Molts dels que habitualment llegiu aquest bloc sóu de països de cultura llatina, altres en canvi no ho sóu. L'entrada d'avui intenta (tal com ho he volgut fet altres vegades seguint un dels principis de les seves entrades) que us sorprengui una mica. La sorpresa fonamentalment consisteix precisament en trencar un dels tòpics que habitualment apareixen en els mitjans de comunicació actuals, almenys trencar-lo a mitges...
Habitualment es considera que els països de cultura llatina han estat sempre productors i consumidors de vi, en canvi el consum i la producció de la cervesa ha estat una cosa més de països celtes i nòrdics. Per tant, el canvi d'hàbits de consum d'aquestes dues begudes alcohòliques, que a l'estat espanyol es va a començar a produir a partir dels anys 80 del passat segle, s'enten com una "desnaturalització" de la cultura mediterrània. Efectivament a partir de la dècada de 1980 es va invertir l'ordre de prioritat; anteriorment el vi era la primera beguda alcohòlica i la cervesa la segona a molta distància, però des de llavors any rere any la cervesa està a més i més distància respecte al consum del vi.
Evidentment, que aquesta tendència en els hàbits de consum d'aquestes dues begudes no es pot desmentir, però si que avui volem compartir la idea amb vosaltres de que possiblement en els països llatins i/o mediterranis el vi va ser precisament "l'invasor" que va substituir a la cervesa. És a dir, que tal com semblen demostrar les troballes arqueològiques potser els nostres primers avantpassats eren bevedors de cervesa sagrada, abans de que els romans s'establissin com amos i senyors de gran part de l'actual Europa. Qui sap si el mite del Dionís grec (el Baco romà), que afirmava que aquest déu havia arribat a l'antiga Grècia com un foraster provinent de l'India, ja indicava la introducció del vi, com una beguda forània a la cultura dels grecs antics.
1. Troballes de la cova de Can Sadurní (Begues, Barcelona) ENLLAÇ |
Les troballes que darrerament s'estan fent a la cova de Can Sadurní, de Begues (Baix Llobregat, Barcelona) són altament sorprenents. Destaquen les restes de cervesa més antigues d'Europa (una antiguitat de més de 6.300 anys)
No ens hauria d'estranyar doncs, que abans de la romanització de Hispania i la resta de terres de l'actual Europa, la cervesa fos la beguda més consumida i de més antiguitat. Els ibers, celtes i celtíbers ja la bevien, de forma habitual en els seus poblats i també com a beguda sagrada, en cerimònies rituals i també com a manera d'obtenir coratge pels guerrers abans del combat. A la vall d'Ambrona, a Sòria, es van trobar restes de cervesa elaborada amb blat en fragments de vasos i altres recipients (els Numantins l'anomenaven Caelia) i els historiadors romans (Orosi, entre d'altres) en parlen. Aquestes restes de cervesa tenen molta antiguitat, de fa 4.400 anys. Però l'any 1999 es van trobar unes restes de cervesa encara amb molta més antigor, a la Cova de Can Sadurní, a Begues (Baix Llobregat, Barcelona) es van trobar restes de cervesa amb una antiguitat de 6.300 anys, el que permet afirmar en aquests moments que ens trobem amb la cervesa més antiga d'Europa.
Tot això ens permet elucubrar que realment la beguda més pròpia i casolana dels antics pobles europeus abans de les colonitzacions fenícies i gregues, i la posterior romanització, havia de ser per força la cervesa. No podem ignorar que entre aquestes troballes tant antigues i les referències dels historiadors romans s'han trobat altres vestigis de dates intermèdies, com ho són el de Genó (Lleida) del 1200 a.C. , que permeten demostrar que en aquelles dates es produïa cervesa fins i tot per comerciar.
2. Sitges de cervesa del poblat de Genó (Aitona, Lleida), 1.200 a.C. ENLLAÇ |
Per tant les diverses teories etimològiques sobre el nom de la cervesa (català) o cerveza (castellà) que sostenen que aquest terme prové del sentit de la força de la deessa romana Ceres (Ceres vis) o que prové del celta Coirm, només ens aportarien la seva explicació real sobre l'origen del terme, ja que "la cosa" en sí, la cervesa, havia de ser encara molt més vella que el seu nom. Qui podria negar, que a la vella Europa, la cervesa fins i tot hagués estat elaborada i degustada fins i tot abans que la l'antiga deessa mesopotàmica Ninkasi hagués ensenyat els secrets de la seva elaboració... Secrets que afortunadament en l'actualitat s'estan tornant a potenciar, tal com ho demostra el boom de les cerveses artesanes per arreu del món.
3. Representació moderna de la deessa Ninkasi. ENLLAÇ |
4. Cervesa Genó, Lleida (inspirada en la del 1200 a.C.) ENLLAÇ |
5. Cervesa L'encantada, inspirada en la neolítica de Can Sadurní. ENLLAÇ |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada