EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dimecres, 15 de juny de 2016

Nostra Senyora dels Ponts (Our Lady of Bridges)

Tal com vam avançar en la darrera entrada, és de justícia que parlem sobre diverses Mares de Déu que tenen alguna relació amb l'element simbòlic dels ponts. En la darrera ocasió vam poder destacar els diversos ponts que trobem per la geografia europea i que les tradicions afirmen que van ser aixecats pel Diable mateix. Si bé en aquell cas argumentavem que el pes considerable sobre aquestes llegendes es trobava en el fet que els ponts unien punts oposats i salvaven punts perillosos, en el cas de les Verges o Mares de Déu pot ser que tingui bastanta força el fet del seu simbolisme protector sobre els vianants que recorrien els camins. Tal com també vam comentar, no serien els únics llocs en que la figura de Nostra Senyora assumia aquest rol apotropaic en caminants i viatgers. Capelles aixecades en honor de Mares de Déu les podem trobar en portals, camins, cruilles, ports, etc.

En la imatge que teniu just a sota d'aquest paràgraf teniu un exemple del que estem dient, una ermita dedicada a la Verge del Pont, just al costat d'un pont medieval i en en una de les rutes més importants de l'imaginari medieval, la ruta de Sant Jaume, en aquest cas en el Camí Francès tot just quan acaba d'entrar a Lleó. Sovint les celebracions rurals que estan a vegades lligades a aquests llocs sagrats des de temps immemorials, ens poden fer intuir la seva importància. Podeu observar una dança que es realitza en aquesta ermita per la festivitat de Sant Marc, el dia 25 d'abril, anomenada el ball de la Tantáriga, que finalitza amb un "visca la Verge del Pont". Amb tota seguretat ens trobem amb la cristianització d'algun ball ritual precristià lligat a les festes de l'arribada de la primavera, i potser la vinculació amb el lloc de pas situat al voltant del pont.

1. Ermita de la Verge del Pont, Sahagún, Lleó. Al costat del Camí de Sant Jaume i un pont medieval. ENLLAÇ



Un altre exemple interessant el trobem, de forma sorprenent encara avui en dia, en l'Anglaterra protestant, en una de les zones en que els romans es van establir per extreure un dels subministres vitals de la seva economia; el ferro. Un dels pocs casos que queden sobre capelles aixecades en ponts medievals està dedicat precisament a la Mare de Déu, en aquest cas a Rotherham, a South Yorkshire, i a sobre del riu Don. Diuen que aquesta capella pont és la millor conservada d'Anglaterra. Precisament va ser construida al segle XV pels viatgers que transitaven en el pont i camí que duia fins a Londres. La Senyora rebia els agraiments o pregaries per haver tingut o per tenir un cami amb bona fortuna, segur, sense cap perill. 






2. Capella de Nostra Senyora del Pont, Rotherham, Anglaterra.  S. XV. ENLLAÇ 




En l'Antiguitat aquest paper l'havien tingut altres divinitats com podien ser la deessa Hecate, la deessa Fortuna, el déu Lugh, els Lars, el déu Mercuri, el déu Ianus, o el déu Términus (1). Són el que han estat anomenades a vegades, entre d'altres, com divinitats liminars, és a dir deus i deesses que es troben i custòdies  els límits. També compartien aquest significat les divinitats que presidien els portals i portes de les antigues ciutats. Un exemple especial, amb sentit similar el podem observar en la imatge inferior, de la comarca de Matarranya, a Terol. Aquesta capella dedicada a a la Verge del Pilar  està construida sobre el portal de Maella, en una antiga via de comunicació, i en un dels quatre portals que hi havia en la muralla de la Vila, encara en el segle XVIII.

La simbologia plàstica d'aquesta capella és molt interessant, ja que a banda i banda de la porta del petit temple estan esculpides les dues columnes simbòliques que marquen els dos límits i que coincideixen de forma simètrica inversa amb la part inferior del portal. Però encara hi ha un altre element que reforça més aquest aspecte simbòlic. Podeu observar com just a sobre del dintell de la porta del petit temple i ha representat un altre parell de columnes i en el centre de totes dues està el pilar sagrat. Suposem que es tracta del Pilar que dona nom a la Verge, i del que ja vam parlar en una entrada anterior del nostre bloc: el Pilar de la Deessa Mare.





3. Capella de la Verge del Pilar, Maella, Terol. En  un antic portal que simula un pont. ENLLAÇ

Podem suposar que antigament el culte als ponts i a les seves divinitats  estava força extès, ja que només a Catalunya tenim diverses tradicions que parlen sobre imatges de Mares de Déu que "miraculosament" van aparèixer en ells. Segons el llibre de Joan Amades (2) , que hem citat en reiterades ocasions, tenim els següents casos:


  • Mare de Déu del Pont (2). Uns pescadors la van trobar sota el el pont de la Tet, a Perpinyà. Una altra la van trobar uns llenyataires sota el pont de Llebron, a Estaon, al Pallars.
  • Mare de Déu del Pont d'Orís. Venerada a Sant Serní (Pallars Jussà). Fou trobada per un pastor i descoberta per un bou. Per tal d'afavorir la construcció de la vella capella, el riu Noguera va canviar el seu curs. (Tal com veiem en aquesta tradició a la imatge se li reconeix el poder sobre les aigües del riu, un dels aspectes màgics i sagrats que vam comentar en la nostra entrada anterior sobre les divinitats pontifícies).
  • Mare de déu del Pontarró. Venerada en una capelleta al peu del Pont del Diable, de Martorell, i més tard a l'església  parroquial. (En aquest cas singular i paradigmàtic  trobem la conjunció de l'element diabòlic de l'entrada anterior amb la de la Verge).
  • Mare de Déu del Sol del Pont. Venerada a Roda de Ter. Fou trobada sota el pont del Ter i se li aixecà una capelleta al cap del pont.



4. Pont vell sobre el Ter a Roda de Ter (Osona). ENLLAÇ 

Tal com podeu observar en la imatge de la dreta, a Roda de Ter, sobre el el riu, tenim el pont vell que uneix els dos marges. Curiosament a banda i banda del pont trobem dos temples (el més proper a nosaltres la capella de la Verge del Sol del Pont, el més llunyà l'església de Sant Pere de Roda). Pont sagrat per dos cantons, amb l'antiga Deessa en un costat i el Pontífex a l'altre...





(1). Culto a los caminos, límites y fronteras: dioses protectores. Marta Plaza Beltran. Revista de Folklore , n. 344.
(2) Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Joan Amades, Editorial Selecta Catalonia, Barcelona, 1989.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada