Encara que sembli estrany, avui en dia encara podem
trobar algun indret on es realitza una de les cerimònies més antigues de la
humanitat i que està relacionada de forma directa amb els rituals de la nostra
Deessa Terra. Certes danses arcaiques que es
segueixen desenvolupant per la nostra geografia tals com els balls de
cavallets, de bastons, de l’àliga i d’altres, tenen orígens força remots amb uns
antecedents clarament pagans i que es vinculen amb el culte a motius que giren
entorn als cicles i aspectes de la Deessa Terra.
Marija Gimbutas citava en la seva obra “El lenguaje de la
Diosa” : “sabem que a Escòcia i Irlanda, en el segle XIX, encara es realitzaven danses al voltant dels pous”.
Però nosaltres podem referir algun cas que encara avui es
segueixen realitzant.
Un clar exemple el tenim en les danses de pagès
eivissenques i molt concretament en les que es ballen al voltant de pous i
fonts.
 |
| 1. Els balls de pagès es realitzen al voltant d'esglèsies, pous i fonts |
 |
| 2. Ball pagès al costat d'un pou a Buscastell, Eivissa |
Tal com si els mil·lennis no haguessin passat, alguns
dels habitants de determinats pobles de la illa d'Eivissa (tant coneguda pel seu
ambient festiu lúdic i turista ), escullen seguir mantenint vives aquestes
tradicions que ens permeten poder contemplar com, efectivament, va existir un
temps on l’home estava lligat al culte de la Deessa Terra. Possiblement en aquest cas de la deessa púnica Tanit, ja que el seu culte va estar fortament arrelat a la Illa d'Eivissa fins a la cristianització en el segle II. El seu nom no és important, la importància recau en que es
retia culte als seus símbols , com l’aigua, als pous i la fertilitat de les
collites i que possiblement ens trobéssim amb grups matriarcals plenament integrats amb els cicles naturals.
Un dels indicis que volem aportar per reflectir la possible vinculació dels balls de pagès als voltants dels pous i les fonts i la deessa Tanit és el següent. Les dones i homes de pagès que participen dels balls tipics eivissencs duen els seus vestits rurals. En el cas de les dones, porten uns grans collars que tenen una gran semblança en els que trobem en l'escultura ibera de la Dama d'Elx, que és reconeguda entre d'altres com una representació de la deessa púnica Tanit.
 |
| 3 Collars d'una dona dels balls de pagès eivissencs |
 |
| 4. Escultura ibera de la Dama d'Elx |
Un primer exemple el tenim en el petit nucli rural de
Balàfia, prop de Sant Llorenç, on al voltant de la Font de Balàfia i als pous
de Aubarqueta, Labritja i des Baladre es realitzen ballades a l’estiu, que
commemoren la fi de la collita i els treballs del camp. És rendeix culte a
l’aigua. Gràcies a les colles de balls de pagès aquestes celebracions s’han
revitalitzat.
 |
| 5. Pou des Baladre |
Pou des Baladre, on es realitzen les ballades a l'estiu que commemoren la fi de la collita i els treballs del camp.
Altre el tenim als balls de Santa Eulàlia des Riu, tal com es refereix a la pàgina d'aquest ajuntament:
|
A Catalunya podríem trobar també alguns exemples del que
hauria estat aquests balls al voltant dels pous. Una reminiscència és el ball
“La Gallarda del Pou” que es ballava a Cornellà de Llobregat per Carnestoltes
al voltant del pou de la plaça, tal com fa reflecteix Amades en el Costumari
Català. Avui en dia aquest ball ha estat transformat en una sardana que es
segueix ballant encara a la vila de Cornellà i que és considerat també com un
ball típic d’aquesta localitat.
Fotografies
