Tal com enuncio a les primeres línies d'entrada del blog, aquest és un espai en el que es vol remarcar l'abundància d'aspectes vitals relacionats amb la Deessa Terra.
Avui veurem alguns exemples d'obres d'art contemporànies que han estat inspirades fonamentalment per alguns dels punts simbòlics del seu llenguatge. Elements simbòlics que ja han anat sortint en les diferents entrades del nostre blog; com poden ser la fertilitat, la lluna, l'aigua o l'arbre, i que complementen la imatge de la dona com a representació de la Deessa Terra. Només són algunes mostres, seleccionades fonamentalment perquè els seus propis autors fan referència a la seva inspiració. No cal haver de visitar un museu per contemplar obres similars, només cal que ens passegem per les nostres ciutats per poder observar mostres artístiques en les façanes de les cases o en l'art urbà (l'eixample de Barcelona és un gran exemple), tal com ja indicavem en una de les primeres entrades al parlar de l'escultura de Josep Clarà, la Deessa o l'Enigma, situada a la Plaça de Catalunya de Barcelona.
 |
| 1. Femme, de Joan Miró. 1981. Casa de la ciutat de Barcelona |
1. En aquesta obra escultòrica de bronze de Joan Miró trobem recollits alguns dels símbols més significatius de la Deessa Mare com a procreadora i font de vida primordial; el seu color fosc, les natges prominents i la concavitat profunda en forma de llavor invertida a l'abdomen que evoca una vulva de grans dimensions. Tenim doncs certes similituds amb la Venus de Gavà.
La seva mitad inferior careix d'apèndixs diferenciats, a la manera d'un estrat o una campana, simbologia que tal com afirma Eric Neumann d'altres representacions, porta a la nostra memòria la figura de Gaia, la Mare Terra, ja que el territori inferior es correspon amb la fertilitat.
2. Tal com ja destacava anteriorment, la Deessa apareix a través d'innumerables símbols que pertanyen a la imatge primordial de les forces esbalaidores i terribles de la natura que embolcallen el destí de l'ésser humà.
L'autor d'aquesta escultura, referia al seu respecte:
"Laia té l'esperit de les escultures prehistòriques. La terra fèrtil, maternal i terrible quan es defen. L'atribut de l'arc de la figura és un toc referencial a Artemisa, dona d'un rei grec, caçadora, recol·lectora d'herbes medicinals que també porten el seu nom."
3.4 i 5. Escultures de l'escultor Jordi Casamajor. Els títols de les obres ja ens indiquen directament la seva referència a la Deessa. En cadascuna d'elles podem observar alguns dels elements clau de la seva simbologia. La Gran Deessa aixeca cap el cel la mitja lluna, és a dir que l'element celest la seva caractística fonamental; la mateixa mitja lluna que apareix en les deesses antigues tals com Isis, Artemisa, Astarté o, com ja hem vist, amb la Verge. La Deessa amb un símbol arboriforme, a part de mostrar els elements propis del sexe femení té una incisió a l'abdomen en forma d'arbre. L'arbre està lligat a la Deesa Terra com a màxim exponent del desenvolupament en els tres estrats; subterrani, terrenal i celest, tal com ja indicavem en la nostra entrada de la festa del Pi de Centelles. Finalment, la Deessa de les Muntanyes, aixeca cap els cels les muntanyes de les que Ella és reina i mestressa. Ja hem parlat en ocasions anteriors de la Deessa de la Muntanya, per exemple la deessa vasca Mari. L'autor resalta en les tres representacions els collarets, que solien portar algunes imatges de deesses o sacerdotesses, tal com trobem a les Dames iberes. També és digne d'esmentar la simbologia laberíntica de l'obra número 5, ja que l'escultor Casamajor és un gran coneixedor dels petroglifs.
6. En aquesta darrera obra d'art, l'artista evoca directament les antigues figuretes de les Venus paleolítiques, que ja vam comentar en una entrada anterior. El color negre de nou, l'exageració de la zona dels malucs i els pits, el cap esquemàtic recorden amb formes actuals l'antiga Deessa Terra de les coves i santuaris prehistòrics. Si voleu mirar les diverses figures de l'exposició del 2007 de de Lluís Ventós a la Sala Parés, comprovareu com algunes són molt similars a la Venus de Monruz.
Fotografies
1. Femme, de Joan Miró.
2. Laia l'arquera, de Josep Maria Brull
3,4,5. Deesses de Jordi Casamajor.
6. Deessa, de Llúis Ventós,
La seva mitad inferior careix d'apèndixs diferenciats, a la manera d'un estrat o una campana, simbologia que tal com afirma Eric Neumann d'altres representacions, porta a la nostra memòria la figura de Gaia, la Mare Terra, ja que el territori inferior es correspon amb la fertilitat.
 |
| 2. Laia l'arquera, de Josep Maria Brull,1998. Rotonda d'entrada a Mataró. |
2. Tal com ja destacava anteriorment, la Deessa apareix a través d'innumerables símbols que pertanyen a la imatge primordial de les forces esbalaidores i terribles de la natura que embolcallen el destí de l'ésser humà.
L'autor d'aquesta escultura, referia al seu respecte:
"Laia té l'esperit de les escultures prehistòriques. La terra fèrtil, maternal i terrible quan es defen. L'atribut de l'arc de la figura és un toc referencial a Artemisa, dona d'un rei grec, caçadora, recol·lectora d'herbes medicinals que també porten el seu nom."
3.4 i 5. Escultures de l'escultor Jordi Casamajor. Els títols de les obres ja ens indiquen directament la seva referència a la Deessa. En cadascuna d'elles podem observar alguns dels elements clau de la seva simbologia. La Gran Deessa aixeca cap el cel la mitja lluna, és a dir que l'element celest la seva caractística fonamental; la mateixa mitja lluna que apareix en les deesses antigues tals com Isis, Artemisa, Astarté o, com ja hem vist, amb la Verge. La Deessa amb un símbol arboriforme, a part de mostrar els elements propis del sexe femení té una incisió a l'abdomen en forma d'arbre. L'arbre està lligat a la Deesa Terra com a màxim exponent del desenvolupament en els tres estrats; subterrani, terrenal i celest, tal com ja indicavem en la nostra entrada de la festa del Pi de Centelles. Finalment, la Deessa de les Muntanyes, aixeca cap els cels les muntanyes de les que Ella és reina i mestressa. Ja hem parlat en ocasions anteriors de la Deessa de la Muntanya, per exemple la deessa vasca Mari. L'autor resalta en les tres representacions els collarets, que solien portar algunes imatges de deesses o sacerdotesses, tal com trobem a les Dames iberes. També és digne d'esmentar la simbologia laberíntica de l'obra número 5, ja que l'escultor Casamajor és un gran coneixedor dels petroglifs.
 |
| 3. Gran Deessa, Jordi Casamajor, 2011. |
 |
| 4. Deessa amb símbol arboriforme, Jordi casamajor, 2012. |
 |
| 5. Deessa de les Muntanyes, Jordi Casamajor, 2014. |
6. En aquesta darrera obra d'art, l'artista evoca directament les antigues figuretes de les Venus paleolítiques, que ja vam comentar en una entrada anterior. El color negre de nou, l'exageració de la zona dels malucs i els pits, el cap esquemàtic recorden amb formes actuals l'antiga Deessa Terra de les coves i santuaris prehistòrics. Si voleu mirar les diverses figures de l'exposició del 2007 de de Lluís Ventós a la Sala Parés, comprovareu com algunes són molt similars a la Venus de Monruz.
 |
| 6. Deessa, de Llúis Ventós, 2006. |
Fotografies
1. Femme, de Joan Miró.
2. Laia l'arquera, de Josep Maria Brull
3,4,5. Deesses de Jordi Casamajor.
6. Deessa, de Llúis Ventós,
