EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

divendres, 3 d’abril de 2015

La Deessa de dol (Goddess in mourning)

Els solsticis d'estiu i hivern es celebren des de èpoques prehistòriques. En l'actualitat ho seguim celebrant; pel solstici d'estiu amb la revetlla de Sant Joan, les seves fogueres i petards, el d'hivern per les festes de Nadal i Any Nou.

Una altra festivitat dels cicles de la Gran Mare Terra, potser una de les més celebrades en èpoques prehistòriques, era l'equinocci de primavera. Les antigues societats agrícoles el tenien com un moment crucial perquè indicava el moment propici per la sembra i per això havien fet grans esforços per poder calcular amb la millor exactitud quina era aquesta data anual. Evidentment ho acompanyaven amb grans celebracions, en les que es felicitaven de la mort i renaixement del marit o fill de la Gran Mare. La Deessa plorava primer la mort del seu paredre i posteriorment els altres fills, els humans, celebraven el seu renaixement. Les antigues Deesses van assumir, entre d'altres, aquest paper; Isis i Cibeles en són bons exemples. 


1. Figura de la deessa Isis plorant la mort d'Osiris. Museu del Louvre.

El cas de la deessa Isis és força interessant i tenim testimonis històrics que ens relaten detalls rellevants sobre la festivitat de celebració de la resurrecció. Osiris, el seu company o paredre, va ser mort pel seu germà Set que el va tancar dins d'un cofre. Posteriorment va trobar el cos d'Ossiris i el va desmembrar en catorze o setze trossos que va escampar per tot Egipte. Isis va anar recuperant tots els trossos i els va anar enterrant on els anava trobant. 

En les festivitats egípcies de mort i resurrecció d'Osiris es posen en evidència els ritus agraris i de fertilitat de la primavera. Per exemple al temple d'Osiris de Dendera es feien models de pasta de blat de cada peça del desmembrat Osiris per ser enviats a la ciutat on es descobria cada peça per Isis. En el temple de Mendes hi havia figures d'Osiris fetes de blat que eren col·locades en un canal el dia de la seva mort i s'hi afegia aigua durant un parell o tres de dies. Posteriorment es barrejava tota la pasta i es ficava dins d'un motlle de fusta amb la forma d'Osiris i es portava al temple on era enterrat, amb la finalitat de ser cultivat en terra sagrada.

Plutarc afirma que dos dies després de l'inici del festival de la mort i resurrecció d'Osiris, els sacerdots abocaven aigua potable dins d'un cofre on suposadament havia estat tancat el cos d'Osiris. S'escoltaven llavors els crits de celebració de la resurrecció del déu i es pastava una mica de terra fèrtil amb l'aigua, amb la que es donava forma de mitja lluna. Aquesta figura era adornada amb teles. Plutarc considerava per això que aquests déus egipcis eren considerats com la substància de la Terra i l'Aigua. 


 
2. Isis en dol.




Aquesta esplèndida escultura de marbre, que actualment s'exhibeix al Museu del Louvre, és obra d'Antoine Guillaume Grandjaquet (1731-1801). Procedeix de l'antiga col·lecció de la galeria Borghese, que el cardenal Scipione Borghese havia reunit al segle XVII en la seva vila suburbana de Roma i que va ser ampliada per Marcantonio IV Borghese al segle XVIII. 
Està inspirada en un relleu romà desaparegut i ens pot insinuar l'autèntica aparença de les imatges de la deessa Isis en dol pel seu company Osiris, de forma similar a la Verge Maria en dol pel seu Fill.

















 
Amb l'arribada del cristianisme aquestes grans celebracions es van seguir mantenint en el que avui anomenem Setmana Santa. En aquest cas les festes de la sembra, amb la mort del fill de la Gran Deessa i la seva resurrecció és va transformar en la mort de Crist el Divendres Sant i la seva resurrecció el Diumenge de Resurrecció.  A Catalunya, fins i tot, tenim la celebració del Dilluns de Pasqua, amb la festivitat de la Mona que reforça encara més l'arribada de la primavera i la fertilitat de la Deessa Terra, tal com ja vam explicar en la nostra entrada El dia de la Mona i l'Ou de Pasqua.


 
3. Processó de la Soledat, Tarragona. Imatge vista a través de les runes del fòrum romà. Foto de l'autor del bloc.


Les imatges marianes que recullen el patiment de la Mare pel seu Fill diví mort són incomptables i tenen advocacions diverses. Les més conegudes reben el nom Verge dels Dolors o Dolorosa, Verge de les Angúnies, Verge de la Soledat o Verge de la Pietat. Una de les més conegudes i que té més devoció és La Macarena, de Sevilla. Totes elles són portades en processó el Divendres Sant i la devoció de les i els fidels és enorme. Sovint solen dir que el que senten no es pot expressar en paraules, i es que els sentiments que evoquen aquestes imatges van molt més enllà de la raó i es remunten als primers moments de la humanitat i els cicles de la Deessa Terra.



 
4. La Verge de la Soledat entra a la catedral de Tarragona.


La imatge de la Verge de la Soledat es portada en braços fins a l'interior de la Catedral de Tarragona, temple cristià que està aixecat sobre l'antic temple romà de l'emperador August.











Fotografies
  
3 i 4. Fotografies de l'autor del bloc. Divendres Sant de 2007. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada