EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 31 de gener de 2016

La Sagrada Família i la Mare Natura (La Sagrada Família and the Mother Nature)

En la nostra entrada anterior vam exposar amb rotunditat com la Mare Natura va ser la profunda font d'inspiració en l'obra de l'universal artista i arquitecte Antoni Gaudí. Fonamentalment ho vam aconseguir destacant una de les seves obres més conegudes i visitades en l'actualitat, el Parc Güell de la ciutat de Barcelona. També és cert que la primera fotografia que vam voler utilitzar com a marc introductor va ser una de les escales de cargol del temple de la Sagrada Família de Barcelona, en la que es remarcava la forma d'espiral tant lligada amb la figura de la Deessa. 

Avui el que farem serà centrar-nos exclussivament en el temple de la Sagrada Família i en aquells elements arquitectònics, artístics i simbòlics, que tornen a ser una clara evocació a la divinització de la Mare Natura. Ho diem d'aquesta manera perquè considerem que el fet de recórrer a aquests símbols en un temple religiós d'aquesta importància i envergadura els hi aporta sense cap mena de dubte un significat sagrat. Tampoc vull obviar que anteriorment ja vam destacar un d'aquests elements simbòlics d'aquest temple universal. En la nostra entrada sobre l'heura sagrada vam recollir unes fotografies de les portes de l'artista Etsuro Sotoo que l'any 2014 es van incorporar a la façana del Naixement de la Sagrada Família. 



1. Cistelles amb fruites que coronen les naus laterals de la Sagrada Família, d'Etsuro Sotoo. ENLLAÇ


Els fruits de la Deessa Terra

És precisament una altra aportació artística de l'artista japonès Etsuro Sotoo (el Gaudí japonès, tal com l'anomenen al seu país natal) la que farem servir per iniciar els nostres comentaris d'avui. Si heu llegit la darrera entrada sobre el Parc Güell recordareu que vam voler destacar l'escultura de l'anomenada bugadera, aquella dona de pedra que ha estat batejada amb aquest nom perquè es va considerar que portava en el cap un cistell amb la roba per rentar (tot i que no disposa de gaire sentit simbòlic en relació a la resta d'elements del Parc que semblen evocar el temple grec de Delfos). Vam coincidir amb altres opinions que creien que el que podria portar al cap era un cistell amb fruites o ofrenes tal com feien les sacerdotesses o oferents dels temples i santuaris antics. Doncs bé, a dalt de tot d'aquest temple cristià han estat col·locades aquestes dotze cistelles de fruites diverses (nespres, cireres, préssecs, prunes, pomes, peres,  ametlles, figues, caquis, castanyes, taronges i magranes) amb gran impacte plàstic visual, que segons l'autor Sotoo remeten al Jerusalem celestial on l'Arbre de la Vida produeix una collita per cadascun dels mesos de l'any. 

La simbologia divina dels fruits està íntimament lligada amb la fertilitat i la Deessa Terra. Tal com van exposar anteriorment, no volem en cap cas negar el sentit inicial catòlic o cristià que aporten els artistes en aquestes obres. Tant Gaudí com Etsuro Sotoo són reconeguts creients catòlics i, per tant, el fet que l'artista japonès col·loqui aquests fruits com a collita de l'Arbre de la Vida del Jerusalem celestial ha de representar per ell i pel temple el que això vol significar. Però també, com hem repetit incansables vegades, no podem obviar el missatge transcendent que (a part del credo cristià) traspua immanent en simbolisme que existia molt abans de l'aparició del cristianisme. Els fruits i l'Arbre de la Vida precisament, són dos símbols que la humanitat ha adorat des de la nit dels temps, tal com testifiquen antiquíssimes representacions, o com apareixen també en l'Antic Testament recollint les antigues religions mesopotàmiques en que la Gran Deessa tenia un paper fonamental. 


2. Segell micènic amb la deessa Demèter i l'Arbre de la Vida. ENLLAÇ


En aquest segell micènic de l'any 1550 a.C. podem observar a la deessa de la Terra, Demeter, al costat de l'Arbre de la Vida carregat de fruits. També hi figuren altres símbols importants com són la doble destral, símbols astrals o les flors opiàcies del cascall, que mostren a Demeter com a Gran Senyora de l'Univers.






I es que els fruits són el símbol de l'abundància, que des d'antuvi solen aparèixer desbordant el corn de la Deessa de la Fecunditat o de les copes dels banquets dels déus (1). També, per les seves llavors, Guenon compara el fruit amb l'ou del món, símbol dels orígens. De la mateixa manera, Juan-Eduardo Cirlot l'equipara a l'ou, en el simbolisme tradicional, ja que en el seu centre es troba també el germen que representa l'origen (2). I també Brian Leigh Molyneaux (3) refereix que alguns fruits comparteixen les propietats simbòliques de l'ou, però al mateix temps esmenta que sovint els fruits s'han emprat simbòlicament per representar l'estat de la felicitat paradisíaca (cosa que tindria una relació evident amb el que Etsuro Sotoo ha volgut reflectir com a fruits de la Jerusalem Celestial).



3. Deessa hindú  Gayatri decorada amb fruits i vegetals.  ENLLAÇ



En aquesta imatge podeu observar una escultura de la deessa hindú Gayatri, en el temple Nilakantahanagar de Berhampur (Índia). Està tota coberta de fruites i vegetals. Tal com hem dit, les ofrenes de fruites i vegetals a la Deessa i la Gran Mare són un dels rituals habituals des de temps prehistòrics. 











L'Arbre de la Vida  i el bosc sagrat

Una altra al·legoria important de la Mare Natura en el temple de la Sagrada Família és la que fa referència a l'Arbre de la Vida, i també als arbres en general i els boscos. En l'entrada del Parc Güell ja fèiem referència a les columnes que prenien forma d'arbres i que s'integraven perfectament en el paisatge natural del parc. En el cas de la Sagrada Família, Gaudí va més enllà, ja que un dels pinacles és una representació de l'Arbre de la Vida, i en el interior del temple les columnes simulen a la perfecció un bosc, que ens recorda la funció que tenien els boscos en l'antiguitat com espai de culte i veneració. L'arbre, a més, tal com ja hem indicat repetides vegades és la epifania per excel·lència de la Deessa Mare, i ho corroboren les nombroses imatges de la Mare de Déu que van ser trobades en arbres, arbustos i boscos durant l'Edat Mitja. 


4. El xiprer com Arbre de la Vida. ENLLAÇ

El xiprer que hi ha "plantat" al bell  mig de la Sagrada Família acull en la seva base al pelícan que alimenta a les seves cries amb la seva sang i una mica més abaix tenim una escultura que no ens pot deixar indiferents; ni més ni menys Maria està sent coronada pel mateix Jesús dins d'una cova de candeles de pedra...




5. La coronació de la Verge sota el xiprer i el pelican. ENLLAÇ


Anem a pams; primer parlarem sobre el xiprer. Perquè va escollir aquest arbre Gaudí per aixecar-lo al mig del seu temple predilecte? Si anem a l'explicació més coherent i lògica dins de la seva trajectòria artística i vital hem de interpretar al xiprer amb la seva simbologia complementària cristiana hereditària del món medieval, que el veu com un arbre associat a la mort i a la immortalitat (per la seva naturalesa longeva i verdor persistent). Raó per la que apareix sovint en cementiris i claustres de monestirs, però potser també recollint la simbologia de grecs i romans que el relacionaven amb les divinitats de l'infern, com arbre de les regions subterrànies. Gaudí va triar precisament com a model el gran xiprer que encara s'aixeca al mig de la Cartuja de Montealegre, a la Conreria (Barcelona). 

Les escales que trobem a costat i costat del xiprer de la Sagrada Familia evoquen el viatge de les ànimes a les regions superiors, de la mateixa manera que en les antigues religions els xamans identifiquen els arbres com l'escala. Sembla ser que els coloms i ocells blancs que trobem en el xiprer podrien indicar aquestes ànimes que estan fent el seu camí cap el superior, que està assenyalat per una creu de Tau i un altre ocell. 

Respecte a la coronació de la Verge és un punt interessant, ja que ha de fer referència a la veneració de la Mare de Déu i la seva ascensió als Cels (cosa que 'Església Catòlica no va reconèixer fins l'any 1954, en que va anomenar a Maria "Reinal del Cel"). Aquest punt no deixa de ser una manera de  reconèixer també la divinització de la Mare Natura i la Deessa Terra, cosa que no és reconegut oficialment per l'Església Catòlica.  




6. Bosc de columnes dins de la Sagrada Família, un bon exemple de bosc sagrat modern. ENLLAÇ


Tal com podem observar en la foto superior, l'aparença de bosc dins del temple és espectacular. Podem viure l'experiència de trobar-nos dins d'un dels incontables boscos sagrats que hi havien a l'Europa prehistòrica, o bé a tots els continents de la Deessa Terra.


(1) Diccionario de los símbolos. Jean Chevallier i Alain Gheerbrant. Editorial Herder. Barcelona, 1995.
(2) Diccionario de simbolos. Juan-Eduardo Cirlot. Editorial Labor. Barcelona, 1991.
(3) La Tierra Sagrada. Brian Leigh Molyneaux. Editorial Debate. Barcelona, 1996.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada