EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dissabte, 18 d’octubre de 2014

Afrodita i Santa Maria del Mar

Tal com explico en el meu treball La Deessa Mare en el Món clàssic i les empremtes de la seva cristianització, l'antiga deessa grega Afrodita ( la seva assimilació romana, com ja coneixereu és Venus) tenia caràcter protector dels mariners i pescadors de la Mediterrània. Altres déus grecs i romans, com Posidó i Neptú són popularment coneguts pel seu vincle amb les aigües marines i la seva capacitat de poder provocar les grans tempestes causants de naufragis. La mateixa deessa Afrodita havia nascut de les aigües marines i la seva interpretació romana era la Venus Anadiomena, la Venus sorgida del mar.   


1. Venus nascuda del mar, fresc de Pompeia.

Afrodita era una de les deesses antigues gregues que contenien l'essència de l'antiga deessa prehistòrica. La seva antiguitat anterior al déu Zeus ens indica aquesta procedència que es perd en la nit dels temps. Els seus atributs; la naturalesa, l'amor, la sexualitat i la fertilitat ens aporten també més elements de pes. Els seus orígens, com passa sovint en la mitologia, són molt difícils de poder assegurar. El més habitual és identificar el seu nom amb l'etimologia popular que la reconeix com la que "ha sorgit de l'escuma del mar", tal com apareix en el cèlebre quadre de Sandro Botticelli. Els seus centres de culte importants poden aportar solidesa a la procedència dels seus inicis, les illes de Xipre i de Citera. 


2. El naixement de Venus, William-Adolphe Boughereau, 1879

El mar havia de ser pels nostres avantpassats un lloc sagrat per excel·lència. Molt abans de que la ciència ens pugués demostrar que els nostres primers origens com éssers vius provenien de les seves aigües primigènies, la mitologia ens confirmava les mateixes creences simbòliques. Jean Chevalier i Alain Gheerbrant ho definien clarament en el seu famós diccionari dels símbols: símbol de la dinàmica de la vida, tot sur del mar i tot torna a ell; lloc de naixements, transformacions i renaixements. Per això els antics grecs i romans oferien al mar sacrificis de caballs i braus, símbols també de fecunditat.

L'altre element simbòlic associat a Venus és la petxina, de la que neix victoriosa sobre el mar i que participa també del simbolisme de la fecunditat propi de l'aigua. Ja qui diu que el seu dibuix i la seva profunditat de caracola recorden l'òrgan sexual femení, el que reforçaria el sentit eròtic d'aquest símbol.


3. Afrodita naixent d'una petxina. Ceràmica d'Apúlia.


Arribats a aquest punt, farem una comparació simbolica amb un altre naixement, sense voler entrar en ferir sensibilitats religioses respecte a la figura cristiana que representa. Ens referim a una comparativa simbòlica respecte al lloc de la seva aparició i també al fet de que el alguna ocasió se la representi davant d'una gran petxina, tal com veurem en una de les seves representacions. Una prova més de que la figura de la Mare de Déu cristiana va aglomerar en si mateixa totes les càrregues simbòliques anteriors sagrades que comprenien sovint aspectes de la Mare Terra. Els sentiments arcans que desperta la grandesa dels mars i els oceans, la seva potència constructiva com a transport des dels primers temps de les civilitzacions humanes, així com la seva potència destructiva quan es manifesta en forma de tempestes i mala-mars havien de fer interpel·lar als homes i dones per la presència de les figures divines que se'ls hi assumia la seva tutela. En el passat teníem divinitats com foren Neptú o Posidó, Isis, Afrodita, Artemis Efesia... Més tard tal com ja esmento en l'entrada de la Verge del Carme, la Mare de Déu va assumir també el seu caràcter protector de mariners i pescadors. 
4. Detall de la façana del Santuari de la Verge del Mar, Almeria.


Tal com podem observar en aquest relleu de la façana del Santuari de la Verge del Mar, patrona d'Almeria, la Mare de Deu apareix entre dos dofins. Els dofins i els coloms eren els animals emblemàtics de la deessa Afrodita.






Segons refereixen les tradicions algunes imatges marianes van aparèixer flotant a les aigües marines, altres es van trobar en les sorres de les platges. En aquests casos el vincle de les advocacions marianes amb el mar quedava d'aquesta manera lligat per sempre. En Joan Amades refereix diverses troballes de imatges de la Mare de Déu en circumstàncies similars.

La desapareguda Mare de Déu de l'Arenal de Barcelona, que aparegué en la construcció de la muralla del Mar, a prop de la Barceloneta va ser portada en processó fins a l'església de Santa Maria del Mar. La seva relació amb el mar és més que evident en la tradició que afirmava que "la gent de mar tenia una gran devoció per aquesta Mare de Déu, que gaudia de la virtut de fer una cara gaia i riallera, quan la mar era plana i en bonança, i la feia greu i seriosa quan havia de fer mal temps i la mar es posava avalotada i perillosa. Abans de fer-se a la mar, pescadors i mariners anaven a visitar aquesta imatge i obraven d'una o altra manera segons fos l'expressió de la seva cara ". Esdevé doncs una clara referència a la seva senyoria sobre les aigües marines. 

Però la referència en aquest cas és, a Catalunya, l'església basílica de Santa Maria del Mar, anomenada també Santa Maria de les Arenes. 


5. Interior de la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, Barcelona.


 Tot i l'austeritat d'aquest magnífic temple, sembla estrany imaginar que es va construir en el segle XIV sobre un altre temple anterior, aixecat també sobre un antic edifici del segle X que ja tenia el nom de Santa Maria del Mar o de les Arenes i que ja s'hauria edificat sobre un temple paleocristià anterior. Alguna teoria manté que el nom de les arenes prové del fet de que anteriorment podria haver existit de les arenes d'un amfiteatre romà. Altres sostenen que les arenes són les de la platja on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu. Tornem a citar a Joan Amades:

"Una nit d'hivern, fosca i espesa, el veïnat de Barcelona va ser despertat per un gran resplandor blau que enllumenava tot el cel, amb una claror set vegades més forta que si hagués estat de dia. La gent, meravellada, va sortir al carrer i, enlluernada per tanta claror, va seguir el bum-bum que regnava per la ciutat i va fer cap a la vora del mar, on uns pescadors ensenyaven una imatge de la Mare de Déu que era la que irradiava aquella gran resplandor. Van contar que les onades havien portat la imatge a la platja i que, així que va tocar sorra, va fer-se clar de cop i volta. I, entre tot el poble, es va creure savi i prudent aixecar allí mateix una capelleta per a venerar-hi aquella imatge, que fou anomenada Santa Maria de les Arenes, i, més tard, del Mar. La capella, més ençà, es convertí en l'actual basílica de Santa Maria del Mar."

6. Portada del Born, Santa Maria del Mar, Barcelona











 
 En la portada del Born de Santa Maria del Mar es pot observar una imatge de la Verge Maria davant d'una petxina, simbologia similar a la deessa Afrodita.















Fotografies

 1. Venus nascuda del mar, fresc de Pompeia.
 2. El naixement de Venus, William-Adolphe Boughereau, 1879
 3. Afrodita naixent d'una petxina. Ceràmica d'Apúlia. 
 4. Detall de la façana del Santuari de la Verge del Mar, Almeria.
 5. Interior de la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, Barcelona.
 6. Portada del Born, Santa Maria del Mar, Barcelona

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada