EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

divendres, 3 de gener de 2014

L’incendi del santuari de Nosa Señora da Barca (Corunya, Galícia) 26/12/2013



L’incendi del santuari de Nosa Señora da Barca (Corunya, Galícia) 26/12/2013

 
El periodista Xesus Bua explica com tot era fosc i de la negror del lloc ressaltaven  els colors marronosos de les pedres clares del santuari. Les flames sobresortien d'entre les teules del temple. Abans d’arribar s’havia creuat amb dues persones que tornaven desorientades i amb els rostres desencaixats. Diu que era una imatge sobrecollidora, s’estava cremant alguna cosa més que un edifici;  una cosa viva, un ànima que cridava entre les flames… (Espejo público, Antena 3, 26 de desembre 2013, 10:40 aprox)

1. Santuari de la Virxen da Barca cremant. Fotografia de Xesus Bua
 

S’ha perdut tot el que hi havia en el seu interior excepte alguns dels retaules i dels bancs on seuen els fidels i els peregrins que s’acosten fins a aquesta màgica costa do Morte, més enllà del conegut final del camí de Sant Jaume i on les llegendes parlen una i una altra vegada sobre el culte ancestral a les pedres de la Deessa Terra. 


2. Imatge mariana del santuari cremada. Fotografia d'Ana Garcia





Tal com refereix el periodista 
sembla com si aquesta imatge mariana, que ha patit els efectes de les flames, pogués expressar alguna cosa...  




Però el que no s’ha perdut entre el foc són les pedres, aquestes no es poden cremar  i  aquestes són precisament un dels elements que van originar el culte en aquest lloc agrest i salvatge molt abans dels segles XI o XII, quan es van cristianitzar els megàlits que atreien als fidels pagans fins ben a prop d’on trenquen les onades, en un dels darrers punts abans de que el sol mori a occident. Aquestes pedres sagrades (la pedra d’Abalar, la Pedra dels Runyons (Pedra dos Cadrís) o la Pedra del Timó ) es van incorporar a l’imaginari cristià i  a les llegendes de Sant Jaume, com en multitud d’indrets i van poder seguir sent adorades. La Pedra de Abalar es va transformar en la barca de la Mare de Déu, la Pedra dos Cadrís en la vela i la Pedra del Timó, en el que el seu nom ja indica. La Verge, segons la tradició va indicar a Sant Jaume on havia d’aixecar el santuari.

3. Pedra de Abalar i al fons el Santuari de Nosa Señora da Barca, Muxia


Tal com podem observar les antigues pedres sagrades són ben a prop del santuari. Hi ha altres casos, tal com explicarem en un altre moment, en que les trobem en el seu interior o, fins i tot, incorporades a les estructures.







També hem de considerar en el culte lligat a aquest lloc marià, que a part del culte petri, hi ha el vincle amb l'element marí. La llegenda de la barca de la Mare de Déu o alguns dels objectes que van ser devorats per les flames i que eren ex vots en forma de vaixells, ens parlen també de la devoció a la Deessa Mare i que en una altra ocasió ja tractarem. En el Món Clàssic moltes deesses, com per exemple Artemis d'Efes, Isis o Afrodita, estaven també molt lligades a les advocions i cultes al mar i a les aigües.4 Els navegants els hi demanaven protecció davant dels perills del mar, tal com encara fan en ocasions actualment davant de les diverses Mare de Déu, especialment a la del Carme.

Fotografies i cites

 1. Santuari de la Virxen da Barca cremant. Fotografia de Xesus Bua 
 2. Imatge mariana del santuari cremada. Fotografia d'Ana Garcia
3.  Pedra de Abalar i al fons el Santuari de Nosa Señora da Barca, Muxia
4. Podeu consultar aquest article de Mirella Romero Recio, El espacio marino como depósito de las manifestaciones divinas.
http://rabida.uhu.es/dspace/bitstream/handle/10272/2781/b15495759.pdf?sequence=1



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada