agost, l'anomenada festivitat de Begnesmet, que era quan recollien les collites. I més encara, també afirmen que la platja de Chimisay on va ser trobada la imatge, i que també era anomenada com el Port de la Cera, era un punt de recalada de vaixells però també un indret on apareixia sovint l'ambre gris marí, que es confon sovint amb cera ja que també és inflamable...

5. Recreació actual de l'aparició de Ntra. Senyora de la Candelària als guantxes a la platja de Chimisay. ENLLAÇ

Però que és l'ambre gris marí?

L'ambre gris, també conegut com vòmit de balena, és una substància pastosa que creen els catxalots en els seus estomacs per protegir-se dels pics cornis o dents dels calamars gegants i sèpies dels que s'alimenten, i que a vegades apareix a les platges. Era molt preuat en l'antiguitat i ho segueix sent encara avui en dia per la producció de perfums, per les seves propietats com a fixador d'aromes i olors. Els autors anteriorment esmentats destaquen en el seu estudi que triar el nom de la Candelaria, podia tenir a veure doncs amb les importants troballes de cera o ambre gris que valoraven altament els guantxes. Fins i tot esmenten alguns rituals dels guantxes dels que hi ha constància en el segle XVII en el que encenien llums a la platja on van trobar la Verge i també deixaven pedres d'ambre gris a la platja, que ells havien trobat anteriorment, com si haguessin aparegut en aquell moment. 

6. Ambre gris amb dent de calamar. ENLLAÇ

Anem a veure doncs, els llocs tenen una relació important amb les tradicions i llegendes sobre l'aparició de la Verge de la Candelaria i que així van poder ser cristianitzats.

Tal com ja hem esmentat el primer lloc on va aparèixer la imatge va ser a la platja de Chimisay, a Tenerife. Algunes fonts parlen de que els dos pastors guantxes la van veure per primera vegada en un pujol al costat del mar. Altres diuen que la van trobar en una plana que actualment rep el nom del Pla de la Verge.

7. Mural actual on està representada l'aparició de la Candelaria. ENLLAÇ

En aquest mural anterior, es pot observar com l'artista ha captat i ha volgut mostrar la sincretització entre els elements de la Natura o de la Deessa Terra i l'aparició de la Verge. La roca i la Imatge són la mateixa cosa i emergeixen de l'aigua del mar tal com les antigues deesses marines.

Hi ha també en la mateixa platja de Chimisay un pou que guarda relació amb l'aparició mariana, un pou d'aigua al costat del mar no és gaire usual i amb molta seguretat havia de tenir un caire sagrat anterior. Hem de tenir present que, tal com hem exposat en reiterades ocasions les imatges de la Mare de Déu trobades (tal com és el cas de Catalunya en el que hi ha constància de més de 800)  van "aparèixer" en arbres, coves, muntanyes (cims i rocs entre d'altres) i elements aquàtics (pous, rius, gorgs, mar..) entre d'altres. Tal com observem a Tenerife el patró segueix sent el mateix, ja que la motivació de tot plegat era sincretitzar l'antiga religió en el cristianisme.

8. Pou d'aigua a la platja on va aparèixer la Candelària. ENLLAÇ

A partir de la troballa de la imatge a la platja, algunes tradicions situen el seu trasllat a la cova de Achbinico, a poca distància del lloc originari de l'aparició. Sobre aquesta cova, com passa molt a sovint en la narració mariana, s'acaba aixecant una ermita, que actualment està sota l'advocació de Sant Blai. Aquesta cova ermita, que hem pogut visitar recentment, guarda en el seu interior una rèplica de la primitiva imatge de la Verge de la Candelaria. Mostra perfectament l'adaptació que van haver de realitzar al construir el petit temple en les roques ennegrides al costat mateix de les ones del mar que xoquen sovint amb força. Les excavacions arqueològiques realitzades en el seu interior i rodalies han confirmat que el lloc era utilitzat des d'època aborigen com assentament estacional i suposadament com lloc de culte, entre d'altres circumstàncies hi havien diversos focs simultanis visibles des de l'exterior. Tal com diuen diversos autors que han excavat en el lloc; "son nombrosos els indicis documentals i arqueològics amb els que es compta per recolzar la hipòtesi d'una continuïtat temporal en el contingut simbòlic de la Cova d'Achbinico, individualitzant-la com espai prioritari en el conjunt històric al que pertany."

Els mateixos autors, a partir de l'estudi de la cova afirmen també, a part del sivretisme entre el culte previ de lloc i  la relació de la Verge de la Candelària amb l'antiga divinitat femenina guantxe, Mare de l'Univers, inspirant-se també en expressions de Alonso de Espinosa (1594): "Aquests comportaments religiosos de naturalesa sincrètica apareixen molt ben reflectits en l'obra d'Espinosa, encara que l'autor pren com a punt d'inici la instal·lació de la Mare de Déu de la Candelaria a l'interior de la cova, obviant així tot el procés anterior d'aculturació religiosa que possiblement desconeixia. En qualsevol cas, l'expressió més clara d'aquestes actituds de sincretisme ve representada per la identificació de la Candelaria com ·la mare del sustentador de cel i terra, quedant d'aquesta forma assimilada a un dels denominats éssers de la cosmogonia aborigen".  

9. Ermita de Sant Blai en la cova d'Achbinico. Fotografia de l'autor del bloc.

10. Interior de l'ermita cova amb la rèplica de la imatge de la Candelària. Foto de l'autor del bloc.

Visitant-la vam poder descobrir una altre versió que no consta en els arxius i que ens van voler explicar dues dones canàries que es trobaven a prop deixant uns ciris... Si observeu la imatge número 9, hi ha una altra gran cova al costat esquerra del temple. Just en aquesta altra cova hi havia ciris i altres ofrenes repartides per terra i les roques. En canvi no hi havia cap ofrena ni ciri a l'interior de l'ermita. Veient que les dues dones estaven fent algun tipus de pregària, al preguntar el motiu ens van respondre que originalment la imatge de la Verge havia estat trobada en aquesta cova, i no en la que hi ha instal·lada l'ermita. Fins i tot ens van comentar que una part d'aquesta cova donava directament a les ones del mar, però que recentment havia estat tancava amb roques i formigó per tal que algunes persones no s'anessin a treure la vida en aquest lloc tirant-se al mar...Vam poder comprovar directament com la força simbòlica dels llocs tel·lúrics preval intensament i es perpetua tot i la intervenció del culte cristià a través de les seves imatges i temples...

11. Interior de la cova oberta al costat de l'ermita de Sant Blai, amb ciris i ofrenes. Fotografia de l'autor del bloc.

Finalment, també trobem una altra cova que figura en la tradició de l'aparició de la Verge de la Candelària i que amb força seguretat havia de tenir un caràcter sagrat previ. Les fonts que tracten sobre l'aparició de la Verge, sovint no coincideixen, són una amalgama de narracions simbòliques a vegades no coincidents o fins i tot contradictòries que tracten d'afirmar la presència de la Verge per confirmar la presència del culte cristià. En algunes de les tradicions es diu que en una altra cova, la  de Chinguaro, es on es va portar la imatge just després d'aparèixer a la platja de Chimisay. La raó és que en aquesta cova hi vivia el "mencey" de Güimar (és a dir el rei guantxe d'aquella zona), i per tant el mateix rei va voler que la portessin. Va estar en aquest lloc durant un temps fins que la van traslladar a la cova d'Achbinico. Curiosament el nom que rebia el nom de la imatge en aquell moment i lloc era l'estrangera", reconeixent algun autor que anteriorment en la mateixa cova es retia culte a la deessa Chaxiraxi". A sobre de la cova es va construir també una ermita, que es va derruir als anys 70 del segle XX, i actualment es troba un temple cristià que dona pes amb la seva gran creu de la cristianització de l'antic lloc pagà guantxe...

12. L'ermita i la cova. Dibuix de JJ Williams, principis s. XIX. ENLLAÇ

13. La cova a l'actualitat. ENLLAÇ