Una de les satisfaccions que estic obtenint en la creació de les entrades del meu bloc és comprovar com la idea o arquetip sobre la Deessa Terra és i ha estat universal. El que vaig començar a aprofundir fa uns anys (sobretot en indicis que vaig anar trobant en territori català i espanyol i que vaig reflectir en el treball d'assaig La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització), he anat verificant que segueix uns mateixos patrons en molts llocs del món. Un exemple és el que exposaré avui; la figura d'una Deessa Mare vinculada amb la Terra d'excepcional importància en els antics pobles eslaus, sobretot en el regne medieval de Kiev i a Rússia, i que va costar molt de poder ser cristianitzada pels missioners cristians.
Exposarem inicialment la trajectòria històrica de la Gran Deessa Mokosh, per després veure les grans similituds entre les seves característiques i diverses entrades anteriors del bloc on es parla sobre la Deessa Terra. Algunes de les seves característiques estan representades en la imatge que teniu a continuació.
 | ||||
| 1. Representació de la deessa Mokosh |
Tal com afirma a nivell mitològic la doctora Faith Wigzell, el grup eslau està integrat per diversos pobles, comprenent des dels kasubs al nort (nort de l'actual Polònia) fins els macedonis al sur, i cadascun d'ells amb una llengua pròpia reflex de la seva identitat. Degut a la seva relativa joventut entre els pobles europeus, els eslaus comparteixen en gran mesura una tradició mitològica, tradició que ha escapat a la influència preservadora de la llengua escrita, ja que l'escriptura va arribar a la regió en els segles IX i X, amb la conversió del cristianisme que va menysprear, va representar erròniament o va condemnar les pràctiques paganes (fets que coincideixen també en el temps amb els moments inicials importants de la cristianització de les zones rurals del territori català, per exemple en les imatges de la Mare de Déu trobades que cristianitzen antics llocs pagans sagrats).
Continuant amb la doctora Wigzell, aquesta afirma que la mitologia eslava s'ocupa d'éssers sobrenaturals amb qui es troben els mortals, que gairebé sempre corren riscos en aquestes trobades. Es conserven els noms dels déus, però poc es sap sobre els seus cultes, excepte casos excepcionals com el de la deessa de la fertilitat Makosh o Mokosh, de culte exclusiu en els pobles eslaus orientals (actuals Rússia, Ucrània i Bielorússia).
 |
| 2. Mapa on figura la zona original dels eslaus orientals (s. IX i X) |
Elisabet Warner, en la seva obra Els mites russos, explica que tot i que al segle IX (concretament a l'any 988) el príncep
Vladimir de Kiev, es va convertir al cristianisme hi ha constància de que durant els segles XIII i XIV a la
zona del Rus, encara es seguien creient en els antics déus i deesses i els hi
oferien ofrenes. El mateix Vladimir el Gran, va aixecar sis ídols fora del
palau de Kiev, en un turó. Un d’aquests ídols representava a la deessa Mokosha.
Aquesta era una de les deesses més conegudes i adorades de l’Europa de l’Est,
també coneguda com Mokos, Mokosh, Mokow o Mokush.
L'adoració a la Mare Terra va seguir vigent durant l'Edat Mitjana, tot i que els missioners van lluitar amb fermesa. Van destruir ídols i temples de totes les divinitats paganes que s'apartaven de la creença catòlica. Però tot i els intents de l'església per assimilar l'adoració de la Terra amb la Verge Maria, la fusió mai va ser acceptada pels camperols. Segons afirma Joana Hubbs a la seva obra Mother Russia: The Feminine Myth in Russian Culture, al segle XIV Gregori de Smolensk, un cronista eclesiàstic, va presumir de que la Mare Terra havia perdut als seus fills perquè ara escoltaven a la Verge Maria. Però Hubbs recorda una dita popular del segle passat a Rússia en que es suggereix el fracàs dels missioners cristians pel que fa la identificació completa i per tant no es va poder esborrar el culte pagà:
"La teva primera mare és Maria, la teva segona mare és la Terra i la teva tercera mare és la teva pròpia mare".
Anem a veure les característiques de la deessa Mokosh i les seves similituds amb entrades anteriors del nostre bloc, en que parlem de la Deessa Terra.
- La deessa filadora
Tal com vam esmentar en una de les nostres entrades recents, la figura de la deessa filadora, que teix la llana i també la vida dels mortals pren forma a vegades en la Deessa Aranya. En el cas de la deessa Mokosh, les creences populars parlaven de que Ella esquilava les ovelles i teixia els fils. Se la representava a vegades amb un fus o una ruleta, tal com les parques o la deessa romana Fortuna, Senyora del destí, Senyora de la Mort i de la Vida, del néixer i del morir.
 |
| 3. Representació contemporània de Mokosh com filadora de la vida dels mortals |
- La Senyora dels Animals
Una de les més velles potestats de la Gran Mare és la del patronatge sobre els animals, tant els salvatges com els domesticats. En teixits populars russos i ucranians encara se la representa com a Mestressa dels Animals. En aquestes dues representacions inferiors la podeu observar com a Deessa dels ocells i Deessa dels Cavalls. Ambdues representacions tenen a Mokosh com a element central, amb animals a banda i banda, tal com trobem en reprentacions prehistòriques de la Dona de les Bèsties (Potnia Theron).
 |
| 4. Mokosh com Senyora dels Ocells |
 |
| 5. Mokosh com a Senyora dels Cavalls |
- La religió de la Terra i la fertilitat
La Terra, com un cos matern capaç de crear i alimentar als seus fills, va ser percebut pels eslaus i varegos com la font de l'autoritat política, així com la fertilitat. Es va demanar als governants varegos que acceptessin la religió de la Terra i el culte als avantpassats que habitaven en ella per legitimar el seu poder. Igual que els reis escites i sàrmates representats en plaques i ornaments que prenen jurament o paguen tribut a una Gran Deessa, els prínceps varegos transmetien l'autoritat de pares a fills a través de promeses de la Terra amb la mare i el reconeixement de la seva família, es a dir una filiació a través del sòl.
A sota podeu observar una representació moderna d'un altar dedicat a la deessa Mokosh per propiciar la ferilitat de la Terra, les dones i els animals.
 |
| 6. Altar a la deessa Mokosh amb elements habituals de la Deessa Terra. |
- La Deessa de l'Olla o el recipient i la Deessa Arbre
Una altra caràcter de Mokosh, també relacionat amb la fertilitat, és la seva representació amb corns de l'abundància o olles de grans dimensions, que podeu observar en la representació número 1 i en la número 7. En dues entrades anteriors del bloc parlo sobre la importància del recipient de la Deessa Terra: Núria: l'Olla de la Gran Mare i El recipient de la Deessa Terra: la cova de la Mare de Déu de les Olletes.
La seva identificació amb l'arbre apareix també en les dues representacions. Si seguiu les entrades del blog, recordareu que moltes imatges de la Mare de Déu a Catalunya van ser trobades en arbres, que amb tota seguretat anteriorment eren sagrats.
 |
| 7. Representació moderna de Mokosh amb la banya de l'abundància |
Fotografies
