La processó de la Verge del Carme i el Navigium Isidis.(The procession of the Virgen del Carmen and Isidis Navigium).

El passat dia 16 de juliol, com cada any, va ser la festivitat de la Verge del Carme, patrona dels mariners. El nostre amic Víctor, de la bonica població de Llançà, al cor de la Costa Brava, em va recordar que els mariners havien fet la tradicional processó marítima amb la imatge de la Mare de Déu del Carme.

1. Els mariners porten en processó la Verge del Carme a Llançà

En aquesta processó marina, tal com es fa en moltes altres poblacions mediterrànies, es passeja dalt d'una embarcació a una imatge de la Verge del Carme mentre la resta de barques, vaixells, iots i altres naus marines van fent sonar les sirenes. Posteriorment la Verge es retorna a algun temple cristià i es celebra una missa. A la Verge del Carme se li canten els goigs, que en aquest cas fan referència a la divinitat protectora del mar, amb les diverses referències a la seva protecció: que protegeixi als mariners calmant les tempestes, que sigui bona guia i que afavoreixi una bona pesca, tal com es deuria fer abans a l'antiguitat a les diverses divinitats protectores de les aigües. Es llencen també flors a l'aigua per recordar a tots els que han mort en els naufragis.

2. Processó Verge del Carme a Cambrils

Hi ha qui diu que aquesta processó recull també una herència pagana important, ja que la identificació de la Mare de Déu del Carme com STELLA MARIS, l'Estel del Mar, és el mateix tret que ostentava la deessa Isis i també Artemis d'Efès. 

3. Representació actual de la Mare de Déu com Stella Maris

4. Stella Maris en una vidriera de Notre Dame, Paris

Precisament en honor de la deessa Isis egipcis i romans celebraven el "Navigium Isidis" quan s'iniciava la temporada de la navegació. En el seu cas es celebrava al mes de març, que era quan es llençava a les aigües una barca amb la imatge de la deessa Isis, que prèviament havia estat perfumada i honrada amb ofrenes.

5. Reproducció moderna d'una processó del Navigium Isidis

La processó més coneguda era la que es celebrava a la illa de Filae, el darrer reducte de la religió egípcia abans de la massiva cristianització. Els sacerdots de la illa de Filae trasportaven sobre les seves espatlles una barca amb la imatge de la deessa Isis mentre anaven tirant pètals de flors. 

6. Pompa in Isidis honorem. Pintura de Friderico Arture Bridgam, 1902.

Els legionaris romans possiblement van transmetre aquesta tradició a Roma i posteriorment la influència de la deessa Isis com a patrona de la navegació va arribar fins i tot a la Bretanya. La finalitat principal d'aquesta processó era celebrar que l'estrella Sirius, la més brillant de la constel·lació de Canis Major era plenament visible en el cel nocturn i coincidia amb les millors circumstàncies per la navegació. Per això pels egipcis Isis era a vegades identificada amb la fulgurant estrella Sirius.

7. Lluerna romana amb simbologia de la deessa Isis amb forma de barca

Fotografies

1. Els mariners porten en processó la Verge del Carme a Llançà
2. Processó Verge del Carme a Cambrils
3. Representació actual de la Mare de Déu com Stella Maris

4. Stella Maris en una vidriera de Notre Dame, Paris

5. Reproducció moderna d'una processó del Navigium Isidis

6. Pompa in Isidis honorem. Pintura de Friderico Arture Bridgam, 1902.

7. Lluerna romana amb simbologia de la deessa Isis amb forma de barca

Potnia Theron: La Senyora dels Animals.(Potnia Theron : The Lady of Animals)

Una de les moltes facetes en que s'ha venerat a la Deessa Terra ha estat amb la seva vinculació amb el regne animal, tal com descrig en la meva obra La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització.

Aquesta faceta de la Deessa es coneix a vegades amb el nom de Potnia Theron. 

1. Representació de Potnia Theron en un gerro grec del segle V aC, de Delos

Aquest nom prové del Cant XXI de la Iliada d'Homer, concretament en el paràgraf 470 i significa literalment Senyora dels Animals o de les Bèsties. En algunes traduccions no apareix citada en aquest mateix paràgraf amb aquest nom i en canvi podem llegir el nom d'Artemis, ja que aquesta deessa grega (la Diana dels romans) era també una deessa dels animals que vagava per muntanyes i llocs agrests en companyia d'animals salvatges. És una mostra més de que la mitologia grega era molt complexa i sovint es barrejaven noms i conceptes. Deus i deesses tenien multitud de noms, ja que sovint agafaven la terminologia pròpia del lloc on se'ls venerava o s'aixecava el santuari.

2. Representació d'Artemis com Potnia Theron del museu etrusc de Florencia, sVI aC

Sigui com sigui el nom de Potnia Theron s'utilitza sovint per referir-se a la Deessa entronitzada o acompanyada per animals (sovint salvatges) i encara que aquest nom faci referència a una deessa grega antiga, la seva aparició és perd en la nit dels temps, ja que va estar representada diversos mil·lennis abans de la nostra era a Mesopotàmia, Orient Mitjà i Anatòlia. 

3. Potnia Theron d'Ugarit, 2.300 aC

Tal com podem observar en aquest relleu d'una caixa de cosmètics d'ibori, aquesta Senyora dels Animals sostè a les seves mans espigues de cereals. Un altre dels símbols inseparables de la Deessa Mare i la Deessa Terra.  En aquest cas se la identifica amb la Deessa del Gra o dels cereals, a la manera de la grega Demeter o la romana Ceres.

En el Món Grec va passar de forma directa i diverses deesses clàssiques són també representades de la mateixa manera com a Senyora dels Animals; la deessa Artemis que ja hem esmentat, però també Hera o Cibeles. Un dels llocs on apareix millor representada és al poblat neolític de Çatal Huyuk, a l'Anatòlia. Hi ha diverses representacions en que es troba asseguda en un tro franquejat per lleopards i altres feres. Això ens dona una lleugera idea de la seva antiguitat. 

4. Potnia Theron del poblat neolític de Çatal Huyuk, 5.700 aC

 Alguns autors fins i tot la reconeixen representada en el que es coneix com la Capella de la Lleona, a la Cova de les Trois feres a la Dordonya francesa  o també en el temple paleolític de la cova francesa de Pech Merlé, amb la forma d'una insòlita figura vermella coneguda com la Reina Lleona o fins i tot la figura de més de dos metres de la Deessa Mare d'Anatòlia, en el turó de Yazilikaya, que està muntant a un lleó. 

5. Deessa  hitita dels lleons del santuari rupestre de Yazilikaya, 1.300 aC

Fotografies

1. Representació de Potnia Theron en un gerro grec del segle V aC, de Delos

2. Representació d'Artemis com Potnia Theron del museu etrusc de Florencia, sVI aC

3. Potnia Theron d'Ugarit, 2.300 aC

4. Potnia Theron del poblat neolític de Çatal Huyuk, 5.700 aC

5. Deessa  hitita dels lleons del santuari rupestre de Yazilikaya, 1.300 aC

Els balls sagrats al voltant dels pous; Eivissa. (Dancing around sacred wells ; Ibiza)

Encara que sembli estrany, avui en dia encara podem trobar algun indret on es realitza una de les cerimònies més antigues de la humanitat i que està relacionada de forma directa amb els rituals de la nostra Deessa Terra. Certes danses arcaiques  que es segueixen desenvolupant per la nostra geografia tals com els balls de cavallets, de bastons, de l’àliga i d’altres,  tenen orígens força remots amb uns antecedents clarament pagans i que es vinculen amb el culte a motius que giren entorn als cicles i aspectes de la Deessa Terra.

Marija Gimbutas citava en la seva obra “El lenguaje de la Diosa” : “sabem que a Escòcia i Irlanda, en el segle XIX, encara es realitzaven danses al voltant dels pous”.

Però nosaltres podem referir algun cas que encara avui es segueixen realitzant.

Un clar exemple el tenim en les danses de pagès eivissenques i molt concretament en les que es ballen al voltant de pous i fonts.

1. Els balls de pagès es realitzen al voltant d'esglèsies, pous i fonts

2. Ball pagès al costat d'un pou a Buscastell, Eivissa

Tal com si els mil·lennis no haguessin passat, alguns dels habitants de determinats pobles de la illa d'Eivissa (tant coneguda pel seu ambient festiu lúdic i turista ), escullen seguir mantenint vives aquestes tradicions que ens permeten poder contemplar com, efectivament, va existir un temps on l’home estava lligat al culte de la Deessa Terra. Possiblement en aquest cas de la deessa púnica Tanit, ja que el seu culte va estar fortament arrelat a la Illa d'Eivissa fins a la cristianització en el segle II. El seu nom no és important, la importància recau en que es retia culte als seus símbols , com  l’aigua, als pous i la fertilitat de les collites i que possiblement ens trobéssim amb grups matriarcals  plenament integrats amb els cicles naturals.

Un dels indicis que volem aportar per reflectir la possible vinculació dels balls de pagès als voltants dels pous i les fonts i la deessa Tanit és el següent. Les dones i homes de pagès que participen dels balls tipics eivissencs duen els seus vestits rurals. En el cas de les dones, porten uns grans collars que tenen una gran semblança en els que trobem en l'escultura ibera de la Dama d'Elx, que és reconeguda entre d'altres com una representació de la deessa púnica Tanit.

3 Collars d'una dona dels balls de pagès eivissencs

4. Escultura ibera de la Dama d'Elx 

Un primer exemple el tenim en el petit nucli rural de Balàfia, prop de Sant Llorenç, on al voltant de la Font de Balàfia i als pous de Aubarqueta, Labritja i des Baladre es realitzen ballades a l’estiu, que commemoren la fi de la collita i els treballs del camp. És rendeix culte a l’aigua. Gràcies a les colles de balls de pagès aquestes celebracions s’han revitalitzat.

5. Pou des Baladre

Pou des Baladre, on es realitzen les ballades a l'estiu que commemoren la fi de la collita i els treballs del camp.

Altre el tenim als balls de Santa Eulàlia des Riu, tal com es refereix a la pàgina d'aquest ajuntament: 

En les nostres danses els papers de l’home i de la dona estan clarament diferenciats. La dona, submisa, manté els braços al costat del cos i fixa la mirada en el terra, mai en l’home. Camina amb passes molt curtes i ràpides, descrivint cercles sobre un mateix centre. L’home no té uns passos determinats prèviament i amb grans salts intenta mostrar la seua força, l’homenia amb què guanyar el favor de la dona. A vegades s’ha comparat la imatge de la dona eivissenca amb les terracotes fenícies. Representant figures femenines, la silueta triangular (símbol de Tànit), l’actitud hieràtica i distant recorden la deessa que maneja l’home a voluntat. Ell s’ha d’esforçar per seguir-la i no donar-li mai l’esquena. L’home es pot comparar amb el gall en zel. Es troba recollit en documents antics un “ball del gall” en el qual l’home perseguia la dona mentre ella seguia amb els seus cercles sense prestar-li atenció. Les peces més vistoses del ballador –la barretina, els serrells de la faixa, el mocador al coll- volen a l’aire com la cresta, la coa i el coll d’un gall. Els balls i tota la cultura popular pertanyen a una societat rural, pagesa i això pesarà molt en alguns moments. Les celebracions que donaven motiu a la festa eren bàsicament dos. La gent que viu en i del camp no té gaires ocasions per a les festes. Es balla a les bodes i als pous i fonts dispersos pel camp, quan el nivell de l’aigua de les fonts era el més baix de l’any. Diu la tradició que s’escollia una gran pedra dels voltants de la font i s’hi disparava amb un trabuc. Si la pedra es rompia, tornava el l’aigua a la font. Buscant l’origen d’aquests balls, haurem de mirar molt enrere en el temps. Els balls en forma de cercle són potser els més antics de la coreografia popular, amb uns tres mil anys. Del protagonisme femení en la dansa podem deduir una estructura matriarcal en la societat, també remotíssima en el temps.

A Catalunya podríem trobar també alguns exemples del que hauria estat aquests balls al voltant dels pous. Una reminiscència és el ball “La Gallarda del Pou” que es ballava a Cornellà de Llobregat per Carnestoltes al voltant del pou de la plaça, tal com fa reflecteix Amades en el Costumari Català. Avui en dia aquest ball ha estat transformat en una sardana que es segueix ballant encara a la vila de Cornellà i que és considerat també com un ball típic d’aquesta localitat.

Fotografies

1. Els balls de pagès es realitzen al voltant d'esglèsies, pous i fonts

2. Ball pagès al costat d'un pou a Buscastell, Eivissa

3 Collars d'una dona dels balls de pagès eivissencs

4. Escultura ibera de la Dama d'Elx 

5. Pou des Baladre