EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joseph Campbell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joseph Campbell. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de gener del 2016

Deesses, de Joseph Campbell (Goddesses, Mysteries of the Feminine Divine)

Una de les agradables sorpreses d'aquest passat any 2015 ha estat l'edició en castellà d'una obra literària que personalment desconeixia i que té una relació molt estreta amb el contingut de les entrades d'aquest blog, que des de fa ara dos anys vaig editant de forma gairebé setmanal. Es tracta del llibre Diosas, de Joseph Campbell, publicat per l'editorial gironina Atalanta.


1. Portada del llibre Diosas, de Joseph Campbell. Editorial Atalanta. ENLLAÇ




En la imatge de la portada de l'obra Diosas, podeu observar una de les famoses representacions de la Gran Deessa babilònica i semítica Ishtar, o Ixtar. Gran Deessa perquè comprenia en sí mateixa conceptes antagònics com són l'amor i la guerra, o la fecunditat i fertilitat de tota la natura. Com a aspectes interessants a destacar d'aquesta cèlebre imatge podeu fixar-vos en els grans malucs, de forma similar a les Venus paleolítiques com a símbol de Gran Mare engendradora o la forma de sostenir-se els pits alletadors, tal com es representen algunes Mares de Déus de la llet amamantant al Nen Diví.




El seu autor, Joseph Campbell, no era per mi desconegut, ja que ha estat un dels autors de referència durant el segle XX en relació a la mitologia mundial, i que per tant he consultat sovint o fins i tot he citat en alguna de les entrades del blog. Precisament un dels que, juntament amb Mircea Eliade, ha donat un tò seriós i erudit al món mitològic. Ha ajudat, i molt, a trencar el concepte fantàstic de la mitologia. Ha reforçat la idea de que la mitologia, tal com deia Robert Graves, té a veure amb records seriosos de costums o aconteixements religiosos antics i que són tant dignes de confiança com la historia una vegada es compren el seu llenguatge. Mitologia que no ha de significar "fantàstic, absurd, o no històric", ja que la fantasia va tenir un paper insignificant en l'evolució dels mites grecs, llatins,palestins, celtes o ibers... 




2. Joseph Campbell (1904-1987). ENLLAÇ


El més famós de l'obra de Campbell tracta precisament sobre els mites i la comprensió humana sobre l'experiència vital. Dues de les seves obres més conegudes són L'heroi de les mil cares i Les mascares de Déu. Per aquestes obres i d'altres estudis de Campbell hi ha la percepció de que només tenia interès en els herois i ens seus viatges i epopeies, però gràcies a l'obra que avui destaquem es pot ressaltar que això no s'ajusta a la realitat. El merit de tot plegat es deu a la professora Safron Rossi, que ha estat l'encarregada de recollir el contingut de conferències del famós mitòleg on tractava els principals temes relacionats amb la Gran Deessa: la iniciació en els misteris de la immanència experimentada a través del temps i de l'espai, i l'etern; la transformació de vida i mort; y la consciència energètica que informa i anima tota forma de vida (segons paraules de la mateixa professora Rossi). 

Llegint aquest llibre podeu recórrer alguns dels punts més interessants del camí mitològic de la Deessa de forma més o menys cronològica, de forma similar a l'obra El Mite de la Deessa, d'Anne Baring i de Jules Cashford (que en alguna ocasió hem citat també en el nostre blog.) 


Safron Rossi recull doncs les diverses idees sobre le Deessa de Campbell des dels seus principis prehistòrics paleolítics fins al que anomena el seu Renaixement (que coincideix amb l'època històrica del Renaixement) i el seu "enlairament" en l'actualitat (una actualitat però que hem de situar en els anys 80 del segle passat). Un despegar que té a veure segons Joseph Campbell amb la mentalitat moderna de la individualitat humana, i sobretot la femenina, ja que gràcies a l'alliberament del rol plenament maternal i casolà, les dones poden trobar-se a si mateixes i no han de seguir obligatoriament els papers clàssics. Això, considerat per  l'autor sobretot a partir de les converses que va mantenir amb alumnes seves durant més de 30 anys i que el van fer valorar l'ascens al cel de la Deessa i la plenitud del famós vers de Goethe "l'etern femení ens impulsa a dalt".

3. Portada de l'edició anglesa. ENLLAÇ


En aquest camí, com no podia ser d'una altra manera, es recorda entre d'altres a la Deessa de l'Edat de Pedra, en el Neolític, a les deesses mesopotàmiques, a la Deessa en la cultura clàssica grega i en els cultes mistèrics (de Dionís o Persèfone, dels que també hem parlat en algunes entrades)... I en temps ja més moderns s'aborda la figura de la Verge Maria i el fenomen del romanç europeu, amb les llegendes artúriques.


Comparativa entre el llibre Deesses i el treball de recerca La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremptes de la seva cristianització

Tot i que en cap cas vull fer cap mena de comparació de nivell amb el meu treball de recerca La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremptes de la seva cristianització i l'obra de Joseph Campbell, ja que modestament no deixo de ser un aficionat i el gran erudit americà va ser realment un monstre mitològic del segle XX, si que vull aportar alguns punts de similitud i destacar allò que considero singular i complementari del meu treball, que vaig elaborar entre els anys 2010 i 2011, i que vaig presentar com a tesina en el Màster de filologia clàsica de la UNED El mundo clàsico y su proyección en la cultura occidental.

En primer lloc una part important del treball de recerca està també enfocat precisament en la Deessa Mare prehistòrica i les característiques pròpies que la defineixen o acompanyen i que posterioment van passar a les deesses gregues clàssiques, tal com es recull en la mitologia escrita i les mostres artístiques. S'aborden diverses figures conegudes tals com Palas Atenea, Artemis, Gea, Hera o Persèfone, com també els cultes mistèrics d'Orfeo i Dionís. En tots els casos hi ha seleccionats fragments de textos que ressalten les coincidències amb l'antiga religió en que la Deessa era la Gran Mare que regia tots els àmbits de la vida del Món i dels éssers humans. Passem també pels cultes mistèrics romans de Cibeles i Isis, que són els que millor recullen aquesta llavor i citem el cas paradigmàtic de l'obra d'Apuleu, l'Ase d'or.


4. La deessa  Artemis com a Senyora de les Bèsties o Potnia Theron. ENLLAÇ

Però el que considerem que dona personalitat pròpia a la nostra obra és els diversos exemples que trobem sobre tots aquests períodes a l'antiga Hispania clàssica i, sobretot a partir de l'Edat Mitjana i fins els nostres dies, la figura de la Mare de Déu. En el nostre cas fem una extensa relació de casos de Mares de Déu trobades, que van ser aprofitades per cristianitzar llocs de la Deessa que antigament eren sagrats i també la relació de goigs populars, encara existents, que mostren sense cap mena de dubte que en l'imaginari català, espanyol i europeu, la figura de la Verge va permetre continuar vehiculant el culte o el mite de l'antiga Deessa que es perd en la nit dels temps.

5. Imatge de la Mare de Déu de la Cisa, Fons Mariològic Santaló Rull.





Tal com podem observar en aquesta imatge d'un dels goigs de la Mare de Déu de la Cisa (segle XII), de Premià de Dalt (Fons Mariològic Santaló Rull), moltes de les Mares de Déu trobades ho van ser gràcies a la figura d'un bou o toro. Toro que podeu observar que apareix també en la representació de la imatge 4 de la deessa Artemis (any 700 a.C.) i del que ja hem parlat en diverses ocasions com a company o paredre de la Gran Deessa.

diumenge, 2 de febrer del 2014

La recerca de la Mare de Déu: la Col·lecció Mariològica Santaló Rull

Tal com explico en el meu treball La Deessa Mare en el Mon Clàssic i les empremptes de la seva cristianització, la figura de la Mare de Déu va assumir a la perfecció una completa assimilació amb les antigues deesses mare del món clàssic que encara eren vigents a l'edat mitjana, i que havien agafat el relleu també de les arcanes figures de la Gran Mare íberes i prehistòriques dels pobladors de la Peninsula Ibèrica.

La imatge arquetípica de la Gran Mare té i ha tingut un pes fonamental en les mentalitats dels éssers humans des dels nostres principis remots. Molts dels símbols sagrats de la Deessa Terra van ser associats a la Gran Mare, tal com afirma Eich Neumann a la seva obra La Gran Mare:

"Abans de que els fenòmens es fussionessin històricament en la figura humana de la Gran Mare, observem una multiplicitat de símbols que emergeixen de forma espontània i que formen part de la seva imatge encara informe i sense cristalitzar. Aquests símbols-majoritàriament símbols naturals oriunds de tots els regnes de la natura- estan en certa manera rubricats amb la imatge de la Gran Maternitat que desperta en ells i és a ells idèntica, siguin pedres o arbres, estancs, fruits o animals. Gradualment, es van vinculant a la manera d'atributs amb la figura de la Gran Mare, i configurant d'aquesta manera el grup simbòlic que envolta a la figura arquetípica i es manifesta en mites i ritus."



1. Portada del llibre The Great Mother, d'Erich Neumann

Molts autors afirmen aquest sincretisme entre la Mare de Déu i les antigues deesses mare, i un anàlisi mínimament seriós i rigurós posa en evidència que el que poden ser qualificats interessadament com a simples causalitats, ho deixen de ser per les aclaparadores dades que surten a la llum. Les mostres més clares són l'herència de títols, iconografies i cultes del Mediterrani antic que va heretar la Verge Maria.

Sigui com sigui, el pes que va anar agafant amb el pas dels segles la figura de la Mare de Déu, va fer que la seva ascendència dins la mentalitat cristiana anés augmentant i assolís una importància vital tal com antigament havia tingut la Gran Mare i les deesses de la Terra. Fins i tot el gran mitòleg Joseph Campbell situa a Maria dins de la tradició mítica i Arthur Cotterell, un altre important mitòleg afirma que en la persona de la Verge Maria, la deessa de la terra, la Gran Mare de les antigues religions, va aconseguir recuperar una part de la seva antiga preminència.

Els buscadors de la Mare de Déu

Vistos aquests punts, no ens pot ara estranyar gens que la nostra geografia s'omplís de temples dedicats a l'advocació de la Mare de Déu i que anessin apareguen de forma "miraculosa" centenars de imatges marianes en paratges que ja eren sagrats des de temps immemorials. En altre moment ja ens explaiarem. Tampoc és d'estranyar que alguns homes es percatessin de l'abundància d'indrets que acollien imatges de la Mare de Déu i tinguessin la necessitat de fer un recull d'aquesta evidència.Ara parlarem sobre aquests homes que van dedicar una bona part de la seva vida a buscar i ressenyar aquests temples i aquestes imatges. 

Dos d'ells són coneguts a Catalunya i Espanya; el pare Narcís Camós i el folclorista Joan Amades. 

Narcís Camós va ser un frare de l'Orde dels Predicadors, que va nèixer a Girona l'any 1621 i que va recórrer personalment (entre els anys 1651 i 1653) totes les capelles i santuaris marians existents al principat de Catalunya, reflectint-ho en una obra anomenada Jardín de Maria plantado en el principado de Catalunya (Barcelona, 1657). En aquest recull, va arribar a descriure més de 1.000 temples on es retia culte a la Mare de Déu.

2. Un dels exemplars de l'obra de Narcís Camós del segle XVII

Joan Amades,http://joanamades.cat/ va ser un gran etnologista català, conegut sobretot per la seva obra El costumari català, que va esdevenir una obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana. Però el que volem destacar d'aquest savi cercador és una altra de les seves obres dins de la seva extensa bibliografia: Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. 

  
3. Exemplar de Imatges de la MDD trobades a Catalunya


www.ducablelibros.com
En aquesta obra Amades recull més de sis-centes imatges de la Mare de Déu, que segons les llegendes van aparèixer de forma miraculosa en tot tipus d'indrets. El nostre folclorista va desplaçar-se a principis del segle XX per multitud de llocs per recollir aquesta informació. A nosaltres el seu llibre ens ha servit per poder catalogar gran part d'aquestes imatges segons els tipus de lloc que, aparentment van cristianitzar: arbres, fonts, coves, roques, rius i llacs, etc.

En Joan Amades, conscient de que les imatges de la Mare de Déu trobades tenien un significat bastant profund en relació als cultes pre cristians, afirma a l'esmentada obra:

"aquestes imatges marianes, fortament aferrades a l'agre de la terra, en molts casos constitueixen vestigis de cultes naturalistes d'un pregon primitivisme que ni l'acció de la civilització ni la petjada del cristianisme no han assolit esborrar del tot.

L'home divinitzà i venerà les forces naturals i tot allò que adquiria als seus ulls quelcom d'excepcional o de sobresortint. Cada muntanya, cada roca, cada torrent, cada font i fins i tot cada arbre tenien la pròpia divinitat o el geni titular i protector".



Si bé aquests dos autors són ben coneguts per historiadors i estudiosos etnogràfics, la persona que esmentem a continuació és plenament desconeguda. L'atzar va fer que em posés en contacte amb la seva filla, la senyora Mercè Santaló, després que aquesta tingués coneixement del meu interès per la figura de la Mare de Déu en relació al treball que llavors estava realitzant La Deessa Mare en el Món Clàsic i les empremtes de la seva cristianització.

La senyora Mercé Santaló em va oferir la possibilitat de visitar la seva mare, i esposa del difunt Jordi Santaló Rull, i pogués consultar el seu extens fons mariològic. 


La Col·lecció Mariològica Santaló Rull

Jordi Santaló Rull (20/07/1920-10/03/1990) va ser un ginecòleg barceloní que va dedicar part de la vida a recollir informació diversa sobre imatges de la Mare de Déu.

El seu fons documental és ingent, meticulós i molt ben ordenat. Consta gairebé de 3.000 documents, que són conservats per la seva esposa.


A partir de l’any 1949 en Jordi Santaló va recollir molta informació de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, però el que més li agradava era anar amb la seva dona per Catalunya i a altres pobles per Espanya on visitava les esglésies, santuaris, ermites i parròquies per fotografiar les imatges o recollir goigs, medalles i altres efectes marians. 

Les fitxes que va crear per recollir la informació són força meticuloses. Algunes les enviava per correspondència i eren complementades per altres persones. 

El famós historiador Antoni Pladevall i Font, que era amic de la família Santaló, també era un dels seus informadors. Un altre amic de la família Santaló va ser l’arquitecte Antoni Gaudí. El geni de Reus i el pare d’en Jordi Santaló i Rull, Pere Santaló i Castellví, eren molt amics.




4. Pare de Jordi Santaló acompanyat de l'arquitecte Antoni Gaudí



En aquesta curiosa fotografia podem observar al famós arquitecte Antoni Gaudí fumant un puro, el pare de Gaudí amb barret negre, camisa blanca i barba i el pare del ginecòleg Jordi Santaló Rull, en Pere Santaló Castellví (amic i metge d'Antoni Gaudí) en primer pla. La fotografia va ser presa en una de les excursions que feien a Montserrat. 

En Jordi Santaló Rull va anar recollint meticulosament tota la informació que anava recollint sobre les imatges de la Mare de Déu en unes fitxes que va anar classificant de forma metòdica i disciplinada en carpetes i arxivadors. Es va crear també unes plantilles personalitzades on reflectia informació sistemàtica que anava aconseguint gràcies a les seves visites als llocs marians i a la correspondència que mantenia amb molts informadors. Tasca realment hercúlia en una època en que no existien els correus electrònics, faxos ni telèfons mòbils.

5. Fitxa la Col·lecció MSR  de la MDD d'Aranyó, Camós, Bisbat d 'Urgell

Tal com podeu comprovar en la fotografia anterior, les fitxes eren força completes amb detalls interessants, com també són realment destacables les notes manuscrites dels seus informadors. En aquest cas el rector de Camós (sufragania de Moncortés) amb el català escrit d'aquella època. Les carpetes tenen en el seu marge detalls classificatoris tals com la població, el bisbat i la situació de la Mare de Déu corresponent. 


Altres dades que recull la Col·lecció Mariològica Santaló Rull, són fotografies de les imatges i dels temples, així com pàgines de goigs. 

6. Informació diversa sobre Nostra Senyora dels Archs, Santa Pau, Girona
En la fotografia anterior podeu observar altres dades que es recullen en la Col·lecció; pàgins de Goigs, estampes, fotografies de les imatges o dels temples.

També podeu llegir en la fitxa corresponent, com a peu de pàgina el doctor Santaló agraïa la participació del seu informador. Altres dades que recullia era si la imatge havia estat cremada en la Guerra Cívil, si havia estat amagada, la data de la seva festivitat, si la imatge porta el Nen en braços, si porta alguna cosa a les mans, etc. És interessant destacar la informació que aporta el seu informador de que la imatge "te cara de adolorida". 

La Col·lecció disposa també d'un gran fons de medalles de Mares de Déu, que estan classificades en carpetes a part i que són arxivades de forma alfabètica.


7. Diverses medalles de Mares de Déu 


En aquesta imatge podem observar medalles de la MDD de Puigcerver (Alforja), Puiggraciós (Ametlla) i Puiglagulla (Vilalleons).












Un cop fet aquest petit recull sobre la Col·lecció Mariològica Santaló Rull, i també amb la voluntat de retre un petit homenatge a la tasca del senyor Jordi Santaló Rull, volem exposar que en una propera entrada detallarem informació més extensa sobre el significat de les aparicions de les Mares de Déu trobades i la cristianització dels paratges anteriorment sagrats abans de l'arribada del cristianisme.

Fotografies 

1. Portada del llibre The Great Mother, d'ErichNeumannhttp://www.goodreads.com/book/show/1282241.The_Great_Mother
2. Un dels exemplars de l'obra de Narcís Camós del segle XVII. www.todocoleccion.net
3. Exemplar de Imatges de la MDD trobades a Catalunya, www.ducablelibros.com
4, 5, 6 i 7 fotografies de l'autor del blog de la Col·lecció Mariològica Santaló Rull.