El culte a l'aigua i la fertilitat de la Deessa Terra a la cultura de Nazca, Perú (The worship of water and fertility of the Earth Goddess in the culture of Nazca, Perú)

El nom de Nazca (al sud de l'actual Perú) està associat amb les famoses i estranyes línies gravades a la superfície de l'altiplà meridional dels Andes. Molt s'ha escrit i suposat sobre els motius, origen i possibles creadors d'aquests gegantins geoglifs dibuixats en les extenses planúries. Les interpretacions són diverses i variades, ja que a la increïble composició dels gravats hem de sumar l'antiguitat dels mateixos, i el fet més sorprenent de tots: que la millor manera de contemplar-los sigui des de considerables alçades. Això ha propiciat moltes teories, algunes d'elles fins i tot afirmen que funcionaven a mode de calendari o que el seu origen és extraterrestre, com també que estiguessin fetes per humans amb la finalitat de que alguna civilització extraterrestre les utilitzés per les seves naus.

1. Pou i aqüeducte de Cantalloc, Nazca (Perú). ENLLAÇ

Les darreres investigacions científiques, però, estan ajudant a interpretar el complicat sistema de creences que podrien explicar el perquè d'aquests estranys i extraordinaris gravats. Pren molta força una explicació que té a veure amb el culte que tenien els antics pobladors de Nazca envers a l'aigua i la fertilitat de la Deessa Terra. Línies que uneixen llocs sagrats i que podien incloure rutes de peregrinació.

Això no vol dir que s'hagi pogut aclarir tot el misteri que envolta a aquestes enigmàtiques línies, ja que segueix sent extremadament sospitós que els seus autors dissenyessin aquestes estructures sense que poguessin ser observades per ells mateixos arran del terra.  

2. Línia de Nazca en forma d'arbre. ENLLAÇ

La sacralitat de l'aigua i de la fertilitat de la Deessa Terra havien de ser preponderants en una societat que depenia de forma tant primordial dels conreus en un medi natural extremadament desèrtic, i que oferia l'aigua de vida gràcies a pous, canalitzacions i aqüeductes. Possiblement va ser la sequera precisament la que va provocar la desaparició d'aquesta cultura precolombina.

Els pobladors de la cultura de Nazca (300 a.C. a 600 d.C.) retien culte a les divinitats en la gran piràmide i el temple de Cahuachi i també en diversos promontoris on hi arribaven en processons i als que feien ofrenes de productes naturals oferts per la Terra i també en forma de gerres de ceràmica, que trencaven amb el seu contingut aquós. També hi oferien grans petxines que havien estat traslladades pels peregrins des del mar, un element evident de nexe amb l'aigua sagrada.

L'arquèoleg Johny Isla afirma que les línies gravades mostren una distribució que es relaciona amb la piràmide i aquests promontoris. Una xarxa que tindria relació amb els llocs de culte amb l'aigua i la fertilitat de la Gran Mare. També ho afirma l'arqueòleg Giuseppe Orefici.

3. Piràmide Cahuachi, Nazca. ENLLAÇ

El centre cerimonial de Cahuachi, amb una extensió de 24 km, és segons l'arqueòleg Giuseppe Orefici, el més gran del món. La gran piràmide, amb una alçada de 30 metres i 100 metres d'amplada domina l'espai sagrat.  

Altre punt a destacar són els sacrifis rituals que possiblement es realitzaven per demanar l'aigua sagrada i l'abundància dels conreus. En aquests sacrificis es tallava el cap de les víctimes. Els caps també havien de tenir un fort significat simbòlic en aquesta cultura ancestral americana, ja que s'han trobat un gran nombre amb clars indicis de significats rituals (extracció de cervell, forat frontal on es lligava un corda per ser penjats, etc).

4. Cap trobat al centre cerimonial de Cahuachi. ENLLAÇ

En un dels enterraments rituals que s'han trobat recentment (any 2004 a la Tiza) el cap ha estat substituït per una gerra de ceràmica en la que en la part inferior hi ha representat el cap i en la superior hi ha dibuixat un arbre amb ulls que sorgeix del mateix cap. 

5. Enterrament en un pou ritual a La Tiza, Nazca. ENLLAÇ

Esquelet sense cap trobat en enterrament ritual. Es pot observar a la seva banda esquerra el vas ceràmic de la imatge número 6. Les anàlisis fetes amb la prova de l'estronci indiquen que era un individu de Nazca i per tant podria haver estat un sacrifici voluntari per demanar la fertilitat de la Deessa Terra.

6. Vas ceràmic trobat en l'enterrament ritual anterior. ENLLAÇ 

Una al·legoria que, tal com afirma l'arqueòloga Christina A. Conlee, té una relació directa amb el culte a la fertilitat de la Terra.

Hem de tenir present, tal com hem esmentat en diverses entrades anteriors que l'arbre és precisament una de les màximes expressions de la Deessa Terra. Trobem també aquí la simbologia habitual de relació directa entre mort i renaixement pròpia dels cultes relacionats amb la Gran Mare i els seus cicles anuals.