La Reina del Cel (The Queen of Heaven and Sky)

Alguns dels que llegiu aquest bloc gaudiu de la festivitat del 8 de desembre. Com ja sabreu, a Catalunya i Espanya, i també a Portugal es celebra una de les diverses festivitats catòliques del calendari. A altres llocs també es festiu, sobretot a països llatinoamericans per influència de la tradició catòlica, com poden ser Argentina, Colòmbia, Panamà,Paraguai, Perú o Xile, entre d'altres. És la festivitat de la Immaculada Concepció, que comporta la creença cristiana de que la Verge va ascendir en cos i anima als cels i per tant va ser anomenada Reina del Cel, tal com havien estat anomenades les grans deesses de l'Antiguitat, com són Innana, Ishtar, Isis o Nut. Algunes d'elles apareixen en l'Antic Testament i van demonitzades pels teòlegs cristians. Anem a veure aspectes de les diverses deesses que han rebut el títol de Reina del Cel. En la traducció en anglès que he redactat en el títol he volgut remarcar el doble regnat en el cel espiritual i el material, per la pròpia immanència de la divinitat material que comporta la figura de la Deessa Terra.

1. Papir amb la representació de la deessa egípcia Nut com a cúpula celeste.

Tornant a la festivitat del 8 de desembre, el que potser desconeixeu, ja que avui en dia en la nostra societat urbana postmoderna no hi ha gaire lloc per les fórmules religioses tradicionals (estic fent una valoració objectiva, sense cap contingut ni positiu ni negatiu per part meva al respecte), és que en aquesta festivitat es celebra un dels dogmes catòlics de més tardana aprovació per l'Església l'any 1854 de la Immaculada Concepció de Maria: la que va ser concebuda sense màcula. 

D'aquesta manera es tornava a assumir la iconografia pròpia de les antigues deesses, encara que amb un significat totalment limitat i literal (les antigues deesses eren també verges però al mateix temps tenien una interacció sexual amb els seus fill paredres). Però des del segle IV hi van haver autors cristians que ja reconeixien la immaculada concepció de Maria: Sant Gregori de Nazianz la va definir com immaculada (amiantos) i Marcel d’Ancira com “sense taca” (acheantos) , Sant Agustí va declarar que Maria estava al marge del pecat original comès per Eva i que des de l’úter es transmetia a tot ésser humà (tot i que es va abstindre d’afirmar que havia estat concebuda sense pecat, és a dir sense relacions sexuals). Precisament els diversos aspectes de les antigues deesses mare que estaven relacionats amb la sexualitat van ser durament apartats i condemnats amb l'arribada de les religions monoteistes. Qualsevol símbol o missatge que connectés a les grans figures religioses (déus, sants o verges) amb símbols sexuals era digne de ser condemnat, i en l'actualitat motiu de grans polèmiques. Serveixi com exemple l'exposició censurada a Colòmbia Mujeres ocultes (dones ocultes) en la que l'autora Maria Eugenia Trujillo crea una sèrie d'obres en que es barregen els significats catòlics amb parts del cos de la dona, com a reivindicació del llarg rebuig que ha tingut la dona i la seva sexualitat en el catolicisme, i la subjugació i maltractament que ha tingut al llarg de la història. 

2. Peça artística de Maria Eugenia Trujillo de l'exposició Mujeres ocultas

En aquesta representació hi ha una barreja entre la màndorla que envolta a vegades a la Verge i la vagina femenina. Aquests dos símbols ja han estat relacionats des de l'Antiguitat, ja que la màndorla és un símbol arquetípic de la feminitat. Una de les verges més conegudes que estan envoltades d'aquest símbol és la mexicana Virgen de Guadalupe.

3. Mare de Déu de Puiggraciós (Figaró, Vallès Oriental), envoltada de màndorla doble. Foto de l'autor del blog.

4. Mare de Déu de Lledó, Valls (Alt Camp), envoltada d'una màndorla molt suggerent.

El pas més evident i important sobre l'assimilació de trets de naturalesa divina en Maria i la seva màxima equiparació amb les deesses mare antigues havia de venir per la petició escrita i signada per vuit milions de persones adreçada al Vaticà per tal que es considerés dogmàtica l'Assumpció de la Verge al Cel. La petició acabà en la proclamació del dogma declarat pel papa Pius XII afirmant que Maria va ser "elevada en cos i ànima a la glòria dels cels". A partir d'aquesta declaració, Maria ja podia ser considerada "reina del cel" tal com Isis, Ishtar o Astarté. Cal dir que aquest dogma va reconèixer un títol dels més atribuïts a la Mare de Déu durant molts segles abans.

 

5. Representació de la deessa síria Ashtarté, Reina del Cel.S.VII a.C.

Els mateixos hebreus, abans de que la seva religió monoteista centrada en el culte a Jahvé triomfés, retien culte a diverses divinitats, algunes de les quals eren deesses, tal com queda constància en alguns passatges de l'Antic Testament. Alguns autors consideren que les imatges d'Ashtarté i Ishtar van ser assimilades en el ritual jueu com a querubins o àngels.

6. Representació de Maria com Reina del cel, envoltada d'àngels i querubins.

Fotografies

 

1. Papir amb la representació de la deessa egípcia Nut com a cúpula celeste.
2. Peça artística de Maria Eugenia Trujillo de l'exposició Mujeres ocultas
3. Mare de Déu de Puiggraciós (Figaró, Vallès Oriental), envoltada de màndorla doble. Foto de l'autor del blog.4. Mare de Déu de Lledó, Valls (Alt Camp)
5. Representació de la deessa síria Ashtarté, Reina del Cel.S.VII a.C.
6. Representació de Maria com Reina del cel, envoltada d'àngels i querubins.