EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tanit. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tanit. Mostrar tots els missatges

dissabte, 29 d’agost del 2020

La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)/ Tanit Goddess and the sanctuary des Culleram (Eivissa)

 La deessa Tanit i el santuari des Culleram (Eivissa)


Aquest estiu he pogut aprofitar per fer un viatge afortunat a la Illa d'Eivissa, en un moment en que a diferència d'altres anys ha deixat de ser un lloc de festa permanent i de referència per les multituds de les grans discoteques, que per raons de reduir la pandèmia han estat tancades. El turisme que habitualment és internacional, ha esdevingut de caire gairebé espanyol. A part de poder gaudir de les platges meravelloses de la illa i les de la seva petita veïna Formentera, he aprofitat per visitar un parell de llocs que feia molt de temps que estaven en les meves preferències; la cova santuari des Culleram i el museu de la necròpolis del Puig des Molins.

L'empremta de la Deessa Mare de Cartago Tanit està present a tota la illa d'Eivissa. Aparadors de botigues amb el seu nom i la seva imatge són habituals en les seves diverses viles.  És de justícia, ja que la deessa cartaginesa està associada sovint a la illa d'Ebussus, pel fet precisament de que a la cova de Es Culleram és un dels llocs de tot el món on es van trobar més vestigis arqueològics del seu culte. 

En el Museu de Puig des Molins és on es conserven moltes de les ofrenes de les coves, com també del cementiri on està situat el museu. Una de les peces més famoses de les obres exposades és el bust d'una deessa que es va trobar al cementiri i que ha estat identificat com el de la deessa Tanit des de principis del segle XX, que podeu contemplar al centre de la imatge número 1.

 Hores d'ara els experts han confirmat que en cap cas es tracta de Tanit, ja que es una peça creada a la illa de Sicília per un artista grec i que per tant es més lògic que es tracti de la deessa Demeter o de la seva filla Core. Així ho afirma Benjamí Costa, director del Museu Monogràfic de Puig des Molins (enllaç).


1. Imatges de deesses de Puig des Molins. Foto de l'autor del blog


Tal com diu Costa, si que podem afirmar que hi ha representacions de la deessa Tanit a Eivissa, i són precisament les que es van trobar en les coves santuari de Es Culleram, que es corresponen amb la deessa alada, de caràcter astral, i que ho confirma una placa que es va trobar a la cova amb el seu nom. Són peces que podeu observar en les imatges números 2 i 3. 



2. Figuretes de Tanit de Es Culleram. Foto autor del blog

3. Figuretes de Tanit del santuari de Es Culleram. Foto autor del blog


Totes aquestes figuretes van ser trobades a principis del segle XX en les coves de Es Culleram, i representen realment la simbologia completa i complexa de la deessa púnica Tanit, una de les grans deesses de l'Antiguetat que com a Deessa Mare comprenia tots els matisos importants i oposats sovint de la vida; deessa astral, de la climatologia, la fertilitat, de la vida i també de la mort (dels astres i del món subterrani): per tant també i sobretot deessa funerària. Per aquesta darrera raó va ser trobada tant en les tombes de Puig de Molins com en les coves de Es Culleram, amb la funció transcendent de facilitar la reunió dels morts amb els seus avantpassats. Una deessa doncs psicopompa, tal com el deu clàssic Hermes o Mercuri, i una mostra d'això és que en algunes de les seves representacions figura el caduceu del deu Mercuri, el que deambula entre el món celest, terrenal i d'ultratomba. Escollida per aquesta raó perquè pugui acompanyar als difunts en el viatge cap el més enllà.


4. Rèplica de Tanit d'Es Culleram amb caduceu. Foto autor del blog


El santuari d'Es Culleram

Vaig poder visitar les coves de Es Culleram aquest mes d'agost. Inicialment era una visita una mica a l'aventura, ja que no vaig realitzar cap trucada prèvia per poder confirmar si la visita a les coves interiors seria possible, ja que ja havia pogut comprovar per internet que estan tancades amb unes tanques amb cadenat. Per poder arribar fins el lloc s'ha de deixar el vehicle en una petita esplanada de terra entre el bosc on acaba el camí, (camí que es troba senyalitzat amb el nom del santuari en la carretera de Sant Joan de Labritja a Cala de Sant Vicent). 

Des del lloc on s'estaciona el vehicle hi ha un petit corriol que porta fins del santuari. Les coves estaven tancades, però en pocs minuts va aparèixer el responsable del Consell que em va poder obrir les tanques per visitar les dues sorprenents cavitats que des de la part exterior en cap cas s'imaginen. 

5. Part exterior amb les coves tancades. Fotografia de l'autor del blog


El lloc va estar ocupat com a mínim des de l'Edat del Bronze, però la seva importància va esdevenir entre els segles IV i II a.C. , època en que es reconeix que els pobladors púnics d'Eivissa, seguint la mateixa dinàmica religiosa que Cartago van mantenir a la poderosa Tanit com a deessa protectora, i van escollir aquestes coves com a santuari on realitzaven ofrenes i sacrificis animals. Els romans van afirmar, com solien fer sovint per desprestigiar els pobles que consideraven bàrbars, que es realitzaven sacrificis de nens, cosa que sembla improbable. Si que s'ha pogut demostrar per les restes de fauna del santuari de que hi havia sacerdots que realitzaven sacrificis d'ovelles i cabres en una sala coberta que hores d'ara no existeix i que podria estar situada en aquests primers pilars que s'observen en la imatge número 5. Aquesta sala sembla ser que es van esfondrar per causes naturals entre els segles II i I a.C., i que va ser dinamitada per espoliadors furtius durant el segle XX. 

En les dues coves interiors es dipositaven les ofrenes a Tanit. Tant les restes dels sacrificis com les estatuetes i exvots de ceràmica. 


6. Una de les dues grans coves del santuari. Foto de l'autor del blog

7. Part interior de la cova. A la dreta s'observen ofrenes actuals. Foto autor del blog


8. Ofrenes actuals a la cova. Foto autor del blog.


A la part exterior es pot observar les restes d'una cisterna púnica que formava part també del santuari. L'aigua es deuria aprofitar pels banquets rituals que es celebraven en el lloc, com també en les funcions sagrades de l'aigua per rentar els objectes utilitzats en els ritus, o fins i tot els mateixos participants com les ofrenes. 


9. Restes de la cisterna púnica del santuari. Foto de l'autor del blog.


No hem d'oblidar, tal com ja hem repetit de forma incansable, que la simbologia religiosa pròpia de la Gran Deessa Mare va passar a ser encabida en el culte a la Mare de Déu. Com a petita mostra us vull deixar la imatge de una de les estatuetes que es van trobar en el santuari en el santuari de Es Culleram i que s'interpreta també com a imatge de la deessa Tanit, pel fet del lloc on va ser trobat i pel colom que porta a la ma. Una imatge que es podria confondre perfectament amb una imatge de la Mare de Déu, que en algunes de les seves advocacions també porta un colom a la ma.


10. Troballa de Es Culleram, possiblement de la deessa Tanit. Foto autor del blog



 

dilluns, 11 de juny del 2018

La porta i la ma de la Deessa (The door and the Goddess hand)

Dins dels múltiples aspectes que hem anat destacant respecte al simbolisme de la Deessa, poc hem parlat sobre la relació que aquesta té en els espais de pas. En el nostre treball La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització hi podem trobar un apartat precisament sobre aquest tema, en el que es reflecteix l'aspecte protector de la Deessa en els punts de traspàs com poden ser portals, ponts o cruïlles de camins. En un parell d'entrades anteriors del nostre bloc ja hi hem parlat, el de Nostra Senyora dels Ponts i en el de Sobre les portes sagrades de la Deessa: els arcs Toriis de Japó. 

Avui tractarem un altre detall interessant que encara trobem en algunes de les portes de les cases de la nostra geografia, d'origen incert i de gran antigor, que permet suposar la influència d'arquetip matern protector, un dels puntals essencials del simbolisme de la Gran Deessa. Parlarem dels picaportes amb forma de ma, coneguts també com a picaportes ma de Fàtima.

Com a punt de partida hem de considerar que la porta, com a tal, psicoanalíticament és un símbol femení que implica tot el significat del forat, del que permet el pas i és, conseqüentment contrari al mur (Diccionari de símbols, Juan Eduardo Cirlot).


1. Picaporta tipus ma de fàtima. Fotografia cedida per Miguel A. Catalán

Per tant, en el punt essencial de traspàs que representa la porta de per sí, podem valorar que la porta principal d'accés a les cases evidentment és la que té aquest significat fonamental, a més ambivalent, ja que per un costat impedeix l'accés del que no es vol (persones, bèsties o malalties ) i s'ofereix l'entrada a qui o al que realment es desitja. Si a més, la casa, també es considerada tradicionalment com element femení (com l'arca el jardí o fins i tot el propi univers) tal com valoren els místics (The Lost Language of Symbolism, Harold Bayley, Londres, 1952), les mans penjades a les portes podrien reforçar encara més el sentit de l'arquetip femení d'ambdós símbols.  



2. Picaporta ma de Fàtima amb fruita, Barcelona. ENLLAÇ


Des de l'Edat Mitjana, com a mínim, trobem instal·lats a les portes de tot tipus d'edificis picaportes metàl·lics que servien per avisar de la presència de persones externes als ocupants de l'interior, tal com tenim avui en dia els nostres timbres elèctrics sonors. Dic com a mínim, ja que de picaportes hi ha constància en temps anteriors, per exemple al Món Antic Romà. El que teniu en la imatge 1 pertany a la porta d'una casa del municipi de Las Labores de San Juan, a la província de Ciudad Real (Castella La Mantxa). Aquests picaportes els trobem encara actualment per molts punts de la geografia de la Península (tant a Espanya com a Portugal) i també pels països del nord d'Àfrica. És coneixen com a picaporta Ma de Fàtima, i se'ls hi reconeix per això un origen islàmic, cosa que donaria força al fet que puguin aparèixer principalment a països del Magreb i a la Península Ibèrica. En els països àrabs se la coneix també com Hamsa, Jamsa o Khamsa, i se li atribueix un caràcter protector. Hi ha diverses  llegendes que parlen sobre l'origen del nom d'aquesta ma, totes giren sobre algun motiu sobre la figura de la filla del profeta Mahoma, però de la mateixa manera que passa sobre multitud de símbols pagans cristianitzats (dels que hem parlat de forma més que reiterada en el nostre blog) de ben segur que amaguen algun altre sentit sagrat anterior a l'aparició de la religió monoteista... 


3. Porta magribí amb la ma de Fàtima o Hamsa. ENLLAÇ


Hem de tenir present que de la mateixa manera que la ma de Fàtima és la més coneguda i estesa, aquest mateix símbol femení protector va ser utilitzat també per les altres dues religions monoteistes principals: pels cristians siris i europeus que van utilitzar durant l'Edat Mitjana una altra coneguda com la Ma de Maria i que protegia sobretot a les dones del mal d'ull, per augmentar la seva fertilitat i protegir a les embarassades, o bé la Ma de Myriam per la comunitat jueva (Le main apotropaïque et la nébuleuse des signes, Jean-Loïc Le Quellec).



4. Article judaic de ma amb bendicions amb jueu. ENLLAÇ

I quina ma sagrada o divina podria existir abans de l'aparició de la religió musulmana? Quina ma divina femenina podríem trobar en la zona del Magrib, on actualment està tant estesa la ma de Fàtima protectora i des de la que possiblement s'hauria estès a la Península Ibèrica i fins i tot a alguns altres països de la mar Mediterrània?...

Tot i que serà impossible de demostrar històricament, no és una altra divinitat que la gran deessa Tanit o Tinit, la deessa mare púnica coneguda en tot el nord d'Àfrica a través de l'expansió dels fenicis, que establia colònies a gran part de la costa mediterrània, fins i tot més enllà de les conegudes columnes d'Hèrcules. Posteriorment amb l'establiment de Cartago. Els seus símbols eren fonamentalment el creixent lunar i l'estel, que perduren precisament com emblema en el món islàmic (ens permet suposar la gran importància que tindria en els pobles "islamitzats" durant els principis de l'Edat Mitjana). Tànit, entre d'altres era Deessa Mare i també protectora de les dones, la qual cosa permet establir bons paral·lelismes amb l'origen de les mans protectores de portes...


5. Figura de ceràmica de la deessa púnica Tànit, necròpolis Puig de Molins, Eivissa.  ENLLAÇ




diumenge, 29 de juny del 2014

Els balls sagrats al voltant dels pous; Eivissa. (Dancing around sacred wells ; Ibiza)

Encara que sembli estrany, avui en dia encara podem trobar algun indret on es realitza una de les cerimònies més antigues de la humanitat i que està relacionada de forma directa amb els rituals de la nostra Deessa Terra. Certes danses arcaiques  que es segueixen desenvolupant per la nostra geografia tals com els balls de cavallets, de bastons, de l’àliga i d’altres,  tenen orígens força remots amb uns antecedents clarament pagans i que es vinculen amb el culte a motius que giren entorn als cicles i aspectes de la Deessa Terra.

Marija Gimbutas citava en la seva obra “El lenguaje de la Diosa” : “sabem que a Escòcia i Irlanda, en el segle XIX, encara es realitzaven danses al voltant dels pous”.
Però nosaltres podem referir algun cas que encara avui es segueixen realitzant.

Un clar exemple el tenim en les danses de pagès eivissenques i molt concretament en les que es ballen al voltant de pous i fonts.


1. Els balls de pagès es realitzen al voltant d'esglèsies, pous i fonts

2. Ball pagès al costat d'un pou a Buscastell, Eivissa


Tal com si els mil·lennis no haguessin passat, alguns dels habitants de determinats pobles de la illa d'Eivissa (tant coneguda pel seu ambient festiu lúdic i turista ), escullen seguir mantenint vives aquestes tradicions que ens permeten poder contemplar com, efectivament, va existir un temps on l’home estava lligat al culte de la Deessa Terra. Possiblement en aquest cas de la deessa púnica Tanit, ja que el seu culte va estar fortament arrelat a la Illa d'Eivissa fins a la cristianització en el segle II. El seu nom no és important, la importància recau en que es retia culte als seus símbols , com  l’aigua, als pous i la fertilitat de les collites i que possiblement ens trobéssim amb grups matriarcals  plenament integrats amb els cicles naturals.


Un dels indicis que volem aportar per reflectir la possible vinculació dels balls de pagès als voltants dels pous i les fonts i la deessa Tanit és el següent. Les dones i homes de pagès que participen dels balls tipics eivissencs duen els seus vestits rurals. En el cas de les dones, porten uns grans collars que tenen una gran semblança en els que trobem en l'escultura ibera de la Dama d'Elx, que és reconeguda entre d'altres com una representació de la deessa púnica Tanit.

3 Collars d'una dona dels balls de pagès eivissencs
4. Escultura ibera de la Dama d'Elx 


Un primer exemple el tenim en el petit nucli rural de Balàfia, prop de Sant Llorenç, on al voltant de la Font de Balàfia i als pous de Aubarqueta, Labritja i des Baladre es realitzen ballades a l’estiu, que commemoren la fi de la collita i els treballs del camp. És rendeix culte a l’aigua. Gràcies a les colles de balls de pagès aquestes celebracions s’han revitalitzat.

5. Pou des Baladre



Pou des Baladre, on es realitzen les ballades a l'estiu que commemoren la fi de la collita i els treballs del camp.










Altre el tenim als balls de Santa Eulàlia des Riu, tal com es refereix a la pàgina d'aquest ajuntament: 


En les nostres danses els papers de l’home i de la dona estan clarament diferenciats. La dona, submisa, manté els braços al costat del cos i fixa la mirada en el terra, mai en l’home. Camina amb passes molt curtes i ràpides, descrivint cercles sobre un mateix centre. L’home no té uns passos determinats prèviament i amb grans salts intenta mostrar la seua força, l’homenia amb què guanyar el favor de la dona. A vegades s’ha comparat la imatge de la dona eivissenca amb les terracotes fenícies. Representant figures femenines, la silueta triangular (símbol de Tànit), l’actitud hieràtica i distant recorden la deessa que maneja l’home a voluntat. Ell s’ha d’esforçar per seguir-la i no donar-li mai l’esquena. L’home es pot comparar amb el gall en zel. Es troba recollit en documents antics un “ball del gall” en el qual l’home perseguia la dona mentre ella seguia amb els seus cercles sense prestar-li atenció. Les peces més vistoses del ballador –la barretina, els serrells de la faixa, el mocador al coll- volen a l’aire com la cresta, la coa i el coll d’un gall. Els balls i tota la cultura popular pertanyen a una societat rural, pagesa i això pesarà molt en alguns moments. Les celebracions que donaven motiu a la festa eren bàsicament dos. La gent que viu en i del camp no té gaires ocasions per a les festes. Es balla a les bodes i als pous i fonts dispersos pel camp, quan el nivell de l’aigua de les fonts era el més baix de l’any. Diu la tradició que s’escollia una gran pedra dels voltants de la font i s’hi disparava amb un trabuc. Si la pedra es rompia, tornava el l’aigua a la font.
Buscant l’origen d’aquests balls, haurem de mirar molt enrere en el temps. Els balls en forma de cercle són potser els més antics de la coreografia popular, amb uns tres mil anys. Del protagonisme femení en la dansa podem deduir una estructura matriarcal en la societat, també remotíssima en el temps.


A Catalunya podríem trobar també alguns exemples del que hauria estat aquests balls al voltant dels pous. Una reminiscència és el ball “La Gallarda del Pou” que es ballava a Cornellà de Llobregat per Carnestoltes al voltant del pou de la plaça, tal com fa reflecteix Amades en el Costumari Català. Avui en dia aquest ball ha estat transformat en una sardana que es segueix ballant encara a la vila de Cornellà i que és considerat també com un ball típic d’aquesta localitat.

Fotografies