EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 21 de febrer de 2016

Els Caralls Trempats de la Deessa Terra (The erects penis of the Earth Godess)

En la darrera entrada d'un dels blogs que seguim, El Tablero de Piedra, de l'arquitecte Carlos Sanchez-Montaña, es tracta sobre l'etimologia urbana dels termes carall i  cipot "carajo y cipote".  Com sempre, les dissertacions de Sanchez-Montaña són del més interessant i ens han despertat l'interès de comentar un dels topònims catalans que amaga una altra història de la nostra estimada Deessa Terra.



1. El Carall Bernat (Carall Trempat) de les Illes Medes, Baix Empordà. ENLLAÇ

En relació al terme "carajo- carallo- caralho- carall" l'arquitecte gallec destaca que aquesta paraula descrivia en llengua celta una pedra similar a un menhir, de forma similar a la paraula "cipote" d'origens siri-llatins o el "menhir" d'origen bretó. 

Evidentment, com ja coneixereu o haureu suposat, tant el terme carall com el de cipote tenen també un significat popular fàl·lic. La patina "puritana" o de censura va deformar els diversos casos de noms de Caralls Trempats o Caralls Venerats que la nostra estimada Deessa Terra havia anat deixant a la vista gràcies a milions d'anys de treball geològic i erosiu, arribant a ser batejats com Cavalls Bernats, o Caralls Bernats. D'aquí prengueren el nom molts dels monòlits de pedra natural que trobem a la geografia.Fins i tot en algun cas es van assimilar llegendes que justificaven el nom de Cavall Bernat a aquelles grans pedres erectes, com és el cas de la coneguda agulla de la muntanya de Montserrat. 

En Jordi Badia (1) ho descriu de forma molt encertada: 

El topònim Cavall Bernat prové de la transformació púdica de l'expressió carall trempat. El carall no és només una interjecció de sorpresa i admiració sinó també- i aquest ha de ser el seu significat primer- l'òrgan sexual masculí que ara a les escoles en diuen penis. I trempat no es diu només del que mostra bon humor i tracte fàcil, sinó que significa també erecció. 
D'entre els diferents Cavalls Bernats dels Països Catalans, cap d'ells té l'envergadura del de Montserrat, ni probablement cap d'ells li escau tant bé el topònim. Aquest sí que s'exhibeix altiu. El Cavall Bernat per excel·lència és el de Montserrat, que carai!

2. El Cavall Bernat destaca en el relleu de la muntanya de Montserrat. ENLLAÇ


I és que, efectivament, aquest topònim apareix en diversos punts de la geografia de Catalunya. En tots els casos es correspon amb monòlits petris que sobresurten del seu entorn. Hi ha també altres interpretacions etimològiques, tal com esmenta Cosme Aguiló (2):

Un nom que es repeteix per tota la geografia catalana és el de Cavall Bernat, eufemisme substitutori d'un anterior carall, que persisteix en alguns casos escadussers. Sempre són roques fusiformes d'aspecte fàl·lic, sovint molt elevades. No hi ha cap dubte sobre l'evolució carall>cavall, canvi sorgit per evitar sentir un mot sentit abans per tothom com a molt obscè. Un document del 982, segons Coromines, en donar els confrontants de Sant Pere de Roda parla d'ipsius montis qui vocatur Caralio, nom que no s'atreví a consignar l'escrivà del 974 que es referí a la mateixa muntanya, qui habet inhonestum et incompositum nomen, avui coneguda com Puig Carallot.
Per contra, no està gens clar per quin motiu gairebé tots els antics caralls rocosos de la toponímia catalana avui duen com a complement el nom de Bernat. Joan Amades apunta a una hipòtesi a partir de vernat, aïllat. Enric Moreau-Rey suggereix Carall Armat.
Per a Joan Coromines seria un antic carall baranat, voltat d'una rotllana de penya-segat, derivat de barana>varanda.



Consultada la pàgina de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya tenim el següent resultat:

Cavall Bernat: 

1. Pratdip, Colldejou (Baix Camp).
2. Marganell, Monistrol de Montserrat (Bages). És el que teniu a la imatge número 2.
3. Entre Badalona i Montcada i Reixac (entre Barcelonès i Vallès Occidental).
4. Matadepera (Vallès Occidental).
5. Mura (Bages).
6. Colera (Alt Empordà).
7. Roses (Alt Empordà).
8. Tortosa (Baix Ebre).

I com a Carall Bernat apareixen el de les Illes Medes (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) que es correspon amb que podeu observar a la imatge número 1 i també un altre a Palafrugell (Baix Empordà).

Però aquesta relació només és una petita mostra de tots els Cavalls Bernats que podem trobar per la nostra geografia. Per exemple a Lloret, a la Platja de Sa Caleta, també destaca una roca aïllada que rep aquest nom. 

3. Lo Cavall Bernat de Lloret de Mar, en dues fotografies (1915 i 2010). E

Per tant, podem coincidir en que la dispersió del topònim és molt àmplia i és per nosaltres una altra mostra, més que evident, de que en l'antiga religió natural dels nostres avantpassats, abans de l'arribada del cristianisme, es veneraven i tenien com a sagrats els aspectes diversos de la Deessa Terra. En el cas dels monòlits petris havia de tenir un aspecte evident de culte a la fertilitat i a les energies tel·lúriques. És una mostra més que evident de que, pel fet de tornar a ser batejats amb aquest nom fictici de Cavalls Bernats, havia de quedar encara en la memòria col·lectiva la veneració arcana d'aquests monuments naturals, que havia d'haver nascut en moments de gran antiguitat prehistòrica.  Com a mostra més d'aquesta dispersió, i també de la bellesa que comporten alguns d'aquests paisatges, us adjunto una petita galeria fotogràfica d'alguns dels nostres Caralls Trempats i Venerats.

4. Cavall Bernat de la Platja Gran de Platja d'Aro . ENLLAÇ 
5. Cavall Bernat de Matadepera. ENLLAÇ
6. Serra del Cavall Bernat, Pollensa, Mallorca. ENLLAÇ


(1) Cavall Bernat, Observatori de la Natura. El Pou de la Gallina, gener 2009,. Jordi Badia
(2) Toponimia i Etimologia, Cosme Aguiló. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2002. p.218.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada