EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 11 de maig del 2015

Una cova de fertilitat en el País Dogó (A cave fertility in Dogon Country)

Possiblement haureu escoltat parlar alguna vegada sobre el poble dels dogon. Han aparegut en nombrosos documentals en els que destaquen la seva riquesa folclòrica i mitológica. Grans artistes que han elaborat precioses talles en fusta i màscares. També són força coneguts per la seva relació mitològica amb l'estrella Sirius i pel fet de que en les seves tradicions mitològiques parlin sobre una hipotètica germana petita d'aquest famós estel que gira al seu voltant durant 50 anys (el que es coneix com Sirius B) i que va ser descoberta només gràcies a potents telescopis (això ha fet omplir alguns dels documentals dels seguidors del fenomen extraterrestre, en els que suposen o fins i tot afirmen que aquest mite dogon representa les restes dels coneixements que van portar a la Terra uns éssers inteligents del sistema estelar de Sirius. 
El mateix Carl Sagan va intervenir en la discussió afirmant que aquests coneixements podien procedir de la informació sobre el tema transmesa per algun científic occidental abans de que es tingués consciència del mite, recollit per primera vegada per un antropòleg francès en els anys 30.


1. Poblat de Telly, País Dogon. Es pot distingir horitzontal al mig del penya-segat. Fotografia de Maria Carmona.


Sigui com sigui, el que no es pot generar cap mena de dubta és que els dogon (aquest antic poble que ha estat capaç se seguir mantenint les seves tradicions tot i la inflùencia de la religió musulmana, el cristianisme i el turisme occidental) tenen una riquesa cultural, antropològica i mitològica extraordinària, que han sabut mantenir gràcies a les tradicions orals. L'univers fascinant creat per aquestes tradicions ha pogut arribar fins els nostres dies, encara que el turisme ha fet força mal (no podem obviar que és una de les fonts principals de l'economia de Mali, país on trobem la gran majoria de poblats i llocs sagrats dogons).



2 .Relleu amb mitologia dogon. Fotografia de Maria Carmona



Aquest relleu es troba en una de les parets de les cases incrustades en el poblat de Telly, enmig d'un gran penya-segat. És una de tantes mostres de la simbologia mitològica dels dogon. 












I es que, tal com va revelar l'antropòleg Marcel Griaule (un dels que millor ha conegut la cosmogonia dels dogon) el que ells anomenen com a sagrat (el Sangha) i els pobles dels penya-segats (com els que podeu observar en les fotografies d'aquesta entrada) estan intimament lligats i barrejats amb la realitat. Alguns autors afirmen també, en una visió més pràctica, que el fet de que els dogon s'establissin a partir del segle XV en els poblats dels penya-segats va ser degut a la seva ferma voluntat de poder mantenir les seves tradicions i religions animistes en oposició a l'expansió de la religió musulmana. Gràcies a això ha pogut arribar la seva cosmogonia fins l'actualitat.


3. Una altra visió més propera del poblat dogó de Telly. Fotografia de Maria Carmona.

Entre les diverses visions mitològiques i tradicions volem destacar una força interessant i gens estranya per a nosaltres, que ens ha estat transmesa per la nostra amiga Maria Carmona. En un viatge turístic en el que va tenir la fortuna de poder visitar, entre d'altres, el poblat de Telly, els guies li van explicar que en una de les coves d'aquest penya-segat hi ha una cova que era visitada per les dones per tal de demanar fertilitat. Era com un "oracle de la fertilitat". Per fer aquesta petició les dones s'asseien en unes roques planes i tocaven quatre pits de pedra i fang que tenien al davant. Aquesta antiga cerimònia és comú a moltes de les tradicions relacionades amb la petició de favors a la Deessa Terra com a Gran Mare. Ritus ancestrals que s'han seguit mantenint fins i tot a Occident, en les Pedres Sagrades de procedència neolítica (dolmens i menhirs entre d'altres) com també en coves que han estat considerades com a sagrades i en les que les dones recollien aigua i fang amb propietats curatives i fertilitzadores. Podeu consultar algunes de les entrades anteriors relacionades: Nuria, l'Olla de la Gran Mare. Els rocs sants del Baix Berguedà. Fossils sagrats i la Deessa Mare. El recipient de la Deessa Terra: la Mare de Déu de les Olletes. La Cova de les Encantades. L'unió de contraris: l'Ídol d'Almargen

4. Les quatre mamelles dins de la cova de la fertilitat. Fotografia de Maria Carmona.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada