Tal com explico en la meva obra La Deessa Mare en el Móc Clàssic i les empremtes de la seva cristianització;
"L’úter de la Mare Terra és el lloc
predilecte per a la representació del simbolisme arcà de la mort i la
resurrecció. Des de temps
immemorials, la caverna figura com arquetip de la matriu materna i així es
contempla en els mites de l’origen, de renaixement i de iniciació de nombrosos
pobles
A moltes regions es van considerar les
coves i forats en el sòl com vagines, úters i altres orificis de la Mare Terra
(i en ocasions com a sortida del món dels morts).
L’úter de la Deessa també era l’entrada
al món subterrani o morada dels morts."
 |
| 1. Cova de les Encantades, Queralbs (Ripollès, Girona) |
En l'entrada d'avui parlarem d'una de tantes i tantes coves de Catalunya que han estat sagrades a través dels temps. Aquesta té la particularitat de que no va ser cristianitzada mitjançant cap temple cristià amb l'advocació de la Mare de Déu o alguns del sants habituals (tal com vam veure que va passar amb la Santa Cova, lloc on les llegendes afirmen que va aparèixer la Moreneta, la Mare de déu de Montserrat). Potser per la seva poca accessibilitat, per trobar-se en un lloc agrest de difícil accés i més encara per poder aixecar qualsevol mena de temple, per molt petit que fos.
Parlarem doncs de la Cova de les Encantades, la de del Montcabrer, a Cabrera de Mar (Maresme), Barcelona.
El nom de la cova ja ens indica alguna cosa sobre la seva antiga sacralitat. Tal com afirmem en alguna ocasió, l'apàrició de noms d´éssers fantàstics o diabòlics ens remarca sovint que amb anterioritat a l'expansió del cristianisme en aquell espai els pobladors dels voltants hi retien culte d'alguna manera i el tenien com a sagrat. El mot de les encantades fa referència a dones màgiques, éssers fantàstics similars a les goges o les dones d'aigua. La mateixa cova del Montcabrer és anomenada també de forma popular com la de les bones dones o les males dones, formes diferents per assenyalar-nos el caràcter ambigu del poder de la Deessa Terra.
Si aneu seguint aquest blog no us serà gens estranya la relació entre la cova i la Deessa Terra, ja ho hareu descobert de forma clara en l'entrada de la deessa de la Terra vasca Mari
L'existència d'altres coves àrreu de Catalunya amb el nom de Les Encantades ens indiquen la generalitat de la creença màgica en aquestes espais ; 1. La de Toloriu (Alt Urgell, Lleida) en la que les llegendes afirmen que el seu nom prové de les peces de roba de dona que sovint apareixien penjades en la seva entrada, però que desapareixien misteriosament davant la visita dels forasters i es veien llavors dones desconegudes. 2. La del Puigmal, en la que segons Joan Amades una llegenda deia que hi vivia una gran familia d'encantades, que cada nit feien bugada i que per unes mines subterrànies la portaven a estendre a prop de Queralbs (Ripollès, Girona). 3. La que trobem al costat de la Cova del Toll (Moià).
 |
| 2. Creu gravada a la Cova de les Encantades de Toloriu, Lleida |
Aquesta creu gravada a una de les parets de la Cova de les Encantades de Toloriu, tal com esmenta el propi autor de la fotografia, en Jordi Casamajor en el seu excel·lent blog fotogràfic Gravats rupestres, podria ser un element de cristianització de la cova.
En el cas de la Cova de les Encantades del Montcabrer, ens trobem amb una cova de petites dimensions que va ser utilitzada durant segles com a
santuari. En la cova es feien oferiments a la Deessa Terra, en aquest cas s'han trobat trossos de ceràmica amb el cap de la deessa grega de la Terra Demeter. Divinitat que va ser assimilada pels pobles preromans dels ibers a les seves deesses de la Terra i el Cel.
.JPG) |
| 3. Vista al Maresme des de l'interior de la Cova de les Encantades del Montcabrer |
Tal com hem dit, ha estat anomenada de formes diverses, tals com Cova o Cau
de l’Encantada, de les Encantades, de les Bruixes, de la Bona o Bones Dones , de la Mala o males Dones. Amb
aquests noms tan suggestius podem apreciar la càrrega simbòlica popular i
l’ambivalència que sobre les ments catòliques té la presència del sagrat pagà.
Veiem que diuen els especialistes sobre aquesta cova:
“En aquesta cova, de dimensions
reduïdes s’ha trobat un volum de material ofrenat considerable, milers de
fragments de ceràmica pertanyents a vasos presumiblement amb només la funció
d’oferir libacions a la divinitat. Es pot inscriure sense cap mena de dubte
entre les anomenades coves-santuari ibèriques , amb les que coincideix en tots
els aspectes fonamentals, llevat de la manca d’aigua.
D’altra banda trobem en el
jaciment del santuari fragments de terracotes de Demèter, el que sembla que ens
vol indicar quina és la divinitat principal a que es retia culte, a la que
anaven dedicades moltes de les ofrenes, segons els parer dels autors, una Magna
Mater, d’arrel indígena amb tota probabilitat, que més endavant seria potser
assimilada en algun dels seus aspectes a Demèter-Kore/Persèfone, no excloent la
possibilitat d’un sincretisme amb altres deesses de la fertilitat tipus Artemis
(Diana), Astarté o similars.
 |
| 4. Reproducció actual de pebeter de Demeter |
Reproducció actual d'uns dels pebeters que es van trobar a la Cova de les Encantades del Montcabrer. Els especialistes no es posen d'acord amb seguretat si representa a Demeter, Tanit, Artemis o Astarté. Si que coincideixen en que és una Gran Mare, amb vincles amb la Deessa Terra.
Però no només es van trobar restes de ceràmica grega i ibèrica per fer libacions a les divinitats de la Terra, altres troballes més recents, com medalles més o menys recents demostren que aquesta cova va seguir sent tinguda com a lloc sagrat fins a temps més o menys recents.
Fotografies
