EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 14 de setembre de 2014

El dia de les Mares de Déu trobades (Meeting Virgins Day)

El mes de setembre és per Catalunya un mes important, sobretot per la celebració de la seva Diada nacional el dia 11. Però també hi ha una data especial, que hores d'ara passa més desaparcebuda a nivell general però que gosa de certa rellevància en àmbits més locals. Ens referim al dia 8 de setembre, en que es celebra el dia de les Mares de Déu trobades (en el caledari catòlic es coneix com al Nativitat de la Mare de Déu)  i en el que es celebren multitud de romiatges, processons i aplecs a santuaris en que, segons les llegendes, va aparèixer una Mare de Déu. 



1. Santuari de la Mare de Déu de la Roca (Montroig del Camp). Fotografia de l'autor del bloc



La Mare de Déu de la Roca va ser trobada a la cova de la Patou. la muntanya on es va instal·lar el seu santuari era antigament tinguda com a lloc sagrat amb molta seguretat.
























Tal i com ja he comentat en altres entrades d'aquest bloc, només a Catalunya estem parlant de més de sis-centes imatge de Mares de Déu trobades. Fins i tot en alguns pobles i ciutats es celebra la seva Festa Major, remarcant la importància que en el seu moment va tenir la seva devoció. Alguns exemples els trobem a Berga, on coincideix la festa amb la gala del santuari de la Mare de Déu de Queralt, el de la Mare de Déu del Tura en que es celebra la Festa Major d'Olot, a Solsona on la Festa Major coincideix amb la de la Mare de Déu del Claustre o també a Montblanc i la seva Mare de Déu de la Serra. També és la Festa Nacional d'Andorra, en que els actes principals tenen al lloc al voltant de la seva Mare de Déu trobada, la MDD de Meritxell, patrona oficial des de 1873.  

Però el que ens interessa es poder trascendir d'aquestes celebracions i devocions els elements que les lliguen amb els cultes anteriors a la Mare Terra. Per poder percebre aquests vincles ens fixarem en un primer moment en els elements comuns de les llegendes i tradicions de les aparicions de les Verges i després ho veurem reflectit en el cas concret de la Mare de Déu de Queralt. Tal com comprovarem, a vegades hi ha algun altre element particular que reflecteix la singularitat de l'advocació i que ens pot indicar alguna relació específica amb el culte pagà anterior.


2. Dolmen anomenat Bressol de la Mare de Déu, Correà (Berguedà)



Algunes aparicions de imatges de la Mare de Déu mostren una clara evidència de la cristianització sobre cultes pagans anteriors. La Mare de Déu dels Torrens, a Correà (Berguedà) va ser trobada dins d'un dolmen neolític. Dolmen al que les creences populars atorguen poders curatius, és a dir que encara segueix mostrant caràcter sagrat. Amb l'aparició de la imatge cristiana s'aconseguia desviar els "fidels" cap al temple que es construia, on es dipositava la imatge de la Verge. 








Tal com faig esment en el meu treball La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització, el fenomen de les Verges trobades és el que millor fonamenta la continuació en el culte cristià del paper que tenien les deesses mare en l'univers religiós europeu. L'aparició d'aquestes imatges per tota la geografia de la Península Ibèrica ens indica l'elevada quantitat de llocs, més o menys apartats dels nuclis urbans i rurals, on els vilatans seguien mantenint la visió sagrada de l'enclavament o d'algun fenomen natural. 

Elements comuns dels relats de les Verges trobades


  • Moltes imatges diu la tradició que van ser trobades per pastors. El pastor, a nivell simbòlic té una implicació amb la saviesa intuïtiva i experimental. També, i això és el més important, el paredre de Cibeles era el pastor Atis. Si això li afegim que algunes imatges van ser trobades en pins obtenim els tres elements principals de la simbologia de la Mater Deorum: la Gran Mare, el pi i el pastor.
  • Segons els llegendes, les que no van ser trobades per pastors, van aparèixer gràcies a la intervenció de toros i bous. Sovint les narracions llegendàries inclouen el binomi de bou i pastor. El bou s'escapa del pastor, el brau s'acosta a una roca o arbre i rasca el terra o el llepa, etc. D'aquesta manera trobem de nou la figura de la deessa Cibeles, ja que Atis era representat com a arbre o toro. El deu toro, a més, a l'antiguitat era una de les epifanies del fill de la Deessa Mare.
  • La gran majoria de les imatges van ser trobades en coves, abrics rocosos, pedres i roques que havien estat sagrades (algunes fins i tot són megàlits neolítics), fonts, deus d'aigua, arbres, muntanyes... Les narracions destaquen sovint en el mateix lloc de la troballa tres o quatre elements comuns; l'arbre, la cova, la font i el betil. En els santuaris actuals encara avui en dia podem trobar alguns d'aquests elements que ja eren sagrats abans de l'Edat Mitjana. 

3. Quadre de Nostra Senyora de l'Arbre Sec, del belga Petrus Cristus (s. XV)





El fenomen de les aparicions en arbres i altres indrets de la Mare Terra que antigament eren sagrats no és únic de Catalunya i Espanya. En aquest quadre d'el artista belga Petrus Cristus, del segle XV es representa a una Verge apareguda en un arbre sec.










  • Les Verges trobades solen ser "reticents" a ser traslladades a temples cristians de les rodalies per tal de poder mantenir-se en el seu indret original, allà on ha estat trobada. La tradició afirma així que és la "voluntat" de la Mare de Déu que li aixequin allà mateix un santuari. Ho "aconsegueixen" tornant a aparèixer en el mateix lloc (tres vegades consecutives és el més comú) o perquè no s'aconsegueix traslladar-la perquè el seu pes esdevé insostenible. Una justificació oportuna perquè es pugui cristianitzar el culte pagà existent a priori en el mateix indret.

Anem a veure com es cumpleixen aquestes element en l'exemple de la Mare de Déu de Queralt, a la comarca del Berguedà.

 La Mare de Déu de Queralt i l'oreneta d'Isis

La tradició sobre la troballa de la Mare de Déu de Queralt, així com la ubicació del seu santuari, a 1200 metres i presidint la ciutat de Berga, és un exemple paradigmàtic sobre la cristianització d'un culte anterior a la Terra. La pròpia muntanya, lloc per excel·lencia des de temps prehistòrics com a residència de les divinitats,  o la cova on diu la tradició que va aparèixer la Verge són dels elements comuns dels que hem parlat abans. Els dos restants, el bou i el pastor també treuen el cap en la llegenda de l'aparició, ja que segons aquesta la imatge va ser trobada per un bou al peu d'un cirerer florit (l'arbre sagrat també el trobem en aquest exemple paradigmàtic, en aquest cas florit fora d'època el que es una clara referència a la fertilitat de Deessa Terra). El pastor el va beure agenollat davant de la cova i va trobar la imatge. La va embolicar en una manta i se la va emportar a casa, però la Verge va tornar a aparèixer repetides vegades a la cova, on van haver de construir un santuari, per "satisfer" a la Mare de Déu. 





4. Santuari de la mare de Déu de Queralt, Berga.



Un punt singular de la Mare de Déu de Queralt, però, es l'oreneta que porta la Verge en la seva ma dreta.


5. Imatge gòtica amb trets romànics, de la Mare de Déu de Queralt

 L'oreneta es un símbol que pels creients d'aquesta Verge fa referència a la seva seu encimbellada a 1200 metres d'alçada, però no podem obviar que era un dels símbols d'altres deesses mares conegudes en tota la Mediterrània.Per la deessa Isis era una au que li estava consagrada i també era una de les víctimes que se li consagraven a la deessa Venus, com era també una au sagrada per la deessa sumèria Inanna. També hem de tenir present, tal com afirma Marija Gimbutas en la seva obra "El lenguaje de la diosa", que una de les representacions de la Deessa en la prehistòria era en forma d'ocell, prenent a vegades la l'aspecte de diverses aus; grua, cigne, oca, mussol, colom o oreneta. Podeu consultar la següent entrada sobre la deessa ocell en el Neolític.

L'oreneta a més, és l'ocell símbol de Queralt però és també un símbol que per diverses cultures ha estat identificat amb el retorn de la primavera i, per la mateixa similitud amb els ritus de fecunditat. En aquest mateix sentit, la deessa Isis es transforma en oreneta per la nit, recargolant-se al voltant del sepulcre d'Osiris i queixant-se amb crits llastimosos fins el retorn del sol. Símbol del perpetu retorn i anunci de la resurrecció. En una làpida de la necròpolis de Tebas es pot observar la deessa oreneta al costat de diverses ofrenes.  


6. Estela de la necròpolis de Tebas amb la Deessa Oreneta

Fotografies

1. Santuari de la Mare de Déu de la Roca. Fotografia de l'autor del bloc
2. Dolmen anomenat Bressol de la Mare de Déu, Correà 
3. Quadre de Nostra Senyora de l'Arbre Sec, del belga Petrus Cristus (s. XV)
4. Santuari de la mare de Déu de Queralt, Berga.
5. Imatge gòtica amb trets romànics, de la Mare de Déu de Queralt
6. Estela de la necròpolis de Tebas amb la Deessa Oreneta





Cap comentari:

Publica un comentari