EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dissabte, 6 de setembre de 2014

La muntanya sagrada de "El Cardón" i la Verge "del Tanquito" (Fuerteventura, Illes Canàries). (The sacred mountain of Cardon and the Virgin of Tanquito)

Sovint, quan es reuneixen diverses característiques en el territori podem trobar algun santuari cristià apartat (diguis ermita, església o fins i tot catedral) que s'ha construït per continuar el culte que antigament retien les gents de les rodalies a la Mare Natura en aquell mateix indret. La conjunció típica es correspon amb una muntanya (que és considerada sagrada des de temps immemorials i que es perpetua gràcies a llegendes i tradicions màgiques), una cova, i una font d'aigües amb propietats miraculoses.

1. La mole pètria volcànica de la muntanya de El Cardón. Fotografia de l'autor del blog.Afegeix la llegenda


L'advocació del temple es correspon moltes vegades amb la de la Mare de Déu, amb el nom corresponent del localisme. Altres és algun dels nombrosos sants dels santoral cristià. En ocasions tenim constància que ha estat la mateixa Església qui ha promogut l'edificació del temple cristià, potser per poder vehicular un culte que abans era pagà. En d'altres casos és la mateixa gent de viles i cases properes qui fa l'esforç de mantenir el culte gràcies a alguna tradició miraculosa. Aquest darrer cas és el que avui explicarem; el de la muntanya sagrada de El Cardón, a uns tres o quatre quilòmetres del poble del mateix nom, a la part meridional de la verge illa canària de Fuerteventura i la relativament recent construcció d'un petit santuari dedicat a una Verge apareguda no fa tants anys i que gosa actualment de gran veneració per la gent de la seva illa canària i d'altres de la resta d'illes del mateix arxipèlag. Aquesta veneració és una mostra més de que la força d'alguns dels paratges de la Deessa Terra segueixen vius encara en els nostres temps i concentren la veneració de moltes persones, sovint amb la imatge de la Mare de Déu.

2. Muntanya de Tindaya, al nord de Fuerteventura. El lloc més sagrat dels majos,  antics pobladors de la illa de Fuerteventura. Foto de l'autor del bloc
Les muntanyes eren llocs sagrats pels antics pobladors de les Illes Canàries. En el cas de Fuerteventura aquests aborígens eren coneguts, abans de la conquesta d'aquestes terres pel regne de Castella, com a "majos". D'aquí prové el gentilici dels actuals habitants de la illa: "majoreros". La muntanya sagrada per excel·lència dels majos era la de Tindaya, al nord de la illa. Hi ha gravats alguns petroglifs que demostren la seva sacralitat pels antics habitants. Diuen que eren espais màgics pel seu enllaç entre el Cel i la Mare Terra.

La illa de Fuerteventura conserva encara com  molts espais verges i agrestos. Destaca però la seva gran aridesa i la magnitud dels seus paratges desèrtics i pelats, que amb el contrast de les aigües turquesa de les aigües desperten l'admiració dels que ho contemplen. Aigües que es troben en abundància en les seves platges i penyassegats, però que són bens escassos en les seves planúries i muntanyes ermes. No es d'estranyar doncs, que en aquells indrets on l'aigua aflora de forma més o menys puntual fossin considerats fins i tot com a fets i llocs sobrenaturals. 






3. Dues imatges del camí que condueix a la muntanya de El Cardón i al santuari de la Virgen del Tanquito. Fotografia de Manel Jovani
Les tradicions locals ens aporten les dades oportunes per considerar l'antiga sacralitat del lloc. Una llegenda parla de que en una de les seves coves descansen les restes de Mahan, un dels antics gegants que poblaven la illa i que es van enfrontar als conqueridors castellans fins que aquests li van donar mort.

Altre cosa és la tradició que parla sobre l'aparició de la Virgen del Tanquito, que rep aquest nom precisament per la seva relació amb l'aigua. El "tanquito", tal com diu el seu nom, prové d'un petit tanc d'aigua que s'omple de forma prodigiosa per les acumulacions d'humitat que porten els vents alisis fins la muntanya del Cardón i que gràcies a les vetes de les pedres conflueix fins a un únic lloc. 



4. Petita bassa d'aigua natural, que dona nom a el "tanquito". Foto de l'autor del bloc.





Aquesta petita bassa d'aigua que podeu observar, que es mantenia fresca a finals de d'agost quan la vaig visitar, no es gran cosa en qualsevol paratge relativament humit. Però és una autèntica joia en un paratge agrest i àrid com el de la muntanya del Cardón, on  només creixen cactus i arbustos de petites dimensions.
























Tal com podeu observar en la següent fotografia, en la que es distingeix un punt blanc, que es correspon amb un dels rètols que indiquen la proximitat del petit santuari (a la part central, banda dreta), l'aridesa del paratge és considerable. Això no li retreu certa màgia, tot el contrari.


5. Pic del Cardón i camí que porta al santuari de la Verge del Tanquito. Foto de l'autor del bloc.

Quan arribem al santuari de la Verge del Tanquito es poden observar diferents indrets destacats. 


6. Arribada al santuari de la Virgen del Tanquito

Si arribem al santuari de la Verge del Tanquito, des de l'accés de la muntanya del Cardón, trobem en primer lloc la cova santuari de la Verge, que segons la tradició no és el lloc on va aparèixer. En aquesta petita cova santuari (número 1) és guarda una rèplica de la talla d'aquesta Mare de Déu, que actualment està col·locada en la petita església del poble de El Cardón (a uns 4,5 quilòmetres del santuari). També, tal com veurem en la imatge inferior, es dipositen diversos exvots, documents amb poemes, promeses i agraïments, com petites imatges de sants i Mares de Déu, que donen fe de la gran devoció a la Verge i, per descomptat, la devoció a aquest indret natural (ja que la imatge està dipositada tot l'any, excepte els dies del romiatge en l'església municipal, entre maig i juny. En aquest romiatge els romeus celebren la festa en el mateix santuari, on tenen un forn i diverses graelles per fer l'àpat festiu. Aquest lloc està assenyalat en la imatge 6 amb el número 4).



7. Entrada al santuari de la Verge. La porta sempre està oberta. Foto de l'autor del bloc.



8. Accés a la cova santuari. Foto de l'autor del bloc.


9. Interior del santuari amb diversa imatgeria religiosa. Al centre una còpia de terracotta de la Verge del Tanquito. Fotografia de l'autor del bloc.
10. Paret dreta del santuari. Fotografia de l'autor del bloc.




11. Fragment de poema
12 . Agraïment per la victòria del mundial de futbol de Sudàfrica



A la paret de la banda dreta de la cova santuari hi ha una lleixa amb multitud de llibretes amb agraïments i peticions a la Verge. En unes taules de fusta els peregrins poden fer les anotacions.













Les mostres de devoció són molt diverses, des de poemes dedicats a la Verge (que com passa amb Els Goigs ens indiquen també sovint els elements sagrats anteriors; en aquest cas la cova i l'aigua miraculosa) fins a agraïments realment sorprenents a la Verge com pot ser la victòria de la selecció espanyola de futbol al mundial de Sudàfrica.














Però la tradició de la Verge del Tanquito no prové d'un altre lloc que no sigui la mina que van construir a principis del segle XX les gents de les rodalies per obtenir més aigua de les pedres. En aquesta mina una de les dones va distingir la silueta de la Verge en una de les parets i a partir d'això, a part de la recerca de l'aigua, des d'aquell moment es va consolidar el culte a la Verge del Tanquito. Una mostra més que ens indica que dins dels imaginaris col·lectius es segueixen associant les profunditats tel·lúriques amb la Mare Terra.  L'any 1981 la gent del poble va encarregar la talla de la Mare de Déu que és la que es conserva a l'ermita del poble i que es puja en romiatge cada any entre finals de maig i principis de juny.





13. entrada a la mina d'aigua que es va construir a principis del s. XX. Foto de l'autor del bloc.






Entrada actual a la mina on es va visualitzar a les parets la imatge de la Verge del Tanquito. 
Es correspon amb el número 3 de la fotografia número 6. 






















14. Interior de la mina. Fotografia de l'autor del bloc.


































Tal com ja hem explicat, la talla de la Verge del tanquito es conserva a l'esglesia del poble del Cardón, que podeu observar en la següent imatge. 



15. Ermita de la Virgen del Tanquito, al poble de Cardón, Fuerteventura. Foto de l'autor del bloc.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada