Tal com afirma Erich Neuman, a la seva obra La Gran Mare, el centre del caràcter elemental femení en el que la dona conté i protegeix, nodreix i dóna llum, està ocupat pel recipient, que és tant l'atribut com el símbol de la naturalesa femenina. Citan a Hoernes. "El recipient d'argila i, en general, el recipient en quant a tal, ve sent un atribut característic de la dona des d'antic i en aquest cas pot fer de vegades tant de substitut com del seu agregat. És també una de les primeres eines de la companya del varó en les seves feines com portadora d'aigua, recol·lectora de fruits i cuinera, i per això esdevé símbol de la divinitat femenina".
 |
| 1. Vas ceràmic. Cultura condorhuasi. Argentina. (100 a.C.-350 d.C.) |
Aquest vas ceràmic precolombí en forma figura femenina amb un recipient al cap, és un de tants exemples que aglutinen el doble sentit de continent i contingut, propi de la simbologia de la Deessa Terra.
En el mateix marc simbòlic del recipient, però portat a l'extrem en quan al conjuctio oppositorum propi de la Deessa Terra, que ja hem comentat en entrades anteriors, trobem en algunes cultures les urnes-úter: recipients ceràmics on es dipositaven les cendres dels difunts de formes diverses. La mateixa forma circular de la vida i la mort que ja s'ha comentat en altres moments (com trobem en la figura de la Venus de Gavà). A Colòmbia, en les societats del Caucas Mitjà i d'Antioquia les urnes més elaborades presenten formes de figures femenines arraulides amb panxes prominents, que suggereixen dones donant a llum.
 |
| 2. Vas ceràmic amb formes de pits. Santa Fe de Antioquia. Colombia. 0-600 d.C. |
 |
| 3. Vas ceràmic de l'antic Egipte. |
Altres vegades els recipients en forma femenina accentuen el sentit de la Terra que nodreix. Els millors exemples són els que fan enfasi en la maternitat, sobretot la lactància. Imatges molt similars a les que adoptaran posteriorment els cristians amb la imatge de la Virgo Lactans, la Mare de Déu que dona el pit al Infant diví, tal com veiem en aquest vas ceràmic de l'antic Egipte, que possiblement representa a la deessa Isis i al seu fill Horus. La mare s'apreta el pit moments abans d'alletar al seu fill.
Alguns recipients,fins i tot, en la mateixa línia que afirma Erich Neuman, representen el moment dolorós del part.
 |
| 4. vas ceràmic en forma de dona donant a llum. Gran Nicoya, Costa Rica/Nicaragua. 700 d.C |
La màxima reducció de tots aquests vasos ceràmics ginomorfics es manifesta en el propi vas de formes més o menys senzilles. Vasos, olles, pots, calzes, que en molts llocs i temps diversos han esdevinguts sinònims de plenitud, abundància, fertilitat, riquesa... Exemples més que coneguts i amb forta càrrega simbòlica són el Sant Graal o la Caldera de Gundestrup.
 |
| 5. Caldera de Gundestrup. Dinamarca, 200 a.C-300 d.C |
 |
| 6. Representació de Deessa a la caldera de Gundestrup. |
Una de les plaques de la Caldera de Gundestrup mostra a una deessa, que alguns identifiquen amb Karivden. La caldera en les mitologies escandinaves i celtes era el recipient de la regeneració, analogia evident amb les primeres representacions de la Deessa Terra prehistòriques.
 |
| 7. Un dels calzes que s'afirmen que són el Sant Graal. Catedral de València |
Artibats a aquest punt, no és gens estrany que durant els segles de l'Edat Mitjana l'Església es trobés en llocs rurals en que es seguís reten culte a recipients sagrats. En algunes ocasions podien trobar-se en santuaris naturals com podien ser coves o boscs agrests i apartats. Com no podia ser d'una altra manera la millor manera de cristianitzar aquests cultes, que havien estat codemnats a la Peninsula Ibèrica en diversos concilis visigots, havia de ser a partir de l'aparició d'alguna Mare de Déu que absorbís aquest simbolisme ancestral. Un bon exemple el podem trobar el la cova de la Mare de Déu de les Olletes (Sant Privat d'en Bas, Garrotxa).
Anem a veure la llegenda que Joan Amades refereix sobre aquesta Mare de Déu trobada, per poder observar com es sincretitza el símbol del recipient diví, en aquest cas de forma de olla (d'aquí prové el nom de les olletes) i la Verge:
"Uns pastors van observar que, dintre d'una penya sortia una olor tan suau i deliciosa que semblava olor de cel, i que s'hi sentia una remor tota estranya, com si hi hagués una gran caldera que bullia. Van decidir picar la penya, i molt aviat hi van descobrir una balma com una mena de nínxol, en el qual hi havia una imatge de la Mare de Déu, tota envoltada d'unes olletes molt xiques i gracioses, que eren les que bullien sense foc i que deixaven anar aquella oloreta tan encisadora. Al moment de descobrir la imatge, les olletes van parar de bullir. Els pastors, afanyosos, van mirar què hi havia a dintre que feia aquella olor, i no hi van trobar res."
 |
| 8. Cova de la Mare de Déu de les Olletes, Sant Privat d'en Bas. Fotografia de l'autor del bloc. |
La cova, com la majoria dels indrets d'aparició de les Mare de Déu trobades, està en uns paratges de gran encant, enmig dels boscos de faigs i castanys típics de les muntanyes i valls de la Garrotxa, a sota de la muntanya del Puigsacalm.
 |
| 9. Paisatge al front de la Cova de la Mare de Déu de les Olletes. |
Sorprent, com moltes vegades, la construcció d'un temple cristià en un lloc tant apartat, que només es pot explicar per la voluntat de l'Església de cristianitzar les tradicions dels "pagans" dels voltants. En aquest cas segurament que eren els pastors de la zona els que anaven a realitzar ofrenes a alguna divinitat o element natural a fora o dins de la cova, ja que la imatge de la Mare de Déu de los Olletes fins no gaire se li demanaven favors per la protecció del bestiar.
 |
| 10. Les olles apareixen representades a la porta de la cova. Foto de l'autor del bloc. |
Fins i tot a dins de la capella/cova es troben olles i altres recipients, que sembla que ens vulguin recordar els orígens de la sacralitat del recipient símbol de la naturalesa femenina de la Terra.
 |
| 11. Olles, porrons i altres recipients que trobem dins de la cova de la MDD de les Olletes. Foto de l'autor del bloc. |
Finalment, també és de destacar en les rodalies d'aquest petit santuari rural, els diversos orificis naturals que trobem a les roques i que podrien reforçar en els seus primers temps precristians la simbologia de l'orifici, forat o sot immanent en les reproduccions humanes de vasos, olles, calzes. Les olletes, o cassoletes és precisament un dels noms que es donen als forats semiesfèrics, que apareixen gravats a molts monuments megalítics prehistòrics.
 |
| 12. Forats naturals a les roques (olletes) a prop de la Cova de les Olletes. Foto de l'autor del bloc. |
Fotografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada