EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 12 d’octubre de 2015

El Pilar de la Deessa Mare (The Pillar of the Mother Goddess)

Tal com és força conegut, en el dia 12 d'octubre es celebra la festivitat de la Verge del Pilar, que coincideix amb la festivitat de la Hispanitat. Aquesta festivitat està relacionada, tal com diu el seu nom,  amb la Mare de Déu del mateix nom de la basílica de Saragossa. El seu nom prové del pilar o columna d'alabastre que suporta la petita imatge mariana.

En l'entrada d'avui tractarem primer sobre el simbolisme del pilar i després sobre les diverses teories que sostenen que el culte d'aquesta Mare de Déu es va establir a partir d'un antic culte a la columna o pedra que encara avui es conserva, o també les que sospiten que la talla mariana va substituir una antiga deessa pagana.

Sobre el significat i la sacralitat del pilar

Tal com afirmen Jean Chevallier i Alain Gheerbrant, en conjunt la simbòlica del pilar es semblant a la de l'eix del món, l'arbre i la columna. Expressa la relació entre els diversos nivells de l'univers i el jo; és un lloc de pas entre ells de l'energia còsmica, vital o espiritual, i un focus d'irradiació d'aquesta energia (1) Els autors refereixen casos de pilars sagrats de l'antic Egipte, la cosmogonia celta o rituals dels aborígens australians, entre d'altres, el que ens permet entendre la universalitat d'aquest símbol sagrat.



1. El pilar en el Món Clàssic també era sagrat. ENLLAÇ










Terracota del temple palatí romà d’Apolo on es mostra a Apolo i la seva germana Artemis decorant un pilar sagrat.









En la tradició druídica celta eren força importants, tal com destaquen alguns autors. Eren considerats objectes de veneració i per tant molts van ser cristianitzats amb una creu al damunt o amb inscripcions en forma de creu. Eren utilitzats també per marcar límits, victories singulars, contractes entre tribus i a vegades sepulcres(2). Els seus antecedents havien de ser per força els menhirs.


2. Pilar celta, església de St.Illtud, Llanitud Fawr, País de Galès. ENLLAÇ



 August, Caesaraugusta i el Pilar

Per poder fer les primeres valoracions sobre el possible origen del culte de la Verge del Pilar hem de parlar obligatòriament de la figura de l'emperador August, fundador de la ciutat romana de Caesaraugusta, actual Saragossa. És d'obligat compliment, ja que la tradició llegendària de l'aparició de la Mare de Déu, en carn i ossos, a l'apostol Sant Jaume es situa ni més ni menys que en temps romans (any 40 d.C.). 

Segons Sanchez Montaña el Pilar que sosté la Verge és el mateix pilar fundacional que va instalar l'emperador August en el ritus fundacional de la ciutat. Aquest va ser aixecat en la cruilla original dels cursos dels rius Ebre i Gállego, tal  com manava el ritus antic, una pedra de valor sagrat i que rebia adoració i reconeixement com patró protector tant de la ciutat de Saragossa com també de tot el territori de l'Estat.

La devoció pilarista sosté precisament que la columna no ha variat mai d'emplaçament des de la data en que la tradició situa l'arribada a Caesaraugusta de Sant Jaume el Major, en el segle I d.C. Una columna de jaspi de 1,70 metres d'alçada i un diàmetre de 24 centímetres, folrrada en bronze i després plata. El mateix Sanchez Montaña sosté que això es va fer a imatge del pilar fundacional que soportava la pedra negra de Cibeles. (3) 



3. Moneda romana de Marc Aureli amb el déu Gabal (una pedra sagrada). ENLLAÇ


Altres autors sostenen que August va aixecar en la columna fundacional una escultura de la deessa Venus Genetrix, ja que aquesta divinitat era la protectora de la gens iulia, a la que ell pertenyia. Per aquest motiu va edificar també un temple molt important a aquesta deessa en el forum romà.

4. Venus de l'Esquilí, 50 d.C. Museus capitolins. ENLLAÇ






Venus de l'Esquilí. Aquesta escultura es pensa que estava en el temple de Venus Genetrix a Roma. Tal com podem observar hi ha una columna, en la que en aquest cas estan representades serps i roses (que podrien estar relacionades també amb la deessa Isis). 









Els adoradors de les pedres (veneratores lapidum)

Tot i que la tradició admet que l'existència de la imatge que es troba a sobre del Pilar es correspon amb la llegenda de l'aparició de la Verge davant de Sant Jaume l'any 40 d.C. (segons la llegenda es va apareixer en carn i ossos amb un cor d'àngels i quan va desapareixer va deixar la imatge de fusta), no és fins el segle XIII en que apareix per primera vegada una menció documentada de l'advocació del Pilar.(4)

I per posar un altre exemple sobre la llegenda de l'aparició, no és fins l'any 1471 en que apareix per primer cop una referència de la Verge es va presentar en carn mortal davant de Sant Jaume (hem de tenir present que si li donguessim veracitat històrica a aquesta llegenda, en el moment de l'aparició la Verge encara era viva i es trobava llavors a Palestina). La importància de la reescriptura dels origens mítics de l'aparició consistia en que situava a la Verge del Pilar com l'aparició mariana més important de la cristiandad al ser la única que es produia abans de que Maria morís ascendís als cels (5) 

Tot plegat, i deixant de banda la llegenda de l'aparició de la Verge, que no té cabuda en una interpretació històrica i que està basada fonamentalment en usos polítics i nacionals, sense a arribar a ser un deliberat acte d'invenció; sí que hem de poder deduir que el culte a la columna o Pilar de la Verge havia de seguir mantenint-se amb el pas dels segles (en cas que admetem que prové del món romà, evidentment).

Per fer doncs aquesta interpretació hauriem de poder considerar un punt d'enllaç fins el moment en que al segle XIII apareix esmentada l'advocació del Pilar. Segle precisament de gran importància respecte a l'expansió del culte marià, i del que ja hem exposat en el nostre treball nombrosos casos en que les imatges marianes cristianitzen cultes anteriors  a la Mare Terra o la Deessa Mare. I precisament un dels cultes més estesos en el món rural medieval eren els que en diversos concilis visigòtics van ser anomenats com adoradors de les pedres (veneratores lapidum). Per tant molt possiblement es va seguir mantenint el culte a la pedra (en forma de columna o fins i tot amb alguna imatge d'una Deessa Mare al damunt) fins l'actulitat. Motiu que reafirma la tendència a besar i adorar el Pilar que sostè la Verge, tal com encara es fa en l'actualitat a la seva Basilica de Saragossa.

5. Deessa Afrodita en forma de pedra- ENLLAÇ



Ja molt abans del Món Clàssic s'adorava a les pedres com a essers divins. En el cas de la imatge de la dreta és la pedra del temple de Paphos de la deessa Afrodita, a la illa de Xipre. La seva antiguetat és considerable; es calcula que és de l'any 1500 a.C. Per tant ens trobem amb un culte prehistòric que traspassa l'àmbit greco romà i que continua durant el món medieval fins l'actualitat impregnat en alguns dels cultes marians.











6. El Papa de Roma besant el Pilar de pedra de la Verge. ENLLAÇ





(1) Diccionario de los símbolos, Editorial Herder, 1986. Jean Chevallier i Alain Gheerbrant
(2) General and bibliographical  Dictionari of the fine arts . London 1826
(3) La fundación de Zaragoza. La piedra que corona una columna. Carlos Sánchez Montaña.
(4) Nuevos datos sobre la advocación de Nuestra Señora del Pilar y su capilla. Aragón en la Edad Media," n. 20, 2008. pp. 117-138. Asunción Blasco Martínez.
(5) Usos políticos y nacionales de un culto mariano en la España contemporánea. Fco. Javier Ramón Solans. Prensas de la Universidad de Zaragoza.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada