EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 21 de desembre de 2015

El tió de Nadal com arbre de renaixement




Avui començarem la nostra entrada amb un de tants i tants poemes que parlen sobre una de les poques  figures folklòriques catalanes nadalenques que segueix ben viva, tot i les grans influències de les tradicions anglosaxones que inunden la nostra societat actual. Ens estem referint al costum nadalenc del tió. A Aragó és conegut també amb el nom de Tizón. L'antiguitat del costum nadalenc del tió, amb la seva clara simbologia del renaixement i fertilitat de la Natura, és ben antic. L'antropòleg Roger Costa esmenta que al segle VII el Bisbe de Braga ja condemnava les libacions i oferiments d'aliments que es feien a aquesta soca pels volts de Nadal...



 
1. Tío de Nadal amb les fruites i verdures que menjarà. ENLLAÇ



Sobre el tió de Nadal ja vam fer una petita al·lusió en la nostra entrada sobre  L'home verd o Greenman del mes de desembre de l'any passat. Però crec que es mereix amb escreix una referència més àmplia, tal com farem a continuació. Comencem però amb aquest poema de Joana Raspall:  


La nit de Nadal

el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.

Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor:
 —Jo ja no sóc bona
per res; no tinc branques.

Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen: 
—Sí, que vals! no ploris!
seràs el tió!



En aquest poema trobem algunes idees que volem destacar respecte a la simbologia del tío de Nadal: 

  • Primer de tot, refereix a un tronc d'arbre originalment vell. Dic originalment perquè en l'actualitat els tíos que solen trobar-se per dates nadalenques en moltes de les llars catalanes són de petit o mig tamany i han estat comprats en moltes de les botigues que ja els venen preparats fets en cadena amb el rostre dibuixat, les petites potes que el sostenen i amb una barretina que el personalitza.Però tradicionalment els tíos eren els troncs més vells i grossos que servien com a base, com a capfoguer on s'apilaven la resta de troncs que eren cremats en les llars dels masos. 

  • Un segon punt a destacar és que la poetessa ens esmenta la sardana d'arbres al voltant del Nen Diví. Una al·lusió per nosaltres important, ja que com ja hem comentat en altres moments, la sardana és una dança que originalment és realitzava al voltant d'un arbre o pou sagrat i per tant pot indicar una metàfora (conscient o inconscient) respecte a l'arbre sagrat que també podria ser considerat així el tío en els seus orígens.

  • En tercer lloc les referències celestials sobre l'arbre en el darrer paràgraf i la valoració que es fa sobre el fet de no tenir branques però sí sobre el seu valor com a tronc tió. Possible referència a la regeneració de la Natura latent sota la seva aparent mort de l'hivern. 


Tot i que,com ja he dit, actualment els tíos són comprats en botigues, fires o mercats nadalencs, antigament als infants se'ls hi explicava o mostrava que el tío havia aparegut de forma màgica; podia caure del cel, aparèixer misteriosament en una de les estances de la casa o fins i tot al llit de la canalla. Es solia trobar pels volts del dia 8 de desembre, la festivitat de la Puríssima, data en que solen començar els actes preparatoris de les Festes de Nadal. 



Tíos de Nadal en el mercat nadalenc de Santa Llúcia de Barcelona. ENLLAÇ 



Per altra banda no podem obviar les similituds que té trobem entre la tradició que envolta el tío amb l'altre arbre de Nadal més conegut, en el que apareixen els regals a la seva base en el mateix moment de la Nit de Nadal. Un tret diferencial català, però, és que els infants prèviament han anat alimentant aquest tronc (tapat amb una manta, llançol o drap a modus de vestimenta) durant diversos dies amb tot de petits obsequis alimenticis; pells de fruita, galetes, trossos de pa... És a dir que hi ha una simbologia de personalització clara respecte a la soca màgica, cosa que no apareix en l'arbre de Nadal. Finalment el tío és colpejat amb bastons pels menuts en la Nit de Nadal, per tal que després pugui cagar els regals o aliments, mentre se li canten les cançons adequades que fan referència a aquest moment esperat. 




3. En les escoles catalanes els nens fan cagar el tío per Nadal. ENLLAÇ

En alguna ocasió fins i tot el tió es traslladava des del lloc de la casa on havia estat fins la Nit de Nadal, fins a la vora del foc en una processó, acompanyat d'espelmes i d'una "operació" que s'anomenava "el bateig" en que se'l remullava amb vi. Evidentment que aquesta "cerimònia" evoca, sense cap mena de dubte, a un antic culte a l'arbre com a esperit de la vegetació i el renaixement. Similars actes es feien amb les pedres i estàtues de la Deessa Mare.

Com es sabut, antigament el tío era finalment cremat (després d'haver cagat els obsequis, menjar i llaminadures) i les seves cendres eren tingudes com a màgiques per curar malàlties o per afavorir la fertilitat dels camps. 

Per acabar amb aquesta petita entrada sobre el tío de Nadal. arbre màgic i sagrat que confirmava el renaixement i fertilitat de la Natura, més enllà dels freds hivernals, podem llegir també aquest petit paràgraf d'una de tantes i tantes cançons de Nadal dedicades al moment en que els infants colpejaven el tronc perquè aquest els hi cagui els obsequis i llaminadures. En ell podem observar com se li atorga un caràcter totalment diví al anomenar-lo com a Parenostre del Tío, o també com a Joan  de Nadal. Un Joan que té a veure sense cap mena de dubte amb un dels dos Joans que marquen els dos solsticis anuals, el de Sant Joan Bautista al solstici d'estiu i el Sant Joan  Evangelista als volts del solstici d'hivern.


Cançó de fer cagar el tío, de les muntanyes de Prades. 

Parenostre del tío
bon Nadal que Déu nos do.
Ara venen festes, 
festes glorioses, 
dones curioses;
renteu los plats,
renteu los tinells,
renteu-los bé,
que Nadal ja ve.
Joan de Nadal, 
caga torrons
i pixa vi blanc.


Josep Insa Montava, La vida tradicional a les muntanyes de Prades. Col·lecció El Tinter, Cossetània Edicions,2003.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada