És realment difícil poder explicar com algunes creences antigues tenen coincidències realment sorprenents en tots els continents de la Terra. El cas d'avui és paradigmàtic, ja que està extès arreu del món i aparentment no se li pot trobar una argumentació de com els éssers humans de llocs tant distants van arribar a les mateixes creences. Creences que amb l'ús del coneixement científic històric a partir del segle XIX van ser evidentment descartades.
Com pot ser doncs, que les pedres polides prehistòriques que eren trobades a la superfície de la terra es consideressin d'origen celeste? Com pot ser que es creies que provenien dels llamps o dels trons i que assumissin llavors el nom de pedres de llamp o pedres de tro, segons la cultura? Com pot ser que aquesta mateixa idea aparegui en llocs tant distants com són el Japó, Europa (Rússia, Holanda, Alemanya, Irlanda, Gran Bretanya, Hongria, etc), la Xina, Cuba, Sudan, Indonèsia...? Que a més es cregui el mateix; que protegeixen dels llamps i d'altres desastres, adversitats i perills i que a més contenien la potència i energia del llamp..
René Guenon (1) considerava, gairebé cent anys enrere, que els pagesos per tradició oral havien conservat tradicions des de la més antigues fases de la humanitat i que una d'elles precisament era el simbolisme de les pedres de llamp o pedres de tro. Els pagesos consideraven així que el tro podia arribar de dues maneres diferents; o bé "en foc" o bé en pedra.
Les pedres de llamp majoritàriament solien ser pedres polides neolítiques (a vegades estris de sílex) però també eren considerades així les pedres que podien resultar estranyes o especials, tals com fòssils d'animals o meteors.
Estris de pedra neolítics
 |
| 1. Destrals neolítiques (Suïssa, 2700 S.C.) , una de tantes pedres especials que van ser considerades com Pedres de llamp o Thunderstones. ENLLAÇ |
Els primers indicis dels que tenim coneixement històric sobre aquesta creença els podem trobar en els antics romans. Anomenaven CERAUNIA a les pedres de llamp. Si tenim en compte que aquest nom prové del grec KERUANÓS (llamp), podem intuir que fins i tot els romans, com molts altres conceptes, ho haguessin heretat també dels grecs amb el que això voldria significar d'una antiguitat encara major. Sembla ser que els grecs i els romans ja creien que les pedres neolítiques polides eren Pedres de llamp i per tant les col·locaven entre les teules o les parets de les cases, ja que consideraven que un llamp no queia mai dues vegades en el mateix lloc. Els pagesos de molts llocs d'Europa seguien fent el mateix fins no fa gaire.
També es pot tenir en compte que l'origen celeste de les pedres de llamp o de tro estaria relacionat amb antics mites que descrivien els astres o el propi cel construït per pedres, que es podien desprendre aïlladament durant les tempestes, gaudint de la sacralitat del més alt i estant impregnades d'una certa força màgica esotèrica (2)
 |
| 2. Dibuix de pedres de llamp o thundestones. Conrad Gesner, 1565. ENLLAÇ |
En aquest dibuix científic del segle XVI es representen el que llavors anomenaven com a thunderstones, pedres del tro o del llamp. Tal com podeu deduir es tracta d'artefactes lítics prehistòrics.
A Catalunya els pagesos pensaven que quan la pedra del llamp queia al terra es quedava enfonsada i fins passat set anys no sortia a la superfície. També la feien servir com element protector introduint-la en els sostres i parets de les cases, tal com podeu veure en la fotografia inferior. Idees similars es troben a Navarra, Aragó, País Vasc, Extemadura, Andalusia, Castella...
 |
| 2. Pedres neolítiques dins de la paret d'una casa a l'Alt Urgell (Lleida). ENLLAÇ |
 |
| 3. Pedra neolítica trobada en la teulada a Rainsough Brow (Anglaterra). ENLLAT |
Triarem només un parell d'exemples de la gran quantitat que podríem trobar a nivell mundial:
Cuba: "La gent creu que aquestes pedres, de forma estranya i del que no s'expliquen l'origen, procedeixen del llamp; alguns diuen que són pròpiament la centella, el projectil del llamp, i que la seva fogonada és el llamp i el tro és el so. Booy registra la superstició antillana referent a que a la casa on es guarda una Pedra de llamp no cau cap exhalació elèctrica"(3)
Papua: Les pedres de tro cauen quan hi ha fortes pluges. L'enorme tro és un indicador d'on trobar aquestes pedres. La pedra es pot trobar en el lloc on ha caigut el llamp, si cau sobre un arbre aquest es parteix. Si cau al terra es fa un forat i queda enterrada.
 |
| 4. Pedres de llamp d'Arfak Mountains (Papua Occidental). ENLLAÇ |
Tal com podem observar en la fotografia el que s'anomenes pedres de llamp, o de tro, en aquesta zona de Papua poden ser perfectament estris polits de l'edat de pedra d'aquella illa d'Indonesia.
Fòssils
Si fins el segle XVIII o XIX no es podia tenir cap mena de coneixement encertat sobre el que podien ser realment els estris paleolítics i neolítics, encara menys es podria arribar a conèixer l'origen de les pedres fossilitzades d'antics animals i vegetals. No és estrany doncs poder descobrir com antics fòssils amb formes realment curioses van ser interpretats com d'origen celeste o diví. Alguns exemples interessants són els fòssils d'animals marins semblants a calamars o també les garotes o eriçons marins, que per les seves marques en forma d'estel reforçaven el missatge celestial sagrat.
 |
| 5. Fòssil de garota trobat en jaciment víking. ENLLAÇ |
Aquest fossil de la dreta està lligat amb bandes de bronze. Va ser trobat en un jaciment víking a Lindholm Hoje (Dinamarca). Era considerat com una pedra de llamp o del tro, o fins i tot com a martell del déu del tro Thor. Aquests tipus de fòssils han estat trobats en molts túmuls d'enterrament antics dels paissos nòrdics i Gran Bretanya.
 |
| 6. Representació de l'origen del fòssil de belemnite. ENLLAÇ |
Els fòssils de calamars (belemnites), són anomenats a a Alemanya com pedres de llamp (donnerkeil). Apareixen en grans quantitats en determinades platges i també eren considerats com a pedres sagrades o profilàctiques.
La mateixa creença la trobem a Jaén (Andalusia) i a les comarques lleidatanes catalanes de la Noguera i el Pallars Jussà (4)
Les autèntiques pedres de llamp o pedres de tro
Em volgut deixar pel final el que realment són les autèntiques pedres de llamp o de tro (això sí, si no es vol tenir en compte que René Guenon en aspecte simbòlic considerava que les destrals neolítiques també eren anomenades pedres de llamp o de tro en quan a figuració material: la destral de pedra trenca o talla i per això podia representar el llamp). Les autèntiques pedres de llamp podien ser dues coses reals: les fulgurites o bé els meteors.
- Les fulgurites
Quan un llamp cau sobre sorra es forma una estructura solidificada tubular (de vidre o sorra cristalitzada) que rep el nom de fulgurita. Poden ser de petites dimensions (un parell o tres de pams) però també poden tenir dimensions considerables, com el que podeu observar en la imatge inferior. La forma pot variar molt, depenent de la composició de la sorra. Es poden trobar en platges i en deserts.
 |
| 5. Fulgurita creada a partir d'un llamp en una platja. ENLLAÇ |
- Meteorits
El darrer tipus de pedra de llamp o del tro del que parlarem possiblement sigui el més important a nivell sagrat, i , a més, podria ser el que en els moments inicials de la consciència humana hagués provocat la creença en les pedres de llamp o del tro. A nivell sagrat és vital si tenim en compte que un dels principals elements sagrats d'una de les religions que té més fidels en l'actualitat és precisament una pedra negra caiguda del cel; la kaaba. Per descomptat que en l'antiguitat,si després de veure una gran lluminària en el cel es trobava una pedra clavada en la superfície de la terra havia d'aixecar una gran devoció.
 |
| 6.El meteorit Willamette. ENLLAÇ |
En aquesta imatge podeu observar el meteorit Willamette, que es troba exposat al Museu d'Història de Nova York. Aquesta roca d'origen meteòric, de 15 tones de pes, era una pedra sagrada de la tribu dels indis clackama, de l'estat d'Oregó.
(1) Símbolos fundamentales de la ciencia sagrada. René Guenon. Paidós Orientalia, Barcelona, 1985.
(2) El cielo ¿caos o armonía? J.P. Verdet. Aguilar s.a. Ediciones, Madrid, 1989
(3) Las piedras del rayo. Folklore religioso cubano. Revista archivos de folklore cubano. Vol 1. Núm.2 .p.96.
(4) El rayo y los fósiles ibéricos. Heraclio Astudillo Pombo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada