En el nostre anar i venir diari sovint passem per ponts que ens permeten creuar carreteres o carrers, rius, valls o vies de tren. Possiblement, com a tantes coses de la nostra vida atrafegada i plena d'estímuls, no li donem cap mena d'importància. És un més a més de totes les coses que els nostres congèneres han posat a la nostra disposició, gràcies al progrés i avenços que, en aquest cas es remunta en el temps fins i tot a l'Edat del Bronze.
Però no sempre ha estat així. Els ponts van ser considerats durant molt de temps com alguna cosa més que una mera construcció material que permetia el pas sobre llocs més o menys perillosos o difícils. Van estar carregats de simbolisme màgic i sagrat que provenia fonamentalment del seu significat d'unió entre punts, vores o marges. Un simbolisme que anava més enllà del seu significat real material i que es traduïa en una unió entre nivells o realitats, entre el profà i el sagrat, entre el que hi ha en el aquí i el més enllà, entre la vida i la mort...
En els ponts romànics, a més, es troba una altre característica que reforça la unió entre les dues voreres i el pas de l'eix del Món vertical. És per aquesta raó que alguns especialistes (per exemple Jaime Cobreros) consideren que hi ha ponts medievals que disposen d'una elevació considerable en el centre del pont:
"Les dues ribes representen dos estats diferents de l'ésser, vinculats per l'estret fil que és el pont... El pas del pont no serà una altra cosa que el recorregut de l'eix, amb el que s'uneixen els diversos estats. Es passa així del sentit més horitzontal, com pot ser el pont concebut com a línia que uneix les dues ribes, al sentit estríctament vertical de l'eix del Món... Això explica en l'ordre constructiu les acusades pendents de molts grans ponts medievals. Perquè tots aquests grans ponts amb llom d'ase no estan buscant altra cosa que la verticalitat"."(1)
 |
| 1. El Pont del Diable (Martorell, Baix Llobregat, Barcelona). Iniciat per legions romanes, medieval, barroc i modern. ENLLAÇ |
 |
2. Portes de la Ciutat del Vaticà amb inscripció Pont. Max. ENLLAÇ
|
Fruit de la importància simbòlica
del pont, el nom de la figura màxima dels sacerdots romans era el Pontífex
Màxim (el més gran constructor de ponts). Aquest nom provenia precisament de pons i facere. Pels romans el riu Tiber era també
sagrat i disposava també de la seva deïtat corresponent, per tant el simbolisme
que adquiria la figura del Cèsar com a Pontífex Màxim representava aquesta suma
de poders: com a principal element d'enllaç entre els homes i el més enllà,
entre els déus i els humans.
A l'Esglèsia
Catòlica el Papa va començar a rebre també el nom de Pontífex, de forma
habitual, a partir del segle XV. A l'esquerra podeu observar les portes
d'entrada de la ciutat del Vaticà amb la inscripció de Pont. Max. en referència
al Papa Benet XVI.
A nivell europeu una mostra evident d'aquest simbolisme sagrat es manté en els noms, llegendes i tradicions que parlen sobre ponts que van ser construïts pel Diable. Com ja hem vist amb moltes de les nostres entrades del blog, el que en el passat precristià era considerat sagrat va passar a ser considerat pagà i diabòlic. Per tant les antigues divinitats que podien estar associades als ponts, rius i contructors de ponts ara eren obra del Diable.
En terres de cultura romànica es manté la llegenda tan estesa de que aquests ponts van ser construïts pel mateix Diable. Algunes llegendes coincideixen en afirmar que no el va poder enllestir del tot ja que el gall va cantar abans d'hora o creient que ja era de dia va llençar la darrera pedra. Pedra que en alguna ocasió s'afirma que és la d'algun monument megalític més o menys proper o llunyà. Mostra més que evident de que els nostres avantpassats vinculaven els ponts amb altres pedres que havien tingut un caràcter inefable molt abans de la seva existència.
 |
| 2. Pont del Diable de Tarragona, o Aqüeducte romà de Ferreres. ENLLAÇ |
En d'altres ocasions, el dimoni intenta que alguna persona jove, home o dona, assumeixi un compromís a canvi de la seva ànima per poder traspassar el pont i no haver de realitzar una gran volta o viatge. Normalment el dimoni acaba sent derrotat ja que algun pobre animal (un gat o un gall, curiosament els animals que durant l'Edat Mitjana eren tinguts com a diabòlics) acaba pagant la promesa al passar el primer en la data o hora assenyalada.
Tal com va dir Joan Amades, aquest dimoni tan persistent, associat als ponts, sembla que podria ser un reflex d'un geni dels ponts desbancat pel cristianisme i reduït a la mísera condició de dimoni. (2)
En altres llegendes el compromís d'entregar l'ànima al Diable l'assumeix el contructor o arquitecte del pont, per tal que el dimoni l'ajudi a finalitzar una obra inacabable en el temps. En aquests casos alguna estratègia ingeniosa permet que el Diable no se'n surti amb la seva. Però com a venjança el Diable torna cada nit per treure alguna de les pedres del pont. És el cas del pont de Valentré, a Cahors (Occitània, França), en el que li falta una pedra a la seva torre central, o del Diable.
 |
| 4. Pont del Diable de Valentré, Cahors, Occitània, França. ENLLAÇ |
Alguns creuen que aquestes llegendes, a part de poder tenir relació amb antigues divinitats de pas, indiquen en tot cas l'angoixa que implica un pas difícil sobre un lloc perillós i reforcen el simbolisme general del pont i el seu significat oníric; un perill a superar, però igualment la necessitat de travessar un pas. El pont posa a l'home sobre una via estreta, on es troba ineluctàblement l'obligació d'escollir. I la seva elecció el condemna o el salva. (3)
 |
| 5. Pont del Diable de Saint Guilhem le Desert, França. ENLLAÇ |
El Pont del Diable de Saint Guilhem le Desert, sobre el riu
Hérault, a França. Pont romànic construit entre els segles IX i XI, conserva
una llegenda idèntica a moltes altres d'Europa. El Diable el va construir en 24
hores, a canvi de la primera ànima que creués el pont. En aquest cas la víctima
va ser un gos...
També hem de tenir present que el nom de Pont del Diable no sempre està associat a construccions artificials humanes, ja que en algunes ocasions es tracta de construccions naturals. Aquest és el cas del desaparegut Pont del Diable de Cueto (Cantabria), que va desaparèixer l'any 2011 a conseqüència dels temporals i accions desaprensives antròpiques, com poden ser la circulació de motocicletes.
 |
| 6. El desaparegut Pont del Diable de Cueto (Cantàbria). ENLLAÇ |
Aquest tipus d'estructures físiques eren tingudes doncs, com alguna cosa més que un pas real que salvava un estret fons o penya segat. Significaven allò que lliga el sensible i el suprasensible, el traspàs d'un estat a un altre, el canvi o l'anhel del canvi. (4)
Són alguns dels elements reals, com ho poden ser també els camins, els portals, els viatges, que a nivell simbòlic han estat identificats des de temps immemorials amb les pròpies idees o arquetips que amb ells hi són impregnats. Tal com argumento en el meu treball La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, van ser cristianitzats sobretot gràcies a la figura de la Mare de Déu. En la propera entrada tractarem diverses Mares de Déu trobades que van aparèixer en antics ponts, cosa que reafirma aquesta argumentació.
 |
| 7. Pont del Diable , Parc de Kromlauer, Alemanya. ENLLAÇ |
(3) Diccionario de símbolos. Jean Chevalier i Alain Gheerbrant. Editorial Herder, Barcelona, 1995.
(4) Diccionario de símbolos. Juan-Eduardo Cirlot. Editorial Labor S.A. Barcelona, 1991.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada