Pocs animals llegendaris tenen una representació tant universal com ho és el drac. És veritablement sorprenent com una bèstia, de la que no hi ha constància que hagi existit realment, aparegui representada en contes, llegendes i mostres artístiques de cultures tan diferents i distants amb un aspecte i característiques força similars. Els dracs tant podem aparèixer a la BÍblia i la cultura greco-llatina com a la cultura Xinesa, japonesa o coreana, el folklore europeu, la doctrina hindú, els celtes, els asteques, el poble hebreu o les cultures mesopotàmiques, entre d'altres.
La simbologia del drac és rica i variada, però sovint gira sobre la lluita entre aquest i un heroi. El drac sol tenir una funció de vigilant i custodi d'algun lloc sagrat o tresor. Devoradors d'homes i d'herois, que per alguns autors simbolitzen l'essència d'un ésser còsmic que espera i que amb la seva mort comporta el naixement d'un nou ordre universal. Pot contenir aspectes ambivalents; el mal i la foscor, la sabiduria i el coneixement, l'aigua i la terra (millor l'aspecte subterrani), la mort i la immortalitat...
 |
| 1. Coves del Drac, Mallorca. ENLLAÇ |
Anem a veure si trobem doncs indicis que ens permetin reafirmar la teoria que sostenen alguns autors, respecte a que la mort del drac per part d'un heroi o sant és una metàfora sobre la victòria del cristianisme sobre el paganisme. Ja vam tractar en una entrada anterior la figura de Sant Jordi, com a paradigma d'aquest arquetip.
Destacarem precisament, per això, l'aspecte del drac com a custodi de llocs sagrats, ja que no és molt eixelebrat pensar que en algunes llegendes i mites en que hi apareix pot estar marcant-nos l'existència d'antics llocs sagrats i cultes, que amb la cristianització van ser assimilats. Un primer exemple gràfic seria la representació inferior de Sant Climent lluitant contra el drac Graoully a les portes de l'amfiteatre romà de Metz.
 |
| 2. Sant Climent matant al drac Groaully, Auguste Migette , any 1850. ENLLAÇ |
 |
| 3. Vidriera de la catedral de Metz. ENLLAÇ |
Vidriera de la catedral de Metz (França) on està representat Sant Climent matant al drac, amb una llança que ostenta la creu en el seu mànec. La ciutat de Metz, era coneguda anteriorment pels gals mediomatricis com Divodorum (el turó sagrat). Amb molta probabilitat la llegenda de Sant Climent i la mort del drac ens evoca la cristianització tant del món pagà romà com dels vestigis dels paganisme celta que deuria perdurar amb l'arribada del cristianisme. És també força simbòlic que el drac Graoully estigui també representat a la cripta de la catedral de Metz, el lloc del temple amb més connotacions subterrànies i tel·lúriques...
Un altre cas, en el que la llegenda del matador de dracs sembla està associada a la conversió dels pagans al cristianisme (en aquesta ocasió per la força de les armes) el trobem en el cavaller llegendari rus Dobrynya Nikitich. Aquest famós cavaller dels pobles russos, està basat en un personatge històric que va dirigir les hosts d'Sviatoslav I de Kiev, durant el segle X i que va ser tutor del princep Vladimir el Gran. Aquest darrer va ser un dels principals artífexs de la cristianització russa, tot i que en els seus inicis feia ostentació d'un paganisme extrem.
La llegenda de Dobrynya Nikitich gira al voltant del drac, que segueix els patrons habituals. Segresta a la neboda del príncep Vladimir, i es refugia en muntanyes sarreïnes (tornem a trobar la relació del drac amb el paganisme). El drac és mort pel cavaller Dobrynya, que li acaba tallant els tres caps.
 |
| 4. El cavaller Dobrynya, matador del drac. ENLLAÇ |
També podem destacar les llegendes que envolten a les anomenades Coves del Drac. Com ja hem exposat en reiterades ocasions, la cova és un dels llocs més sagrats en les antigues religions, cosa que s'arrossega des del Paleolític. Entre d'altres és el lloc predilecte per a la representació del simbolisme arcà de la mort i la resurrecció. La caverna figura com arquetip de la matriu materna i així es contempla en els mites de l'origen, de renaixement i de iniciació de nombrosos pobles (1). Anem a veure alguna de les diverses coves en les que les llegendes afirmen de l'existència de dracs:
Cova del Drac (Sant Llorenç del Munt).La llegenda és del tot interessant perquè ens la situa cronològicament en el temps de la Reconquesta contra els sarraïns,en els segles IX o X. Aquests són els que porten la víbria o drac des de l'Àfrica per poder lluitar contra els cristians (l'aparició en el llegendari i la toponimia de "moros" o "sarraïns" sovint és una al·lusió al paganisme. Fins i tot en algunes llegendes i topònims hi apareixen quan històricament mai hi van arribar a estar). Un cavaller fereix de mort al drac que vivia en aquesta cova i que tenia atemorida a la gent de la comarca, anant a morir al cim del Puig de la Creu de Castellar del Vallès.
 |
| 5. Cova del Drac, Sant Llorenç de Munt (Vallès Occidental, Barcelona). ENLLAÇ |
Coves del Drac ( Manacor, Mallorca, imatge número 1). Aquestes coves gegants, i que reben en l'actualitat a prop de 800.000 turistes a l'any, deuen el seu nom a la llegenda de l'existència d'un drac en el seu interior. Tenen una extensió de 2.400 metres en horitzontal i contenen un dels llacs subterranis més grans del món (177 metres x 30 metres).
Volem destacar que dins de les coves es van trobar vestigis ceràmics de la cultura talaiotica, romana i musulmana, sense poder afirmar si aquestes ceràmiques tenien algun caràcter cultual. Si que demostra que les cultures antigues de la illa de Mallorca tenien coneixement de les mateixes, i no seria gens estrany que poguessin tenir algun caràcter sagrat.
Una altra Cova del Drac famosa la trobem a Cracòvia (Polònia), sota el Castell de Wawel. La llegenda parla en aquest cas d'un gran drac, que tenia atemorida la ciutat de Cracòvia, i que un humil sabater el va poder matar donant-li una ovella morta que estava farcida de sofre. La bèstia que rebentar al menjar-se l'animal.
 |
| 6. Cova del Drac, sota el castell de Wawel, Cracòvia, Polònia. ENLLAÇ |
1. Diccionario de símbolos. Jean Chevalier i Alain Gheerbrant, Editorial Herder, Barcelona, 1995.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada