Tal com us vam explicar en la darrera entrada sobre la capella de Nossa Senhora da Rocha, a Portugal, ens vam trobar aquest estiu amb una mostra més de la sacralitat de la pedra, l'aigua i el mar, i la cristianització posterior d'aquests elements associats a la nostra estimada Mare Terra. No era la primera vegada, però, que des d'aquest bloc parlàvem sobre pous d'aigua que els nostres avantpassats van adorar i als que van agrair que poguessin obtenir el líquid preuat de les entranyes de la Mare. El testimoni d'aquesta sacralitat segueix viu de diverses maneres a tots els continents del món sense excepció. En entrades anteriors tenim diversos exemples, tals com els pous i el culte a l'aigua de la cultura de Nazca, a Perú, els de la cultura nuràgica de la illa de Sardenya o bé els balls al voltant dels pous sagrats de la illa d'Eivissa, que possiblement tenen alguna relació amb la deessa púnica Tànit.
L'exemple que us portem avui no és tracta d'un gran descobriment ni està envoltat d'un gran misteri o gaudeix d'una gran importància en l'espai geogràfic del seu entorn immediat. Potser per això mereix la pena en aquest cas que el destaquem, ja que passa desaparcebut, pel que sabem, tant en el respecta a estudis o autors que l'esmentin, com fins i tot la seva aparició gairebé nul·la a les xarxes socials (potser encara més sorprenent, per no dir excepcional).
 |
| 1. Poço Santo, al municipi de Poches, dins del bonic Algarve portugés. Fotografia de l'autor del bloc |
Tal com podeu observar en la fotografia, no ens trobem tampoc amb un lloc que gaudeixi de cap encant especial en l'actualitat. Desconeixem com podria ser el seu entorn abans de que es construís una urbanització al seu costat i la carretera local. Preguntat a diverses persones de la zona ens van comentar que el pou des de sempre ha estat un lloc sagrat, i que tenia una llegenda sobre una princesa mora. També van referir que en determinades dates de l'any hi havia romiatges fins al pou i també a la capella de la Verge que hi van aixecar just al seu costat.
 |
| 2. Capella aixecada al costat del pou cristianitzant el culte pagà a l'aigua. Foto de l'autor del bloc |
 |
| 3, Capelleta de la Verge de Fatima |
Tal com podeu observar en la fotografia de la dreta en la capella s'hi troba una imatge de la Mare de Déu, concretament de la Verge de Fatima. Aquesta Verge, de gran devoció a Portugal, també està lligada al culte a l'aigua sanadora.
El Poço Santo també s'anomena el Poço Santo de Nossa Senhora. No podem saber actualment si aquest nom prové de la construcció relativament recent de la capelleta de la Verge, però podria ser que el nom fos més antic a la seva construcció, ja que les fonts, pous i mines d'aigua sovint van ser assimilats a la figura de la Deessa. Algunes deesses com les celtes Brigit o Coventina estaven associades als pous, fonts i mines d'aigua.
 |
| 4. Representació de la deessa celta Coventina, del pou de Carrawbrough, nord d'Anglaterra. ENLLAÇ |
La llegenda sobre la princesa mora que hem referit pot ser una mostra més sobre el culte precristià del lloc i la figura d'alguna deessa, sacerdotesa o doncella de les aigües. No podem obviar que les llegendes i altres mostres del folklore contenen sota la seva patina fantasiosa elements simbòlics importants associats a realitats cultuals o religioses antiquíssimes.
Aixó doncs no podem saber l'antiguitat del culte al pou sagrat de Porches. Si que vam poder distingir que el nivell inferior del pou estava tallat a la mateixa roca i que la construcció de carreus visibles s'aixequen sobre aquesta base on arriben les aigües freàtiques. A ple estiu el pou contenia un cabdal visible d'aigua.
L'any 1995 es van fer excavacions arqueològiques en el Poço Santo, però no hem pogut accedir al document o informe que existeix al respecte, tot i que ho hem sol·licitat.
 |
| 5. Interior del pou. Al fons es veu l'aigua i el substrat rocós. Foto de l'autor del bloc, |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada