EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

divendres, 31 de juliol de 2015

La Roca Ferrada de Massoteres (La Segarra) i la Mare de Déu de Camp-real

De vegades tenim constància de l'estreta relació que hi ha entre el megalitisme, és a dir les grans pedres prehistòriques que tenien un caràcter important pels nostres avantpassats (amb sentits diversos entre els que destaquen els sagrats i cultuals) i algunes de les tradicions o temples cristians que es van implantar per tal que es deixés de seguir adorant a aquestes pedres. Evidentment per l'Església aquests cultes eren sacrílegs i eren una clara competència amb les creences cristianes, per tant es va intentar que fossin eliminats (cosa que va ser així sovint amb la destrucció sistemàtica dels megàlits) però en d'altres ocasions no va haver altre remei que atreure els "fidels" amb altres maniobres més sibil·lines. Una d'aquestes, tal com deixem constància de forma extensa en el nostre treball La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització, va ser la massiva aparició de imatges de Mares de Déu trobades en els llocs que antigament eren considerats sagrats i per tant pagans. Amb molta seguretat va ser la millor manera de poder fer canviar el culte pagà dels fidels, ja que la figura de la Mare de Déu podia suplantar o substituir a la perfecció els antics cultes a la fertilitat de la Deessa Terra.

El cas d'avui és un d'aquests casos paradigmàtics, i el volem relatar amb detall, ja que és un clar exponent d'aquest procés de transformació del culte pagà betílic al culte cristià.

La Roca Ferrada

A la comarca de La Segarra (Lleida) trobem una de tantes ermites romàniques que hi ha disperses per la nostra geografia que acull una de les imatges de Mare de Déu trobades. L'original talla romànica, com moltes i moltes més, llastimosament va ser destruïda durant la Guerra Civil espanyola. La que queda avui té molt poc valor artístic i suplanta la que, en teoria i segons diuen les llegendes i tradicions, va aparèixer miraculosament damunt d'una gran pedra que encara es conserva a prop del temple cristià. És la que es coneix popularment com Roca Ferrada i que és, sens dubte, un megàlit amb inscultures neolítiques. Aquestes marques gravades a la pedra en forma de ferradura són les que donen el nom popular a aquesta pedra.



1. La Roca Ferrrada, una pedra que a primera vista pot ser un roc qualsevol però que amaga una història extraordinària.  Fotografia de Lluís Rius.


2. Detall de les inscultures de la Roca Ferrada. Foto de Lluís Rius.
3. Detall de les inscultures en forma de ferradura de la Roca Ferrada ressaltades en color blanc.




La tradició (Fets, costums i tradicions de la Segarra, Vol. II) ens diu que la imatge d’aquesta Mare de Déu no va estar sempre en el seu petit temple romànic. Vol que creguem que La Mare de Déu de Camp-Real la van trobar sobre una roca que se’n deia la Roca Ferrada. La van anar a buscar en processó, i així la van portar a Camp-real però, miraculosament, la imatge va retornar al lloc on l’havien trobat. La recuperaren i la dugueren a Massoteres, a l’església. I novament retornà a la Roca Ferrada.

Com sempre per tercer cop la van a buscar i la van portar de nou a Camp-real i la col·locaren a l’ermita, on obriren una finestra, de tal manera que es podia veure el terme i el lloc on l’havien trobat. I fou d’aquesta manera que la Mare de Déu es quedà allí, i no va marxar mai més. D'aquesta manera barroera es va poder mantenir la creença dels antics fidels pagans sobre la roca sagrada prehistòrica. Podien anar a practicar els nous cultes religiosos, sense seguir de perdre de vista el seu antic lloc de culte relacionat amb la Deessa Terra.



Tornem a tenir aquí una manera repetida en gran quantitat de llocs de Catalunya. Una pedra o roca que és sagrada pels pobladors i que ha de ser cristianitzada. Al veure que el culte exercit en aquest indret màgic perdura en el temps es trasllada i es deixa en el lloc la imatge de la Verge per tal que es rendeixi el culte a la imatge que interessa. Podem plantejar-nos una pregunta important: Per què no es va realitzar l’ermita sobre la mateixa roca?, Això no ho sabrem mai, ja que en diferents casos no hi va haver problemes per efectuar aquesta construcció sobre els megàlits prehistòrics. Els primers “fidels” que van acudir al temple, si més no els hi va quedar el “remei” que veien la seva preuada roca des de la finestra.


4. Ermita de la Mare de Déu de Camp-real (Massoteres, La Segarra). ENLLAÇ


La Roca Ferrada no és però una roca qualsevol. Tal com ja hem avançat , el seu nom no ens indica que hi hagi algun ferro enganxat o que tingui parts ferroses. El que ens està indicant és que té les petjades de dues ferradures. Aquestes dues ferradures s’aprecien de forma molt minsa en l’actualitat, però encara es poden observar. Està formada per dues roques de considerables dimensions.

Segons el nostre amic Lluís Rius, de petit  el seu avi li explicava de la Roca Ferrada el següent: Els dos gravats en forma de ferradura que hi ha a la roca del terra es corresponien respectivament a les del cavall de Sant Josep (la més grossa) i la “somereta” de la Verge  (la més petita). La roca grossa més elevada tindria l’empremta del mantell de la Verge.  Ell, de nen ,li preguntava al seu avi en la seva innocència ,com podia ser que només hagués deixat marcades cada animal només una ferradura.

Aquesta llegenda de caire cristià ens demostra la tradició sagrada de la Roca Ferrada i ens indica sense cap mena de dubte que ens trobem davant d’una roca en la que hi havia hagut fa molts anys algun culte en el que se li atorgava a la pedra o all lloc un caràcter màgic i que posteriorment va provocar que  l’església volgués cristianitzar-la amb la troballa de la Mare de Déu que seria definitivament traslladada a l’ermita .

Tinguem present que altres roques són tradicionalment reconegudes com a espais màgics on algun cavall les ha utilitzat per efectuar embranzida. Una de les més conegudes és la Roca del Temple de Salomó, església mare de l’ordre del Temple i Centre “màgic” de les tres principals religions monoteistes, on segons diu la tradició musulmana  Mahoma va ascendir als cels amb la seva euga Alborac, deixant aquesta les seves empremtes a la roca.

5. La roca sagrada del Temple de la Cúpula de la Roca, Jerusalem, on l'euga de Mahoma hi va deixar les seves empremtes. Curiosament és un emplaçament sagrat per les tres grans religions monoteistes.ENLLAÇ


Qui sap si al Camp-Real la Roca Ferrada tingués un caràcter màgic relacionat com gairebé sempre amb la fertilitat de la Mare Terra, de les llavors i entre aquests fruïts els dels cereals que encara avui en dia es conreen als camps del voltant de la Roca Ferrada.  Pedra condemnada a l’oblit, de la qual pocs records queden i que està envoltada avui de males herbes.

El vincle entre la mateixa Mare de Déu del Camp-Real i la Mare dels Cereals l’ha recollit de forma esplèndida en Joan Benet i Petit, en el seu poema  Nostra Senyora de Camp-real de Massoteres :

Paràgraf IV

Amb un temple per a Ceres,
de l’ermita el vell bressol
que la Verge eclipsaria
com la neu un raig de sol.

Eren fetes iguals festes
en semblants o idèntics jorns,
imploraven com les d’ara
de les messes l’abundor.

Si fos certa i fefaenta
la que és sols suposició,
Camp-real, noble degana
seria per l’antigor

I la dolça sionesa
vorejada de llaurons,
l’esperit concretaria
d’incomptables generacions.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada