Tornem a destacar avui un de tants i tants llocs de la nostra Deessa Terra que gaudeixen d'un encant força especial i que, des de temps desconeguts van ser triats per aixecar-hi un temple sagrat. Com passa sovint, es difícil assegurar des de quin moment hi ha indicis de sacralitat o culte, ja que no disposem de documents històrics que ens ho reafirmin, i em de basar-nos exclusivament en documents històrics posteriors, les troballes arqueològiques, les festivitats que encara perduren i alguna que altra llegenda. Tot sembla indicar que ens trobem en un indret on es congreguen tres elements claus de la simbologia del món de la Deessa Mare; la pedra (en el promontori rocós on s'aixeca el temple i que dona nom a la seva advocació), el mar que l'envolta i l'aigua que es troba en el seu pou.
 |
| 1. Capella de Nossa Senhora da Rocha, Porches, Algarve, Portugal. ENLLAÇ |
La capella de Nossa Senhora da Rocha (Porches, Algarve, Portugal), està aixecada en un promontori rocós que s'endinsa en el mar i que fins no fa gaires segles acollia també una fortalesa, que sembla ser, que al segle XVI tenia funcions defensives davant de les incursions dels pirates moros. Aquesta fortalesa però, ja existia en temps de la invasió musulmana i hi ha constància de que en el segle XIII es va construir precisament per protegir l'ermita, que tenia també una llegenda de època sobre una aparició mariana (1). Per tant, sembla que la vocació i culte en aquest lloc màgic i solitari és força antic, com també important.
 |
| 2. Vista de l'entrada de l'ermita des del promontori rocós- Fotografia de l'autor del bloc. |
La llegenda de l'aparició mariana en el segle XIII coincideix en el punt màxim de les llegendes d'aparicions marianes a la Península Ibèrica, i que tal com mantenim en el nostre treball La Deessa Mare en e Món Clàsic i les empremtes de la seva cristianització, reflecteix la gran expansió encara en la mitja Edat Mitjana dels cultes a llocs i elements naturals pagans i al corresponent esforç de l'Església Catòlica per eliminar-los o cristianitzar-los. Tal com exposem en aquest treball, el lloc de culte pagà paradigmàtic es corresponia amb una cova o un arbre al costat d'un pou o d'una font. En el cas de l'ermita de Nossa Senhora da Rocha hem comprovat l'existència d'un pou, que evidentment sorprèn per la seva posició estratègica al bell mig del promontori rocós dins de l'aigua salada marina...
 |
| 3. Escales que condueixen al pou de la capella. Fotografia de l'autor del bloc. |
 |
| 4. Pou de la capella de Nossa Senhora da Rocha. Fotografia de l'autor del bloc. |
Un altre punt a destacar són les tradicions que hi ha al voltant de la imatge de la Verge. Aquesta Mare de Déu i el seu temple tenen una forta connotació religiosa en el seu entorn. Just al davant de l'entrada del petit temple hi trobem una petita plataforma on els fidels hi deixen espelmes i flors. La Verge es treu en processó en la festivitat del primer d'agost, i es portada en braços fins a la platja, on des d'allà es beneïxen els vaixells dels pescadors. És una cerimònia molt antiga, que possiblement està inspirada en la que els romans ja celebraven amb les imatges de les deesses, coneguda com lavatio. Arribaven a banyar les imatges divines en les aigües del mar, els rius o les fonts i pous. D'aquesta manera es realitzava una cerimònia de purificació anual. El cas més conegut era el de la deessa Cibeles, precisament la principal deessa que mantenia la riquesa simbòlica necessària per inspirar els principis bàsics de la mariologia: la maternitat i virginitat de la Mare de Déu (2). En aquesta mateixa línia teòrica, hem de tenir present que les troballes arqueològiques d'aquest santuari contenen vestigis d'època romana, per tant no es molt esboigerat pensar que ja en els primers segles de la nostra era existís culte a alguna deessa o deu del mar.
 |
| 5. Portic d'accés a la capella. Les columnes poden ser d'època romana tardana o visigòtica. Foto de l'autor del bloc. |
 |
| 6. La capella des de una altra perspectiva. Fotografia de l'autor del bloc. |
(1) Forte e Capela de Nossa Senhora da Rocha. Joao Neto i Rosario Gordalina, SIPA, Porugal, 2012.
(2) Cristianismo primitivo y religiones mistéricas. VVAA. Editorial Catedra, Madrid, 2010. p. 534
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada