EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 11 d’agost de 2014

La Mare de Déu d'Agost: la Mare Terra adormida i les espigues.(The Virgin August : Mother Earth sleeping and spikes)

El mes d'agost es ple d'actes festius a la gran majoria de pobles de Catalunya i d'Espanya, festes que coincideixen sobretot amb el dia central del calendari; la festivitat de la Mare de Déu de d'Agost, el dia 15. Son molts els pobles i ciutats que celebren la seva festa major. La raó fonamental és que en aquest moment finalitzava la feina de la sega als camps i es recollia la collita de cereals. Segons Joan Amades aquesta festivitat, que es celebra com a mínim des del segle VIII (és a dir, que amb tota probabilitat és perd en la nit dels temps) prové de la festivitat pagana en que es celebra el goig de les collites entre l'època d'arreplegar el gra dels cereals i la verema del raïm. Aquest és per tant un moment de pausa o de repòs en la tasca agrícola en que la terra reposa, com la Mare de Déu adormida i reneix el dia 8 de setembre (festa de les Mares de Déu trobades) que es la data d'inici de les feines agrícoles després del repòs de l'estiu.

Aquest dia és anomenat (cada vegada menys, per cert) el dia de l'Assumpció de la Verge. L'Església Catòlica va voler escollir aquesta data (i no va ser fruit de la casualitat) com el dia en que la Verge Maria va morir i va pujar en cos i ànima al regne dels cels. La seva mort no es celebra gaire en el moment actual, però amb anterioritat a l'època dels nostres avis sovint es trobava en alguns temples cristians la imatge de la Mare de Déu adormida o morta. Era una talla de la Verge estirada en un llit amb els ulls tancats.

1. Fotografies de la MDD Adormida de l'Arxiu Mariològic Santaló Rull 



 Aquesta imatge, tal com expressen alguns autors i està contemplat en la pàgina oficial de les festes tradicionals catalanes, té a veure amb la divinitat de la Terra i també de la Lluna:

La tradició cristiana explica que la Mare de Déu està adormida o morta. Aquesta representació de la Mare de Déu està relacionada amb el fet que el 15 d'agost és un moment de pausa en la vida agrícola, durant el qual, segons la creença popular, la terra (la Mare de Déu) resta adormida i reposa després que s'hagi fet la collita dels seus fruits. 

La tercera característica d'aquesta imatge, també present en d'altres imatges en què es remarca la divinitat de la marededéu, és que als peus d'aquesta dona dorment hi ha una mitja lluna, motiu pel qual en alguns indrets també se l'anomena Mare de Déu de la Mitja Lluna. La presència de la lluna s'explica primer perquè, així com el Sol està identificat amb Jesucrist, la lluna ho està amb la Mare de Déu. La mitja lluna expressa doncs aquest estat dorment de Maria. Per altra banda, la mitja lluna és el símbol dels antics turcs i dels cristians ortodoxos, els que a principis del segle IV van començar a celebrar la festa de la Dormició de Maria a l'actual Turquia. També ho és dels actuals musulmans, que també reconeixen a Maryam com a la mare de Jesucrist. 




3. La mitja lluna sota els peus de la Verge
2. MDD Adormida de Bètera, Camp de Túria





















També hi ha autors que afirmen en altres aspectes relacionats amb la mateixa simbologia (Mare Terra adormida/ mort dels cereals). Tenen en consideració la màxima lluentor de l'estel Spica, és a dir l'estrella de l'espiga. Uns diuen que se li va consagrar el signe zodiacal de la Verge perquè l'època de la collita s'obria el dia 22 d'agost, moment en que el sol entrava en aquest signe. Altres creuen que era perquè l'estel Spica, l'astre principal de la constelació de la Verge, desapareix de l'horitzó el dia 15 d'agost, el que coincideix amb la màxima aridesa dels camps (agostament) i torna a aparèixer al cel el dia 8 de setembre (festa de les Mares de Déu trobades i època de verema). Idees que reforcen l'assimilació de la Verge amb l'espiga de cereals, com a Deessa Terra, tal com ho feren les antigues deesses dels cereals, Ceres o Demeter. No s'ha d'obviar que identificació de la constel·lació  de Virgo prové de l'antiga Mesopotàmia, tot i que llavors ja era anomenada l'Espiga de Cereal, per la seva forma. L'espiga que portava una altra deessa mare a la ma, la deessa Shala. 

4. Gravat seljúcida (s.IIaC), de la constel·lació de Verge, en la figura de la deessa Shala portant una espiga



 A continuació recollim un parell de imatges de Mares de Déu amb espigues de cereals. 


5. Verge de les Espigues, Monza (Itàlia)


6. Verge de la Vega, Haro (Rioja)



Fotografies

1. Fotografies de la MDD adormida, fons Santaló Rull. Fotografia de l'autor del blog.
2 i 3. MDD adormida de Betera i detall de la mitja lluna.
4. Gravat sel·lúcida de Virgo
5. Vergen de les Espigues (Monza, Itàlia).
6. Verge de la Vega, Haro (Rioja) 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada