EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA

EL SOMNI DE LA DEESSA TERRA
La dama dorment, Museu Arqueològic de Malta. Fotografia de l'autor del bloc

dilluns, 14 d’abril de 2014

El Monticle de la Serp (Serpent Mound), Ohio

Les serps han estat un símbol sagrat universal per egipcis,  assiris, celtes, hindús i molts altres pobles. En una entrada anterior, en la que parlàvem de l'oracle de Delfos, també comentàvem que pels antics grecs la serp estava lligada a les primeres deesses i fins i tot a la Deessa Terra. La mateixa serp Pithó del temple de Delfos, la serp del temple de l'Erecteion a l'Acròpolis d'Atenes o les deesses minoiques amb faldilles de serps, són diversos testimonis d'aquest culte ofidi que és perd en la nit dels temps.


1. El Gran Monticle de la Serp, Ohio

Avui veurem un clar exemple de la universalitat de la serp com a símbol sagrat i relacionat amb la Mare Terra. Aquest cas és el d'un dels monuments nortamericans més sorprenents i misteriorosos. És el Monticle de la Serp (Serpent Mound), situat a Adams County (Ohio), que va ser construït fa més de dos mil anys per pobles indígenes de la cultura d'Adena o de Hopewell amb fang groc, sobre una base de pedres i fang. 

Una enorme serp, de prop de mig quilòmetre de llarg sosté a la seva boca un ou de grans dimensions, la seva cua té forma d'espiral. El seu relleu s'aixeca en un altiplà, que per un costat està envoltat d'arbres i per l'altre cau en uns penya segats de 50 metres. Això fa que esdevingui un lloc espectacular que domina el paisatge.


2. Dibuix del relleu 


Un dels primers en plantejar la hipòtesi de que aquesta serp fos una representació d'una divinitat va ser l'antiquari Stephen D. Peet. Va considerar l'any 1890 que podia ser que els nadius creguessin que en aquell lloc hi residís un gran manitú (esperit diví), ja que en la mitologia dels indis nortamericans existeix l'anomenada Serp cornuda, Serp amb cornamenta o Monstre de l'aigua, que és la protectora de les deus que emanen de la Terra, sobretot l'aigua. Un element que pot donar consistència a aquesta hipòtesi és que el monticle és a tocar a un lloc de captació d'aigües i, a més, sembla ser, que on està representada la forma de l'ou originalment hi havia un petit cercle de pedres cremades. Això ha estat interpretat com que hi hauria una foguera encesa en aquest lloc que seria visible des de molt lluny i que potser tenia el propósit d'assenyalar que l'esperit de la serp les les aigües es trobava actiu i vigilant.


3. Representació indígena d'una serp cornuda en una roca a Nou Mèxic

L'assimilació de la serp amb l'aigua i l'energia de la Terra no és una cosa extranya, és a dir que si el significat del Monticle de la Serp anés en aquesta direcció no ens trobariem amb un fet extraordinari. Seguiria sent extraordinari pròpiament per la materialització en una construcció humana en un lloc força especial, però no pel seu significat.

Segons el gran especialista en simbologia Juan Eduardo Cirlot, si en realitat tots els símbols són funcions i signes del energètic, la serp és simbòlica per antonomàsia de l'energia, de la força pura i sola; d'aquí provenen les seves múltiples ambivalències i multivalències. Aquesta amplitud de significats prové, entre d'altres,  de la varietat de llocs on es poden trobar aquests animals, que desperten a l'ésser humà sensacions diverses i profundes. Hi ha que viuen en els boscos, altres en els deserts, algunes són marines, d'altres viuen en llacs i estancs, pous, rius i deus. A l'Índia, per exemple, estan vinculades a les aigües. Mircea Eliade va dir que les serps eren poders protectors de les fonts de la vida i de la immortalitat, així com dels bens superiors simbolitzats pels tresors ocults. Tots aquests nivells simbòlics encaixarien a la perfecció amb la possibilitat que la serp del Monticle representés un esperit protector de les aigües d'aquest emplaçament de la Deessa Terra. 

I és que a més la serp, l'ou i l'espiral, aquests tres símbols que apareixen en una mateixa represenyació en aquest monticle, tenen des del Neolític una gran afinitat amb la Deessa. Tal com relaciono amb el meu treball La deessa mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, l'aigua, la serp, l'ocell i l'ou són representats en infinitat de llocs, temps i cultures amb significats de naturalesa primordial. Una de les autores que va dedicar més temps al seu estudi va ser Marija Gimbutas (1921-1994), arqueòloga lituana autora d'obres força importants (però força difícils d'aconseguir) com són The living goddesses The language of the goddess. A continuació us adjunto unes fotografies que amb representacions alussives  a aquesta simbologia.



4. Figures femenines prehistòriques de Rumània amb espirals a les natges



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada