EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 22 de desembre del 2014

L'Home Verd (The Greenman)

Tal com ja vaig esmentar en una entrada anterior, El senyor de la guerra: La religió de la Deessa, l'arbre i la pedra, en el folklore europeu apareix a vegades un personatge o esperit de la vegetació que en alguns llocs rep el nom d'Home Verd (Greenman). En aquella ocasió citava una de tantes festes o tradicions on el tenim encara representat, concretament la festa del Salt de Plens, de la Patum de Berga. Aquest personatge té molt a veure amb la regeneració de la natura, amb la seva verdor que a vegades és perenne però en canvi en d'altres ocasions (sobretot en tots aquells indrets allunyats de l'Equador terraqüi on es pateixen els rigors de l'hivern) mora provisionalment en els mesos més freds de l'any. És per aquesta raó que en algunes tradicions festives, on trobem a persones disfressades d'homes de la vegetació, solen representar-se en els mesos de la primavera (tant a l'inici com als moments previs de l'estiu), quan la Mare Natura torna a mostrar-se en tota la seva esplendor. Un de tants exemples el trobem en el homes de molsa de la localitat de Béjar (Salamanca).


1. Els homes de molsa de Béjar (Salamanca), tradició que es manté des del segle XII.


Aquests homes coberts de molsa baixen des de les muntanyes fins a la ciutat, segons diu la tradició perquè va ser la manera que van tenir de poder vèncer als musulmans al segle XII. Avui en dia coincideix amb la festivitat del Corpus Cristi del mes de juny, cosa que ens fa sospitar que probablement ens trobem amb una de tantes festivitats de la Deessa Terra i la seva fertilitat.

Una altra manera de descobrir l'Home Verd és a través d'obres d'art de l'Edat Mitjana. Hi ha relleus que trobem en capitells o claus de volta. Tal com ja hem comentat en altres ocasions les representacions d'éssers màgics i sagrats pagans, anteriors al cristianisme, es van refugiar en les múltiples mostres d'art dels temples cristians (en els capitells i les gàrgoles de les esglésies i catedrals si mireu atentament els veureu amagats, o a vegades força visibles). Si voleu consultar una gran mostra de fotografies (gairebé 500) sobre les seves representacions a llocs diversos ho podeu fer en el blog The enigma of the Green Man. Us mostro una breu selecció.

A Catalunya el podem observar en un dels capitells del claustre del monestir cistercenc de  Santes Creus. 



2. Relleu de l'home verd a capitell del claustre del monestir de Santes Creus. Fotografia de l'autor del bloc.






 
3. Home verd a l'Hospital de la Santa Creu, Barcelona.







 
4. Un altre home verd al Monestir de les Santes Creus, Aiguamúrcia, Tarragona.


A continuació us ofereixo una petita selecció de diversos exemples, del mateix bloc esmentat anteriorment The enigma of the Green Man.


5. Green Man a l'església de Sant Jaume, Sutton Benger, Wiltshire, Anglaterra.

 
6. Catedral de Bamberg, Alemanya.
 
7. Home verd al cadirat del cor de la catedral de St. Pere, Poitiers, França.





8. Kirtimukhar, Cara de la Glòria de Uttar Pradesh, India 

9. Home Verd, Catedral de St. Vitus, Praga.


Tot i que ens pot resultar sorprenent aquesta gran difusió de la imatge del Green Man a llocs diversos, hem de tenir present que les llegendes, mites i tradicions sobre l'esperit de la vegetació estan presents gairebé a tot arreu, i que encara que hi ha qui es pren el significat o origen de l'Home Verd com un enigma, molt probablement ens trobem amb una personificació d'aquest esperit de la natura que també apareix amb altres noms i formes similars; l'arbre de Nadal, el Santa Claus de color verd, el Tió a Catalunya, el Basajaun del País Vasc...

Arbre de Nadal: Tot i que és una tradició forana que s'ha estès per Catalunya té un significat similar al del Tio. No deixa de ser un arbre que dona regals. Una forma directa de parlar de la fertilitat de la Terra, de seguir creient que tot i que els arbres i les plantes sembla que hagin mort durant els rigors hivernals això no deixa de ser provisional i en breu tornarem a gaudir de prosperitat i bonança, de creure que tot i que la foscor i el fred estan prevalent sobre la llum, les coses ara començaran a canviar. Qui sap fins i tot si en el fons de tot no deixa de tenir un aspecte de creença de vida després de la mort, ja que els primers vestigis que hi ha sobre la seva existència provenen dels pobles del nord d'Europa, on els bàrbars, a prop del solstici d'hivern guarnien un arbre perenne com a arbre de l'Univers, l'anomenat Diví Isdrasil.

Santa Claus verd: Pensar en la imatge de Santa Claus és fer-ho en color vermell i blanc, però en els seus origen aquest personatge que encarna la vegetació, de la mateixa manera que l'Arbre de Nadal prové dels llocs freds i glaçats. Ens promet que darrera del fred i la foscor tornarem a tenir la calor i l'abundància.


10. El Santa Claus verd.
 

El Tió: El tronc que els nens fan cagar la Nit de Nadal té el mateix significat que l'Arbre i en Santa Claus. Aquest tronc personalitzat amb cara humana, natura animada, segons Joan Amades és hereu del tronc que estava cremant a les cases dels pagesos catalans, als seus masos durant tot l'any i en aquestes dates era substituït per un altre tronc perquè el foc sagrat no s'apagués mai. Altres variants admeten en canvi que el tronc escollit per ser colpejat pels nens i perquè aquest deixés els regals, posteriorment era cremat i les seves cendres tenien propietats màgiques, ja que protegien dels llamps, les cases i els camps.

11. Tío de Nadal.


El Basajaun del País Vasc: En aquest cas tenim un personatge mitològic que és el senyor dels boscos i que va vestit amb pels i cabells llargs com els animals, al que protegeix.

12.Antiga representació del Basajaun vasc.



Per finalitzar els comentaris sobre l'Home Verd, del que ens podríem estendre força més, no volem deixar d'esmentar una de les seves intervencions en la literatura. En els cicles de la novel·la medieval al voltant de la llegenda artúrica i el Sant Graal trobem un poema del segle XIV anomenada Sir Gawain i el Cavaller Verd. En aquest poema es relata un joc de decapitacions per veure quin serà el nou paladí anual de la Deessa, un altre cas de significat similar, ja que ens torna assenyalar l'etern retorn de la fertilitat i abundància de la Deessa Terra en el moment en que aquesta sembla que hagi mort, els cicles de mort i resurrecció anuals. El poema s'inicia precisament en la nit de celebració de l'Any Nou, quan un cavaller totalment cobert de verd es presenta davant dels cavallers de la Taula Rodona i els repta a que li tallin el cap. Sir Gawain serà el cavaller que accepta el repte.


 
13. Sir Gawain and the Green Knight, John Howe.

 Fotografies

 2. Relleu de l'home verd a capitell del claustre del monestir de Santes Creus. Fotografia de l'autor del bloc.
3,4,5,6,7,8 i 9:  The enigma of the Green Man.


diumenge, 14 de desembre del 2014

Els rocs sants del Baix Berguedà (The holy rocks of Baix Berguedà)





La immobilitat em fascina. Aquesta ampolla, aquest vas, una enorme pedra sobre una banca de pedra.
Aquestes són coses sense moviment, però desencadenen grandiosos moviments en la  meva ment.
No sento això amb les persones que canvien de lloc constantment de manera idiota.
La gent en moviment banyant-se a la platja em commou molt menys que la immobilitat d’una pedra.

Joan Miró 




Amb aquestes frases del gran artista català Joan Miró volem posar en evidència la fascinació que han tingut en la espècie humana les pedres i grans rocs, com una part més important de la Gran Mare Terra. 

1. Golden Rock, Myanmar, Birmània


 A vegades les roques que esdevenen sagrades tenen alguna característica que les fa especials o sobrenaturals. Un cas és el del Golden Rock (Myanmar, Birmània), que desafia les lleis de la gravetat. Té una pagoda budista construïda a sobre, amb el mateix significat que les creus clavades o gravades a moltes roques que eren sagrades a Catalunya i a molts llocs d'Europa, per sincretitzar o assimilar el culte de l'antiga religió a la nova.




La seva perduració en el temps, la seva perpetuïtat i la seva vida immanent (encara que resulti totalment contradictori dins de les nostres ments racionals, ha estat així per moltes antigues cultures). Els vestigis de la seva sacralitat segueixen vigents en forma de monuments megalítics i també gràcies de les tradicions que parlen sobre pedres i roques sagrades, que sovint tenen un vincle directe amb la fertilitat. Algunes de les formacions pètries van continuar sent sagrades gràcies al cristianisme, on es van cristianitzar i van passar, en alguna ocasió a ser pedres santes o rocs sants. Un exemple el podem trobar a la zona del Baix Berguedà, és a dir a la part meridional de la comarca catalana del Berguedà, al sud de la ciutat de Berga.


Els rocs sants del Baix Berguedà

Si aprofiteu uns dies per visitar la zona del Baix Berguedà us sorprendrà en aquesta zona l’abundància de roques de formes arrodonides. Els  resultats dels incendis de l’any 1993 encara són visibles, tot i que el bosc de pins i alzines s’ha recuperat força. El paisatge té una força especial i es reforça l’encant amb la solitud dels camins, cases i corriols.



2. Paisatge a Sant Joan de Montdarn. Fotografia de l'autor del bloc.



El roc de Sant Narcís

Sortint de la vila de Navàs i poc abans d’arribar a la església i les dues cases que donen nom a Viver , trobareu la capella de Sant Narcís, de petites dimensions, es troba just al costat de la carretera que des de Navàs arriba a Viver. Del Roc de Sant Narcís no en queda res, ni tant sols a la memòria dels vilatans. Segons diu Riu Barrera el van destruir quan van fer la carretera. Era de dimensions considerables, d'uns 4,5 metres d'alçada i amb una forma curiosa, aproximadament de piràmide invertida i aguantant-se en equilibri per una petita base. A uns sis-cents metres es troba el Mas les Sitges, a les seves rodalies s’han trobat restes de ceràmica ibera i romana, el que ens permet pensar sobre l’antiga ocupació d’aquests paratges força interessants.



3. Capelleta de Sant Narcís, fotografia de l'autor del bloc.





El roc de Sant Joan de Montdarn

El Roc de Sant Joan ja es una altra historia. Segueix al seu lloc fisicament i segueix rebent  ofrenes pels fidels cada dia de Sant Joan, els quals surten en processó des de l'església del mateix nom i que es troba a uns cent metres de la pedra sagrada. 


 
4. Església de St.Joan de Montdarn (a la dreta) i Roc de Sant Joan 8 (a l'esquerra).



No és una roca independent, forma part d'un espigó petri d'uns quaranta metres de llargada. D'uns vuit metres d'alçada, te foradat un petit oratori  en el que a dins s'hi troba una imatge de fusta de petites dimensions. La capelleta està  a uns sis metres d'alçada.


 
5. La roca de Sant Joan i la capelleta gravada. Fotografia de l'autor del bloc.


 

La tradició i els creients hi veuen en aquesta imatge a Sant Joan, però avui en dia és difícil de saber a qui correspon pel desgast dels segles a la intempèrie i perquè a l’altura que es troba és difícil de contemplar.


 
6. Oratori o capelleta de Sant Joan, amb imatge difícil de identificar. Fotografia de l'autor del bloc.


  

Però això no és important, el que és extremadament destacable és que els vilatans segueixin reten el culte sagrat a la roca. No volem dir amb això  que ho facin  conscientment, ja que porten les flors al sant tal com s'ha fet sempre.


Repetim doncs, que la importància l'establim en que, gràcies a aquesta tradició queda plenament establerta la relació sagrada amb un de tants llocs de culte de la Deessa Terra des de l'albada dels temps. L'antiguitat d'aquest oratori o capelleta és molt antic. Tal com diu Riu Barrera en el seu interessantíssim treball Rocs i Sants: dades sobre la cristianització, el símbol de les dues circumferències amb flors de sis pètals (que podeu observar perfectament en la fotografia anterior) té una gran difusió en l'espai i el temps i el podem trobar per exemple en esteles funeràries tardo-romanes, o com a motiu estrictament decoratiu en l'art popular, i té un sentit evidentment astral. En el cas de Sant Joan de Montdarn i la seva disposició simètrica a costat i costat de la imatge del sant fa pensar en la significació de la lluna i el sol que moltes vegades apareixen a banda i banda d'una representació sagrada com a símbols de l'espai celeste i del més enllà. Riu Barrera considera que aquest oratori o capella es deuria construir entre els segles II i VII d.C.

El roc de Sant Urbici



Un altre roc sagrat és el de Sant Urbici, el tercer dels rocs sants dels que parla Riu Barrera en el treball que hem esmentat. No és difícil de trobar seguint les indicacions de l'historiador, a uns tres-cents metres al SO del monestir de Santa Maria de Serrateix. D'aquest gran bloc de pedra es de destacar la seva solitud entre els camps de blat segats. Te un aire surrealista que fa que hom li sorprengui la seva estada.Existeix una llegenda sobre la relació d'aquesta pedra amb les relíquies de Sant Urbici. Una altra de tantes mostres de cristianització, que segons Riu Barrera es deuria produir pels tres rocs sants anterior al segle X i que tendia a assimilar i reproduir un contingut sagrat pre-cristià que posseïen.

 
7. Roc de St. Urbici, a prop del monestir de Santa Maria de Serrateix. Fotografia de l'autor del bloc.

 Finalment volem destacar que a la mateixa zona del Baix Berguedà trobem altres rocs amb noms propis i als que se'ls hi atribueixen llegendes, cosa que reforça encara més un ampli caràcter de sacralitat a la pedra força generalitzat en aquesta zona.
Alguns del exemples són el Roc de la Mel o la Roca de la Fantasma.


8. Roc de la Mel, Casserres. Fotografia de l'autor del bloc.

 
La llegenda del Roc de la Mel és una mostra evident de la relació amb la fertilitat i l'abundància, ja que en diu que a sota de la pedra hi havia amagada una olla de grans dimensions plena de mel.

9. El Roc de la Fantasma,

En canvi el Roc de la Fantasma té un caràcter més sinistre, que segurament té a veure amb algun ritus de pas dels camins. Està situat al lloc anomenat el Clot de la Fou i es conten diverses històries de traginers, bandolers i fantasmes, lligades a la seva ubicació en un pas estret del camí ral que anava de Navàs a Montmajor.


Fotografies.


2 a 9. Fotografies de l'autor del bloc.