EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

diumenge, 9 de novembre de 2014

Fòssils sagrats i la Deessa Mare (Sacred fossils and the Mother Goddess)

No sé si el títol de l'entrada d'avui us haurà sorprès. Els que si que us puc assegurar és que jo si que em vaig sorprendre quan vaig descobrir que en alguns temples cristians és tenen com a sagrats fòssils de diverses característiques. En la tradició popular es manté encara el seu aspecte màgic i diví gràcies a la pàtina de la cristianització. 
És impossible saber des de quin moment els homes i dones dels llocs on aquestes pedres curioses anaven aflorant a la superfície de la Mare Terra, van mantenir una especial reverència cap a ells i els hi van atorgar sovint un caràcter salutífer i protector. L'impacte havia de ser considerable quan veien algunes pedres que tenien formes estranyes i dibuixos curiosos, que s'escapaven totalment del seu enteniment.

Exposarem diversos casos i començarem pel més interessant, ja que és el que aglutina millor les consideracions del nostre blog. Diem que aglutina perquè es tracta primer d'una pedra sagrada, és a dir la pedra genitrix que ha estat associada numeroses vegades amb la Deessa Terra i en segon lloc perquè la seva forma és la de l'estrella de cinc puntes, que ideogràficament ha estat identificat (entre d'altres símbols, ja que ha estat representat en llocs i moments diversos amb significats diversos) amb la Deessa Mare, així com la deessa Venus.



1. Estrelletes fòssils de la Mare de Déu de Mig Camí, Tortosa.





En aquest primer cas ens referim als fòssils en forma d'estrelles que apareixen molt a prop del santuari de ma Mare de Déu de la Providència o de Mig Camí (prop de Tortosa). Rep el nom de Mig Camí per estar a mig recorregut entre Tortosa i l'ermita de la Mare de Déu del Coll de l'Alba, en l'antic camí romà que conduïa de Tortosa a Tarragona. Al davant del temple, des del mateix lloc d'on està presa la fotografia inferior, es troba un petit turó en el que des de temps remots s'han anat trobant diminuts fòssils marins en forma d'estrella de cinc puntes. La tradició afirmava que aquests estels provenien del mantell de la Mare de Déu. Són fòssils marins de Pentacrinus neocomiensis, amb una antiguetat d'uns 100 milions d'anys.



2. Santuari de la Mare de Déu de Mig Camí, Tortosa. Fotografia de l'autor del bloc.


Si voleu consultar algunes de les creences llegendàries podeu consultar un interessant article anomenat Pràctiques i creences populars tortosines vinculades amb els fòssils anomenats estrelletes o crevetes i pilanets de Mig Camí. Entre les diverses llegendes que hi figuren (quinze concretament)  hi podem destacar tres temes rellevants:

  • En diverses llegendes s'esmenten heretges o mahometans: van destruir el temple i la imatge de la Verge, li van tirar pedres a le Verge quan passava pel camí, etc. Tradicions que, com passa gairebé sempre en el llenguatge simbòlic llegendari no tenen cap fonament històric, però que per nosaltres aporten el pes de la referència sobre les antigues tradicions paganes que existirien en el lloc abans de l'aparició del cristianisme.
En d'altres es reflecteix el caràcter estelar de les estrelles de pedra de la Verge de Mig Camí. Els angelets tiren flors des del cel que es transformen en estrelletes, una pluja d'estrelles assenyalen el lloc on s'ha de construir el santuari a la Mare de Déu, plouen estrelles del cel i es transformen en les estrelletes de pedra de la Verge, etc. Una referència clara al caràcter celest de la figura de la Mare de Déu, tal com ho tenien les antigues deesses relacionades amb el cel i l'astronomia, com per exemple la deessa i musa grega Urania (que també era representada amb un mantell blau ple d'estrelles), Isis Urania o Afrodita Urania. 


 
3. Antiga representació de la deessa o musa gregaUrania.



  • El caràcter protector de la Verge de la Providència o de Mig Camí davant dels naufragis i altres perills, de la mateixa manera que les antigues deesses.


Altre cosa a considerar seria, com passa sovint, si la construcció del temple cristià en aquest emplaçament no va ser fruit de la casualitat, més bé de la causalitat, ja que probablement els pobladors dels voltants consideraven aquest paratge com a sagrat per l'aparició de les pedres sagrades i es va voler cristianitzar aquesta tradició amb la construcció del santuari.

Un altre cas, de similars característiques, el trobem fora de Catalunya, al municipi sorià de Las Fraguas. En aquest cas, es tracta d'un altre tipus de fòssil que també disposa en la seva estructura d'una estrella de cinc puntes. Tal com afirmen alguns estudiosos i com consta en l'article Folklore de los fósiles ibéricos, el caràcter sagrat d'aquests fòssils es pot deure a la seva aparició a prop del santuari marià de Nuestra Senyora de Inodejo (tot i que considero que és més apropiat pensar en un origen invers, és a dir que és el santuari el que probablement es construeix en les immediacions del lloc sagrat marcat pels fòssils) i també que tenen gravats l'estrella de cinc puntes, símbol màgic protector utilitzat des de la Prehistòria fins l'actualitat i conegut amb diversos noms (pentalfa, pentagrama, pentacle, estrella dels mags, etc).

4. Fòssil similar al de Nuestra Señora de Inodejo, Sòria.




Una mostra més de la sincretització entre el culte sagrat als fòssils i les imatges de la Mare de Déu el podríem trobar en l'antiga imatge de Santa  Maria de Collbàs. El santuari d'aquesta Mare de Déu es troba també a prop d'afloramens fòssils. L'antiga imatge de la Verge de Collbàs portava a la seva ma dreta, segons refereixen antics textos un fòssil, concretament un numulites. Aquesta imatge va ser destruida, com moltes d'altres, durant la Guerra Civil. En l'actual imatge es va substituir el fòssil per un bolet. 


5. Representació moderna de la Verge de Collbàs, amb el bolet a la ma dreta.
 

L'antiga imatge de la Verge mantenia doncs la sacralització del fòssil en la seva ma. Un detall molt destacable que podem trobar també en la imagineria cristiana. Elements sagrats pagans de la Deessa Terra solen ser representats imbricats en les imatges cristianes. 

Finalment, si voleu consultar més informació sobre els fòssils i la Mare de Déu podeu accedir al bloc que hem esmentat anteriorment sobre folklore dels fòssils ibèrics, on apareixen altres santuaris marians relacionats amb fòssils: el de Domus de la Cesa (cubillo del César, Burgos), el de la Carrodilla (Estadilla, Osca) o el de un santuari portuguès, el de Nossa Senhora da Pedra Mua, al districte de Setúbal.

Fotografies

1. Estrelletes fòssils de la Mare de Déu de Mig Camí, Tortosa.
 2. Santuari de la Mare de Déu de Mig Camí, Tortosa. Fotografia de l'autor del bloc.
 3. Antiga representació de la deessa o musa grega Urania.
 4. Fòssil similar al de Nuestra Señora de Inodejo, Sòria.
 5. Representació moderna de la Verge de Collbàs, amb el bolet a la ma dreta.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada