EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 1 de novembre de 2015

Les Domus de Janas de Sardenya (2) com a "Casa dels Morts" (The domus of Janas in Sardinia as House of the Dead)

Tal com recordareu, en una entrada de mitjans del mes de setembre d'enguany us vaig estar parlant sobre les domus de janascurioses estructures sepulcrals excavades en les roques de la illa de Sardenya i que en algunes ocasions arriben a ser verdaderes necròpolis. Us parlava també sobre la seva sorprenent antiguitat, ni més ni menys que van ser excavades entre el IV i el III mil·lenni a.C. 

En aquell moment però, vaig fer incís sobretot en l'aparició en algunes de les Domus de Janas,  de representacions de caps de toro i la doble espiral. Símbols que trobem representats en moltes cultures prehistòriques i que poden tenir una relació evident amb la sacralitat de la Terra per diverses circumstàncies que vam explicar en aquella entrada. Emplaçàvem per més endavant una segona entrada en que tractaríem sobre altre contingut interessant respecte a aquestes curioses construccions humanes prehistòriques sardes.

Doncs bé, aprofitant les dades en les que ens trobem al voltant del dia de Tots Sants i les celebracions d'aquests dies (tant se val que celebreu la Castanyada o la nit de Halloween, ja que com passa sovint es tracta de les mateixes festivitats coincidents en un moment cíclic anual assenyalat des de temps immemorials) destacarem altres matisos de les Domus de Janas com a Casa dels Morts, o la Terra com a lloc de mort i renaixement. 

En primer lloc hem de poder entendre a que ens referim a Casa dels Morts. Aquesta expressió s'utilitza precisament com a contrast o reflex de les Cases dels Vius que en la Prehistòria o l'Antiguitat es construïen perquè els difunts descansessin en l'altre vida com si continuessin amb la seva existència. Un exemple són aquestes "cases de fades" de Sardenya, ja que existeixen diversos elements que reprodueixen les cases dels vius. 



1. Domus de Janas construïda a mode de cabana. ENLLAÇ

També hem de tenir present la diversitat de tipus de Domus de Janas, és a dir no tenim un únic model de planta. La planimetria original dels sepulcres va des de tombes simples monocel·lulars (com la que de la Roca de l'Elefant que mostràvem en la nostra primera entrada) a tombes amb un gran nombre de càmeres, en general derivades d'un esquema en T, que per la suma continua d'ambients es pot fer enormement complexe arribant a formes cruciformes, laberíntiques o de rusc. (1)

Un bon exemple sobre la complexitat que poden presentar les domus de janas la podem trobar en el trobem en el museu de les Domus de janas de Sedini, que està emplaçat precisament dins una gran roca amb diversos nivells, corredors i cambres, en les que s'expliquen les característiques i troballes d'aquests enigmàtics i sorprenents espais prehistòrics.


2. Domus de Janas i museu de Sedini, Sardenya. Fotografia de l'autor del blog.


3. Escales dins de la domus de Sedini, fotografia de l'autor del blog.

4. Una de les cambres de la domus de Sedini, fotografia de l'autor del blog.

5. Repoduccions prehistòriques dins les cambres del museu, fotografia de l'autor del blog


Una altra de les Domus de Janas amb multitud d'espais diferents és la Tomba del Capo, Sant Andrea de Priu, que va ser fins i tot cristianitzada amb culte a Sant Andreu.
6. Domus de Jana Tomba del Capo, S. Andrea Priu. ENLLAÇ





A la dreta podeu observar el plànol de la Tomba del Capo, formada per 18 habitacions. La seva funció sembla ser que era exclussivament funerària i, tornem a trobar per enèsima vegada, una reutilització com temple cristià. Una església que, fins i tot, va ser consagrada per un bisbe de Fàrfara l'any 1323 i dedicada a Sant Andreu. 

A part de la cristianització de les seves parets pètries emblanquinades amb cal i amb un dibuix d'un Pantocrator, un dels punts impactants és que a la part posterior de la muntanya que cobreix aquesta Domus de Janas hi havia una estàtua del déu Toro, el paredre de la Deessa Terra, a la que els cristians li van tallar el cap. 




7. Estàtua del déu Toro sobre de la Domus de Janas de la Tomba del Capo, a la que els cristians li van tallar el cap. ENLLAÇ

Un altre punt que fa pensar en aquestes cases o ciutats de morts i les seves similituds amb les cases dels vius són les reproduccions de llars que apareixen tant a l'interior com a l'exterior de les tombes. Eren possiblement una còpia de les llars on els vius havien menjat i cuinat al costat de les seves famílies. Sovint són forats envoltats de cercles, on segurament els vius havien dipositat ofrenes de menjar com a símbol del menjar d'ultratomba del seu estimat difunt mort. També hem de tenir present que els arqueòlegs i especialistes d'aquestes cultures prehistòriques sardes sostenen amb certa seguretat que tant a l'exterior com a alguns espais i avant càmeres d'aquestes tombes es celebraven funerals en honors dels difunts que incloïen sacrificis d'animals i àpats comunitaris. Un altre punt, doncs, d'imitació i projecció cap a l'altra vida d'aspectes quotidians...


8. Cercles concènctrics en una llar d'ultratomba. Domus de J. de Putifigari. ENLLAÇ


O fins i tot les pintures que trobem encara en algunes de les parets d'aquestes tombes, que aparentment volien recordar amb la màxima fidelitat les cases o cabanes on havien conviscut amb els seus familiars els difunts que ara descansaven en el més enllà. Per exemple en aquesta Domus de Janas de Sa Pala Larga, a Bonorva, es pot observar el sostre simulat com a terrat a dues aigües (amb la biga central i les laterals a banda i banda) i les parets pintades amb colors vermells vius (amb les espirals típiques del llenguatge de la Deessa Terra).



9. Domus de janas de Sa Pala Larga, Bonorva, Sardenya. ENLLAÇ





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada