EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

divendres, 3 de gener de 2014

La Mare de Déu de Lledó i l’ídol neolític de Tell es-Sawman

La Mare de Déu de Lledó i l’ídol neolític de Tell es-Sawman

Un dels punts centrals de l’espai que esteu consultant gira sobre la figura de la Deessa Terra com a Deessa Mare. La Terra és, i ha estat per moltes cultures, la mare de tots els essers vius que venen i se’n van.  La figura de la Mare de Déu, evidentment, va recollir aquesta llavor i la va assimilar amb gran força. Sembla ser que els representants de l’Església van utilitzar les imatges marianes sincretitzant aquests cultes anteriors (en la meva obra La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització exposo alguns casos documentats històricament del procés de cristianització de llocs concrets) i aconseguint així que els fidels “pagans” fossin uns bons fidels cristians.

Sota el meu punt de vista un dels  casos més evidents, sorprenents i paradigmàtics és el de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó.


1.Postal de la MDD de Lledó
2. Imatge de la MDD de Lledó de ceràmica
Aquí tenim un parell de representacions de la Mare de Déu de Lledó, de Castelló de la Plana. A la segona, que és un dibuix sobre ceràmica, apareixen tres dels atributs típics de la Deessa Mare i de la Mare de Déu; l’arbre (el lledó on segons la llegenda va aparèixer la Verge), els bous i la lluna creixent sota els seus peus.

Però també  podem veure en aquestes imatges, que es pot observar una finestreta al mig del cos de la Verge de Lledó. Que és el que hi ha en el seu interior?

      3.Figura que està col·locada al cos de la Imatge
  de la Mare de Déu de Lledó i que també es
coneix amb el mateix nom. 



                      
Aquesta imatge que veieu és una figura de 6 centímetres que fins l’any 1922 era coneguda com la Mare de Déu de Lledó. Segons la llegenda, un pagès anomenat Perot la va trobar sota un lledó (arbre) gràcies als seus bous. A partir del 8 de novembre de 1922 el papa Pius XI la va proclamar patrona de Castelló i va ser instal·lada en el pit de l’escultura de més grandària, sent vestida des de llavors amb els mantells bordats que avui s’hi poden veure (tal com apareix en les diverses representacions).




Aquesta petita figureta no és una altra cosa que un ídol neolític amb molts símbols gravats. Molt probablement a aquesta imatge divina neolítica se li retia culte antigament en el lloc on va aparèixer l’any 1366, possiblement en un arbre també sagrat. 

Tal com podem observar en el dibuix següent, està plena de símbols estranys. Algun estudiós afirma que té una certa semblança amb les estatuetes d’alabastre procedents del jaciment neolític de Tell es-Sawman, al costat del Tigris, datables del VI mil·lenni aC, que representen a la deessa mare unes vegades, i a exvots orants, altres. 


4. L'antiga Mare de Déu de Lledó



Figures molt semblants es van trobar a Anatòlia, Mesopotàmia i Síria. I per fer-ho encara més interessant, podem afegir que alguns dels símbols que té la figura (concretament els dos trapezis superposats) són assimilables a la doble destral, un dels emblemes utilitzats amb el culte de la Deessa Mare. Per tot plegat estem davant sense cap mena de dubte d'una imatge de la Deessa Mare.  Algun estudiós com  el doctor Campos Herrero es decanta per una representació de la deessa Ishtar.

5. Petita escultura de la deessa babilònica Ishtar







La deessa babilònica Ishtar va ser una de les deesses principals de l'antiga Mesopotàmia. Entre d'altres estava vinculada a la fertilitat, a la vida, a l'amor i també a la victòria sobre la mort.
Com a senyora dels estels i el firmament duia a vegades representada la mitja lluna, tal com observem en el cap d'aquesta imatge, de la mateixa manera que la MDD de Lledó disposa als seus peus. En altres ocasions se la veu agafant-se els pits, de forma similar a la figura anterior.

Tot i això, els fidels cristians segueixen veient a la Mare de Déu o fins i tot el Nen Diví en la figura de Lledó, tal com es pot observar en aquesta felicitació nadalenca de l’any 2010.


6. Felicitació de Nadal de la MDD de Lledó

Finalment, cal destacar, que la Mare de Déu de Lledó de Castelló de la Plana no és la única que ostenta aquest nom i que, segons les llegendes, va ser trobada sota un lledoner. Tenim algunes més, una de les més conegudes és la del santuari de la Mare de Déu de Lledó de Valls. I és que el lledoner és reconegut a vegades com l'arbre dels santuaris (tal com exposa el professor Ferran Zurriaga Agustí) http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-lledoner/El-lledoner-l-arbre-de-les-forques, ja que sol crèixer prop de coves i avencs, així com a llocs ferestecs i amagats. Això li va atorgar en el seu moment una aura d'arbre màgic i misteriós. Ja qui diu també (Paul Aebischer entre d'altres) ,que fou introduit precisament per acompanyar els llocs on hi havia algun tipus de culte a la Deessa Mare.

El mateix professor Zurriaga afirma que hi ha una relació d'aquest arbre amb els mites de la Mare Terra i que potser va ser sagrat des del temps de l'aparició de l'agricultura, encarregat de protegir els llocs de culte de la Deessa Mare. Entre d'altres coses perquè la seva fusta flexible era utilitzada des del Neolític per fer les eines agrícoles. 

Fotografies:

1. Postal de la MDD de Lledó 
2. Imatge de la MDD de Lledó de ceràmica
3. Figureta de la Mare de Déu de Lledó 
4. L'antiga Mare de Déu de Lledó 
5. Petita escultura de la deessa babilònica Ishtar  


Cap comentari:

Publica un comentari