EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 10 de gener de 2016

Deesses, de Joseph Campbell (Goddesses, Mysteries of the Feminine Divine)

Una de les agradables sorpreses d'aquest passat any 2015 ha estat l'edició en castellà d'una obra literària que personalment desconeixia i que té una relació molt estreta amb el contingut de les entrades d'aquest blog, que des de fa ara dos anys vaig editant de forma gairebé setmanal. Es tracta del llibre Diosas, de Joseph Campbell, publicat per l'editorial gironina Atalanta.


1. Portada del llibre Diosas, de Joseph Campbell. Editorial Atalanta. ENLLAÇ




En la imatge de la portada de l'obra Diosas, podeu observar una de les famoses representacions de la Gran Deessa babilònica i semítica Ishtar, o Ixtar. Gran Deessa perquè comprenia en sí mateixa conceptes antagònics com són l'amor i la guerra, o la fecunditat i fertilitat de tota la natura. Com a aspectes interessants a destacar d'aquesta cèlebre imatge podeu fixar-vos en els grans malucs, de forma similar a les Venus paleolítiques com a símbol de Gran Mare engendradora o la forma de sostenir-se els pits alletadors, tal com es representen algunes Mares de Déus de la llet amamantant al Nen Diví.




El seu autor, Joseph Campbell, no era per mi desconegut, ja que ha estat un dels autors de referència durant el segle XX en relació a la mitologia mundial, i que per tant he consultat sovint o fins i tot he citat en alguna de les entrades del blog. Precisament un dels que, juntament amb Mircea Eliade, ha donat un tò seriós i erudit al món mitològic. Ha ajudat, i molt, a trencar el concepte fantàstic de la mitologia. Ha reforçat la idea de que la mitologia, tal com deia Robert Graves, té a veure amb records seriosos de costums o aconteixements religiosos antics i que són tant dignes de confiança com la historia una vegada es compren el seu llenguatge. Mitologia que no ha de significar "fantàstic, absurd, o no històric", ja que la fantasia va tenir un paper insignificant en l'evolució dels mites grecs, llatins,palestins, celtes o ibers... 




2. Joseph Campbell (1904-1987). ENLLAÇ


El més famós de l'obra de Campbell tracta precisament sobre els mites i la comprensió humana sobre l'experiència vital. Dues de les seves obres més conegudes són L'heroi de les mil cares i Les mascares de Déu. Per aquestes obres i d'altres estudis de Campbell hi ha la percepció de que només tenia interès en els herois i ens seus viatges i epopeies, però gràcies a l'obra que avui destaquem es pot ressaltar que això no s'ajusta a la realitat. El merit de tot plegat es deu a la professora Safron Rossi, que ha estat l'encarregada de recollir el contingut de conferències del famós mitòleg on tractava els principals temes relacionats amb la Gran Deessa: la iniciació en els misteris de la immanència experimentada a través del temps i de l'espai, i l'etern; la transformació de vida i mort; y la consciència energètica que informa i anima tota forma de vida (segons paraules de la mateixa professora Rossi). 

Llegint aquest llibre podeu recórrer alguns dels punts més interessants del camí mitològic de la Deessa de forma més o menys cronològica, de forma similar a l'obra El Mite de la Deessa, d'Anne Baring i de Jules Cashford (que en alguna ocasió hem citat també en el nostre blog.) 


Safron Rossi recull doncs les diverses idees sobre le Deessa de Campbell des dels seus principis prehistòrics paleolítics fins al que anomena el seu Renaixement (que coincideix amb l'època històrica del Renaixement) i el seu "enlairament" en l'actualitat (una actualitat però que hem de situar en els anys 80 del segle passat). Un despegar que té a veure segons Joseph Campbell amb la mentalitat moderna de la individualitat humana, i sobretot la femenina, ja que gràcies a l'alliberament del rol plenament maternal i casolà, les dones poden trobar-se a si mateixes i no han de seguir obligatoriament els papers clàssics. Això, considerat per  l'autor sobretot a partir de les converses que va mantenir amb alumnes seves durant més de 30 anys i que el van fer valorar l'ascens al cel de la Deessa i la plenitud del famós vers de Goethe "l'etern femení ens impulsa a dalt".

3. Portada de l'edició anglesa. ENLLAÇ


En aquest camí, com no podia ser d'una altra manera, es recorda entre d'altres a la Deessa de l'Edat de Pedra, en el Neolític, a les deesses mesopotàmiques, a la Deessa en la cultura clàssica grega i en els cultes mistèrics (de Dionís o Persèfone, dels que també hem parlat en algunes entrades)... I en temps ja més moderns s'aborda la figura de la Verge Maria i el fenomen del romanç europeu, amb les llegendes artúriques.


Comparativa entre el llibre Deesses i el treball de recerca La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremptes de la seva cristianització

Tot i que en cap cas vull fer cap mena de comparació de nivell amb el meu treball de recerca La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremptes de la seva cristianització i l'obra de Joseph Campbell, ja que modestament no deixo de ser un aficionat i el gran erudit americà va ser realment un monstre mitològic del segle XX, si que vull aportar alguns punts de similitud i destacar allò que considero singular i complementari del meu treball, que vaig elaborar entre els anys 2010 i 2011, i que vaig presentar com a tesina en el Màster de filologia clàsica de la UNED El mundo clàsico y su proyección en la cultura occidental.

En primer lloc una part important del treball de recerca està també enfocat precisament en la Deessa Mare prehistòrica i les característiques pròpies que la defineixen o acompanyen i que posterioment van passar a les deesses gregues clàssiques, tal com es recull en la mitologia escrita i les mostres artístiques. S'aborden diverses figures conegudes tals com Palas Atenea, Artemis, Gea, Hera o Persèfone, com també els cultes mistèrics d'Orfeo i Dionís. En tots els casos hi ha seleccionats fragments de textos que ressalten les coincidències amb l'antiga religió en que la Deessa era la Gran Mare que regia tots els àmbits de la vida del Món i dels éssers humans. Passem també pels cultes mistèrics romans de Cibeles i Isis, que són els que millor recullen aquesta llavor i citem el cas paradigmàtic de l'obra d'Apuleu, l'Ase d'or.


4. La deessa  Artemis com a Senyora de les Bèsties o Potnia Theron. ENLLAÇ

Però el que considerem que dona personalitat pròpia a la nostra obra és els diversos exemples que trobem sobre tots aquests períodes a l'antiga Hispania clàssica i, sobretot a partir de l'Edat Mitjana i fins els nostres dies, la figura de la Mare de Déu. En el nostre cas fem una extensa relació de casos de Mares de Déu trobades, que van ser aprofitades per cristianitzar llocs de la Deessa que antigament eren sagrats i també la relació de goigs populars, encara existents, que mostren sense cap mena de dubte que en l'imaginari català, espanyol i europeu, la figura de la Verge va permetre continuar vehiculant el culte o el mite de l'antiga Deessa que es perd en la nit dels temps.

5. Imatge de la Mare de Déu de la Cisa, Fons Mariològic Santaló Rull.





Tal com podem observar en aquesta imatge d'un dels goigs de la Mare de Déu de la Cisa (segle XII), de Premià de Dalt (Fons Mariològic Santaló Rull), moltes de les Mares de Déu trobades ho van ser gràcies a la figura d'un bou o toro. Toro que podeu observar que apareix també en la representació de la imatge 4 de la deessa Artemis (any 700 a.C.) i del que ja hem parlat en diverses ocasions com a company o paredre de la Gran Deessa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada