EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 15 d’agost de 2016

La Senyora de les Oliveres (The Lady of Olive Tree)

En l'entrada d'avui, tornarem de nou al camí de la cristianització d'antics símbols de la Mare Terra, a partir de la figura de la Mare de Déu. En diverses ocasions ja hem parlat sobre arbres que des d'antuvi eren sagrats i en els que "miraculosament" hi ha aparèixer una talla o escultura d'una Verge Trobada, amb  la que els vilatans de les conrades van poder seguir adorant l'antic arbre sagrat.


També hem parlat amb anterioritat sobre els elements bàsics de la dieta i cultura mediterrània que van seguir la mateixa línia de sincretització religiosa i sagrada. Si aneu seguint les entrades possiblement recordareu que hem parlat sobre el vi i la vinya, els cereals o la mel, que a partir de la figura de la Mare de Déu van seguir sent adorats de forma emmascarada. Quedava doncs el darrer puntal de la cultura alimentària mediterrània, l'oliva i el seu arbre mil·lenari; l'olivera.

1. Olivera al costat de l'església romànica de Santa Creu de Creixà (Piera, Anoia). Fotografia de l'autor del bloc.

L'olivera era pels antics grecs i romans un arbre de vital importància, i sovint era considerat com a sagrat.  En l'obra La branca daurada, de J.G.Frazer, que hem destacat en diverses ocasions, consta una referència al caràcter sagrat de la seva fusta, i a la relació amb la fertilitat de la Terra. Cito textualment:

"En aquest supòsit, Hipòlit hauria estat el consort d'Artemisa a Troezena i les trenes i flocs de cabell que li oferien les donzelles i donzells abans de casar-se tindrien per objecte enfortir la seva unió amb la deessa i promoure d'aquesta manera la fertilitat de la terra, el bestiar i dels homes. D'alguna manera, la confirmació d'aquest punt de vista és el fet que dins del recinte d'Hipòlit a Troezena eren adorades dues forces femenines, les deesses Damia i Auxesia, en que la seva relació amb la fertilitat de la terra és indubtable. Quan Epidaure va patir en certa ocasió una gran escassetat, el poble, obeint a l'oracle, va tallar en fusta d'olivera sagrada unes imatges de Damia i Auxesia, i tan aviat com les van fer i erigir, va tornar a donar fruits la terra."  (1)



2. Olivera sagrada de l'Acròpolis d'Atenes. ENLLAÇ


En un dels llocs més sagrats de l'antiga Grècia, al costat de l'Erecteó de l'Acròpolis d'Atenes, encara trobareu l'olivera sagrada, descendent de l'arbre consagrat a la gran deessa Atenea.










En aquest sentit podem interpretar la sacralitat de l'olivera pròpiament com a arbre de fertilitat. Ja hem incidit moltes vegades que és l'arbre l'element natural simbòlic més acceptat com a representació de la Mare Terra. Però l'olivera també havia de ser summament sacre pel seu fruit i per les propietats úniques del mateix. Era molt preuat perquè servia com aliment físic i espiritual. Comestible en forma d'oliva i també encara més perquè al ser premsat s'obtenia l'oli que també servia com complement alimenticari i, sobretot, per nodrir les llànties que permetien il·luminar en l'obscuritat o elaborar bàlsams.

3. Gerra d'oli sagrat. Santuari de La Roca. Foto de l'autor del bloc.



Dins del santuari de la Mare de Déu de la Roca, de Montroig del Camp, trobem aquesta enorme gerra, que segons consta en el rètol indicatiu contenia l'oli de la llàntia del mateix santuari i que segons explicaven no s'acabava mai. 

Una possible mostra, doncs, de la sacralitat de l'oli que disposava d'un caràcter doblement sagrat, ja que permetia il·luminar l'espai sagrat d'una Mare de Déu trobada, que tal com vam explicar en el seu moment possiblement continuava el culte a l'antiga deessa Isis. 







Però les mostres més evidents sobre l'antic caràcter sagrat de les oliveres havia de venir durant l'edat mitjana amb les aparicions marianes damunt o al costat d'aquests vells arbres, que segurament eren adorats pels camperols amb mostres paganes tals com espelmes, libacions o ofrenes vàries. 

Com és habitual, destacarem el llibre de Joan Amades, Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, per poder apreciar aquells detalls sobre les llegendes que ens permeten intuir l'antiga veneració de determinades oliveres com arbres sagrats:

Mare de Déu de l'Oliva.- Venerada als masos de Vítem, als afores de Tortosa, paragte de gran conreu d'oliveres.
Conten que una vegada, la Mare de Déu es va aparèixer a un pastoret, de qui va agafar el bastó, el va clavar a terra i al moment es convertí en una olivera grossa, gemmada i plena de fruit, que va ser la primera que va haver-hi per aquella contrada, i la mare de les moltes que avui s'hi conreen. En record d'aquest prodigi, al costat de l'olivera miraculosa hi fou erigida una capelleta, on es venera una imatge de la Mare de Déu."

Tal com es reflecteix en la llegenda, ens trobem amb una olivera de gran antiguitat, referència clara al ser descrita com la mare de totes les oliveres que allà s'hi conreaven. Per tant havia de ser per força l'arbre sagrat que era venerat pels vilatans i que va voler ser cristianitzat a partir de la construcció d'una capella amb la imatge de la Mare de Déu corresponent... Per reforçar encara més el missatge, en l'actualitat de Bítem (Tortosa), es celebren les festes majors en data de 14 de setembre (data de recollida de les olives) i es fan encara ofrenes de flors i fruits a la Verge. Una transmissió clara i diàfana del que antigament havia de ser a l'olivera sagrada.



4. Estampa de Verge i olivera sagrada. ENLLAÇ



De la mateixa manera que a Catalunya, en molts altres indrets trobem l'aparició de Verges en oliveres. En aquesta estampa de la dreta hi ha representada Nuestra Señora del Olivar, d'Alaquàs (València). Tal com es pot observar hi ha la simbologia habitual d'aquestes aparicions marianes; el pastor, els bous i fins i tot la campana.
A la de sota teniu una altra verge trobada en una olivera, en aquest cas Nuestra Señora del Olivar, d'Estercuel (Terol). 

5. Estampa de verge i olivera sagrada. ENLLAÇ 


I per descomptat un altre lloc on predominen les Verges trobades en oliveres és l'altre gran productor històric i actual d'oli, Itàlia. En aquest cas són les conegudes Madonnes dell'olivo.



6. La Madonna dell'Olivo. Anna Teresa Asciolla.  ENLLAÇ




(1) La rama dorada, J.G.Frazer. Fondo de cultura económica, p.30.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada