Un altre exemple d'arbre sagrat: l'Arbre de Gernika

En diverses ocasions hem anat parlant sobre l'estreta relació del culte a la Deessa Terra i l'Arbre Sagrat  des de temps immemorials. El tenim com un dels clars exponents de la sacralitat de la Natura, de forma similar a un dels altres símbols importants com és la Pedra. En una de les primeres entrades hi fèiem referència gràcies a l'excel·lent pel·lícula El senyor de la guerra. Algunes tradicions populars encara contenen aquest simbolisme religiós al voltant dels arbres sagrats, com són les festes de maig o la festa del pi de centelles. 

En una entrada més recent destacàvem la destrucció sistemàtica d'arbres sagrats i temples per part dels fonamentalismes religiosos, principalment cristians i de l'Islam. En aquesta entrada recordàvem alguns tristos exemples d'arbres que havien estat talats i destruïts, i posteriorment substituïts pel símbol de la creu. Parlàvem entre d'altres del faig de l'oracle de Dodona (Grècia, destruït al segle IV dC), dels arbres sagrats talats per Sant Martí de Tours a les Gal·lies (s. IV dC), del gran roure sagrat germànic talat per Sant Bonifaci al segle VIII dC o el també arbre sagrat dels saxons Irminsul, talat el mateix segle VIII dC per Carlemagne. Un altre dels punts que destaquen en aquesta entrada són els casos de roures sagrats cristianitzats gràcies a les aparicions de imatges de la Mare de Déu, com testimonien les diverses Mare de Déu del Roure a Catalunya.

Avui, però, parlarem d'un altre arbre sagrat que segueix tenint en l'actualitat aquest caràcter gràcies a mantenir el seu important sentit jurídic i polític. Ens referim al roure de Guernica (en euskera Gernikako Arbola) que significa les llibertats tradicionals de Biscaia i els biscains i per extensió de tots els vascos i vasques.

1. Templet amb el tronc del vell arbre de Guernica. No és el primer de la seva dinastia, però sí el més antic conservat.

En el seu llibre "L'arbre de Guernica i altres arbres amb significat jurídic i polític", Caro Baroja ens deia que les Juntes Generals del Senyoriu es celebraven a l'ombra del roure de Guernica, les del Duranguesado sota les del de Guederiaga i les de les Encartaciones sota l'arbre d'Avellaneda. Aquests tres arbres (segons Jose Luis Ortigosa "La cuestión vasca, desde la prehistoria hasta la muerte de Sabino de Arana"), no són els únics roures significatius d'Euskalerria: la Junta de la Vall d'Orozko i la de la Comunitat d'Ustaritz es celebraven de la mateixa manera; sota un roure. Fins i tot es parla d'algun  altre cas, com el de l'Arbre Malato marcaven fronteres territorials. D'aquest darrer arbre volem destacar un punt paradigmàtic dins de la trajectoria del nostre blog, i és que l'any 1603 quan aquest arbre de Malato ja no existia les Juntes Generals van decidir commemorar el lloc on es trobava amb una creu de pedra i un rètol. El procediment habitual de subsituir l'arbre sagrat per la creu de la "nova" religió... De forma similar a com està representat l'arbre de Guernika en els escuts heràldics de Biscaia i d'Euskalerria, amb una creu en el seu rerefons.

2. Arbre de Guernica en l'escut de Biscaia, amb la creu de rerafons.

Aquesta convivencia de les dues religions (la de l'antiga religió i la nova) queda patent ja en la "Crònica d'Enric III". A finals del segle XIV el rei Enric III de Castella Lleó jurava els furs dels biscains, primer a l'església de Larrebezúa i després a un gran roure on els batlles i el Senyor de Biscaia juren els furs:

"el monarca llegó a una sierra que dicen en vascuence Arechabalaga, que quiere decir en lengua de Castilla Robre ancho, e allí falló a los Vizcainos fijosdalgo, que le hicieron unas peticiones previas al juramento; éste se realizó primero en la iglesia de Larrebezúa y después el Rey ovo su consejo estando cerca de un grand roble do suelen los alcaldes de Vizcaya juzgar, é el Señor de Vizaya ordenar sus fueros". 

I continuant amb aquesta historia, Jose Luís Ortigosa refereix que Lopez de Salazar informa que només després de jurar sota l'arbre de Guernica és pot ser Senyor, només llegislant sota l'arbre es fa la llei i només convocant sota l'arbre un home pot ser  acusat i condemnat, o absolt de forma legal. 

3. Ferran el Catòlic jurant els furs de Biscaia l'any 1476 sota l'arbre de Gernika

De forma idèntica, i sense solució de continuitat, el Lehendakari vasc jura fidelitat al carrec a partir de la fòrmula de protocol que va utilitzar el lehendakari o president del Govern Vasc Jose Antonio Aguirre l'any 1936 i que mostra la identificació implícita de l'arbre amb la divinitat:

ainkoaren aurrean apalik,
Eusko Lur gainean zutunik,
asaben gomutaz,
Gernikako Zuhaizpean,
herri ordezkarion aintzinean
nere agindua ondo betetzea zin dagit.

Traducció:

"Davant Déu humiliat,
en peus sobre la Terra Basca,
en record dels avantpassats,
sota l'Arbre de Guernica,
davant els representants del poble
juro exercir fidelment el meu càrrec."

4. Actual arbre de Guernica, amb la Sala de Juntes al fons i a l'esquerra.

Aquests juraments es realitzen sota l'actual arbre de Guernika, fill dels seus avantpassats i al costat de la Tribuna de la Casa de Juntes, edifici neoclàssic amb funcions d'Església i Parlament en el que el seu timpà hi ha dibuixat el mateix arbre sagrat ancestral.

5. Edifici de la Casa de Juntes de Guernica

6. Tribuna Juradera del costat de l'arbre de Guernica, amb l'arbre presidint en el timpà.

L'actual edifici neoclàssic és del segle XIX i està aixecat en el lloc que ocupava l'antiga església de Santa Maria de la Antigua, que va ser demolida per aixecar el nou edifici. L'església, tal com ja hem explicar en moltes ocasions, s'hauria construit per poder cristianitzar els sentiments pagans d'adoració a l'arbre sagrat.

Dins de l'edifici actual de la Sala de Juntes, l'any 1985 es va cobrir el pati central amb una vidriera que recull les tradicions al voltant de l'arbre sagrat. El representant de les lleis antigues té un caire de gran semblança amb els antics druïdes, els Senyors del Roure celtes, que segurament van inspirar a l'autor de la vidriera.

7. Vidriera de la Sala de Juntes.