EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 14 de desembre de 2014

Els rocs sants del Baix Berguedà (The holy rocks of Baix Berguedà)





La immobilitat em fascina. Aquesta ampolla, aquest vas, una enorme pedra sobre una banca de pedra.
Aquestes són coses sense moviment, però desencadenen grandiosos moviments en la  meva ment.
No sento això amb les persones que canvien de lloc constantment de manera idiota.
La gent en moviment banyant-se a la platja em commou molt menys que la immobilitat d’una pedra.

Joan Miró 




Amb aquestes frases del gran artista català Joan Miró volem posar en evidència la fascinació que han tingut en la espècie humana les pedres i grans rocs, com una part més important de la Gran Mare Terra. 

1. Golden Rock, Myanmar, Birmània


 A vegades les roques que esdevenen sagrades tenen alguna característica que les fa especials o sobrenaturals. Un cas és el del Golden Rock (Myanmar, Birmània), que desafia les lleis de la gravetat. Té una pagoda budista construïda a sobre, amb el mateix significat que les creus clavades o gravades a moltes roques que eren sagrades a Catalunya i a molts llocs d'Europa, per sincretitzar o assimilar el culte de l'antiga religió a la nova.




La seva perduració en el temps, la seva perpetuïtat i la seva vida immanent (encara que resulti totalment contradictori dins de les nostres ments racionals, ha estat així per moltes antigues cultures). Els vestigis de la seva sacralitat segueixen vigents en forma de monuments megalítics i també gràcies de les tradicions que parlen sobre pedres i roques sagrades, que sovint tenen un vincle directe amb la fertilitat. Algunes de les formacions pètries van continuar sent sagrades gràcies al cristianisme, on es van cristianitzar i van passar, en alguna ocasió a ser pedres santes o rocs sants. Un exemple el podem trobar a la zona del Baix Berguedà, és a dir a la part meridional de la comarca catalana del Berguedà, al sud de la ciutat de Berga.


Els rocs sants del Baix Berguedà

Si aprofiteu uns dies per visitar la zona del Baix Berguedà us sorprendrà en aquesta zona l’abundància de roques de formes arrodonides. Els  resultats dels incendis de l’any 1993 encara són visibles, tot i que el bosc de pins i alzines s’ha recuperat força. El paisatge té una força especial i es reforça l’encant amb la solitud dels camins, cases i corriols.



2. Paisatge a Sant Joan de Montdarn. Fotografia de l'autor del bloc.



El roc de Sant Narcís

Sortint de la vila de Navàs i poc abans d’arribar a la església i les dues cases que donen nom a Viver , trobareu la capella de Sant Narcís, de petites dimensions, es troba just al costat de la carretera que des de Navàs arriba a Viver. Del Roc de Sant Narcís no en queda res, ni tant sols a la memòria dels vilatans. Segons diu Riu Barrera el van destruir quan van fer la carretera. Era de dimensions considerables, d'uns 4,5 metres d'alçada i amb una forma curiosa, aproximadament de piràmide invertida i aguantant-se en equilibri per una petita base. A uns sis-cents metres es troba el Mas les Sitges, a les seves rodalies s’han trobat restes de ceràmica ibera i romana, el que ens permet pensar sobre l’antiga ocupació d’aquests paratges força interessants.



3. Capelleta de Sant Narcís, fotografia de l'autor del bloc.





El roc de Sant Joan de Montdarn

El Roc de Sant Joan ja es una altra historia. Segueix al seu lloc fisicament i segueix rebent  ofrenes pels fidels cada dia de Sant Joan, els quals surten en processó des de l'església del mateix nom i que es troba a uns cent metres de la pedra sagrada. 


 
4. Església de St.Joan de Montdarn (a la dreta) i Roc de Sant Joan 8 (a l'esquerra).



No és una roca independent, forma part d'un espigó petri d'uns quaranta metres de llargada. D'uns vuit metres d'alçada, te foradat un petit oratori  en el que a dins s'hi troba una imatge de fusta de petites dimensions. La capelleta està  a uns sis metres d'alçada.


 
5. La roca de Sant Joan i la capelleta gravada. Fotografia de l'autor del bloc.


 

La tradició i els creients hi veuen en aquesta imatge a Sant Joan, però avui en dia és difícil de saber a qui correspon pel desgast dels segles a la intempèrie i perquè a l’altura que es troba és difícil de contemplar.


 
6. Oratori o capelleta de Sant Joan, amb imatge difícil de identificar. Fotografia de l'autor del bloc.


  

Però això no és important, el que és extremadament destacable és que els vilatans segueixin reten el culte sagrat a la roca. No volem dir amb això  que ho facin  conscientment, ja que porten les flors al sant tal com s'ha fet sempre.


Repetim doncs, que la importància l'establim en que, gràcies a aquesta tradició queda plenament establerta la relació sagrada amb un de tants llocs de culte de la Deessa Terra des de l'albada dels temps. L'antiguitat d'aquest oratori o capelleta és molt antic. Tal com diu Riu Barrera en el seu interessantíssim treball Rocs i Sants: dades sobre la cristianització, el símbol de les dues circumferències amb flors de sis pètals (que podeu observar perfectament en la fotografia anterior) té una gran difusió en l'espai i el temps i el podem trobar per exemple en esteles funeràries tardo-romanes, o com a motiu estrictament decoratiu en l'art popular, i té un sentit evidentment astral. En el cas de Sant Joan de Montdarn i la seva disposició simètrica a costat i costat de la imatge del sant fa pensar en la significació de la lluna i el sol que moltes vegades apareixen a banda i banda d'una representació sagrada com a símbols de l'espai celeste i del més enllà. Riu Barrera considera que aquest oratori o capella es deuria construir entre els segles II i VII d.C.

El roc de Sant Urbici



Un altre roc sagrat és el de Sant Urbici, el tercer dels rocs sants dels que parla Riu Barrera en el treball que hem esmentat. No és difícil de trobar seguint les indicacions de l'historiador, a uns tres-cents metres al SO del monestir de Santa Maria de Serrateix. D'aquest gran bloc de pedra es de destacar la seva solitud entre els camps de blat segats. Te un aire surrealista que fa que hom li sorprengui la seva estada.Existeix una llegenda sobre la relació d'aquesta pedra amb les relíquies de Sant Urbici. Una altra de tantes mostres de cristianització, que segons Riu Barrera es deuria produir pels tres rocs sants anterior al segle X i que tendia a assimilar i reproduir un contingut sagrat pre-cristià que posseïen.

 
7. Roc de St. Urbici, a prop del monestir de Santa Maria de Serrateix. Fotografia de l'autor del bloc.

 Finalment volem destacar que a la mateixa zona del Baix Berguedà trobem altres rocs amb noms propis i als que se'ls hi atribueixen llegendes, cosa que reforça encara més un ampli caràcter de sacralitat a la pedra força generalitzat en aquesta zona.
Alguns del exemples són el Roc de la Mel o la Roca de la Fantasma.


8. Roc de la Mel, Casserres. Fotografia de l'autor del bloc.

 
La llegenda del Roc de la Mel és una mostra evident de la relació amb la fertilitat i l'abundància, ja que en diu que a sota de la pedra hi havia amagada una olla de grans dimensions plena de mel.

9. El Roc de la Fantasma,

En canvi el Roc de la Fantasma té un caràcter més sinistre, que segurament té a veure amb algun ritus de pas dels camins. Està situat al lloc anomenat el Clot de la Fou i es conten diverses històries de traginers, bandolers i fantasmes, lligades a la seva ubicació en un pas estret del camí ral que anava de Navàs a Montmajor.


Fotografies.


2 a 9. Fotografies de l'autor del bloc.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada