Tal com ja hem comentat anteriorment, els antics
grecs, un dels pobles que més han aportat a la cultura occidental, van mantenir
un fort lligam amb les antigues tradicions vinculades al culte a la Deessa
Terra. Una de les mostres més evident la
trobem en el lloc més sagrat de l’antiga Grècia: el santuari de Delfos (Delphi).
També és veritat que amb el pas dels segles i, ja en temps de l’època del
imperi del logos grec, aquests cultes i tradicions van quedar amagats i
emmascarats per divinitats masculines com és el cas del déu Apol·lo.
 |
| 1. Restes actuals del temple de Delfos, a uns 200 km al noroest d'Atenes |
L’apropiació
del santuari de Delfos per part del déu Apol·lo és un dels casos utilitzats per
alguns/es autors/es per a mostrar la relació de la serp amb les antigues
deesses, o la deessa Terra. La Deessa
Terra era la primera que governava el mont Parnàs, on posteriorment s’establiria
el santuari del déu de la llum Apol·lo. S’han trobat figuretes de terracotta
que ens fan intuir que abans del segle XII aC el lloc era un santuari oracular
de la Terra. A l’obra Les Eumènides, d’Esquil,
la Terra és la primera divinitat profètica. La succeeixen Themis i Febe (Phoíbe)
i aquesta darrera li proporciona a Apol·lo l’oracle i el nom.
La sacerdotessa de la serp Pitó (Pytho), la
Pitonisa, era doncs una representant del culte a la Deessa Terra: la serp tal
com veurem en altres ocasions, era un dels símbols de l’energia tel·lúrica i
era tinguda com a una manifestació viva de la mateixa deessa Gaia, la Deessa
Terra.
 |
| 2. The delphic oracle, quadre de John William Godward (1861-1922) |
 |
| 3. La pitonisa dèlfica a la Capella Sixtina, de Miquel Àngel |
El terme pitonisa ha passat a la posteritat com un sinònim de dona endevinadora, que prediu el futur. També la podem observar representada per Miquel Àngel en els frescos de les parets de la Capella Sixtina, com també en la recreació fantasiosa del seu oracle a la famosa pel·lícula de 300.
La relació entre les sacerdotesses i les serps es va donar en ocasions diverses a la Grècia clàsica. Fins i tot a l’Acròpolis
d’Atenes, en el temple de l’Erecteion les
sacerdotesses li oferien pastissos amb llet i mel a les serps com ofrenes. La serp, l’arbre i la
fruita serien tres símbols importants del antic culte a la Gran Mare, que
quedarien relacionats i perpetuats en el nostre imaginari col·lectiu de forma
negativa en la cèlebre història bíblica de l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís
(no apareixen així de forma casual).
4. La pedra anomenada Omphalos Delphi, el melic del Món. http://www.secretsinplainsight.com/2011/07/25/omphale/
L’altre element a tenir en compte respecte al
santuari de Delfos és la pedra més sagrada de l’antiga Grècia. Tal com veiem
són símbols que anem trobant per tot arreu i en tots els moments del nostre recorregut
com humanitat, que estan enllaçats amb la Gran Mare Terra i que posteriorment
serien assimilats per les innumerables devocions de les Mare de Déu trobades. A
Delfos tenim la cova sagrada, la serp, les fonts sagrades (en aquest cas la
font de Castalia), els arbres sagrats (els llorers d’Apol·lo) i també la pedra. Aquesta última rebia el nom d’omphalos, el
melic, i quedava així connectada simbòlicament amb el cos de la deessa Gea, a
la que veien realment com la Terra.
 |
| 4. La pedra anomenada Omphalos Delphi, el melic del Món |
Fotografies
1. Restes actuals del temple de Delfos. http://evocativesynthesis.tumblr.com/post/44275381835/delphi-oracle-greece-in-ancient-greece-delphi
2. The delphic oracle, quadre de John William Godward. http://www.painting-palace.com/es/paintings/15007
3. La pitonisa dèlfica a la Capella Sixtina, de Miquel Àngel. http://es.wikipedia.org/wiki/Or%C3%A1culo_de_Delfos4. La pedra anomenada Omphalos Delphi, el melic del Món. http://www.secretsinplainsight.com/2011/07/25/omphale/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada